{"id":4697,"date":"2016-10-19T10:58:56","date_gmt":"2016-10-19T10:58:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elche.es\/va\/museos\/mahe\/exposicion-permanente\/"},"modified":"2016-10-20T11:40:06","modified_gmt":"2016-10-20T11:40:06","slug":"exposicio-permanent","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/museus\/mahe\/exposicio-permanent\/","title":{"rendered":"Exposici\u00f3 permanent"},"content":{"rendered":"<div class=\"wpb-content-wrapper\"><p>[vc_row full_width=&#8221;stretch_row&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1475488224066{background-color: #dddde0 !important;}&#8221;][vc_column][vc_column_text]<nav aria-label=\"breadcrumbs\">\n            <div class=\"breadcrumb-container theme1\">\n                <ol>\n                                    <\/ol>\n            <\/div>\n        <\/nav>    <script type=\"application\/ld+json\">\n        {\n            \"@context\": \"http:\/\/schema.org\",\n            \"@type\": \"BreadcrumbList\",\n            \"itemListElement\": [\n                            ]\n        }\n    <\/script>\n    <style type=\"text\/css\">\n        .breadcrumb-container {\n            font-size: 13px;\n        }\n\n        .breadcrumb-container ul {\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n\n        .breadcrumb-container li {\n            box-sizing: unset;\n            display: inline-block;\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n\n        .breadcrumb-container li a {\n            box-sizing: unset;\n            padding: 0 10px;\n        }\n\n        .breadcrumb-container {\n            font-size: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li a {\n            color: #0a0a0a !important;\n            font-size: 3 !important;\n            line-height: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li .separator {\n            font-size: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li:last-child .separator {\n            display: none;\n        }\n    <\/style>\n    <style type=\"text\/css\">\n        .breadcrumb-container.theme1 li {\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n        .breadcrumb-container.theme1 a {\n            background: ;\n            display: inline-block;\n            margin: 0 5px;\n            padding: 5px 10px;\n            text-decoration: none;\n        }\n    <\/style>\n        <style type=\"text\/css\">\n            <\/style>\n    <script>\n            <\/script>\n[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=&#8221;.vc_custom_1475488264405{padding-bottom: 40px !important;}&#8221; el_id=&#8221;bloque_basica&#8221;][vc_column]<h3 class=\"sc_title sc_title_regular margin_top_tiny\">Exposici\u00f3 permanent<\/h3>[vc_single_image image=&#8221;4550&#8243; img_size=&#8221;full&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476958472728{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_images_carousel images=&#8221;4556,4555,4558,4559,4554,4553&#8243; img_size=&#8221;&#8221; slides_per_view=&#8221;4&#8243; hide_pagination_control=&#8221;yes&#8221; wrap=&#8221;yes&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476958488127{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_column_text]La col\u00b7lecci\u00f3 permanent del museu s\u2019articula en un discurs lineal en qu\u00e8 els conceptes s\u2019enllacen de forma cronol\u00f2gica al voltant d\u2019una idea central: la identitat social del territori s\u2019ha conformat a partir dels diferents col\u00b7lectius, de les diverses cultures i identitats que s\u2019hi han succe\u00eft al llarg de la seua hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>La Secci\u00f3 d\u2019Arqueologia<\/strong><\/p>\n<p>La Secci\u00f3 d\u2019Arqueologia s\u2019articula en sis sales, cada una amb un contingut espec\u00edfic per\u00f2 relacionats entre si. De fet, no hi ha compartimentaci\u00f3 visual en rec\u00f3rrer a una divisi\u00f3 de l\u2019espai amb panells de vidre. Aquest disseny respon a la idea que la hist\u00f2ria no es divideix en compartiments estancs, ja que participa de processos comuns i alguns esdeveniments tenen repercussi\u00f3 en moments posteriors. En cada panell es pot llegir un text introductori amb una presentaci\u00f3 de les caracter\u00edstiques generals del per\u00edode compr\u00e9s en la sala.