{"id":4676,"date":"2016-10-19T10:47:12","date_gmt":"2016-10-19T10:47:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elche.es\/va\/museos\/mahe\/historia-del-mahe\/"},"modified":"2016-10-20T11:29:55","modified_gmt":"2016-10-20T11:29:55","slug":"historia-del-mahe","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/museus\/mahe\/historia-del-mahe\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria del MAHE"},"content":{"rendered":"<div class=\"wpb-content-wrapper\"><p>[vc_row full_width=&#8221;stretch_row&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1475488224066{background-color: #dddde0 !important;}&#8221;][vc_column][vc_column_text]<nav aria-label=\"breadcrumbs\">\n            <div class=\"breadcrumb-container theme1\">\n                <ol>\n                                    <\/ol>\n            <\/div>\n        <\/nav>    <script type=\"application\/ld+json\">\n        {\n            \"@context\": \"http:\/\/schema.org\",\n            \"@type\": \"BreadcrumbList\",\n            \"itemListElement\": [\n                            ]\n        }\n    <\/script>\n    <style type=\"text\/css\">\n        .breadcrumb-container {\n            font-size: 13px;\n        }\n\n        .breadcrumb-container ul {\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n\n        .breadcrumb-container li {\n            box-sizing: unset;\n            display: inline-block;\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n\n        .breadcrumb-container li a {\n            box-sizing: unset;\n            padding: 0 10px;\n        }\n\n        .breadcrumb-container {\n            font-size: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li a {\n            color: #0a0a0a !important;\n            font-size: 3 !important;\n            line-height: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li .separator {\n            font-size: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li:last-child .separator {\n            display: none;\n        }\n    <\/style>\n    <style type=\"text\/css\">\n        .breadcrumb-container.theme1 li {\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n        .breadcrumb-container.theme1 a {\n            background: ;\n            display: inline-block;\n            margin: 0 5px;\n            padding: 5px 10px;\n            text-decoration: none;\n        }\n    <\/style>\n        <style type=\"text\/css\">\n            <\/style>\n    <script>\n            <\/script>\n[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=&#8221;.vc_custom_1475488264405{padding-bottom: 40px !important;}&#8221; el_id=&#8221;bloque_basica&#8221;][vc_column]<h3 class=\"sc_title sc_title_regular margin_top_tiny\">Hist\u00f2ria del MAHE<\/h3>[vc_single_image image=&#8221;4520&#8243; img_size=&#8221;full&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476956881047{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_images_carousel images=&#8221;4504,4503,4507,4508,4506,4505&#8243; img_size=&#8221;&#8221; slides_per_view=&#8221;4&#8243; hide_pagination_control=&#8221;yes&#8221; wrap=&#8221;yes&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476956695735{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_column_text]El MAHE t\u00e9 una llarga hist\u00f2ria, des d\u2019un primer museu municipal, que obriria les seues portes el 1940, fins a l\u2019actual Museu Arqueol\u00f2gic i d\u2019Hist\u00f2ria d\u2019Elx \u201cAlejandro Ramos Folqu\u00e9s\u201d.<\/p>\n<p><strong>L\u2019origen del Museu Arqueol\u00f2gic Municipal: la col\u00b7lecci\u00f3 Ibarra<\/strong><\/p>\n<p>Podem considerar la col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019antiguitats de l\u2019erudit local Pere Ibarra Ruiz (Elx, 1858 \u2013 1934) el germen de l\u2019actual museu. Ibarra va ser l\u2019autor de la primera hist\u00f2ria d\u2019Elx moderna i tamb\u00e9 va realitzar el primer estudi arqueol\u00f2gic del terme il\u00b7licit\u00e0, on relaciona els diversos jaciments i n\u2019estableix la cronologia.