HISTÒRIA

La Festa o Misteri d’Elx pot presenciar-se cada any a l’agost: el dia 14 té lloc la primera part o Vespra i el 15, la segona o Festa; i els dies 11, 12 i 13 es realitzen els anomenats Assajos Generals en què s’escenifiquen les dues parts de l’obra separades per un xicotet descans. Els anys acabats en nombre parell s’organitzen unes representacions extraordinàries amb motiu de l’aniversari de la proclamació del dogma de l’Assumpció, que va tindre lloc el 1950: els dies 29 i 30 d’octubre, assajos generals, i l’1 de novembre es representa la primera part de matí i la segona, a la vesprada.

Atés que només era possible conéixer el Misteri en aquelles dates i dins de l’aforament limitat de la basílica de Santa Maria, per tal de mantindre viva al llarg de tot l’any la presència d’aquest singular drama assumpcionista, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i per a mostrar les seues principals característiques i atractius, va nàixer el Museu Municipal de la Festa que, organitzat en col·laboració amb el Patronat del Misteri d’Elx, va ser inaugurat el 4 d’agost del 1997, dins de la celebració del Bimil·lenari de la Ciutat. Va ser reconegut com a Museu per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana el 6 de setembre del 2000 (DOGV 3860, 19-X-2000).

Les noves tecnologies possibiliten la contemplació d’un impactant audiovisual en què un apòstol virtual guia els visitants i dóna a conéixer els aspectes més destacats del Misteri, el seu origen, els seus valors artístics, les seues arrels religioses i populars. Fins i tot reviu un dels moments més espectaculars de l’obra: l’aparició de l’aparell aeri conegut com núvol o mangrana.

La secció expositiva aproxima al coneixement de la celebració mitjançant una sèrie de panells que combinen breus textos explicatius amb fotografies antigues i modernes del drama assumpcionista, cartells i diferents objectes que són testimoni del seu intens passat. Part de la caracterització dels cantors i del vestuari utilitzats entre el segle XIX i els nostres dies; instruments musicals que van ser usats en l’Araceli, cor angèlic  on la Mare de Déu puja al cel; maquetes i peces de les tramoies; recreacions d’alguns dels principals moments del drama assumpcionista; obres artístiques i històriques, i uns altres elements permeten, de manera sorprenent i amena, la comprensió de la importància del Misteri d’Elx.

 

L’ermita de Sant Sebastià

El Museu Municipal de la Festa està enclavat al carrer Major de la Vila, carrer principal de l’antic traçat urbà medieval que enllaça l’Ajuntament de la ciutat amb el palau dels Altamira, senyors feudals d’Elx. Concretament, ocupa l’ermita de Sant Sebastià, construïda el 1489, d’estil gòtic català, dedicada al sant protector contra la pesta i que va ser la seu de la Confraria de la Mare de Déu de l’Assumpció, encarregada d’organitzar el Misteri d’Elx fins que, el 1609, se’n va fer càrrec el Consell de la ciutat. En aquesta ermita va ser venerada la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció, patrona d’Elx, fins al seu trasllat definitiu a la basílica de Santa Maria, el 1648. També custodiava els vestits i la resta d’efectes necessaris per a la celebració del Misteri i era el lloc on assajaven els cantors fins a la construcció de la Casa de la Festa contigua. Va ser dessacralitzada com a conseqüència dels esdeveniments viscuts a la ciutat al febrer del 1936. I en els anys setanta i huitanta del segle xx, va ser seu del Patronat del Misteri.

