Història del MAHE

mahe_historia

El MAHE té una llarga història, des d’un primer museu municipal, que obriria les seues portes el 1940, fins a l’actual Museu Arqueològic i d’Història d’Elx “Alejandro Ramos Folqués”.

L’origen del Museu Arqueològic Municipal: la col·lecció Ibarra

Podem considerar la col·lecció d’antiguitats de l’erudit local Pere Ibarra Ruiz (Elx, 1858 – 1934) el germen de l’actual museu. Ibarra va ser l’autor de la primera història d’Elx moderna i també va realitzar el primer estudi arqueològic del terme il·licità, on relaciona els diversos jaciments i n’estableix la cronologia.

Profundament conscienciat de la necessitat de donar a conéixer el patrimoni, com a pas imprescindible per a la seua valoració, fruit de la seua immensa tasca erudita és la “col·lecció d’antiguitats”, que incloïa llibres i documents històrics, i peces històriques i arqueològiques recopilades per ell o fruit de les seues investigacions.

Després de la seua mort, es va fer inventari de la col·lecció amb vista a la seua adquisició per part de l’Ajuntament. En aquest inventari es constata l’existència, en aquell moment, de prop de sis-cents objectes, majoritàriament ceràmics. També comprenia cent setanta-sis caixes amb més de tres mil quatre-centes peces de ceràmica, fonamentalment fragments, ordenats per a l’estudi arqueològic del terme d’Elx. La col·lecció també albergava un gran nombre de monedes, des d’època iberoromana, i una gran quantitat d’objectes de tot tipus de diverses èpoques.

El 16 d’octubre del 1935, el Ple de l’Ajuntament va acordar el pagament d’una pensió a la vídua d’Ibarra a canvi de l’adquisició de la col·lecció, però no serà fins després de la Guerra Civil, el 1939, que, a instàncies del llavors arxiver, Alejandro Ramos Folqués, es constituïsca una comissió encarregada de gestionar el traspàs del Museu Ibarra a l’Ajuntament.

No obstant això, la col·lecció va romandre a la casa familiar del carrer Comte (actualment Pere Ibarra). És precisament ací on es va constituir el Museu Arqueològic Municipal, sota la direcció d’Alejandro Ramos Folqués, arxiver municipal, com hem assenyalat abans, i propietari del jaciment de l’Alcúdia.

Després de la mort de la vídua d’Ibarra, el 1946, venuda la casa pels seus hereus, la col·lecció va ser empaquetada en caixes i emmagatzemada en diversos locals municipals. La documentació i els llibres acabarien en l’arxiu i en la biblioteca local, creada a l’agost del 1939, i els objectes van passar, amuntonats, de dependència en dependència. Només una xicoteta part passaria a exposar-se en el museu municipal, instal·lat al Parc Municipal.

Caldrà esperar al 1980 perquè Rafael Ramos Fernández, director del llavors Museu Arqueològic Municipal, emprenga la restauració parcial de la col·lecció, amb vista a la mostra “Exposició de la col·lecció de Pere Ibarra”, celebrada entre desembre del 1980 i gener del 1981. A partir d’aquest moment, la col·lecció es va traslladar a les dependències del museu, instal·lat llavors al palau d’Altamira, on s’exposava, com ara, una mínima part de les peces. La resta del que queda actualment de la col·lecció Ibarra es conserva en els magatzems de l’actual MAHE.

El MAHE també exhibeix alguna peça dels treballs arqueològics realitzats pel germà major de Pere Ibarra, Aurelià Ibarra i Manzoni (1834-1890), com la figura de l’Eros dormit de la vila d’Algorós, trobat el 1862. No obstant això, s’ha d’assenyalar que la col·lecció d’antiguitats d’Aurelià va ser venuda per la seua filla, després de la seua mort, al Museu Arqueològic Nacional, on actualment es conserva.

El Museu Municipal

Com hem assenyalat, el primer museu municipal, com a tal, es trobava al Parc Municipal. El 1953, es condiciona amb aquesta finalitat el pavelló central, construït el 1946 amb motiu de la I Fira de la Indústria, Agricultura i Artesania (actual Centre de Visitants). L’edifici acollia part del llegat de Pere Ibarra i aportacions del jaciment de l’Alcúdia i d’uns altres jaciments del terme, des de peces d’època prehistòrica fins a ceràmiques andalusines procedents del subsòl de la ciutat.

S’ha d’assenyalar que, el 1948, se celebra a Elx el IV Congrés Arqueològic del Sud-est Espanyol. És llavors quan Alejandro Ramos Folqués funda un museu a l’Alcúdia. A partir d’aquell moment, els materials de les excavacions del jaciment romandran in situ i no ingressaran al Museu Municipal.

Aquest, per la seua banda, es mostraria clarament insuficient per a albergar els materials de les diverses excavacions realitzades al terme, com ara les peces procedents de l’excavació realitzada al Parc Municipal, d’on procedeix l’escultura ibèrica de l’esfinx, hui en una de les sales del MAHE; o el gran conjunt de materials eneolítics, amb abundants vasos campaniformes, procedents de les tres campanyes realitzades al jaciment del Promontori; o les peces prehistòriques de la Cova de les Aranyes del Carabassí i de Caramoro.