<\/p>\n<p>Profundament conscienciat de la necessitat de donar a con\u00e9ixer el patrimoni, com a pas imprescindible per a la seua valoraci\u00f3, fruit de la seua immensa tasca erudita \u00e9s la \u201ccol\u00b7lecci\u00f3 d\u2019antiguitats\u201d, que inclo\u00efa llibres i documents hist\u00f2rics, i peces hist\u00f2riques i arqueol\u00f2giques recopilades per ell o fruit de les seues investigacions.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de la seua mort, es va fer inventari de la col\u00b7lecci\u00f3 amb vista a la seua adquisici\u00f3 per part de l\u2019Ajuntament. En aquest inventari es constata l\u2019exist\u00e8ncia, en aquell moment, de prop de sis-cents objectes, majorit\u00e0riament cer\u00e0mics. Tamb\u00e9 comprenia cent setanta-sis caixes amb m\u00e9s de tres mil quatre-centes peces de cer\u00e0mica, fonamentalment fragments, ordenats per a l\u2019estudi arqueol\u00f2gic del terme d\u2019Elx. La col\u00b7lecci\u00f3 tamb\u00e9 albergava un gran nombre de monedes, des d\u2019\u00e8poca iberoromana, i una gran quantitat d\u2019objectes de tot tipus de diverses \u00e8poques.<\/p>\n<p>El 16 d\u2019octubre del 1935, el Ple de l\u2019Ajuntament va acordar el pagament d\u2019una pensi\u00f3 a la v\u00eddua d\u2019Ibarra a canvi de l\u2019adquisici\u00f3 de la col\u00b7lecci\u00f3, per\u00f2 no ser\u00e0 fins despr\u00e9s de la Guerra Civil, el 1939, que, a inst\u00e0ncies del llavors arxiver, Alejandro Ramos Folqu\u00e9s, es constitu\u00efsca una comissi\u00f3 encarregada de gestionar el trasp\u00e0s del Museu Ibarra a l\u2019Ajuntament.<\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, la col\u00b7lecci\u00f3 va romandre a la casa familiar del carrer Comte (actualment Pere Ibarra). \u00c9s precisament ac\u00ed on es va constituir el Museu Arqueol\u00f2gic Municipal, sota la direcci\u00f3 d\u2019Alejandro Ramos Folqu\u00e9s, arxiver municipal, com hem assenyalat abans, i propietari del jaciment de l\u2019Alc\u00fadia.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de la mort de la v\u00eddua d\u2019Ibarra, el 1946, venuda la casa pels seus hereus, la col\u00b7lecci\u00f3 va ser empaquetada en caixes i emmagatzemada en diversos locals municipals. La documentaci\u00f3 i els llibres acabarien en l\u2019arxiu i en la biblioteca local, creada a l\u2019agost del 1939, i els objectes van passar, amuntonats, de depend\u00e8ncia en depend\u00e8ncia. Nom\u00e9s una xicoteta part passaria a exposar-se en el museu municipal, instal\u00b7lat al Parc Municipal.<\/p>\n<p>Caldr\u00e0 esperar al 1980 perqu\u00e8 Rafael Ramos Fern\u00e1ndez, director del llavors Museu Arqueol\u00f2gic Municipal, emprenga la restauraci\u00f3 parcial de la col\u00b7lecci\u00f3, amb vista a la mostra \u201cExposici\u00f3 de la col\u00b7lecci\u00f3 de Pere Ibarra\u201d, celebrada entre desembre del 1980 i gener del 1981. A partir d\u2019aquest moment, la col\u00b7lecci\u00f3 es va traslladar a les depend\u00e8ncies del museu, instal\u00b7lat llavors al palau d\u2019Altamira, on s\u2019exposava, com ara, una m\u00ednima part de les peces. La resta del que queda actualment de la col\u00b7lecci\u00f3 Ibarra es conserva en els magatzems de l\u2019actual MAHE.<\/p>\n<p>El MAHE tamb\u00e9 exhibeix alguna pe\u00e7a dels treballs arqueol\u00f2gics realitzats pel germ\u00e0 major de Pere Ibarra, Aureli\u00e0 Ibarra i Manzoni (1834-1890), com la figura de l\u2019Eros dormit de la vila d\u2019Algor\u00f3s, trobat el 1862. No obstant aix\u00f2, s\u2019ha d\u2019assenyalar que la col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019antiguitats d\u2019Aureli\u00e0 va ser venuda per la seua filla, despr\u00e9s de la seua mort, al Museu Arqueol\u00f2gic Nacional, on actualment es conserva.<\/p>\n<p><strong>El Museu Municipal<\/strong><\/p>\n<p>Com hem assenyalat, el primer museu municipal, com a tal, es trobava al Parc Municipal. El 1953, es condiciona amb aquesta finalitat el pavell\u00f3 central, constru\u00eft el 1946 amb motiu de la I Fira de la Ind\u00fastria, Agricultura i Artesania (actual Centre de Visitants). L\u2019edifici acollia part del llegat de Pere Ibarra i aportacions del jaciment de l\u2019Alc\u00fadia i d\u2019uns altres jaciments del terme, des de peces d\u2019\u00e8poca prehist\u00f2rica fins a cer\u00e0miques andalusines procedents del subs\u00f2l de la ciutat.