{"id":5133,"date":"2016-10-18T14:32:17","date_gmt":"2016-10-18T14:32:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elche.es\/va\/locations\/museo-de-la-virgen\/"},"modified":"2022-02-28T12:51:10","modified_gmt":"2022-02-28T11:51:10","slug":"museu-de-la-mare-de-deu","status":"publish","type":"stlr_place","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/locations\/museu-de-la-mare-de-deu\/","title":{"rendered":"Museu de la Mare de D\u00e9u"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column]

Dades de contacte <\/p>

<\/i>Pla\u00e7a de Santa Isabel, 6<\/p>

<\/i>965 455 661<\/p>

<\/i><\/p>\n

\n

De dimarts a dissabte: de 10 a 14 i 15 a 18 h.\u00a0Diumenges i festius: de 10 a 14 h.\u00a0Dilluns: tancat.<\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n

<\/p>

<\/div><\/div>[vc_images_carousel images=”5198,5197,5196″ img_size=”” slides_per_view=”4″ hide_pagination_control=”yes” wrap=”yes” css=”.vc_custom_1477046079308{padding-top: 20px !important;}”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1476193580719{margin-top: 20px !important;}”][vc_column][vc_custom_heading text=”Informaci\u00f3” font_container=”tag:h3|text_align:left|line_height:0″ use_theme_fonts=”yes” css=”.vc_custom_1477044108365{margin-top: 50px !important;}”][vc_column_text css=”.vc_custom_1559215328456{padding-bottom: 30px !important;}”]Al llarg de la hist\u00f2ria, els il\u00b7licitans i les il\u00b7licitanes han materialitzat la devoci\u00f3 cap a la seua patrona, la Mare de D\u00e9u de l\u2019Assumpci\u00f3, en obres de gran valor que serveixen per a ornamentar la seua figura o la capella o que estan relacionades amb els seus cultes. Documents, pintures, talles, peces d\u2019orfebreria i un excepcional conjunt de t\u00e8xtils i brodats ens permeten aproximar-nos a la imatge il\u00b7licitana i les seues principals celebracions.<\/p>\n

El Museu de la Mare de D\u00e9u, condicionat en l\u2019antic vest\u00edbul de la capella de la Comuni\u00f3 de la bas\u00edlica de Santa Maria, ofereix un recorregut rigor\u00f3s i am\u00e9 a trav\u00e9s d\u2019aquestes peces de l\u2019art religi\u00f3s, datades entre els segles XVI i XX. La rotaci\u00f3 peri\u00f2dica d\u2019aquestes, seguint el calendari lit\u00fargic anual, permet que l\u2019exposici\u00f3 continue sempre viva. Hi destaquen els mantells donats en el segle XVIII, aix\u00ed com una corona i un cop\u00f3 de l\u2019orfebre Fernando Mart\u00ednez de la mateixa \u00e8poca. Tamb\u00e9, el llit de ban\u00fas i plata, magn\u00edfica mostra de l\u2019orfebreria portuguesa del segle XVII, on s\u2019exposa la imatge de la Mare de D\u00e9u a la veneraci\u00f3 dels seus fidels en l\u2019Octava de l\u2019Assumpci\u00f3. Procedent de l\u2019Arxiu Parroquial, el testament d\u2019Isabel Caro, del 1523, ens mostra la primera refer\u00e8ncia al Misteri d\u2019Elx.<\/p>\n

Preu de les entrades <\/strong><\/p>\n

General: 2 \u20ac<\/p>\n

Xiquets: 1 \u20ac[\/vc_column_text][vc_tta_accordion style=”modern” active_section=”” collapsible_all=”true”][vc_tta_section title=”Col\u00b7lecci\u00f3 del museu” tab_id=”1476800295473-c8413b14-dcfb”][vc_column_text]El Museu de la Mare de D\u00e9u de l\u2019Assumpci\u00f3, patrona d\u2019Elx (MUVAPE), ens conta, a trav\u00e9s de peces escult\u00f2riques, pict\u00f2riques, d\u2019orfebreria i t\u00e8xtils, datades entre els segles XVI i XX, la hist\u00f2ria de la Mare de D\u00e9u i la hist\u00f2ria de la imatge de la patrona de la ciutat. Hi destaquen alguns elements utilitzats per la imatge durant la celebraci\u00f3 del Misteri d\u2019Elx.<\/p>\n

MUSEU DE LA MARE DE D\u00c9U DE L\u2019ASSUMPCI\u00d3, PATRONA D\u2019ELX<\/p>\n

Els primers anys de la vida de Maria i la relaci\u00f3 amb el seu fill, Jes\u00fas, es narren amb talles com la de sant Joaquim i la de la Mare de D\u00e9u xiqueta del segle XVIII, la Mare de D\u00e9u del Rosari del XVII, una Sagrada Fam\u00edlia de l\u2019escultor Roque L\u00f3pez, deixeble de Salzillo, o un crucifix de marfil del segle XVII.<\/p>\n

Segons la tradici\u00f3 cristiana, arreplegada en el Misteri d\u2019Elx, Maria va viure a Jerusalem els seus \u00faltims anys. All\u00ed va morir assistida pels ap\u00f2stols, per\u00f2 va ser ressuscitada i va pujar al cel en cos i \u00e0nima. La Sant\u00edssima Trinitat la va coronar reina de la creaci\u00f3. Un reliquiari de la Mare de D\u00e9u i els ap\u00f2stols, una xicoteta dormici\u00f3 de Maria i l\u2019estendard de la patrona brodat en seda i plata, objectes tots del segle XVIII, il\u00b7lustren aquest apartat.<\/p>\n

