{"id":4983,"date":"2016-10-19T15:53:51","date_gmt":"2016-10-19T15:53:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elche.es\/va\/museos\/museu-de-la-festa\/la-festa\/"},"modified":"2016-10-21T07:56:51","modified_gmt":"2016-10-21T07:56:51","slug":"la-festa","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/museus\/museu-de-la-festa\/la-festa\/","title":{"rendered":"La Festa"},"content":{"rendered":"<div class=\"wpb-content-wrapper\"><p>[vc_row full_width=&#8221;stretch_row&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1475488224066{background-color: #dddde0 !important;}&#8221;][vc_column][vc_column_text]<nav aria-label=\"breadcrumbs\">\n            <div class=\"breadcrumb-container theme1\">\n                <ol>\n                                    <\/ol>\n            <\/div>\n        <\/nav>    <script type=\"application\/ld+json\">\n        {\n            \"@context\": \"http:\/\/schema.org\",\n            \"@type\": \"BreadcrumbList\",\n            \"itemListElement\": [\n                            ]\n        }\n    <\/script>\n    <style type=\"text\/css\">\n        .breadcrumb-container {\n            font-size: 13px;\n        }\n\n        .breadcrumb-container ul {\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n\n        .breadcrumb-container li {\n            box-sizing: unset;\n            display: inline-block;\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n\n        .breadcrumb-container li a {\n            box-sizing: unset;\n            padding: 0 10px;\n        }\n\n        .breadcrumb-container {\n            font-size: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li a {\n            color: #0a0a0a !important;\n            font-size: 3 !important;\n            line-height: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li .separator {\n            font-size: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li:last-child .separator {\n            display: none;\n        }\n    <\/style>\n    <style type=\"text\/css\">\n        .breadcrumb-container.theme1 li {\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n        .breadcrumb-container.theme1 a {\n            background: ;\n            display: inline-block;\n            margin: 0 5px;\n            padding: 5px 10px;\n            text-decoration: none;\n        }\n    <\/style>\n        <style type=\"text\/css\">\n            <\/style>\n    <script>\n            <\/script>\n[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=&#8221;.vc_custom_1475488264405{padding-bottom: 40px !important;}&#8221; el_id=&#8221;bloque_basica&#8221;][vc_column]<h3 class=\"sc_title sc_title_regular margin_top_tiny\">La Festa<\/h3>[vc_single_image image=&#8221;4839&#8243; img_size=&#8221;full&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476972377670{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_images_carousel images=&#8221;4851,4854,4860,4868,4870,4892,4893&#8243; img_size=&#8221;&#8221; slides_per_view=&#8221;4&#8243; hide_pagination_control=&#8221;yes&#8221; wrap=&#8221;yes&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476976062695{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_column_text]La Festa o Misteri d\u2019Elx pot definir-se com la celebraci\u00f3 que la ciutat dedica anualment a la seua patrona, la Mare de D\u00e9u de l\u2019Assumpci\u00f3. Dins d\u2019aquesta destaca de manera especial la representaci\u00f3 d\u2019un misteri d\u2019arrels medievals, dividit en dues jornades o actes, que s\u2019escenifica, es canta i es viu a l\u2019interior de la bas\u00edlica de Santa Maria de la ciutat durant els dies 14 i 15 d\u2019agost.