<\/p>\n<p>Les sales en qu\u00e8 se subdivideix aquest espai s\u00f3n:<\/p>\n<p>EL TERRITORI<\/p>\n<p>El coneixement del territori immediat a la ciutat i els canvis que s\u2019han produ\u00eft en la seua morfologia, han constitu\u00eft el punt de partida de nombrosos estudis, ja que han condicionat l\u2019ocupaci\u00f3 del territori i l\u2019explotaci\u00f3 dels recursos al llarg de la hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>Una ortofoto, realitzada des de sat\u00e8l\u00b7lit, a tot color, mostra el territori corresponent al terme municipal d\u2019Elx i els seus voltants, sobre la qual s\u2019ha disposat una s\u00e8rie de punts amb numeraci\u00f3 que indica l\u2019empla\u00e7ament dels jaciments presents en cada \u00e8poca.<\/p>\n<p>La imatge, retroil\u00b7luminada i coberta per vidre blindat, es va disposar en el pis, de manera que \u00e9s transitable i permet al visitant recon\u00e9ixer la dimensi\u00f3 real de l\u2019espai geogr\u00e0fic a partir d\u2019elements pr\u00f2xims al seu entorn, obtindre una lectura visual del patr\u00f3 d\u2019assentament i comprendre quines zones han estat ocupades des dels inicis de la pres\u00e8ncia humana en les nostres terres. S\u2019hi pot observar, com a element d\u2019especial significaci\u00f3, la disposici\u00f3 ortogonal del parcel\u00b7lari, relacionada amb la centuriatio de l\u2019\u00e8poca d\u2019August (63 a. n. e. \u2013 14 d. n. e.), els camins de la qual han perdurat en el temps i, fossilitzats, perviuen encara en l\u2019actualitat.<\/p>\n<p>En la sala es ret tamb\u00e9 un xicotet homenatge a Aureli\u00e0 Ibarra i Manzoni, Pere Ibarra i Ruiz i Alejandro Ramos Folqu\u00e9s, pioners en la constituci\u00f3 de col\u00b7leccions germen de l\u2019actual museu.<\/p>\n<p>ELS PRIMERS ASSENTAMENTS HUMANS<\/p>\n<p>El territori del Sinus Ilicitanus ha condicionat els assentaments humans al llarg de la hist\u00f2ria: les innovacions que sorgeixen amb la primera ocupaci\u00f3 durant el neol\u00edtic, la posterior consolidaci\u00f3 de les comunitats agr\u00edcoles, el descobriment de la metal\u00b7l\u00fargia i l\u2019aparici\u00f3 de les primeres difer\u00e8ncies socials, fenomen aquest \u00faltim que augmenta en l\u2019edat del bronze. En el bronze final, s\u2019intensifiquen els contactes comercials entre pobladors locals i uns altres grups peninsulars o mediterranis.<\/p>\n<p>En aquest espai es mostra una selecci\u00f3 dels objectes m\u00e9s representatius de cada context cultural de la prehist\u00f2ria en el terme municipal. Per a oferir un millor acostament a la tecnologia del per\u00edode, s\u2019hi presenten diverses reconstruccions realitzades amb prop\u00f2sits il\u00b7lustratius: acoblament d\u2019un nucli de s\u00edlex amb talla laminar, cistelleria d\u2019espart, fletxa muntada i arc, aixa manegada, etc.<\/p>\n<p>Dues vitrines exemptes mostren materials significatius: un vas cer\u00e0mic de magatzematge de l\u2019edat del bronze (jaciment de Caramoro, al nord de la ciutat), i un conjunt de destrals-lingot procedent d\u2019un tresor localitzat a l\u2019Alc\u00fadia, corresponent als moments finals de la prehist\u00f2ria en les nostres terres i que evidencia la incipient dinamitzaci\u00f3 dels intercanvis i l\u2019aparici\u00f3 de la desigualtat. Les peces apareixen representades en l\u2019audiovisual projectat en la sala. Aquest audiovisual arreplega escenes de la vida quotidiana en el jaciment de Caramoro. Una recreaci\u00f3 escenogr\u00e0fica presenta un soterrament de la mateixa \u00e8poca, realitzat en l\u2019interior d\u2019una casa de l\u2019esmentat jaciment, com era habitual en el per\u00edode.