La devoci\u00f3 cap a l\u2019assumpci\u00f3 de Maria va ser introdu\u00efda en les nostres terres per Jaume I el Conqueridor. Els relats conten que, el 29 de desembre del 1370, va arribar a una de les platges d\u2019Elx una arca en l\u2019interior de la qual hi havia la imatge de la Mare de D\u00e9u i la consueta del seu misteri. Aix\u00ed ho veiem en dos olis de finals del segle XIX, que arrepleguen aquesta tradici\u00f3 local. S\u00f3n obra del pintor il\u00b7licit\u00e0 Fernando Ant\u00f3n que, al seu torn, copien els que hi havia en el cambril de la Mare de D\u00e9u fins al 1936.<\/p>\n

La imatge trobada va ser entronitzada en l\u2019ermita de Sant Sebasti\u00e0, on va tindre la seu la confraria encarregada de potenciar el seu culte. El 1648, es va traslladar definitivament a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria. Un reliquiari del m\u00e0rtir sant Sebasti\u00e0, dos impresos del segle XVII relacionats amb la Confraria de l\u2019Assumpci\u00f3 i el document m\u00e9s antic que fa refer\u00e8ncia al Misteri, el testament d\u2019Isabel Caro escrit sobre pergam\u00ed el 1523, ens remunten a aquesta \u00e8poca.<\/p>\n

Entre 1673 i 1784, es va al\u00e7ar l\u2019actual bas\u00edlica en el cambril central del qual \u00e9s venerada la figura de la patrona. La devoci\u00f3 dels il\u00b7licitans i il\u00b7licitanes ha donat lloc al llarg dels segles a nombroses donacions. Mantells i vestidures, corones i joies, mobles i immobles formen el ric patrimoni de la Mare de D\u00e9u d\u2019Elx. Per exemple, el mantell blau per a la festa de la Immaculada Concepci\u00f3 i el morat per a les rogatives, que van ser portats des de Roma pel bisbe Despuig i Dameto, el 1795. O el mantell \u00abde les Petxines\u00bb, dissenyat per Pere Ibarra el 1917 per a la festa de la Vinguda. O el brodat per les religioses clarisses d\u2019Elx el 1931.<\/p>\n

Un paper especial va jugar el bisbe d\u2019Oriola, Josep Tormo de Juli\u00e0. A m\u00e9s de dotar la ciutat d\u2019aig\u00fces potables, va concloure a c\u00e0rrec seu la capella de la Comuni\u00f3 de Santa Maria. El 3 d\u2019octubre del 1784, va consagrar el temple i li va donar els rics ornaments utilitzats, aix\u00ed com el cop\u00f3 en qu\u00e8 va repartir la comuni\u00f3, una espl\u00e8ndida obra de l\u2019orfebre valenci\u00e0 Fernando Mart\u00ednez.<\/p>\n

El punt central de la fingida capella del museu est\u00e0 dedicat a la dormici\u00f3 de la Mare de D\u00e9u i recrea el gran llit que, entre el 15 i el 22 d\u2019agost, i despr\u00e9s de la celebraci\u00f3 del Misteri, s\u2019al\u00e7a davant de l\u2019altar major de Santa Maria. Es tracta d\u2019un llit portugu\u00e9s del segle XVII, de fusta de ban\u00fas i adorns de bronze i plata, que va ser donat a la Mare de D\u00e9u il\u00b7licitana pel duc d\u2019Aveyro. Sobre aquest es mostra una talla del tr\u00e0nsit de Maria del segle XVIII.<\/p>\n

El xicotet deambulatori, on dos audiovisuals n\u2019expliquen el contingut, est\u00e0 dedicat a la celebraci\u00f3 principal de la Mare de D\u00e9u: la Festa o Misteri d\u2019Elx, que t\u00e9 lloc cada\u00a0 14 i 15 d\u2019agost. Gr\u00e0cies a un privilegi del papa Urb\u00e0 VIII (1632), es continua representant en l\u2019interior de la bas\u00edlica aquesta obra d\u2019origen medieval que ens mostra els \u00faltims dies de la vida de Maria, la seua mort, l\u2019assumpci\u00f3 i la coronaci\u00f3. El Misteri d\u2019Elx \u00e9s Monument Nacional des del 1931 i Patrimoni Immaterial de la Humanitat des del 2001. Entre les peces relacionades amb aquesta celebraci\u00f3, podem contemplar el cantoral en miniatura del segle XVIII amb l\u2019antic ofici de l\u2019Assumpci\u00f3; una guitarra del 1772, obra del mestre sevill\u00e0 Joseph de Fr\u00edas, donada a la imatge de la Mare de D\u00e9u per a ser utilitzada en el cor de l\u2019Araceli; i la cap\u00e7alera de la llitera processional, de vellut brodat en or i plata i amb pedreria, del segle XVI.<\/p>\n

