{"id":184720,"date":"2022-02-21T11:44:51","date_gmt":"2022-02-21T10:44:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.elche.es\/derechos-sociales\/servei-daccio-comunitaria\/programa-per-a-la-igualtat-i-la-inclusio-del-poble-gitano\/historia\/"},"modified":"2022-02-21T11:50:20","modified_gmt":"2022-02-21T10:50:20","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/derechos-sociales\/cartera-de-serveis\/servei-daccio-comunitaria\/programa-per-a-la-igualtat-i-la-inclusio-del-poble-gitano\/historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"<div class=\"wpb-content-wrapper\"><p>[vc_row full_width=&#8221;stretch_row&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1475484188729{background-color: #dddde0 !important;}&#8221;][vc_column][vc_column_text]<nav aria-label=\"breadcrumbs\">\n            <div class=\"breadcrumb-container theme1\">\n                <ol>\n                                    <\/ol>\n            <\/div>\n        <\/nav>    <script type=\"application\/ld+json\">\n        {\n            \"@context\": \"http:\/\/schema.org\",\n            \"@type\": \"BreadcrumbList\",\n            \"itemListElement\": [\n                            ]\n        }\n    <\/script>\n    <style type=\"text\/css\">\n        .breadcrumb-container {\n            font-size: 13px;\n        }\n\n        .breadcrumb-container ul {\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n\n        .breadcrumb-container li {\n            box-sizing: unset;\n            display: inline-block;\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n\n        .breadcrumb-container li a {\n            box-sizing: unset;\n            padding: 0 10px;\n        }\n\n        .breadcrumb-container {\n            font-size: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li a {\n            color: #0a0a0a !important;\n            font-size: 3 !important;\n            line-height: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li .separator {\n            font-size: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li:last-child .separator {\n            display: none;\n        }\n    <\/style>\n    <style type=\"text\/css\">\n        .breadcrumb-container.theme1 li {\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n        .breadcrumb-container.theme1 a {\n            background: ;\n            display: inline-block;\n            margin: 0 5px;\n            padding: 5px 10px;\n            text-decoration: none;\n        }\n    <\/style>\n        <style type=\"text\/css\">\n            <\/style>\n    <script>\n            <\/script>\n[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row full_width=&#8221;stretch_row&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1475764105820{background-color: #ffffff !important;}&#8221;][vc_column width=&#8221;1\/2&#8243;]<h3 class=\"sc_title sc_title_regular margin_top_small\" style=\"margin-top: 4.05em;margin-bottom: 1.35em;\">Hist\u00f2ria<\/h3>[vc_column_text][\/vc_column_text][vc_column_text]El poble gitano, roman\u00eds o ROM \u00e9s originari de l&#8217;\u00cdndia, a partir de l&#8217;any 1000 D.C, hi ha documents que afirmen que van eixir d&#8217;un assentament al Panjab i es van expandir per tota Europa. Malgrat que tenen trets culturals comuns, existeixen difer\u00e8ncies entre subgrups, \u00e9s a dir, ja que existeixen gitanos i gitanes a tot el m\u00f3n hi ha costums diferents que els caracteritzen segons la zona en la qual habiten. \u00c9s per aix\u00f2 que diem la poblaci\u00f3 gitana \u00e9s errant i heterog\u00e8nia, ja que cadascun t\u00e9 les seues difer\u00e8ncies i semblances.<\/p>\n<p>La llengua genu\u00efna del poble gitano \u00e9s el roman\u00ed (o roman\u00e9s), es tracta d&#8217;una llengua indoeuropea, origin\u00e0ria de l&#8217;antiga \u00cdndia i del centre del Pakistan, enriquida amb paraules prestades de les lleng\u00fces que es parlaven als diferents pa\u00efsos pels quals els gitanos i les gitanes van anar passant.<\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, el cal\u00f3s \u00e9s una variant que prov\u00e9 del roman\u00ed utilitzada principalment a Espanya, i la qual es va comen\u00e7ar a parlar a causa de la mescla aut\u00f2ctona de la zona. Aquesta variant no \u00e9s reconeguda per l&#8217;estat espanyol com qualsevol altra modalitat ling\u00fc\u00edstica (valenci\u00e0, catal\u00e0, basc\u2026) i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, no \u00e9s considerat com un idioma en el sentit tradicional, sin\u00f3 com un argot.<\/p>\n<p>El poble gitano va arribar a Espanya de la m\u00e0 de Joan d&#8217;Egipte Menor, al qual el 12 de gener de 1425 Alfons V li concedeix una carta de segur (o salconduit) acceptant de manera benvinguda els gitanos i les gitanes a Espanya.<\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, la pol\u00edtica d&#8217;igualtat cultural i religiosa dels Reis Cat\u00f2lics va tindre grans conseq\u00fc\u00e8ncies en els grups \u00e8tnics. Tant \u00e9s aix\u00ed que en 1499 es promulga la primera Pragm\u00e0tica (Llei) Real antigitana.<\/p>\n<p>En aquesta llei se&#8217;ls ordenava assentar-se, prendre oficis coneguts, abandonar la seua llengua, la seua manera de vestir, els seus costums i les seues relacions. Si no ho feien, serien expulsats en el termini de dos mesos. Es preveien tamb\u00e9 altres mesures com l&#8217;esclavitud, les galeres o les deportacions a Am\u00e8rica i a \u00c0frica.