{"id":161286,"date":"2021-09-13T12:20:42","date_gmt":"2021-09-13T11:20:42","guid":{"rendered":"https:\/\/www.elche.es\/?page_id=161286"},"modified":"2021-09-14T08:02:48","modified_gmt":"2021-09-14T07:02:48","slug":"xemeneies-pilar-miro","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/xemeneies-pilar-miro\/","title":{"rendered":"Xemeneies Pilar Mir\u00f3"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column]

<\/p>\n

La f\u00e0brica de cer\u00e0mica<\/strong><\/h4>\n

<\/h1>[\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text]Constru\u00efda a principis de la d\u00e8cada dels cinquanta per l\u2019empresa Hijos de J. Quiles, SA sobre 14.000 m\u00b2 de terreny i delimitada per un mur de 2,80 m d\u2019alt, la primera f\u00e0brica de cer\u00e0mica ocupava el lloc en el qual ens trobem. Constava d\u2019unes instal\u00b7lacions de 2.413,91 m\u00b2 dotades d\u2019un forn Hoffmann i de la seua imprescindible ximenera de rajola. Era una instal\u00b7laci\u00f3 complement\u00e0ria d\u2019una altra, molt anterior en el temps, que els seus propietaris tenien en la conflu\u00e8ncia de les carreteres d\u2019Alacant i Santa Pola.<\/p>\n

Ambdues f\u00e0briques foren venudes a l\u2019empresa Cer\u00e1mica La Asunci\u00f3n, SA, que a finals de 1955 opt\u00e0 per desmantellar la de la carretera d\u2019Alacant (per estar ubicada en una zona residencial nova i en fort desenvolupament) i ampliar la del \u00abbarri de l\u2019Eixample\u00bb, aleshores situada en una parcel\u00b7la delimitada al nord per Transversal 8a (actualment Carlos Ant\u00f3n Pastor ); al sud per Transversal 7a (hui Jos\u00e9 G\u00f3mez Mompean); a l\u2019est per la prolongaci\u00f3 Lope de Vega (ara Manuel Vicente Pastor) i a l\u2019oest pel carrer Central (hui Ausi\u00e0s March). Amb aquesta finalitat, s\u2019encarrega a l\u2019arquitecte A. L\u00f3pez la redacci\u00f3 d\u2019una mem\u00f2ria descriptiva, que s\u2019entrega el febrer de 1956 i on es fixa l\u2019actuaci\u00f3 en 2.805.924,90 pessetes de l\u2019\u00e8poca (930.000 \u20ac de 2020).[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″][vc_single_image image=”161365″ img_size=”medium” alignment=”right”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1631535058517{margin-top: 40px !important;}”][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text]L\u2019ampliaci\u00f3 consistia en un edifici per a oficines, la construcci\u00f3 de naus per a fabricaci\u00f3 i assecadors i un forn continu, novament tipus Hoffmann, dotat de 22 cambres, alimentat amb carb\u00f3 i que ocupava 812 m\u00b2. L\u2019\u00fanic edifici amb fa\u00e7ana a via p\u00fablica, al carrer Central, i, per tant, entrada principal, era el d\u2019oficines, de 112,95 m\u00b2, dues plantes i de pas obligat per a accedir a l\u2019interior de la f\u00e0brica. Es construeix una nau per al dep\u00f2sit de terres de 270,18 m\u00b2 i dues naus per a la fabricaci\u00f3 de 530,88 m\u00b2. La nau destinada a assecadors i al forn feia 2.868,03 m\u00b2 coberts, amb una entreplanta de 1.905,55 m\u00b2 i capacitat per a admetre a assecament 298.800 teules.<\/p>\n