<\/p>\n<p>S\u2019ha d\u2019assenyalar que, el 1948, se celebra a Elx el IV Congr\u00e9s Arqueol\u00f2gic del Sud-est Espanyol. \u00c9s llavors quan Alejandro Ramos Folqu\u00e9s funda un museu a l\u2019Alc\u00fadia. A partir d\u2019aquell moment, els materials de les excavacions del jaciment romandran in situ i no ingressaran al Museu Municipal.<\/p>\n<p>Aquest, per la seua banda, es mostraria clarament insuficient per a albergar els materials de les diverses excavacions realitzades al terme, com ara les peces procedents de l\u2019excavaci\u00f3 realitzada al Parc Municipal, d\u2019on procedeix l\u2019escultura ib\u00e8rica de l\u2019esfinx, hui en una de les sales del MAHE; o el gran conjunt de materials eneol\u00edtics, amb abundants vasos campaniformes, procedents de les tres campanyes realitzades al jaciment del Promontori; o les peces prehist\u00f2riques de la Cova de les Aranyes del Carabass\u00ed i de Caramoro.<\/p>\n<p><strong>El Museu Arqueol\u00f2gic Municipal d\u2019Elx<\/strong><\/p>\n<p>Les circumst\u00e0ncies assenyalades m\u00e9s amunt, fan que, despr\u00e9s de la restauraci\u00f3 parcial del Palau d\u2019Altamira, es trasllade el museu a aquest empla\u00e7ament, que s\u2019obrir\u00e0 al p\u00fablic el 29 de novembre del 1985. Ac\u00ed, per fi, el museu comptar\u00e0 amb unes instal\u00b7lacions i un equipament adequats a la seua funci\u00f3. No obstant aix\u00f2, la museografia de la col\u00b7lecci\u00f3 respon al criteri tradicional d\u2019exposici\u00f3 de les peces en ordre cronol\u00f2gic amb una m\u00ednima mediaci\u00f3; museografia ben allunyada de les actuals exposicions, en qu\u00e8 abunden els elements d\u2019interpretaci\u00f3 que contextualitzen els objectes en les societats que els van produir i en l\u2019\u00e8poca que els va veure n\u00e0ixer.<\/p>\n<p>El 1994, el museu rep el reconeixement com a tal de la Generalitat Valenciana, sota la denominaci\u00f3 de \u201cMuseu Arqueol\u00f2gic Municipal d\u2019Elx\u201d (DOGV de 28 de mar\u00e7 del 1994) i s\u2019integra en la Xarxa de Museus i Col\u00b7leccions Museogr\u00e0fiques Permanents de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n<p>Per\u00f2, amb el pas dels anys, tamb\u00e9 aquest edifici es mostra insuficient per a albergar la col\u00b7lecci\u00f3, que augmenta fonamentalment arran de les excavacions d\u2019urg\u00e8ncia a qu\u00e8 donen lloc les diferents obres realitzades a la ciutat i voltants.<\/p>\n<p><strong>El Museu Arqueol\u00f2gic i d\u2019Hist\u00f2ria d\u2019Elx \u201cAlejandro Ramos Folqu\u00e9s\u201d (MAHE)<\/strong><\/p>\n<p>En la gestaci\u00f3 del projecte de remodelaci\u00f3 de l\u2019antic museu van jugar principalment dos factors: la necessitat d\u2019ampliaci\u00f3 d\u2019un espai que, amb el temps, es mostraria insuficient per a albergar i mostrar dignament els materials producte de les diverses intervencions arqueol\u00f2giques dutes a terme a la ciutat; per\u00f2 tamb\u00e9 la convicci\u00f3 de la necessitat d\u2019adequar el discurs del museu a una nova museografia. En aquest sentit, el projecte tenia com a objectiu prioritari presentar, d\u2019una manera f\u00e0cil i did\u00e0ctica, a ciutadans, escolars i estudiants, l\u2019esdevindre hist\u00f2ric del territori il\u00b7licit\u00e0 i de les diferents comunitats que, al llarg del temps, s\u2019hi han establert i li han donat forma.<\/p>\n<p>Al febrer del 2004, es va tancar, per tant, el museu que albergava el palau i van comen\u00e7ar els treballs que donarien lloc al MAHE.<\/p>\n<p>Una de les primeres actuacions realitzades va ser procedir a l\u2019excavaci\u00f3 arqueol\u00f2gica del pati d\u2019Armes del palau i de les \u00e0rees que ocuparien les noves instal\u00b7lacions, totes situades en l\u2019espai de l\u2019antiga vila murada. La intervenci\u00f3, com s\u2019apunta en l\u2019apartat dedicat al palau d\u2019Altamira, va permetre traure a la llum l\u2019antiga porta d\u2019acc\u00e9s a la ciutat en \u00e8poca almohade, aix\u00ed com unes altres restes de l\u2019antiga edificaci\u00f3. Aix\u00ed mateix, va permetre descobrir un ampli fragment del llen\u00e7 de la muralla isl\u00e0mica en la zona anomenada Cases de la Mare de D\u00e9u. Tot aix\u00f2 s\u2019integra actualment com a zona visitable en l\u2019espai muse\u00edstic.