La façana de l’ermita és de carreu, de parament llis amb un sol arc de mig punt sobre la clau del qual s’obri un nínxol que conté la imatge del sant titular, actualment una còpia, ja que l’original es custodia a l’interior del mateix museu. L’ermita està formada per una nau i tres capelles a cada costat. Sobre la clau de l’arc de la porta, en la part interior, hi havia una làpida de marbre blanc on es llegia en lletres daurades “Se restauró esta ermita el año 1882”. L’altar major estava col·locat en la testera de la capella major que, posteriorment, es va convertir en un barandat corregut, en afonar-se el presbiteri original. El titular d’aquest altar era la Mare de Déu de l’Assumpció, i es va construir el 1588. Aquesta titularitat va romandre al llarg del temps: en l’únic testimoni gràfic que es conserva d’aquesta ermita abans de la seua dessacralització, veiem com el retaule de l’altar major està ornamentat amb un gran monograma marià. Des de la creació de la Confraria de l’Assumpció, la sagristia d’aquest oratori primer i després tot ell, va servir de vestidor a les persones que exercien els papers del Misteri, d’ací que el seguici inicial de les celebracions continue partint d’aquesta ermita. S’hi custodiaven, a més, els vestits i efectes de la representació sacra, de manera que gràcies als inventaris del segle xvi podem conéixer amb detall la riquesa i l’evolució d’aquests.

 

La casa de la Festa

El museu ocupa també part de l’esmentada Casa de la Festa. Aquesta va ser construïda en la seua primera fase, el 1988, mitjançant conveni de col·laboració entre l’Ajuntament d’Elx i la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, com a seu del Patronat del Misteri d’Elx. S’alça sobre l’antic hospital  de la ciutat, que conserva alguns elements decoratius, com ara una finestra renaixentista. Està concebuda per a donar cabuda a les sales d’assaig dels cantors, reunions i treball administratiu del Patronat, arxiu, sala d’exposicions, magatzems i unes altres dependències destinades a reunir el patrimoni i els efectes necessaris per a preparar el drama assumpcionista que, abans, estaven disseminats en diferents locals.

Una segona fase, alçada el 1992, es va concebre com una ampliació de l’espai cultural de la Casa i la seua distribució interna ja es va traçar per a donar cabuda al Museu de la Festa. Tant l’ermita de Sant Sebastià com la Casa de la Festa són propietat municipal i estan incloses en el catàleg d’edificis protegibles de la ciutat.

L’experiència entre els visitants del Museu, que sumen uns 10.000 anuals entre forans i locals (uns 150.000 des de la seua inauguració, atés que el 2006, any en què la Dama d’Elx va estar exposada a Elx, les visites es van duplicar) és molt positiva. Entre les visites habituals cal destacar una gran presència d’escolars per als quals el museu constitueix habitualment el primer contacte amb el drama il·licità.

 

Centre de Documentació del Museu Municipal de la Festa

Ocupa part de la planta superior del Museu. Està dedicat a la recopilació i posada a disposició dels investigadors els materials bibliogràfics, documentals i audiovisuals relacionats amb el Misteri d’Elx. La descripció d’aquests materials, juntament amb els reunits per l’Arxiu del Patronat del Misteri d’Elx, pot consultar-se a través de la pàgina web de l’esmentat organisme (www.misteridelx.com), especialment les publicacions, contingudes en una base de dades que permet accedir-hi per autor, títol, any i matèria, i que inclou una regesta de cada treball que facilita la recerca bibliogràfica. A més, s’hi inclouen llistats de cartells, impresos menors, material gràfic, audiovisual i registres sonors. La documentació referida a la “Junta Nacional Restauradora del Misterio de Elche y de sus Templos” (1939-1948) i una part destacada de la col·lecció de retalls de premsa referits a la Festa entre 1939 i 1974, han estat digitalitzades per la Càtedra Misteri d’Elx de la Universitat Miguel Hernández d’Elx i es poden consultar a través de la seua pàgina web (catedramisteri.umh.es) i, també, de l’apartat Arxiu de la web del Patronat del Misteri. Per mitjà d’una base de dades consultable en el Centre de Documentació, es pot accedir també a la descripció dels documents de l’Arxiu del Patronat.

 

Per a qualsevol consulta:

Centre de Documentació

Responsable: Joan Castaño García

Telèfon: 966 658 088. Ext.: 2229

jcastanyo@ayto-elche.es