La Asunci\u00f3n comen\u00e7\u00e0 a vendre els seus productes en 1958 i estigu\u00e9 activa a Elx fins a mitjan anys 70, que es trasllad\u00e0 a la ve\u00efna Crevillent, a unes instal\u00b7lacions adaptades a les noves tecnologies fabrils. Amb aix\u00f2, es deix\u00e0 enrere, juntament amb la seua pres\u00e8ncia en la nostra ciutat, un sistema industrial superat, ali\u00e9 a l\u2019energia el\u00e8ctrica i, com a l\u2019inici d\u2019aquesta hist\u00f2ria, l\u2019anacronisme en qu\u00e8 es convert\u00ed la seua ubicaci\u00f3, en una zona de puixant expansi\u00f3 residencial, que es veia sotmesa als seus tr\u00e0fecs, sorolls i, sobretot, pol\u00b7luci\u00f3.[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″][vc_single_image image=”161360″ img_size=”medium”][vc_single_image image=”161367″ img_size=”medium” css=”.vc_custom_1631535443444{margin-top: 10px !important;}”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column]

<\/p>\n

El forn Hoffmann<\/strong><\/h4>\n

<\/h1>[\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text]Inventat per Friedrich Hoffmann en l\u2019any 1858, aquest tipus de forn revolucion\u00e0 la ind\u00fastria de teules i rajoles per permetre una producci\u00f3 cont\u00ednua, sense necessitat d\u2019interrompre el proc\u00e9s per al refredament i la retirada dels materials fabricats \u2013com ocorria amb els forns tradicionals\u2013,\u00a0 fet que donava lloc a peces de gran homogene\u00eftat i, per tant, qualitat.<\/p>\n

El que es constru\u00ed en La Asunci\u00f3n era un t\u00edpic exemple de forn el\u00b7l\u00edptic dividit en 22 cambres (l\u2019usual era fer-lo entre 12 a 24), connectades entre si i dotades d\u2019un conducte que expulsava l\u2019aire a la ximenera. Cada cambra es tancava amb una porta o paret de rajola i s\u2019hi encenia un foc que, a m\u00e9s de coure les peces que s\u2019hi depositaven, precalfava les cambres adjacents. Simult\u00e0niament, s\u2019introdu\u00efa aire a l\u2019interior,\u00a0 a un corrent en sentit oposat que ajudava amb el refredament del material depositat en unes altres cambres m\u00e9s allunyades. Es generava aix\u00ed un circuit continu, funcionant 24 hores tots els dies de l\u2019any, on simult\u00e0niament hi havia cambres de recepci\u00f3 de teules humides, juntament amb altres precalfant-se, altres en plena cocci\u00f3, altres on s\u2019estaven refredant les teules i, per \u00faltim, altres de les quals s\u2019extreia el producte concl\u00f2s de la fabricaci\u00f3.[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″][vc_single_image image=”161372″ img_size=”medium” alignment=”right”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1631535923489{margin-top: 30px !important;}”][vc_column][vc_column_text]Les condicions de treball en les f\u00e0briques amb aquest tipus de forn eren molt dures, ja que a les temperatures extremadament altes calia afegir l\u2019exig\u00e8ncia del seu funcionament continu, el que s\u2019aconseguia amb el desvetllament dels treballadors per mantenir sempre les calderes alimentades de carb\u00f3 i per omplir i buidar ininterrompudament les cambres amb les teules.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1631536538744{margin-top: 10px !important;}”][vc_column]

<\/p>\n

Process<\/strong> constructiu<\/strong><\/h4>\n

<\/h1>[vc_column_text]Encara que existien tractats te\u00f2rics per a projectar-les, la veritat \u00e9s que la construcci\u00f3 d’una ximenera era el resultat de la posada en pr\u00e0ctica d’un ofici apr\u00e9s i desenvolupat en el si de quadrilles familiars, fruit, per tant, d’una experi\u00e8ncia acumulada sancionada pels resultats. Eren oficials experts, que desenvolupaven el seu ofici de manera itinerant \u2013preferentment a l’estiu\u2013 invertint entre 1 i 2,5 mesos en cada ximenera. Era un treball ben remunerat, ja que la seua condici\u00f3 d’especialistes exposats a un evident risc els permetia cobrar alts salaris i imposar condicions, com que se’ls prove\u00efra de materials de manteniment, allotjament i peons que els ajudaren sense cost per a ells.<\/p>\n