<\/p>\n<div id=\"content\" class=\"withsidebar span8\">\n<div id=\"content-inner\">\n<div id=\"content-zone\">\n<div class=\"contentbody\">\n<p>En la representaci\u00f3 es recrea la mort, l\u2019assumpci\u00f3 i la coronaci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u i presenta nombrosos aspectes art\u00edstics i hist\u00f2rics de gran import\u00e0ncia. \u00c9s l\u2019\u00fanica obra de les seues caracter\u00edstiques que s\u2019ha mantingut sense interrupcions significatives des de l\u2019edat mitjana fins als nostres dies. Va superar, fins i tot, les prohibicions oficials derivades del Concili de Trento (1545-1563) quant a escenificacions a l\u2019interior dels temples, gr\u00e0cies a un privilegi del papa Urb\u00e0 VIII datat el 1632. Es tracta,\u00a0 per tant, gr\u00e0cies a aquesta perviv\u00e8ncia, d\u2019una obra clau per a entendre i estudiar el teatre religi\u00f3s europeu d\u2019origen medieval. Per\u00f2, sobretot i abans que res, \u00e9s la principal celebraci\u00f3 comunit\u00e0ria dels il\u00b7licitans, la gran festa d\u2019Elx, la Festa d\u2019Elx.<\/p>\n<p><strong>Fonts liter\u00e0ries i musicals<\/strong><\/p>\n<p>El seu argument i desenvolupament est\u00e0 basat en els relats tradicionals que sobre la mort i l\u2019assumpci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u es van transmetre de manera oral des dels primers anys del cristianisme. Aquests relats van ser recopilats a partir del segle iv en els anomenats evangelis ap\u00f2crifs que arrepleguen, precisament, passatges de la vida i mort de Jesucrist i de sa mare que no apareixen en els quatre evangelis can\u00f2nics. Aquestes narracions es van refondre en escrits posteriors de gran difusi\u00f3 a l\u2019Europa medieval, com \u00e9s el cas de la <em>Llegenda \u00c0uria<\/em>, redactada per Jacobus de Voragine en la segona meitat del segle xiii i que sembla l\u2019antecedent directe de l\u2019argument del Misteri d\u2019Elx.<\/p>\n<p>Els versos de la Festa estan escrits en valenci\u00e0, amb un salm i algunes expressions preses de la lit\u00fargia en llat\u00ed i es distribueixen en estrofes de diversos tipus. Per\u00f2 la part art\u00edstica m\u00e9s notable del drama assumpcionista \u00e9s, sens dubte, la musical. Seguint la tradici\u00f3 medieval, \u00e9s totalment cantat amb melodies que procedeixen de diverses \u00e8poques. Hi ha cants d\u2019ascend\u00e8ncia medieval, sobretot en la primera jornada, que cont\u00e9 melodies de car\u00e0cter mon\u00f2dic amb clares influ\u00e8ncies del repertori gregori\u00e0 i popular. I tamb\u00e9 compta amb motets polif\u00f2nics renaixentistes i, fins i tot, es detecten adorns i afegits barrocs i encara posteriors, per\u00f2 tots ells perfectament acoblats de manera que el conjunt \u00e9s extraordinari.<\/p>\n<p><strong>Escenografia<\/strong><\/p>\n<p>Un altre aspecte que pot explicar la perviv\u00e8ncia del Misteri \u00e9s la seua espectacularitat esc\u00e8nica, que ha atret nombrosos visitants en totes les \u00e8poques. L\u2019estructura i els elements teatrals de l\u2019obra tenen tamb\u00e9 les seues arrels en l\u2019edat mitjana i s\u2019adapten a l\u2019interior de la bas\u00edlica de Santa Maria. Pot diferenciar-se entre un escenari horitzontal o \u00abterrestre\u00bb, que est\u00e0 format per un entarimat o cadafal que s\u2019al\u00e7a en el creuer del temple, lleugerament introdu\u00eft en el presbiteri. La seua ubicaci\u00f3 permet que els espectadors puguen situar-se i contemplar la representaci\u00f3 pels quatre costats. A aquesta plataforma s\u2019accedeix des de la porta Major de l\u2019esgl\u00e9sia mitjan\u00e7ant un pla inclinat o <em>andador<\/em> per on entren els personatges \u00abhumans\u00bb de l\u2019obra: la Mare de D\u00e9u i els seus acompanyants, els ap\u00f2stols i els jueus. Tamb\u00e9 s\u2019empra un escenari vertical o \u00abaeri\u00bb, que s\u2019instal\u00b7la en la c\u00fapula de l\u2019esgl\u00e9sia per a representar el cel. Els tramoistes, ocults a la vista dels espectadors per una gran lona decorada amb n\u00favols i \u00e0ngels, accionen torns, maromes i corrioles per a permetre el descens i l\u2019ascens de tres artefactes teatrals amb els personatges del m\u00f3n celestial: \u00e0ngels i la Sant\u00edssima Trinitat. Aquests artefactes s\u00f3n el n\u00favol o <em>mangrana<\/em>, amb huit ales practicables que permeten ocultar i mostrar el xiquet que l&#8217;ocupa; l\u2019araceli, amb aspecte de retaule on dos adults i dos xiquets acompanyen la imatge de la Mare de D\u00e9u en la seua assumpci\u00f3; i la \u00abcoronaci\u00f3\u00bb o tron de la Sant\u00edssima Trinitat, figurada per un sacerdot i dos xiquets.