<\/p>\n<p>LA CULTURA IB\u00c8RICA: LA PRIMERA CIUTAT D\u2019ILICI<\/p>\n<p>El desenvolupament que experimenten els grups ind\u00edgenes al voltant de l\u2019any 1000 abans de la nostra era, juntament amb l\u2019arribada de comerciants estrangers, suposen canvis en les pr\u00e0ctiques tradicionals i la culminaci\u00f3 del proc\u00e9s que transformar\u00e0 l\u2019urbanisme, la cer\u00e0mica, la relaci\u00f3 amb el medi i l\u2019organitzaci\u00f3 social, per\u00f2, tamb\u00e9, la percepci\u00f3 de l\u2019individu i dels seus d\u00e9us, a trav\u00e9s d\u2019una iconografia estesa per tota la Mediterr\u00e0nia. \u00c9s el naixement de la cultura ib\u00e8rica.<\/p>\n<p>S\u2019exposa, en aquesta sala, una selecci\u00f3 dels objectes m\u00e9s representatius del per\u00edode, procedents de diferents jaciments adscrits a aquesta cultura. La presentaci\u00f3 respon a una visi\u00f3 general de l\u2019explotaci\u00f3 de l\u2019entorn: agricultura, ramaderia, pesca i els seus derivats. Les relacions amb uns altres punts de la Mediterr\u00e0nia constitueixen un factor decisiu tant en el desenvolupament del m\u00f3n ib\u00e8ric com en el seu final, despr\u00e9s de la immersi\u00f3 en la cultura romana. Aquesta evoluci\u00f3 es mostra a trav\u00e9s dels diferents objectes cer\u00e0mics i en l\u2019aparici\u00f3 de nous indicadors culturals, com ara l\u2019escriptura o l\u2019adopci\u00f3 d\u2019elements decoratius. El discurs de la sala conclou amb la irrupci\u00f3 del m\u00f3n rom\u00e0, que es fa pal\u00e9s en nous indicadors, com la moneda, les importacions i els canvis en l\u2019arquitectura i la llengua.<\/p>\n<p>En el centre de la sala s\u2019han disposat dues grans vitrines on s\u2019exposen dues peces cer\u00e0miques significatives: un vas de magatzematge anomenat \u201cGerra de Tanit\u201d i un oinochoe amb representaci\u00f3 simb\u00f2lica, procedents ambd\u00f3s de l\u2019Alc\u00fadia.<\/p>\n<p>La projecci\u00f3 del fons de la sala arreplega escenes de la vida quotidiana en el jaciment de la Moleta, situat al nord del terme municipal al costat del cam\u00ed que posteriorment definir\u00e0 la via Augusta. La recreaci\u00f3 escenogr\u00e0fica representa un soterrament d\u2019aquesta mateixa \u00e8poca, prenent com a model la necr\u00f2polis de Pujol Estel a Guardamar del Segura. Encara que aquest jaciment se situa fora del terme municipal, l\u2019exist\u00e8ncia en el museu de materials d\u2019aquest jaciment (propis d\u2019aixovars), explica la seua realitzaci\u00f3.<\/p>\n<p>ELS PR\u00cdNCEPS IBERS: L\u2019ESPLENDOR DE LES COMUNITATS LOCALS<\/p>\n<p>Aquesta nova concepci\u00f3 de l\u2019individu troba en les necr\u00f2polis el millor camp d\u2019expressi\u00f3; i ja des del segle VI abans de la nostra era, el paisatge funerari es pobla de tombes monumentals, situades estrat\u00e8gicament en l\u2019entrada de la ciutat. L\u2019escenografia, al servei d\u2019una idea politicoreligiosa, alterna suports i temes. Monuments turriformes, pilars estela i est\u00e0tues expressen el desig de perman\u00e8ncia m\u00e9s enll\u00e0 de la mort.