Una sala interior ens permet veure un antic mur exterior de l\u2019esgl\u00e9sia que va quedar ocult despr\u00e9s de la construcci\u00f3 de la capella de la Comuni\u00f3, com testifiquen dues inscripcions originals de 1711 i 1712. Aquesta cambra est\u00e0 dedicada als objectes m\u00e9s valuosos de la patrona. El mantell \u00abbrotxat\u00bb del segle XVIII, de tiss\u00fa d\u2019or brodat en plata, la corona donada pel mateix bisbe Tormo per a les grans solemnitats, tamb\u00e9 de l\u2019orfebre Fernando Mart\u00ednez, i una mostra de les diferents joies que al llarg dels temps ha rebut la imatge com a ofrena dels seus devots. Una arqueta de plata del 1940 rememora la construcci\u00f3 de la nova imatge de la patrona per l\u2019escultor Josep Capuz, el 1940.<\/p>\n

Finalment, una refer\u00e8ncia a l\u2019eucaristia: una arqueta eucar\u00edstica amb ostensori, de plata daurada, original del segle XVI encara que reformada parcialment en el XX.<\/p>\n

A fi que el museu continue viu i puga exposar tot l\u2019aixovar de la Mare de D\u00e9u, est\u00e0 prevista la rotaci\u00f3 d\u2019algunes de les seues peces, fonamentalment les t\u00e8xtils, que es faran coincidir amb el calendari lit\u00fargic.<\/p>\n

Bibliografia b\u00e0sica<\/strong>:<\/p>\n

J. Casta\u00f1o Garc\u00eda i M. Gertrudis Ja\u00e9n S\u00e1nchez, \u00abEl Museo de la Virgen de la Asunci\u00f3n, Patrona de Elche: instalaci\u00f3n t\u00e9cnica y discurso expositivo\u00bb, Facies Domini<\/em>, 3 (2011), p. 325-356.[\/vc_column_text][\/vc_tta_section][vc_tta_section title=”Hist\u00f2ria del museu” tab_id=”1476800295623-dc52a571-2bfd”][vc_column_text]L’actual Museu de la Verge de l’Assumpci\u00f3, Patrona d’Elx (MUVAPE) \u00e9s hereu directe del museu parroquial inaugurat en la bas\u00edlica de Santa Maria el 29 de desembre de 1958.<\/p>\n

El museu estava situat en les depend\u00e8ncies de l’antic arxiu del temple, tres sales existents sobre la sagristia i davant-sagristia a les quals s’accedeix per la mateixa escala que condueix al cambril de la Verge i a les tribunes o balcons. La iniciativa del llavors arxiprest, Jos\u00e9 R\u00f3denas Abarca, va ser secundada per Juan G\u00f3mez Brufal, arxiver de la bas\u00edlica entre 1952 i 1982, encarregat de donar vida al nou museu amb peces religioses que havien sobreviscut a l’incendi de 1936. Aquest centre es convertia en el segon museu local despr\u00e9s de la creaci\u00f3 de l’Arqueol\u00f2gic Municipal en 1940 per a exposar la col\u00b7lecci\u00f3 de l’erudit historiador Pere Ibarra i Ruiz (1858-1934).<\/p>\n

La seua sala central, la m\u00e9s \u00e0mplia, presidida per un xicotet retaule de l’Assumpci\u00f3 original de 1735, recordava el seu \u00fas com a oratori de l’anomenada \u00abEscola de Maria\u00bb, congregaci\u00f3 organitzada per una missi\u00f3 jesu\u00edtica que va tindre lloc en aquest any. En aquest espai van ser situats els objectes de major grand\u00e0ria: el gran llit de ban\u00fas i plata donat a la Verge pel duc d’Aveyro i senyor d’Elx en el segle XVIII; l’urna rococ\u00f3 del monument del Dijous Sant, de fusta tallada i orada (1760), un Crist crucificat de grand\u00e0ria natural procedent de la desacralitzada ermita de Sant Sebasti\u00e0 (s. XVI?), el tenebrari de l’Ofici de Tenebres de Setmana Santa (1731) i algunes pintures a l’oli: un retrat del bisbe Siuri (1747), un Sant Jeroni (s. XVIII), una taula de Sant Blai i Sant Bernard (s. XVI?), etc.<\/p>\n

Una segona habitaci\u00f3 va ser dedicada a exposar l’orfebreria de la bas\u00edlica, aix\u00ed com els mantells de la Verge: el brotxatge, el blau i el morat, tots del segle XVIII, i el \u00abde les Petxines\u00bb, de 1917. Es mostrava tamb\u00e9 el tern que va usar el bisbe d’Oriola, Jos\u00e9 Tormo, en la consagraci\u00f3 del temple el 3 d’octubre de 1784, el cop\u00f3 de plata daurada en el qual va repartir la comuni\u00f3 en aquesta celebraci\u00f3 i l’espl\u00e8ndida corona que el mateix prelat va donar a la Patrona d’Elx uns anys m\u00e9s tard. Tamb\u00e9, l’arqueta eucar\u00edstica amb ostensori que, datada a la fi del segle XVI, constitueix un dels objectes m\u00e9s antics conservats en Santa Maria.<\/p>\n