<\/p>\n<p>Entre els segles XV i XVII, despr\u00e9s del corrent d&#8217;igualtat cultural i religiosa en la majoria dels estats, es provoca la creaci\u00f3 de lleis i de mesures de persecuci\u00f3, de marginaci\u00f3 i d&#8217;expulsi\u00f3 d&#8217;aquells que no adopten la cultura de l&#8217;Estat, com va ser el cas del poble gitano, que sempre es va sentir orgull\u00f3s de la seua cultura i de la hist\u00f2ria a la qual mai va renunciar.<\/p>\n<p>Va ser en 1749 l&#8217;any en qu\u00e8 va esdevindre \u201cGran Batuda\u201d. Va constar de dues operacions d&#8217;empresonament: una entre la nit del 30 de juliol de 1749 i la matinada de l&#8217;endem\u00e0 i una altra a partir de la tercera setmana d&#8217;agost. Va ser promulgada per Ferran VI, les ordenes d&#8217;empresonament van ser contra tots els gitanos i les gitanes que hi haguera al pa\u00eds, d&#8217;ambd\u00f3s sexes i de qualsevol que fora la seua edat. S&#8217;ordena que siguen reclosos en presidis, arsenals i mines. Les fam\u00edlies van ser separades, les dones i els xiquets van ser destinats a presons i f\u00e0briques. Els xiquets romanien amb les seues mares fins als 7 anys i despr\u00e9s els enviaven a arsenals.<\/p>\n<p>M\u00e9s tard, en 1933 s&#8217;aprova la <i>Ley de Vagos y Maleantes, <\/i>que recull la vigil\u00e0ncia expressa de les persones gitanes. Aquesta llei es va mantindre durant la dictadura franquista. Tamb\u00e9 el reglament de la Gu\u00e0rdia Civil contenia articles discriminatoris contra els gitanos que no van ser suprimits fins a 1978.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">No obstant aix\u00f2, l&#8217;Alemanya nazi va tractar els gitanos com a grup perill\u00f3s. Se&#8217;ls va esterilitzar, deportar, perseguir, torturar i se&#8217;ls va assassinar en camps de concentraci\u00f3 i d&#8217;extermini. Es calcula que m\u00e9s de mig mili\u00f3 de gitanos i gitanes van ser assassinats en l&#8217;Holocaust nazi. Fet m\u00e9s conegut com Samuradipen o Prorrajmos en llengua roman\u00ed. (Porrajmos, literalment significa\u00a0 \u00abdevorament\u00bb i aquests (samuradipen i porrajmos) s\u00f3n els noms donats als intents de l&#8217; <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tercer_Reich\">Alemanya nazi<\/a> i l&#8217; <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ostmark\">\u00c0ustria nazi<\/a> d&#8217;exterminar la majoria dels pobles <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gitanos\">gitanos<\/a> d&#8217; <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Europa\">Europa<\/a>, com a part de l&#8217; <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Holocaust\">Holocaust <\/a>durant la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segona_Guerra_Mundial\">Segona Guerra Mundial<\/a>.)<\/p>\n<p>El 2 d&#8217;agost de 1944 en la Secci\u00f3 Gitana del camp d&#8217;Auschwitz, 2897 dones, xiquets i homes van ser condu\u00efts a les cambres de gas durant la nit m\u00e9s coneguda com \u201cLa nit dels Gitanos\u201d.<\/p>\n<p>Finalment, l&#8217;any 1978 es va signar la Constituci\u00f3 Espanyola i amb ella el reconeixement igualitari dels drets de tots i totes els espanyols i les espanyoles. En l&#8217;article 14 s&#8217;exposa que \u201cEls espanyols s\u00f3n iguals davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminaci\u00f3 per ra\u00f3 de naixement, ra\u00e7a, sexe, religi\u00f3, opini\u00f3 o qualsevol altra condici\u00f3 o circumst\u00e0ncia personal o social.\u201d S&#8217;ha de dir que Juan de Dios Ram\u00edrez Heredia va participar i va signar aquesta constituci\u00f3. Gitano, pol\u00edtic i activista espanyol, que ha format part del congr\u00e9s i del parlament europeu.[\/vc_column_text][vc_empty_space][\/vc_column][vc_column width=&#8221;1\/2&#8243;][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_single_image image=&#8221;154977&#8243; img_size=&#8221;medium&#8221;][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_single_image image=&#8221;154989&#8243; img_size=&#8221;medium&#8221;][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_empty_space][vc_single_image image=&#8221;154996&#8243; img_size=&#8221;medium&#8221;][vc_empty_space][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>[vc_row full_width=&#8221;stretch_row&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1475484188729{background-color: #dddde0 !important;}&#8221;][vc_column][vc_column_text][\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row full_width=&#8221;stretch_row&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1475764105820{background-color: #ffffff !important;}&#8221;][vc_column width=&#8221;1\/2&#8243;][vc_column_text][\/vc_column_text][vc_column_text]El poble gitano, roman\u00eds o ROM \u00e9s originari de l&#8217;\u00cdndia, a partir de l&#8217;any 1000 D.C, hi ha documents que afirmen [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"parent":184687,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-184720","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/184720","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=184720"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/184720\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/184687"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=184720"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}