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, s\u2019exposa una selecci\u00f3 d\u2019escultura ib\u00e8rica que pertany a contextos funeraris de diversos punts del terme municipal i d\u2019uns altres jaciments, com ara l\u2019Arenera de Montfort. La disposici\u00f3 de les restes escult\u00f2riques respon a la concepci\u00f3 de la sala com un espai funerari, en qu\u00e8 els dibuixos dels panells ens ubiquen enmig d\u2019un paisatge delimitat per monuments i personatges, que reprodueixen les escenes pr\u00f2pies d\u2019aquests contextos: libacions, sacrificis, banquets f\u00fanebres i cremacions.<\/p>\n<p>En l\u2019espai central de la vitrina, s\u2019exposen alguns dels elements d\u2019aixovar recuperats en una tomba singular localitzada en la hisenda Botella, prop de l\u2019Alc\u00fadia, acompanyada d\u2019un fris en la part superior, que representa la process\u00f3 f\u00fanebre pr\u00e8via a la cremaci\u00f3 del difunt.<\/p>\n<p>En aquesta sala tamb\u00e9 s\u2019han disposat quatre elements singulars: dues recreacions de sengles monuments funeraris, un a partir de les restes localitzades al Parc Infantil de Tr\u00e0nsit d\u2019Elx \u2013que inclou la representaci\u00f3 escult\u00f2rica d\u2019una esfinx \u2013, i l\u2019altre, realitzat amb fragments de cornisa i carreus motlurats coronats per un dels bous de l\u2019Arenera de Montfort. Completen el conjunt un fragment escult\u00f2ric corresponent a una altra esfinx i la pedra betil localitzada en el t\u00e9menos o \u00e0rea sacra del Parc d\u2019Elx.<\/p>\n<p>La projecci\u00f3 del fons de la sala arreplega escenes corresponents al ritual funerari d\u2019\u00e8poca ib\u00e8rica, des de l\u2019exposici\u00f3 del cad\u00e0ver al dip\u00f2sit definitiu de les restes cremades. En la part de baix de la pantalla de projecci\u00f3, es disposa una recreaci\u00f3 de les restes localitzades en la hisenda Botella: troncs carbonitzats i nombrosos fragments de cer\u00e0mica, que van permetre detectar una tomba singular datada entre finals del segle III i principis del segle II abans de la nostra era.<\/p>\n<p>LA COL\u00d2NIA IULIA ILICI AUGUSTA<\/p>\n<p>A mitjan segle I abans de la nostra era, va comen\u00e7ar la fundaci\u00f3 d\u2019Ilici. La nova ciutat va obtindre la condici\u00f3 de col\u00f2nia de ciutadans romans (col\u00f2nia civium romanorum) i el dret llat\u00ed (ius italicum) erigint-se com un dels centres m\u00e9s importants del sud-est peninsular. Les restes conservades mostren aspectes diversos de la cultura romana en les nostres terres, constaten la pres\u00e8ncia bizantina i revelen la cont\u00ednua ocupaci\u00f3 del territori en moments anteriors a la fundaci\u00f3 de la Il\u0161 isl\u00e0mica.<\/p>\n<p>Les vitrines reuneixen una selecci\u00f3 dels objectes m\u00e9s representatius d\u2019aquest per\u00edode, procedents de diferents jaciments adscrits a aquesta cultura. La presentaci\u00f3 respon a una visi\u00f3 general de l\u2019explotaci\u00f3 de l\u2019entorn: agricultura, ramaderia, pesca i els seus derivats. Aix\u00ed, temes com ara la transformaci\u00f3 del paisatge i la seua conversi\u00f3 en un parcel\u00b7lari perfectament establert despr\u00e9s de la centuriatio, contempor\u00e0nia a la creaci\u00f3 de la col\u00f2nia, queden reflectits de forma gr\u00e0fica en el panell i en els objectes que s\u2019hi presenten. Entre els temes que componen el discurs hi ha la transformaci\u00f3 del paisatge, la seua explotaci\u00f3, l\u2019arquitectura, la religi\u00f3, les vil\u00b7les, els aixovars dom\u00e8stics, el joc, la mort i la fi de l\u2019antiguitat.<\/p>\n<p>En el centre de la sala s\u2019han disposat dues grans vitrines en qu\u00e8 s\u2019exposen dues peces significatives: un dels eros de marbre recuperats per Aureli\u00e0 Ibarra Manzoni durant les excavacions, el 1862, de la vil\u00b7la d\u2019Algor\u00f3s i cedit en dip\u00f2sit al MAHE pel MAN; i la Venus d\u2019Ilici, escultura de marbre blanc que representa la divinitat nua i en actitud p\u00fadica despr\u00e9s d\u2019eixir de les aig\u00fces.