La part m\u00e9s destacada en la construcci\u00f3 d’una ximenera \u2013de fet, la seua ra\u00f3 de ser\u2013 era el seu fust. Es feia des del seu interior, ja que era una t\u00e8cnica m\u00e9s segura que les bastides perimetrals. Per a aix\u00f2, amb la finalitat de moure’s per dins, cada 0,5 m es col\u00b7locaven grapes met\u00e0l\u00b7liques en forma d’U i es disposaven 3 plataformes o bastides interiors. En la superior, se situaven els dos oficials m\u00e9s qualificats, que anaven aparellant i fent guanyar altura a la construcci\u00f3, canviant de bastida cada 6 o 8 filades. A vegades, si hi havia espai, eren ajudats per un pe\u00f3. Per davall d’ells, a 1,80-2,00 m, es col\u00b7locava una altra bastida que feia d’estaci\u00f3 interm\u00e8dia i on un pe\u00f3, manejant la corriola, feia arreplega de totxos i uns altres materials i facilitava la comunicaci\u00f3 entre nivells. L’\u00faltima plataforma, la inferior, era fixa i estava a 1,80-2,00 m del s\u00f2l, que, en cobrir la meitat de la secci\u00f3, conformava un sostre de seguretat per a l’operari situat a peu de base. El personal auxiliar, situat en el s\u00f2l, constava d’un nombre variable, per\u00f2 mai menys de dos, i la seua funci\u00f3 era la de carregar el material en la corriola, preparar les rajoles, omplir els cabassos, pastar el morter, acostar l’aigua i altres tasques complement\u00e0ries.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1631537399331{margin-top: 30px !important;}”][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text]Cada quadrilla tenia la seua pr\u00f2pia manera d’executar les plataformes. La m\u00e9s b\u00e0sica era la utilitzaci\u00f3 de dos taulons entrecreuats, que uns altres completaven amb dos m\u00e9s perpendiculars a aquests per cada costat. Era usual col\u00b7locar la corriola per a l’elevaci\u00f3 dels materials en el punt de trobada dels taulons creuats.<\/p>\n

Un element t\u00edpic de les ximeneres s\u00f3n les seues reculades interiors. Cada 4-6 m d’altura es redu\u00efa la secci\u00f3 \u00bd peu de gross\u00e0ria respecte a la inferior i amb aix\u00f2 s’aconseguien tres coses molt importants: Tindre major ampl\u00e0ria i major pes en l’arrancada, i aix\u00ed assegurar l’estabilitat (efecte mec\u00e0nic); aconseguir les superf\u00edcies de suport de les bastides (raons constructives) i millorar el tir dels gasos d’eixida (efecte de succi\u00f3).[\/vc_column_text][vc_column_text]Quant a la disposici\u00f3 de les rajoles, els aparells m\u00e9s utilitzats en la construcci\u00f3 de les ximeneres eren l’angl\u00e9s i el belga amb solapes entre \u00bc i \u00bd de la soga i en les cil\u00edndriques, com \u00e9s el nostre cas, a soga, utilitzant per a aix\u00f2 rajoles el tipus de les quals podem fixar en 24x12x4 cm per\u00f2 que necess\u00e0riament calia acompanyar amb peces especials, de forma encunyada, tots ells presos amb morters de cal\u00e7 a\u00e8ria o, posteriorment, amb ciment Portland, est\u00e9s per tota la superf\u00edcie de l’\u00faltima filada col\u00b7locada.[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″][vc_single_image image=”161402″ img_size=”medium” alignment=”right”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1631535923489{margin-top: 30px !important;}”][vc_column][vc_column_text]De tot l’instrumental que es feia necessari manejar en aquestes obres, t\u00e9 especial rellev\u00e0ncia, per ser imprescindible per a donar continu\u00eftat a la cara exterior del fust, el \u00abtaulaplom\u00bb, eina dissenyada expressament per a aix\u00f2, que, amb 1 m d’alt, estava compost per un llist\u00f3 horitzontal recte, on es col\u00b7locava un nivell, i al qual se li unia un altre vertical dotat del mateix pendent que el del fust.[\/vc_column_text]