<\/p>\n<p><strong>Hist\u00f2ria<\/strong><\/p>\n<p>La Festa va estar organitzada en els seus comen\u00e7aments per algunes fam\u00edlies de la xicoteta noblesa local, com ara els Perpiny\u00e0 o els Caro. Precisament, la refer\u00e8ncia documental m\u00e9s antiga es troba en el testament de la il\u00b7licitana Isabel Caro, datat el 1523, en qu\u00e8 llegava alguns fons per a continuar una \u00abgrand\u00edssima festa i solemnitat\u00bb que els religiosos de la vila realitzaven a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria durant la festivitat de l\u2019Assumpci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u. En aquesta solemnitat era utilitzada una imatge de la Mare de D\u00e9u que la testadora tenia a sa casa i que, despr\u00e9s de la seua mort, havia de passar a un oratori creat per ella.<\/p>\n<p>El 1530 ja hi havia a Elx la Confraria de la Mare de D\u00e9u de l\u2019Assumpci\u00f3 que, amb seu a l\u2019ermita de Sant Sebasti\u00e0, hui ocupada pel Museu Municipal de la Festa, era l\u2019encarregada de preparar la festivitat i mantindre i incrementar els cultes marians. Aquesta confraria comptava amb uns clavaris i majordoms i, a m\u00e9s de les aportacions dels confrares i de les almoines arreplegades en el \u00abplat\u00bb de l\u2019ermita, rebia ajudes del Consell municipal. Per exemple, els dotze ducats d\u2019or que aquest va oferir per a daurar la cadira on cada any es feia l\u2019assumpci\u00f3 de Maria, segurament un precedent de l\u2019actual araceli.<\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, el fet que no posse\u00efra suficients recursos econ\u00f2mics i que no hi haguera persones disposades a regir aquesta confraria va fer que el Misteri estiguera en perill de desaparici\u00f3 en els \u00faltims anys del segle xvi.\u00a0 Va ser l\u201911 mar\u00e7 del 1609 quan, de manera definitiva, el Consell de la vila va prendre l\u2019acord de fer-se c\u00e0rrec de l\u2019organitzaci\u00f3 i el finan\u00e7ament de la Festa, \u00aby que no se deje de hacer\u00bb. Per a aix\u00f2, va establir una s\u00e8rie d\u2019impostos municipals entre els quals cal destacar per la seua import\u00e0ncia el de la m\u00f2lta de grans i el de la venda de carns.<\/p>\n<p>El segle xviii representa el de la m\u00e0xima esplendor del Misteri, per\u00f2 la Desamortitzaci\u00f3 del 1835 i la falta de recursos econ\u00f2mics van fer que entrara en una greu decad\u00e8ncia art\u00edstica a partir de la segona meitat del segle xix.\u00a0 Fruit d\u2019una campanya de conscienciaci\u00f3 promoguda a la ciutat per l\u2019erudit historiador Pere Ibarra i Ruiz (1858-1934) va ser la Junta Protectora de la Festa, creada el 1924 \u2014en qu\u00e8 es van integrar forces alienes a l\u2019Ajuntament\u2014, que va fer possible una revisi\u00f3 musical i esc\u00e8nica del drama. La partitura va ser revisada pel m\u00fasic alacant\u00ed \u00d2scar Espl\u00e0 (1886-1976) qui, entre unes altres coses, va reposar l\u2019escena de la <em>judiada<\/em>, suprimida des de feia m\u00e9s de cent cinquanta anys.<\/p>\n<p>Les amenaces a la continu\u00eftat del Misteri sorgides el 1931 van ser detingudes amb\u00a0 la concessi\u00f3, per part del Govern de la II Rep\u00fablica espanyola, del t\u00edtol de Monument Nacional, el 15 de setembre del mateix any, el primer que es concedia a un b\u00e9 immaterial. D\u2019aquesta manera, l\u2019obra va passar a ser tutelada per l\u2019Estat a trav\u00e9s d\u2019un patronat local.