<\/p>\n<p>La projecci\u00f3 del fons de la sala arreplega escenes de la vida quotidiana en el territori d\u2019Ilici, a qu\u00e8 s\u2019accedeix per la via Augusta. Apareixen al fons els camps i es visiona una de les vil\u00b7les, partint de l\u2019esquema en planta de la vil\u00b7la d\u2019Algor\u00f3s. De fet, en la recreaci\u00f3 dels seus interiors, s\u2019inclouen els elements exposats i publicats per Aureli\u00e0 Ibarra. De l\u2019interior de la vil\u00b7la es passa novament a l\u2019exterior, on s\u2019observa una necr\u00f2polis, fotograma que enlla\u00e7a amb la il\u00b7luminaci\u00f3 de l\u2019espai que recrea una de les tombes localitzades en el jaciment de l\u2019Arsenal (Elx). Caracteritzada pel ritual d\u2019inhumaci\u00f3, en aquest sarc\u00f2fag, realitzat amb pedra calc\u00e0ria de les pedreres locals, es van localitzar restes de tres individus.<\/p>\n<p>EL M\u00c8TODE ARQUEOL\u00d2GIC<\/p>\n<p>Els grups humans deixen vestigis materials de la seua exist\u00e8ncia i \u00e9s en els jaciments arqueol\u00f2gics on trobem, en part, la imatge de les societats passades. Per aix\u00f2, l\u2019arqueologia permet reconstruir la hist\u00f2ria de les societats i les seues formes de vida. Una excavaci\u00f3 arqueol\u00f2gica proporciona gran quantitat de dades, encara que hi ha moltes altres possibilitats d\u2019aproximaci\u00f3 al nostre patrimoni. Per aix\u00f2, documentar \u00e9s fonamental, perqu\u00e8 el que no queda registrat pot perdre\u2019s per sempre.<\/p>\n<p>En la sala es mostra la recreaci\u00f3 de l\u2019excavaci\u00f3, directament relacionada amb l\u2019audiovisual projectat, que presenta diferents moments del proc\u00e9s d\u2019excavaci\u00f3 del sector 4C de les anomenades \u201ccases ib\u00e8riques\u201d de l\u2019Alc\u00fadia. La presentaci\u00f3 d\u2019objectes i instrumental es completa en la part de baix de la pantalla.<\/p>\n<p><strong><br \/>\nLa Secci\u00f3 d\u2019Hist\u00f2ria<\/strong><\/p>\n<p>L\u2019acc\u00e9s a la Secci\u00f3 d\u2019Hist\u00f2ria es produeix a trav\u00e9s d\u2019una zona descoberta, que discorre paral\u00b7lela al palmerar, a les restes de l\u2019antiga muralla isl\u00e0mica i al costat de les restes d\u2019un aq\u00fceducte de la xarxa de reg derivada del riu que creua la ciutat, la canalitzaci\u00f3 principal del qual arribava al nucli urb\u00e0 just per darrere de l\u2019alc\u00e0sser, creuant el seu pati d\u2019Armes.<\/p>\n<p>A difer\u00e8ncia de la Secci\u00f3 d\u2019Arqueologia, que partia d\u2019un espai nou, de gran amplitud, di\u00e0fan i neutre, sense restriccions a l\u2019hora de dissenyar l\u2019espai expositiu, en la Secci\u00f3 d\u2019Hist\u00f2ria l\u2019exhibici\u00f3 de peces va haver d\u2019adaptar-se a les particulars condicions de les sales d\u2019un edifici hist\u00f2ric.<\/p>\n<p>Es mant\u00e9 l\u2019ocupaci\u00f3 de pantalles t\u00e0ctils, en aquest cas de menors dimensions, les projeccions es realitzen sobre panells adaptats al mateix vidre de vitrina i per a la sonoritzaci\u00f3 s\u2019utilitzen campanes de so, que projecten de forma direccional l\u2019audici\u00f3. Disminueix el nombre d\u2019objectes de cada sala, centrant el discurs en peces d\u2019especial singularitat que es contextualitzen a trav\u00e9s de projeccions i audicions: els objectes \u201cparlen\u201d al visitant i \u201cconten\u201d hist\u00f2ries.<\/p>\n<p>D\u2019ILICI A ELX<\/p>\n<p>L\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica d\u2019Elx permet apreciar la notable transformaci\u00f3 experimentada des de la seua fundaci\u00f3. Per a facilitar al visitant la comprensi\u00f3 de la ciutat actual, es projecta sobre una maqueta, on se situen els principals enclavaments i monuments, les successives reformes del tra\u00e7at urb\u00e0 fins als nostres dies, tot acompanyat d\u2019un audiovisual que il\u00b7lustra cada moment.