El museu va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del Patronat del Misteri d’Elx, que va condicionar a les seues expenses la tercera de les sales amb la finalitat d’intentar explicar mitjan\u00e7ant objectes, quadres i imatges les principals caracter\u00edstiques del drama assumpcionista. Per a oferir una idea aproximada de l’obra sacra en una \u00e8poca en la qual els mitjans audiovisuals eren molt escassos, es va col\u00b7locar en la part m\u00e9s destacada un conjunt escult\u00f2ric format per sis ap\u00f2stols \u2014entre ells sant Joan i sant Pere\u2014 de grand\u00e0ria natural amb vestits de la representaci\u00f3, que figuraven portar a coll la llitera processional de la Verge, simbolitzant l’escena de l’enterrament de Maria. En aquesta llitera va ser situada jacent una r\u00e8plica de la patrona il\u00b7licitana, concebuda per a suplir a la titular en els assajos generals del Misteri i en els romiatges de la Vinguda de la Verge. Aquesta talla va ser realitzada per l’escultor Jos\u00e9 S\u00e1nchez Lozano, mentre que les figures dels ap\u00f2stols van eixir de la g\u00fabia de l’alacant\u00ed Jos\u00e9 Guti\u00e9rrez Carbonell. La mostra es va completar amb instruments musicals de l’Araceli en des\u00fas, un oli inspirat en la Festa de Sixto Marco i una vitrina amb documents procedents de l’arxiu de la bas\u00edlica i uns altres \u2014com els cartons i llibretes dels cantors de la Festa\u2014 cedits temporalment per l’Arxiu Municipal.<\/p>\n

Desgraciadament, les circumst\u00e0ncies van fer que aquest museu no arribara a funcionar amb normalitat. La seua entrada a trav\u00e9s de la sagristia del temple, amb la conseg\u00fcent alteraci\u00f3 de la vida lit\u00fargica de Santa Maria, la complexitat del seu acc\u00e9s a trav\u00e9s d’una elevada escala i la falta de recursos econ\u00f2mics, van anar paralitzant la seua activitat. La construcci\u00f3 de la Casa de la Festa en 1988 va decidir al Patronat del Misteri el trasllat a\u00a0aquesta dels objectes i estris de la seua propietat. Amb alguns d’aquests objectes traslladats, altres confeccionats ex profeso<\/em> i un audiovisual explicatiu, es va crear a l’agost de 1997 el denominat Museu Municipal de la Festa que ocupa ara mateix l’ermita de Sant Sebasti\u00e0 i una part de la Casa de la Festa adjunta.<\/p>\n

D’altra banda, els fons art\u00edstics de la bas\u00edlica van ser declarats \u00abCol\u00b7lecci\u00f3 Museogr\u00e0fica Permanent de la Comunitat Valenciana\u00bb al desembre de 1999. I algunes de les seues peces m\u00e9s notables van ser restaurades i utilitzades en mostres temporals com \u00abEl Barroc en terres alacantines\u00bb (1993), \u00abLa Llum de les imatges. Oriola\u00bb (2003-2004) i \u00abLa Fa\u00e7 de l’eternitat\u00bb (2006-2007). L’1 d’agost de 2008 era bene\u00eft i inaugurat el Museu de la Verge de l’Assumpci\u00f3, Patrona d’Elx, que, gr\u00e0cies a la iniciativa del rector de la bas\u00edlica, monsenyor Antonio Hurtado de Mendoza, d’algunes de les cambreres de la Verge de l’Assumpci\u00f3, constitu\u00efdes en Junta Conformadora, i a la generositat d’institucions i particulars, va comen\u00e7ar la seua marxa i va ampliar l’oferta cultural i tur\u00edstica de la ciutat. Est\u00e0 situat en l’anomenada \u00abCambra del Pou\u00bb o antic vest\u00edbul de la Capella de la Comuni\u00f3 i mostra als visitants gran part dels elements de l’antic Museu de Santa Maria, especialment el ric patrimoni art\u00edstic i hist\u00f2ric de la Patrona d’Elx. Amb una instal\u00b7laci\u00f3 moderna i adequada a les directrius muse\u00edstiques actuals i amb el suport de la Di\u00f2cesi d’Oriola-Alacant, s’han eliminat els impediments f\u00edsics i de funcionament existents en les antigues depend\u00e8ncies. De fet, el Museu de la Verge va n\u00e0ixer amb la vocaci\u00f3 de convertir-se en un instrument important dins del di\u00e0leg entre fe i cultura, en un centre que aconseguisca rendibilitzar culturalment i catequ\u00e8ticament els seus fons, aix\u00ed com la hist\u00f2ria de la bas\u00edlica de Santa Maria, part fonamental i irrenunciable de la hist\u00f2ria il\u00b7licitana.<\/p>\n

Les sales existents sobre la sagristia del temple, que han sigut arxiu, oratori, magatzem, taller durant la restauraci\u00f3 de la postguerra i museu, donaran ara un nou servei, ja que, convenientment habilitades i dotades dels pertinents sistemes de seguretat i conservaci\u00f3, estan en proc\u00e9s de convertir-se en magatzems d’aquells objectes no exposats, en dep\u00f2sit del ric Arxiu Parroquial Hist\u00f2ric (amb documentaci\u00f3 compresa entre 1294 i 1954) i en sala multiusos per a albergar c\u00f2modament els investigadors i les mateixes cambreres en les seues tasques habituals.<\/p>\n

Bibliografia b\u00e0sica:<\/p>\n

Anna M. \u00c1lvarez Fortes i Joan Casta\u00f1o Garc\u00eda, l’Arxiu Parroquial Hist\u00f2ric de la bas\u00edlica de Santa Maria d’Elx, Elx, Ajuntament d’Elx, 1996.<\/p>\n

