El Palmerar d’Elx

mpalmeral_palmeral

El Palmerar no és una agrupació casual de palmeres, ni tampoc un bosc ni un jardí, és un oasi integrat en l’entorn, un paisatge creat per l’home per a transformar una terra àrida, escassament regada per aigües salobres, en un lloc idoni per al desenvolupament d’una agricultura de tipus intensiu. Un complex sistema hidràulic, a partir de l’escàs recurs de les aigües del riu Vinalopó, va permetre el progrés d’una agricultura de regadiu datable en època andalusina.

ELS HORTS DE PALMERES

Aquesta agricultura tenia un espai privilegiat en l’entorn de la ciutat. En el centre de la xarxa de sèquies, els horts de palmeres eren un element essencial del sistema. Les palmeres resisteixen bé les aigües salobres del Vinalopó i, plantades en fila als marges d’unes parcel·les de xicotetes dimensions (aproximadament una tafulla, és a dir, 953 m2), afavorien una millor distribució de l’aigua, facilitaven la menor incidència del vent i de la radiació solar i, per tant, una millor retenció de la humitat. La palmera produïa dàtils per a alimentar la gent i els animals; les palmes s’utilitzaven per a la fabricació de cabassos, estores, graneres, s’usaven com a element per a cobrir (sostres dels porxes, etc.), i també com a element litúrgic el Diumenge de Rams; el tronc s’utilitzava com a element de construcció o com a mobiliari (bancs i taules)… Dins de les parcel·les es cultivava alfals per als animals, magraners i fins i tot algunes hortalisses -una agricultura d’oasi en una zona caracteritzada per l’aridesa del medi-. Històricament, també hi havia uns altres cultius, com ara l’olivera, en la zona d’influència de les canalitzacions de reg.

L’àrea compacta d’horts al voltant de la ciutat era travessada per la xarxa de camins i senderes que unien el nucli urbà amb les poblacions dels voltants i amb els nuclis rurals del terme. Estaven protegits sovint amb tàpies d’obra –també de “cascabots”- , el que indica el seu alt valor econòmic. Cada hort tenia generalment sa casa, on vivien els hortolans (a partir del segle el XVIII es generalitzaria l’arrendament com a forma de tinença de la terra) i, de vegades, poques, els amos.

Hem d’entendre la producció dels horts com un sistema intensiu de treball, la producció del qual estava dirigida al consum, però també al mercat urbà.

DECLARACIÓ DEL PALMERAR COM A PATRIMONI DE LA HUMANITAT. SIGNIFICAT

La declaració del palmerar com a Patrimoni de la  Humanitat posava especial èmfasi en la protecció de les estructures dels horts de palmeres, sistemes de reg, habitatges tradicionals, etc. La declaració, més que un premi, implica una obligació: la d’identificar, protegir, conservar, rehabilitar i transmetre a les generacions futures el patrimoni cultural i natural situat al nostre territori.

El palmerar d’Elx s’inclou en la categoria de “paisatge cultural”, és a dir, el fruit de l’activitat d’una comunitat humana com a resposta al seu entorn natural. A més, un paisatge cultural és un entorn viu, que conserva la seua funció social, estretament vinculada a la manera de vida tradicional i que, per ser viu, prossegueix el seu procés evolutiu. Per fi, tanca testimonis materials manifestos de la seua evolució en el transcurs del temps.

El Comité del Patrimoni Mundial va considerar que el palmerar d’Elx complia dos criteris d’autenticitat que el feien posseïdor d’un “valor universal excepcional”.

1)      D’una banda, és el testimoni d’un intercanvi de valors humans. Del que es tracta ací és de la transferència cultural en una àrea concreta i en un període concret. Més concretament, d’una paisatge característic d’una cultura a una altra i d’un continent a un altre, en aquest cas, del nord d’Àfrica a Europa.

2)      En segon lloc, és un exemple destacat de formes tradicionals d’assentament humà i d’aprofitament del medi natural representatiu d’una o de diverses cultures. En el cas d’Elx, aquestes formes tradicionals van ser portades a Europa durant el període andalusí i han sobreviscut fins a hores d’ara.

La declaració implica l’acceptació d’una sèrie de recomanacions de la UNESCO que inclouen l’aprovació de les normes legals necessàries per a protegir el bé, així com la impossibilitat de realitzar, sense l’autorització dels serveis especialitzats, cap modificació o transformació que puga alterar l’aspecte del bé.

PROTECCIÓ

  • 1933, Decret de 8 de març, del Ministeri d’Agricultura de la República, que declara d’interés social la conservació dels horts de palmeres, prohibint la seua tala i les operacions que pogueren posar en perill la integritat física de l’arbre. El decret no entra en consideracions com ara les qüestions que afectaven l’explotació agrària i tampoc resolia la problemàtica urbanística.
  • 1943, “Jardí artístic”. Per Decret de 27 de juliol, es declara Jardí artístic el palmerar dels voltants d’Elx que, d’aquesta manera, passaria a la tutela del Ministeri d’Educació Nacional i a l’empara de la Llei de Tresor Artístic.

El caràcter del conjunt d’aquestes normes va ser eminentment generalista,  i afectava la totalitat del palmerar del terme, però sense incloure cap identificació gràfica dels seus horts, ni delimitació geogràfica concreta del seu àmbit d’actuació, llevat de la referència particular i anecdòtica a l’Hort del Cura. Ambdós decrets intentaran, de forma més teòrica que real, la protecció del palmerar. Van estar vigents fins a l’actual Llei de Tutela del Palmerar del 1986, que els va derogar expressament.

  • Llei 1/1986 de la Generalitat Valenciana, de 9 de maig, per a la regulació de la tutela del palmerar d’Elx; seguida del Decret 133/1986, de 10 de novembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, de desenvolupament de l’anterior llei. L’objecte de la llei és la protecció i el foment de la palmera datilera d’Elx i el seu terme municipal, i es crea un patronat com a òrgan competent per a l’aplicació de les disposicions corresponents.

Per primera vegada es diferencien el que són horts de palmeres, grups de palmeres i palmeres disseminades. S’hi va establir un registre i també les obligacions dels titulars referents als usos i aprofitaments permesos, a més del seu manteniment. També va regular aquesta llei les operacions sobre els exemplars, entre elles, l’encaperutxat tradicional per a l’obtenció de palma blanca per al Diumenge de Rams.

  • 1998, PGOU. Prohibeix qualsevol intervenció sense autorització del Patronat del Palmerar. L’execució d’aquest document ha permés que la major part dels horts històrics urbans es destinen a espais lliures i siguen de propietat municipal. Paral·lelament, es realitza el primer cens oficial actualitzat de palmeres (l’anterior datava del 1978), encara vigent en l’actualitat.
  • 2008, Pla Especial de Protecció del Palmerar d’Elx. Va ser aprovat provisionalment per l’Ajuntament, però no va arribar a aprovar-se definitivament.

Actualment, s’ha redactat un nou document, que contempla qüestions tècniques, com ara el tipus de tanca, el sistema de reg, etc., així com la prohibició d’enjardinament dels horts històrics i el manteniment de les seues característiques agrícoles.

El pla, pendent d’aprovació en l’actualitat, permet construccions de caràcter provisional o efímer associades al gaudi turístic i dels horts municipals, com aules de la naturalesa, tallers de palma, esdeveniments temporals o venda de productes de l’hort.

La zona protegida inclouria 67 horts, amb una superfície de prop d’1,5 milions de m2, sobre els 2,4 milions de m2 de tota la zona patrimoni de la Humanitat.