<\/p>\n<p>De les dues seccions en qu\u00e8 es divideix el museu, la zona dedicada a l\u2019Arqueologia \u00e9s una construcci\u00f3 totalment nova, encara que amb el referent de part de l\u2019antiga muralla de la ciutat. Per la seua banda, la Secci\u00f3 d\u2019Hist\u00f2ria s\u2019empla\u00e7a en l\u2019antic palau del senyor feudal, edificat al seu torn sobre l\u2019antic sistema defensiu d\u2019origen musulm\u00e0.<\/p>\n<p>Si la Secci\u00f3 d\u2019Arqueologia va comptar amb un ampli espai di\u00e0fan per a albergar el ric patrimoni arqueol\u00f2gic d\u2019Elx des del neol\u00edtic fins a l\u2019antiguitat tardana, en la Secci\u00f3 d\u2019Hist\u00f2ria es va optar per un discurs clarament recolzat en la tecnologia, amb un nombre molt limitat de peces, en qu\u00e8 el mateix edifici acompanya el recorregut pels episodis hist\u00f2rics m\u00e9s rellevants de la vida de la ciutat.<\/p>\n<p>El museu va ser inaugurat el 18 de maig del 2006, coincidint amb la celebraci\u00f3 del Dia Internacional dels Museus. Tamb\u00e9 van ser programades diverses exposicions i activitats, dins del projecte anomenat \u201cD\u2019Ilici a Elx 2006\u201d. De tots els esdeveniments, el que sens dubte va despertar m\u00e9s expectaci\u00f3 va ser l\u2019exhibici\u00f3 a la ciutat de la Dama d\u2019Elx, cedida durant sis mesos pel Museu Arqueol\u00f2gic Nacional, i que va ser instal\u00b7lada en una sala de la torre de l\u2019Homenatge, especialment preparada per a aix\u00f2. La pres\u00e8ncia del bust a Elx va ser un esper\u00f3 per a visitar el museu acabat d\u2019inaugurar, que va rebre 380.000 visitants en el primer any d\u2019obertura.<\/p>\n<p>L\u2019actual museu, a m\u00e9s de les sales d\u2019exhibici\u00f3, compta amb magatzems de peces, \u00e0rea de did\u00e0ctica, departament de restauraci\u00f3 i de documentaci\u00f3, biblioteca i oficines administratives.<\/p>\n<p><strong>Bibliografia:<\/strong><\/p>\n<p><em>\u00c1LVAREZ FORTES, Ana M., LARA VIVES, Gabriel, Justificaci\u00f3n para la defensa de la candidatura del MAHE a mejor museo europeo del a\u00f1o 2008 (EMYA, 2008), 2008 (treball in\u00e8dit).<\/em><\/p>\n<p><em>CASTA\u00d1O I GARC\u00cdA, Joan, Els germans Aureli\u00e0 i Pere Ibarra: cent anys en la vida cultural d\u2019Elx (1834-1934), Alacant, Universitat d\u2019Alacant, 2002<\/em><\/p>\n<p><em>RAMOS FERN\u00c1NDEZ, Rafael, El Museo Arqueol\u00f3gico de Elche, Ajuntament d\u2019Elx, 1987.<\/em><\/p>\n<p><em>Museos arqueol\u00f3gicos de Elche y La Alcudia, Vicent Garc\u00eda Editores, 1989<\/em><\/p>\n<p><em>Museo Arqueol\u00f3gico Municipal Alejandro Ramos Folqu\u00e9s de Elche, Ajuntament d\u2019Elx, 1993<\/em>[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>[vc_row full_width=&#8221;stretch_row&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1475488224066{background-color: #dddde0 !important;}&#8221;][vc_column][vc_column_text][\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=&#8221;.vc_custom_1475488264405{padding-bottom: 40px !important;}&#8221; el_id=&#8221;bloque_basica&#8221;][vc_column][vc_single_image image=&#8221;4520&#8243; img_size=&#8221;full&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476956881047{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_images_carousel images=&#8221;4504,4503,4507,4508,4506,4505&#8243; img_size=&#8221;&#8221; slides_per_view=&#8221;4&#8243; hide_pagination_control=&#8221;yes&#8221; wrap=&#8221;yes&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476956695735{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_column_text]El MAHE t\u00e9 una llarga hist\u00f2ria, des d\u2019un primer [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"parent":4655,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-4676","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4676","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4676"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4676\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4655"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4676"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}