J. Castany Garc\u00eda i M. Gertrudis Ja\u00e9n S\u00e1nchez, \u00abEl Museo de la Virgen de la Asunci\u00f3n, Patrona de Elche: instalaci\u00f3n t\u00e9cnica y discurso expositivo\u00bb, Facies Domini, 3 (2011), p. 325-356.[\/vc_column_text][\/vc_tta_section][vc_tta_section title=”El mantell de les Petxines” tab_id=”1476800635562-8689cfdd-2b36″][vc_column_text]El mantell de \u00ables Petxines\u00bb<\/p>\n

Amb ocasi\u00f3 de l’any dedicat als germans Ibarra, el Museu de la Verge destaca dels seus fons el mantell anomenat de la Vinguda de la Verge o de \u00ables Petxines\u00bb, dissenyat per Pere Ibarra i Ruiz en 1917.<\/p>\n

El mantell va ser sufragat amb el llegat testamentari d’Antonia Serrano Franco i dut a terme per la seua neboda Antonia Ruiz de la Escala de Cisneros. El projecte va ser aprovat pel bisbe d’Oriola Ram\u00f3n Plaza Blanco, que el va recomanar a l’arxipreste de Santa Maria, Jos\u00e9 Luis Mart\u00ednez G\u00f3mez.<\/p>\n

Ibarra va adornar la vestidura amb un impressionant conjunt de s\u00edmbols marians inspirats en les Sagrades Escriptures, en les lletanies lauretanes i en la mateixa tradici\u00f3 local, amb un programa iconogr\u00e0fic que va explicar detalladament en un fullet editat a aquest efecte. En el vestit est\u00e0 simbolitzada la tradici\u00f3 de la Vinguda miraculosa de la imatge de la Verge a Elx en 1370 per mitj\u00e0 d’una arca en forma de xicotet vaixell dirigida per la Fe i amb la inscripci\u00f3 \u00abS\u00f3ch per a Elig\u00bb. El mantell compta amb una gran quantitat d’al\u00b7legories marianes: una \u00e0guila imperial representa l’Assumpci\u00f3 de la Nostra Senyora; unes abelles en camp de flors, la producci\u00f3 de mel que esmenta “El C\u00e0ntic\u00a0dels C\u00e0ntics”; quatre estreles s\u00f3n quatre episodis de la vida de Maria: Naixement, Esposalles, Tr\u00e0nsit i Glorificaci\u00f3; quatre palmes amb corona signifiquen el virginal Part, la Purificaci\u00f3, la fugida a Egipte i la p\u00e8rdua de Jes\u00fas en el temple; quatre monogrames marians s\u00f3n quatre motius destacats en la hist\u00f2ria de la Verge: Mare de D\u00e9u, Betlem, troballa de Jes\u00fas en el temple i el Calvari; tamb\u00e9 s’observen unes m\u00e8nsules que sostenen quatre figures: la font segellada, el pou d’aig\u00fces vives, el canelobre de Salom\u00f3 i el pom de perfums. En la cua es representa la Nativitat mitjan\u00e7ant unes flors i dues cornuc\u00f2pies; i tamb\u00e9 l’escut del cognom Franco, en record de la fam\u00edlia que va sufragar la vestidura; a dalt d’aquest, un sol enmig d’una corona de palmes verdes, simbolitza la ciutat d’Elx. Finalment, en el coll del mantell es troba l’origen del seu nom tradicional: cinc petxines d’or en record dels cinc segles de la tradici\u00f3 de la Vinguda en el moment de la confecci\u00f3 de la vestidura. Aquesta es va completar amb dues sand\u00e0lies fabricades en els tallers d’ornaments sagrats Ruiz Belloso de Saragossa. Les cintes de plata d’aquestes sand\u00e0lies, aix\u00ed com les figures de la Fe i del sol que apareixen en el vestit i en la cua del mantell, respectivament, s\u00f3n obra de l’or\u00edfex Manuel Balaguer, tamb\u00e9 de Saragossa.<\/p>\n

El conjunt, que consta de mantell, vestit, dues m\u00e0negues, dues sobrem\u00e0negues i dues sand\u00e0lies, tot a joc, va ser brodat per la il\u00b7licitana Mariana Valero Agull\u00f3 (1859-1918), mestra brodadora, que va ser auxiliada per Concepci\u00f3n Vidal Pomares i Manuela S\u00e1nchez Aznar, tamb\u00e9 d’Elx. Es va estrenar en les festes de la Vinguda de 1917 i des de llavors s’ha convertit en el mantell de gala de la Patrona d’Elx. En 1970,\u00a0at\u00e9s el seu estat de deterioraci\u00f3, les adoratrius de Val\u00e8ncia van transportar els seus brodats a un nou teixit. I en 2008 l’Institut Valenci\u00e0 de Conservaci\u00f3 i Restauraci\u00f3 de B\u00e9ns Culturals va realitzar una restauraci\u00f3 \u00edntegra, els resultats de la qual van poder contemplar-se en una exposici\u00f3 realitzada en La Calaforra. La imatge de la Verge continua sent vestida amb el mantell de \u00ables Petxines\u00bb en les seues solemnitats extraordin\u00e0ries i, fonamentalment, en el cicle nadalenc que inclou les festes de la seua vinguda a la ciutat.[\/vc_column_text][\/vc_tta_section][vc_tta_section title=”La bas\u00edlica” tab_id=”1476800638671-1660e0d6-a0a9″][vc_column_text]La insigne bas\u00edlica de Santa Maria \u00e9s el temple m\u00e9s destacat d’Elx. Es tracta del quart edifici religi\u00f3s dedicat al Tr\u00e0nsit i Assumpci\u00f3 de Maria que, segons la tradici\u00f3 i els documents conservats, s’al\u00e7a sobre el mateix solar.<\/p>\n