El Museu Arqueològic Municipal d’Elx

Les circumstàncies assenyalades més amunt, fan que, després de la restauració parcial del Palau d’Altamira, es trasllade el museu a aquest emplaçament, que s’obrirà al públic el 29 de novembre del 1985. Ací, per fi, el museu comptarà amb unes instal·lacions i un equipament adequats a la seua funció. No obstant això, la museografia de la col·lecció respon al criteri tradicional d’exposició de les peces en ordre cronològic amb una mínima mediació; museografia ben allunyada de les actuals exposicions, en què abunden els elements d’interpretació que contextualitzen els objectes en les societats que els van produir i en l’època que els va veure nàixer.

El 1994, el museu rep el reconeixement com a tal de la Generalitat Valenciana, sota la denominació de “Museu Arqueològic Municipal d’Elx” (DOGV de 28 de març del 1994) i s’integra en la Xarxa de Museus i Col·leccions Museogràfiques Permanents de la Comunitat Valenciana.

Però, amb el pas dels anys, també aquest edifici es mostra insuficient per a albergar la col·lecció, que augmenta fonamentalment arran de les excavacions d’urgència a què donen lloc les diferents obres realitzades a la ciutat i voltants.

El Museu Arqueològic i d’Història d’Elx “Alejandro Ramos Folqués” (MAHE)

En la gestació del projecte de remodelació de l’antic museu van jugar principalment dos factors: la necessitat d’ampliació d’un espai que, amb el temps, es mostraria insuficient per a albergar i mostrar dignament els materials producte de les diverses intervencions arqueològiques dutes a terme a la ciutat; però també la convicció de la necessitat d’adequar el discurs del museu a una nova museografia. En aquest sentit, el projecte tenia com a objectiu prioritari presentar, d’una manera fàcil i didàctica, a ciutadans, escolars i estudiants, l’esdevindre històric del territori il·licità i de les diferents comunitats que, al llarg del temps, s’hi han establert i li han donat forma.

Al febrer del 2004, es va tancar, per tant, el museu que albergava el palau i van començar els treballs que donarien lloc al MAHE.

Una de les primeres actuacions realitzades va ser procedir a l’excavació arqueològica del pati d’Armes del palau i de les àrees que ocuparien les noves instal·lacions, totes situades en l’espai de l’antiga vila murada. La intervenció, com s’apunta en l’apartat dedicat al palau d’Altamira, va permetre traure a la llum l’antiga porta d’accés a la ciutat en època almohade, així com unes altres restes de l’antiga edificació. Així mateix, va permetre descobrir un ampli fragment del llenç de la muralla islàmica en la zona anomenada Cases de la Mare de Déu. Tot això s’integra actualment com a zona visitable en l’espai museístic.

De les dues seccions en què es divideix el museu, la zona dedicada a l’Arqueologia és una construcció totalment nova, encara que amb el referent de part de l’antiga muralla de la ciutat. Per la seua banda, la Secció d’Història s’emplaça en l’antic palau del senyor feudal, edificat al seu torn sobre l’antic sistema defensiu d’origen musulmà.

Si la Secció d’Arqueologia va comptar amb un ampli espai diàfan per a albergar el ric patrimoni arqueològic d’Elx des del neolític fins a l’antiguitat tardana, en la Secció d’Història es va optar per un discurs clarament recolzat en la tecnologia, amb un nombre molt limitat de peces, en què el mateix edifici acompanya el recorregut pels episodis històrics més rellevants de la vida de la ciutat.

El museu va ser inaugurat el 18 de maig del 2006, coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Museus. També van ser programades diverses exposicions i activitats, dins del projecte anomenat “D’Ilici a Elx 2006”. De tots els esdeveniments, el que sens dubte va despertar més expectació va ser l’exhibició a la ciutat de la Dama d’Elx, cedida durant sis mesos pel Museu Arqueològic Nacional, i que va ser instal·lada en una sala de la torre de l’Homenatge, especialment preparada per a això. La presència del bust a Elx va ser un esperó per a visitar el museu acabat d’inaugurar, que va rebre 380.000 visitants en el primer any d’obertura.

L’actual museu, a més de les sales d’exhibició, compta amb magatzems de peces, àrea de didàctica, departament de restauració i de documentació, biblioteca i oficines administratives.

Bibliografia:

ÁLVAREZ FORTES, Ana M., LARA VIVES, Gabriel, Justificación para la defensa de la candidatura del MAHE a mejor museo europeo del año 2008 (EMYA, 2008), 2008 (treball inèdit).

CASTAÑO I GARCÍA, Joan, Els germans Aurelià i Pere Ibarra: cent anys en la vida cultural d’Elx (1834-1934), Alacant, Universitat d’Alacant, 2002

RAMOS FERNÁNDEZ, Rafael, El Museo Arqueológico de Elche, Ajuntament d’Elx, 1987.

Museos arqueológicos de Elche y La Alcudia, Vicent García Editores, 1989

Museo Arqueológico Municipal Alejandro Ramos Folqués de Elche, Ajuntament d’Elx, 1993