<\/p>\n<p>ELS ESPAIS DE LA CIUTAT<\/p>\n<p>Les transformacions de la ciutat d\u2019Elx van ser arreplegades per viatgers i cronistes. Es tracta ac\u00ed de mostrar no sols com ens veiem els habitants de la ciutat, sin\u00f3 com ens han vist els que hi han passat, des d\u2019al-Idrisi (ca. 1150), Hyeronimus M\u00fcntzer (1494-1495), Joseph Towsend (1786-1787), Alexandre Laborde (1806-1820)\u2026<\/p>\n<p>Els seus escrits proporcionen informaci\u00f3 de diferents aspectes que han resultat decisius per a configurar la hist\u00f2ria de la ciutat. Aquests canvis es poden observar tamb\u00e9 en l\u2019evoluci\u00f3 del paisatge urb\u00e0 (monuments, edificis p\u00fablics o religiosos) i rural (camp, regadiu), evoluci\u00f3 plasmada en els diferents panells interactius de la sala.<\/p>\n<p>IL\u0160: LA MEDINA ISL\u00c0MICA<\/p>\n<p>Amb la formaci\u00f3 d\u2019Il\u0161 en el segle X, la ciutat isl\u00e0mica d\u2019Elx es va convertir en el principal nucli urb\u00e0 d\u2019un territori articulat en alqueries. Disposava d\u2019un sistema defensiu compost per muralla, torres i fossat, i s\u2019hi accedia a trav\u00e9s d\u2019unes quantes portes, com ara la Calaforra. La ciutat va participar del proc\u00e9s cultural que va culminar amb la islamitzaci\u00f3 completa de la societat.<\/p>\n<p>En la presentaci\u00f3 dels objectes es va optar per exposar, de forma preferent, peces contempor\u00e0nies entre si -del per\u00edode almohade-, a fi que la sala permetera contemplar tots els elements recuperats i d\u2019aquesta manera facilitar la visi\u00f3 de conjunt, de vegades dificultada per la pres\u00e8ncia d\u2019elements de diversos moments.<\/p>\n<p>S\u2019hi disposen, a m\u00e9s, dues vitrines amb elements a\u00efllats, significatius tant per la seua funcionalitat com pel seu estat de conservaci\u00f3: un tannur (forn) i un braser.<\/p>\n<p>Destaquem la pres\u00e8ncia en la sala de diversos elements arquitect\u00f2nics integrats en el discurs per mitj\u00e0 de cartel\u00b7les amb text i dibuixos il\u00b7lustratius, especialment interessants en el cas dels sistemes d\u2019aprovisionament h\u00eddric d\u2019\u00e8poca isl\u00e0mica.<\/p>\n<p>DE LA COEXIST\u00c8NCIA AMB L\u2019ISLAM A L\u2019UNIFORMISME DE LA MONARQUIA HISP\u00c0NICA<\/p>\n<p>Despr\u00e9s d\u2019una primera ocupaci\u00f3 castellana de l\u2019Elx andalus\u00ed, el Tractat de Torrellas (1304) i el Privilegi d\u2019Annexi\u00f3 (1308) suposen la seua incorporaci\u00f3 definitiva a la Corona d\u2019Arag\u00f3, com a part del Regne de Val\u00e8ncia. L\u2019Elx repoblat es va integrar en l\u2019\u00e0mbit feudal hisp\u00e0nic i va patir profundes transformacions. La poblaci\u00f3 musulmana va ser concentrada en un raval extramurs i, el 1609, l\u2019expulsi\u00f3 dels llavors \u201cmoriscos\u201d va suposar la desaparici\u00f3 aproximada d\u2019un ter\u00e7 dels seus habitants. La recuperaci\u00f3 es va iniciar a finals de segle, gr\u00e0cies a una producci\u00f3 agr\u00e0ria lligada al mercat i a usos industrials: oli i barrella per a fer sab\u00f3.<\/p>\n<p>Un men\u00fa t\u00e0ctil permet al visitant incidir en aspectes concrets sobre la societat, l\u2019economia, les institucions o els fets m\u00e9s destacables de cada un dels per\u00edodes. El men\u00fa permet tamb\u00e9 accedir a una s\u00e8rie de biografies de personatges significatius, figures destacades o representatives d\u2019un determinat comportament social: un mercader del segle XV, un alfaqu\u00ed de l\u2019aljama medieval, el primer marqu\u00e9s d\u2019Elx o un exemple dels nous nobles de finals del XVII.