El primer edifici que va ocupar l’espai va ser la mesquita de l’\u00e8poca musulmana que, consagrada al culte cristi\u00e0 pel bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, despr\u00e9s de la conquesta de la ciutat per Jaume I d’Arag\u00f3 en 1265, es va mantindre en peus fins a l’any 1334. Va ser substitu\u00efda per una esgl\u00e9sia d’estil g\u00f2tic de la qual \u00fanicament sabem que tenia, almenys, tres arcades.<\/p>\n

Cap al 1492 va ser demolida i es va construir una altra d’estil renaixentista. En aquest tercer temple ja tenim la certesa que es representava el Misteri d’Elx i que tenia diverses capelles laterals pertanyents a les fam\u00edlies nobles de la ciutat. En 1672, a causa d’uns prolongats x\u00e0fecs que van caure sobre Elx, es va declarar en ru\u00efna i es va projectar l’esgl\u00e9sia barroca actual. Els pl\u00e0nols van ser realitzats per l’arquitecte d’origen genov\u00e9s Francisco Verde i les obres, que es van prolongar durant m\u00e9s de cent anys, van estar dirigides per diversos arquitectes, com Pedro Quintana (1674-1678), Juan Fauquet (1685-1720), Fra Francisco Raimundo (1720-1727), Marcos Evangelio (1753-1767), Lorenzo Ch\u00e1puli i Jos\u00e9 Gonz\u00e1lez de Coniedo (1783-1784).<\/p>\n

Destaca la participaci\u00f3 de l’escultor Nicolau de Bussy, natural d’Estrasburg, que va treballar tamb\u00e9 a Val\u00e8ncia, a Oriola i a M\u00farcia. \u00c9s l’autor de la portada-retaule que adorna la porta major de l’esgl\u00e9sia (1682), dedicada a l’Assumpci\u00f3 i Coronaci\u00f3 de la Verge, considerada com una de les mostres m\u00e9s rellevants del barroc llevant\u00ed. Del mateix autor \u00e9s la porta de Sant Agat\u00e0ngel, en la base del campanar (1680), dedicada al patr\u00f3 de la ciutat, martiritzat en la persecuci\u00f3 de Diocleci\u00e0 (s. IV).<\/p>\n

La bas\u00edlica de Santa Maria t\u00e9 planta de creu llatina. Presenta una nau principal amb volta de mig punt i dos laterals de menor dimensi\u00f3, on s’obrin les capelles laterals, quatre per cada costat. La capacitat del temple s’amplia amb els balcons i corredors de la primera planta, adornats amb motlures tallades en pedra d’especial bellesa i dificultat.<\/p>\n

La primera pedra d’aquest temple va ser col\u00b7locada en la base del primer pilar de la dreta, conforme s’entra per la seua porta major, en una cerim\u00f2nia que va tindre lloc el 2 de juliol de 1672. La seua c\u00fapula va ser rematada en 1727 i l’esgl\u00e9sia, despr\u00e9s d’alguns per\u00edodes d’inactivitat per falta de recursos econ\u00f2mics, va ser consagrada el 3 d’octubre de 1784 pel bisbe d’Oriola, Jos\u00e9 Tormo. El mateix prelat li va concedir el t\u00edtol d’\u00abinsigne\u00bb en 1789. I en 1951 el Papa Pius XII la va elevar a la dignitat de bas\u00edlica menor. A m\u00e9s, \u00e9s l’\u00fanic temple del m\u00f3n cat\u00f2lic que ostenta el privilegi de poder albergar en el seu interior una representaci\u00f3 teatral, com \u00e9s el Misteri d’Elx, privilegi concedit pel Papa Urb\u00e0 VIII en 1632, que va assegurar la perviv\u00e8ncia del drama il\u00b7licit\u00e0 fins a l’actualitat.<\/p>\n

L’esgl\u00e9sia ha patit dues grans restauracions. La primera entre 1902 i 1905, va ser dirigida per l’arquitecte il\u00b7licit\u00e0 Marceli\u00e0 Coquillat i Llofriu i es va desmuntar la c\u00fapula i es van reparar les grans clivelles que amena\u00e7aven l’edifici. La segona, a partir de 1939, va ser dirigida pel tamb\u00e9 arquitecte il\u00b7licit\u00e0 Antoni Serrano Peral com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’incendi patit en els mesos anteriors a la Guerra Civil (1936-1939). Per aquest motiu la gran majoria de les imatges i dels elements culturals s\u00f3n posteriors a aquesta contesa.<\/p>\n