<\/p>\n

La chimenea de La Asunci\u00f3n<\/strong><\/h4>\n

<\/h1>[vc_column_text css=”.vc_custom_1631602963459{margin-top: 20px !important;margin-bottom: 30px !important;}”]De la cer\u00e0mica que primer va ser Hijos de J. Quiles, S L i despr\u00e9s La Asunci\u00f3n, ens queda la seua imponent ximenera de rajola, imprescindible element fabril constru\u00efda per la primera d’aquestes a principis de 1950. Tradicionalment, aquestes construccions es divideixen en tres parts: la base o pedestal, el fust i la coronaci\u00f3 o acabament final.<\/p>\n

La seua base est\u00e0 constru\u00efda amb aparell angl\u00e9s (alternant la soga amb el trav\u00e9s), i mant\u00e9 la t\u00edpica secci\u00f3 quadrada, la m\u00e9s abundant. En tindre 2,40 m, \u00e9s d’altura moderada, ja que l’habitual \u00e9s tindre entre 3 i 5 m. Amb una decoraci\u00f3 s\u00f2bria, consistent en una cornisa de 6 filades, presenta un perfil amb obvi pendent (6,5%), la qual cosa fa d’aquesta una excepci\u00f3, perqu\u00e8 solen ser rectes. Centrat en la seua cara est, sota l’actual rasant de la pla\u00e7a, se situa la portella de neteja del cendrer, buit voltat de 0,61×0,93, pel qual s’accedia al seu interior tant per a la seua construcci\u00f3 com per a la retirada dels residus i dep\u00f2sits provinent dels fums.<\/p>\n

El fust est\u00e0 constru\u00eft a soga i \u00e9s troncoc\u00f2nic, la forma m\u00e9s adequada per a oferir resist\u00e8ncia al vent, la de m\u00e9s senzilla construcci\u00f3 i la m\u00e9s adequada per a l’expulsi\u00f3 dels gasos, Aquest element tamb\u00e9 t\u00e9 una altura moderada, ja que en sumar els seus 17,00 m a la base i a la coronaci\u00f3, la longitud total de la ximenera \u00e9s de 21,21 m d’altura, quan la longitud mitjana de les ximeneres estava en 25 m. T\u00e9 un pendent del 3,50%, un poc elevat, perqu\u00e8 el normal \u00e9s que siga entre 2-3%.<\/p>\n

L’acabament final, amb aparell a soga, no \u00e9s recte, que \u00e9s el cas m\u00e9s usual. Disposa d’una seq\u00fc\u00e8ncia, de baix cap amunt, consistent en una fila de motlures, cos central dotat de finestres tancades reenfonsades, l\u00ednies d’impostes en volad\u00eds creixent i, com a \u00faltim element, el troncocon de tancament, per on eixien els fums i que est\u00e0 desaparegut en un 40% aproximadament, amb una obertura, tamb\u00e9 aproximada, de 0,60 m.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_single_image image=”161454″ img_size=”medium” alignment=”center” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text]Constru\u00efda a principis de la d\u00e8cada dels cinquanta per l\u2019empresa Hijos de J. Quiles, SA sobre 14.000 m\u00b2 de terreny i delimitada per un mur de 2,80 m d\u2019alt, […]<\/p>\n","protected":false},"author":144,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-161286","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/161286","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/144"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=161286"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/161286\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=161286"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}