<\/p>\n<p>L\u2019exposici\u00f3 de peces es concreta en un nombre molt limitat d\u2019objectes i algun muntatge. La seua exhibici\u00f3 no respon exclusivament al valor art\u00edstic o hist\u00f2ric, sin\u00f3 que s\u2019intenta recrear el context hist\u00f2ric en qu\u00e8 es van crear. Per aix\u00f2, l\u2019exhibici\u00f3 dels objectes s\u2019acompanya d\u2019un v\u00eddeo projectat sobre el vidre de la vitrina i d\u2019una audici\u00f3 explicativa, a trav\u00e9s d\u2019una campana de so.<\/p>\n<p>ENTRE L\u2019ANTIC R\u00c8GIM I EL M\u00d3N CONTEMPORANI<\/p>\n<p>El segle XVIII comen\u00e7a amb la Guerra de Successi\u00f3, que va suposar la p\u00e8rdua d\u2019autonomia local i la implantaci\u00f3 del model municipal castell\u00e0. Prompte s\u2019inicia una etapa d\u2019auge econ\u00f2mic, encara que la creixent diferenciaci\u00f3 social constitueix un s\u00edmptoma de la crisi de l\u2019Antic R\u00e8gim. Amb la Guerra del Franc\u00e9s i fins al 1833, es produeix la crisi de la societat feudal i el sorgiment del capitalisme. A partir d\u2019aquest moment es configurar\u00e0 la ciutat contempor\u00e0nia, amb la transformaci\u00f3 de les estructures productives, especialment el proc\u00e9s d\u2019industrialitzaci\u00f3, paral\u00b7lel al naixement d\u2019una nova classe treballadora.<\/p>\n<p>L\u2019esquema \u00e9s id\u00e8ntic al de la sala anterior. Les peces intenten acostar el visitant a un context hist\u00f2ric determinat, a trav\u00e9s del testimoni dels mateixos protagonistes, sempre que ha estat possible. Aix\u00ed, una m\u00e0quina de cosir ens serveix per a acostar-nos al paper de la dona en la primera industrialitzaci\u00f3 il\u00b7licitana i a les seues condicions de treball, juntament amb l\u2019audici\u00f3 d\u2019un pamflet d\u2019una societat obrera de l\u2019\u00e8poca -El Despertar femenino- i el v\u00eddeo que arreplega, entre uns altres documents, fotos de f\u00e0briques de principis del segle XX. S\u2019ha intentat, aix\u00ed, una aproximaci\u00f3 a la gent an\u00f2nima que construeix la hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>CONSTRUINT EL PRESENT<\/p>\n<p>Tres projeccions audiovisuals simult\u00e0nies reconstrueixen, a trav\u00e9s d\u2019instant\u00e0nies, la canviant hist\u00f2ria d\u2019Elx durant el segle XX: la modernitzaci\u00f3 urbana, les transformacions econ\u00f2miques i pol\u00edtiques, els moviments culturals, etc. Una imatge del passat recent d\u2019Elx a trav\u00e9s dels seus ciutadans.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>[vc_row full_width=&#8221;stretch_row&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1475488224066{background-color: #dddde0 !important;}&#8221;][vc_column][vc_column_text][\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=&#8221;.vc_custom_1475488264405{padding-bottom: 40px !important;}&#8221; el_id=&#8221;bloque_basica&#8221;][vc_column][vc_single_image image=&#8221;4550&#8243; img_size=&#8221;full&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476958472728{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_images_carousel images=&#8221;4556,4555,4558,4559,4554,4553&#8243; img_size=&#8221;&#8221; slides_per_view=&#8221;4&#8243; hide_pagination_control=&#8221;yes&#8221; wrap=&#8221;yes&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476958488127{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_column_text]La col\u00b7lecci\u00f3 permanent del museu s\u2019articula en un discurs [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"parent":4655,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-4697","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4697","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4697"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4697\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4655"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4697"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}