La c\u00fapula, situada a 25 metres d’altura, se sustenta sobre petxines decorades per l’escultor Jos\u00e9 Artigues (1727). Aquesta c\u00fapula es transforma cada estiu en el cel del Misteri d’Elx, una representaci\u00f3 d’origen medieval en la qual s’escenifica la Mort, Assumpci\u00f3 i Coronaci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u. \u00c9s totalment cantat en valenci\u00e0 i es val d’una complexa tramoia per a escenificar les aparicions dels \u00e0ngels i l’Assumpci\u00f3 de Maria. \u00c9s l’\u00fanica escenificaci\u00f3 de les seues caracter\u00edstiques que s’ha mantingut viva des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies. Va ser declarada Monument Nacional en 1931 i Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2001.<\/p>\n

En el presbiteri del temple destaca l’altar major sobre el qual s’al\u00e7a el tabernacle o expositor, constru\u00eft a G\u00e8nova en 1742, segons el disseny de Jaume Bort, conjunt de gran bellesa, encara que en 1936 va perdre gran part de la seua decoraci\u00f3. Per part seua, el retaule major, de fusta tallada i orada, imita l’original. En el seu centre s’obri el bocaport del cambril o capella de la Verge de l’Assumpci\u00f3, sens dubte el centre devocional de la ciutat. L’actual imatge de la patrona d’Elx va ser tallada en 1940 per l’escultor valenci\u00e0 Josep Capuz per a reposar l’original. Quan la imatge de la Verge est\u00e0 absenta del cambril, el bocaport es cobreix amb un llen\u00e7 que representa la pr\u00f2pia figura de la Patrona d’Elx realitzat en 1940 pel pintor local Francisco Rodr\u00edguez S. Clement.<\/p>\n

El deambulatori o trasagrari cont\u00e9 quatre grans forn\u00edcules i tres altars dedicats en la seua majoria a imatges de la Setmana Santa il\u00b7licitana, entre les quals destaquen la de Jes\u00fas Natzar\u00e9 amb la creu a coll; atribu\u00efda a Nicolau de Bussy (finals del s. XVII) i la de Crist Resuscitat, realitzada en 1790 per l’escultor valenci\u00e0 Josep Esteve Bonet i donada a l’esgl\u00e9sia pel bisbe Josep Tormo.<\/p>\n

La Capella de la Comuni\u00f3 va ser l’\u00faltima part de l’esgl\u00e9sia a ser constru\u00efda. Es va concloure en 1784, \u00e9s d’estil neocl\u00e0ssic, t\u00e9 forma de creu grega i compta amb una elegant c\u00fapula. Encara que la major part de la seua decoraci\u00f3 va ser reconstru\u00efda en la postguerra, s\u00f3n originals les talles dels quatre evangelistes. Tamb\u00e9 s\u00f3n originals de l’\u00e8poca de la construcci\u00f3 del temple els mobles i les imatges de la sagristia, entre les quals destaquen un Crist crucificat i les xicotetes imatges de Sant Joan Nepomuc\u00e9 i Sant Francesc de Paula, aquestes \u00faltimes de Josep Esteve Bonet (1781). En una estada interior, antiga capella de Sant Pere, destacada per la seua singular volta plana adornada per un gran anagrama de Maria, es conserva l’urna o sagrari per al Monument del Dijous Sant, pe\u00e7a rococ\u00f3 tallada per l’escultor il\u00b7licit\u00e0 Ignasi Castell en 1760.<\/p>\n

Amb una elevaci\u00f3 de quaranta metres l’acc\u00e9s a la torre o campanar permet obtindre la millor vista panor\u00e0mica de la ciutat envoltada de palmeres, que van ser declarades Patrimoni de la Humanitat en 2000. La impressi\u00f3 que va causar tal visi\u00f3 al rei Amadeu I en 1871 va fer que atorgara a Elx el t\u00edtol de ciutat. De planta quadrada, amb tres trams i tres estades ocupades amb fotografies i explicacions del temple, sost\u00e9 quatre campanes constru\u00efdes en els segles XVII i XVIII i els noms dels quals, de menor a major, s\u00f3n Ocell Maria, B\u00e0rbara (refosa en 1984), \u00abDijuny\u00bb o del Dejuni i Maria de l’Assumpci\u00f3. Aquestes campanes, a m\u00e9s de cridar als cultes parroquials, intervenen en el Misteri per a emfatitzar les obertures del cel i el moment culminant de la Coronaci\u00f3 de la Verge. Des de l’alt d’aquesta torre \u00e9s llan\u00e7ada, en la mitjanit del 13 d’agost, una gran palmera de focs artificials, dita la \u00abpalmera de la Verge\u00bb, que culmina la \u00abNit de l\u2019Alb\u00e0\u00bb, acte festiu que inicia tradicionalment la celebraci\u00f3 assumpcionista il\u00b7licitana.<\/p>\n

PORTES<\/p>\n

I.- Porta Major<\/p>\n

II.- Porta de Sant Agat\u00e0ngel<\/p>\n

III.- Porta de l’\u00d2rgan o del Congr\u00e9s Eucar\u00edstic<\/p>\n

IV.- Porta de la Comuni\u00f3 o del Sant\u00edssim<\/p>\n

V.- Porta Xiquica<\/p>\n

VI.- Porta del Sol<\/p>\n

VII.- Porta de la Resurrecci\u00f3 o (err\u00f2niament) de Sant Joan<\/p>\n

A.- Porta del campanar<\/p>\n

INTERIOR<\/p>\n

1.- Imatges de Jes\u00fas Triumfant (Tallers d’Olot, 1945) i de Santa Maria Magdalena, Crist de l’Agonia i Maria Sant\u00edssima de l’Amargor (Valent\u00edn Garc\u00eda Quinto, 1984, 1987 i 1992, respectivament).<\/p>\n