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de la Guerra Civil es va organitzar a la ciutat l\u2019anomenada \u201cJunta Nacional Restauradora del Misterio de Elche y de sus Templos\u201d, que tenia com a missi\u00f3 principal la restauraci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria \u2014incendiada al febrer del 1936\u2014, aix\u00ed com, a partir d\u2019agost del 1941, la posada en marxa de les representacions del Misteri. Acabades les tasques restauradores, aquesta Junta va ser transformada el 1948 en el Patronat Nacional del Misteri d\u2019Elx, encarregat d\u2019organitzar l\u2019obra assumpcionista, de difondre els seus valors i de vetlar per l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria. Els treballs quotidians s\u2019efectuaven a trav\u00e9s de la seua Junta Local Gestora i mitjan\u00e7ant el suport econ\u00f2mic de l\u2019Ajuntament d\u2019Elx, el Ministeri de Cultura \u2014que va traspassar les seues compet\u00e8ncies a la Generalitat Valenciana en l\u2019\u00e8poca democr\u00e0tica\u2014, la Diputaci\u00f3 Provincial d\u2019Alacant i algunes entitats d\u2019estalvi.<\/p>\n<p>El 18 de maig del 2001, l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides per a l\u2019Educaci\u00f3, la Ci\u00e8ncia i la Cultura (UNESCO), el m\u00e9s alt organisme cultural internacional, va proclamar la Festa Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat; era la primera expressi\u00f3 espanyola que aconseguia aquest reconeixement. I el 4 de novembre del 2008 va ser incorporada, juntament amb les restants obres mestres, en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, regida per la Convenci\u00f3 per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial aprovada per la Confer\u00e8ncia General de la UNESCO el 2003.<\/p>\n<p>Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquest reconeixement de la UNESCO \u00e9s la Llei del Misteri d\u2019Elx, aprovada per les Corts Valencianes el 22 de desembre del 2005, que plasma un consens hist\u00f2ric aconseguit entre l\u2019Ajuntament d\u2019Elx, la Generalitat Valenciana i l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica d\u2019Oriola-Alacant per a protegir l\u2019obra i assegurar la seua perviv\u00e8ncia futura a trav\u00e9s de l\u2019actual Patronat del Misteri d\u2019Elx.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>[vc_row full_width=&#8221;stretch_row&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1475488224066{background-color: #dddde0 !important;}&#8221;][vc_column][vc_column_text][\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=&#8221;.vc_custom_1475488264405{padding-bottom: 40px !important;}&#8221; el_id=&#8221;bloque_basica&#8221;][vc_column][vc_single_image image=&#8221;4839&#8243; img_size=&#8221;full&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476972377670{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_images_carousel images=&#8221;4851,4854,4860,4868,4870,4892,4893&#8243; img_size=&#8221;&#8221; slides_per_view=&#8221;4&#8243; hide_pagination_control=&#8221;yes&#8221; wrap=&#8221;yes&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476976062695{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_column_text]La Festa o Misteri d\u2019Elx pot definir-se com la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"parent":4974,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-4983","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4983","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4983"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4983\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4974"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4983"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}