2.- Vest\u00edbul de la porta de la Resurrecci\u00f3<\/p>\n

3.- Capella de Sant Josepmaria Escriv\u00e0 (Agust\u00edn de la Herr\u00e1n, 2003)<\/p>\n

4.- Capella de les Bene\u00efdes \u00c0nimes del Purgatori (Salvador i Rom\u00e1n, 1955)<\/p>\n

5.- Baptisteri (Pila baptismal de marbre de Carrara, s. XVI)<\/p>\n

6.- Vest\u00edbul de la porta de Sant Agat\u00e0ngel<\/p>\n

7.- Imatge de Sant Joan Evangelista (Jos\u00e9 S\u00e1nchez Lozano, 1947)<\/p>\n

8.- Capella de Sant Agat\u00e0ngel (Vicente Rollo, 1957)<\/p>\n

9.- Altar de Sant Rafael (Rom\u00e1n i Salvador, 1950)<\/p>\n

10.- Altar de Sant Josep (Octavio Vicent, 1952)<\/p>\n

11.- Presbiteri<\/p>\n

12.- Imatge de Sant Mart\u00ed de Porres (Valent\u00edn Garc\u00eda Quinto, 1975)<\/p>\n

13.- Imatge de Jes\u00fas lligat a la columna (Luis Marco P\u00e9rez, 1940)<\/p>\n

14.- Altar de Sant Francesc Xabier (Jos\u00e9 S\u00e1nchez Lozano, 1948)<\/p>\n

15.- Escala de l’\u00f2rgan<\/p>\n

16.- Imatge de Maria del Major Dolor (Jos\u00e9 S\u00e1nchez Lozano, 1947)<\/p>\n

17.- Imatge de Jes\u00fas Natzar\u00e9 (Nicolau\u00a0de Bussy?, s. XVII)<\/p>\n

18.- Altar del Crist de la Miseric\u00f2rdia (Juan Garc\u00eda Talens, 1942)<\/p>\n

19.- Imatge de Jes\u00fas Resuscitat (Josep Esteve Bonet, 1790)<\/p>\n

20.- Vest\u00edbul de la porta Xiquica<\/p>\n

21.- Capella de la Comuni\u00f3<\/p>\n

22.- Museu de la Verge<\/p>\n

23.- Sagristia de la capella de la Comuni\u00f3<\/p>\n

24.- Corredor interior<\/p>\n

25.- Sagristia<\/p>\n

26.- Sagristia auxiliar<\/p>\n

27.- Escala al cambril, balcons i arxiu<\/p>\n

BIBLIOGRAFIA B\u00c0SICA:<\/p>\n

Joan Casta\u00f1o Garc\u00eda, Gu\u00eda de la Arciprestal e Insigne Bas\u00edlica de Santa Mar\u00eda de Elche<\/em>, CAM Fundaci\u00f3n Cultural, Elx, 1994.<\/p>\n

Marceli\u00e0 Coquillat i Llofriu, Proyecto de reparaci\u00f3n de la Insigne Iglesia Parroquial de Santa Mar\u00eda de la ciudad de Elche<\/em>, ep\u00edleg de Pere Ibarra i Ruiz, Barcelona, 1903.<\/p>\n

Javier Fuentes y Ponte, Memoria hist\u00f3rico-descriptiva del santuario de Nuestra Se\u00f1ora de la Asunci\u00f3n en la ciudad de Elche<\/em>, Tip. Mariana, Lleida, 1887.<\/p>\n

Pere Ibarra i Ruiz, Historia de Elche<\/em>, Alacant, 1895 (ed. facs\u00edmil de M. Pastor, Elx, 1982).<\/p>\n

Rafael Navarro Mallebrera, Los arquitectos del templo de Santa Mar\u00eda de Elche<\/em>, CAPA, Alacant, 1980.<\/p>\n

Inmaculada Vidal Bernab\u00e9, La escultura monumental barroca de la di\u00f3cesis de Orihuela-Alicante<\/em>, Alacant, 1981.[\/vc_column_text][\/vc_tta_section][\/vc_tta_accordion][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][vc_images_carousel images=”5198,5197,5196″ img_size=”” slides_per_view=”4″ hide_pagination_control=”yes” wrap=”yes” css=”.vc_custom_1477046079308{padding-top: 20px !important;}”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1476193580719{margin-top: 20px !important;}”][vc_column][vc_custom_heading text=”Informaci\u00f3” font_container=”tag:h3|text_align:left|line_height:0″ use_theme_fonts=”yes” css=”.vc_custom_1477044108365{margin-top: 50px !important;}”][vc_column_text css=”.vc_custom_1559215328456{padding-bottom: 30px !important;}”]Al llarg de la hist\u00f2ria, els il\u00b7licitans i les il\u00b7licitanes […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","location-categories":[195],"class_list":["post-5133","stlr_place","type-stlr_place","status-publish","hentry","stlr_location_categories-museus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/locations\/5133","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/locations"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/stlr_place"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5133"}],"wp:term":[{"taxonomy":"stlr_location_categories","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/location-categories?post=5133"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}