{"id":5011,"date":"2016-10-20T07:55:21","date_gmt":"2016-10-20T07:55:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elche.es\/va\/museos\/museo-del-palmeral\/el-huerto-de-san-placido\/"},"modified":"2019-05-31T12:36:50","modified_gmt":"2019-05-31T11:36:50","slug":"lhort-de-sant-placid","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/museus\/museu-del-palmerar\/lhort-de-sant-placid\/","title":{"rendered":"L&#8217;Hort de Sant Pl\u00e0cid"},"content":{"rendered":"<div class=\"wpb-content-wrapper\"><p>[vc_row full_width=&#8221;stretch_row&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1475488224066{background-color: #dddde0 !important;}&#8221;][vc_column][vc_column_text]<nav aria-label=\"breadcrumbs\">\n            <div class=\"breadcrumb-container theme1\">\n                <ol>\n                                    <\/ol>\n            <\/div>\n        <\/nav>    <script type=\"application\/ld+json\">\n        {\n            \"@context\": \"http:\/\/schema.org\",\n            \"@type\": \"BreadcrumbList\",\n            \"itemListElement\": [\n                            ]\n        }\n    <\/script>\n    <style type=\"text\/css\">\n        .breadcrumb-container {\n            font-size: 13px;\n        }\n\n        .breadcrumb-container ul {\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n\n        .breadcrumb-container li {\n            box-sizing: unset;\n            display: inline-block;\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n\n        .breadcrumb-container li a {\n            box-sizing: unset;\n            padding: 0 10px;\n        }\n\n        .breadcrumb-container {\n            font-size: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li a {\n            color: #0a0a0a !important;\n            font-size: 3 !important;\n            line-height: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li .separator {\n            font-size: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li:last-child .separator {\n            display: none;\n        }\n    <\/style>\n    <style type=\"text\/css\">\n        .breadcrumb-container.theme1 li {\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n        .breadcrumb-container.theme1 a {\n            background: ;\n            display: inline-block;\n            margin: 0 5px;\n            padding: 5px 10px;\n            text-decoration: none;\n        }\n    <\/style>\n        <style type=\"text\/css\">\n            <\/style>\n    <script>\n            <\/script>\n[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=&#8221;.vc_custom_1475488264405{padding-bottom: 40px !important;}&#8221; el_id=&#8221;bloque_basica&#8221;][vc_column]<h3 class=\"sc_title sc_title_regular margin_top_tiny\">L&#8217;Hort de Sant Pl\u00e0cid<\/h3>[vc_single_image image=&#8221;4925&#8243; img_size=&#8221;full&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476979398122{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_images_carousel images=&#8221;4933,4928,4929,4927,4931,4930,4932&#8243; img_size=&#8221;&#8221; slides_per_view=&#8221;4&#8243; hide_pagination_control=&#8221;yes&#8221; wrap=&#8221;yes&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476979792108{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_column_text]Hort situat en el cam\u00ed que unia Elx amb la vila marinera de Santa Pola, conserva les palmeres i els bancals tradicionals, treballats actualment per un palmerer destinat a aix\u00f2 per l\u2019Ajuntament. A l\u2019antic magatzem es realitza el trenat de la palma per al Diumenge de Rams.<\/p>\n<p>Actualment envoltat d\u2019edificis, en origen l\u2019hort de Sant Pl\u00e0cid s\u2019empla\u00e7ava al centre dels horts de palmeres de migdia de la poblaci\u00f3, amb l\u2019hort de les <em>Pataes<\/em> al nord (que, a principis del segle XX, es convertiria en el barri del mateix nom); l\u2019hort de Ripoll, a l\u2019est; i, un poc m\u00e9s enll\u00e0, l\u2019hort de la Porta de la Morera. Per l\u2019oest, l\u2019hort del <em>Cura<\/em>, el de Quito Escorina, el Que no te Portes o el del Sol\u2026<\/p>\n<p>Abans de la seua transformaci\u00f3 en museu, l\u2019edifici, compost per dos cossos units mitjan\u00e7ant un corredor o pont cobert de fusta, albergava un habitatge en cada planta en l\u2019ala de ponent i un magatzem en la de llevant.<\/p>\n<p>La tipologia no \u00e9s habitual dels horts de palmeres. D\u2019aquesta manera, tant el corredor com els barrots tornejats de les baranes, \u00fanics a Elx, remeten a una arquitectura m\u00e9s t\u00edpica de zones muntanyenques i constitueixen motius que es poden relacionar tant amb l\u2019arquitectura popular (dels mestres d\u2019obra) com amb l\u2019eclecticisme arquitect\u00f2nic del segle XIX (recuperaci\u00f3 i reelaboraci\u00f3 de models arquitect\u00f2nics del passat, d\u2019unes altres latituds o de civilitzacions \u201cex\u00f2tiques\u201d). No es tenen dades sobre la seua cronologia, per\u00f2 podria ser de mitjan segle XIX. L\u2019edificaci\u00f3 podria estar vinculada amb la burgesia il\u00b7licitana, quan comen\u00e7a el nou costum de l\u2019estiueig, a Santa Pola o als horts dels voltants de la ciutat. Sobre l\u2019edificaci\u00f3 preexistent solia edificar-se la resid\u00e8ncia estival, mentre que la planta baixa continuava sent l\u2019habitatge dels hortolans. La jardineria o peces com ara el mirador, accentuaven el car\u00e0cter de recreaci\u00f3 de l\u2019habitatge.<\/p>\n<p>ELS TREBALLS DE L\u2019HORT<\/p>\n<p>L\u2019hortol\u00e0 realitza diversos treballs a l\u2019hort. S\u2019ocupa de les tasques necess\u00e0ries per a tirar endavant la plantaci\u00f3 de les parcel\u00b7les, \u00e9s a dir, el conjunt de plantes sembrades a l\u2019ombra de les palmeres. Per la seua banda, l\u2019explotaci\u00f3 agr\u00edcola de la palmera necessita, a m\u00e9s d\u2019una s\u00e8rie d\u2019operacions habituals d\u2019abonat i reg, una s\u00e8rie de tasques especials al llarg de l\u2019any, que exigeixen la seua realitzaci\u00f3 pels palmerers en la part superior de la planta.<\/p>\n<p><strong><em>ESCARMONDAR<\/em><\/strong>: \u00e9s l\u2019equivalent a la poda dels arbres. Es realitza, preferiblement, al final de l\u2019hivern. El palmerer puja a la palmera amb la soga i el corbellot i talla les palmes m\u00e9s velles. Amb aquesta operaci\u00f3 es faciliten les tasques futures, que permetran recol\u00b7lectar els d\u00e0tils entre la tardor i l\u2019hivern. No s\u2019ha de tallar un nombre excessiu de palmes, ja que tenen un paper fonamental en el proc\u00e9s de fotos\u00edntesi, a\u00e7\u00f2 \u00e9s, en la nutrici\u00f3 de la palmera. Com a exemple, podr\u00edem dir que cada palma \u00e9s una placa solar que produeix energia: com m\u00e9s fulles tinga una palmera, produir\u00e0 m\u00e9s energia, i el seu creixement i capacitat per a fructificar seran majors.<\/p>\n<p><strong><em>ENTACONAR<\/em><\/strong>: la palmera \u00e9s una esp\u00e8cie dioica, a\u00e7\u00f2 \u00e9s, hi ha palmeres mascle i palmeres femella. \u00danicament les palmeres femella produeixen els d\u00e0tils. \u00c9s important que les flors femella siguen pol\u00b7linitzades; \u00e9s una cosa que pot oc\u00f3rrer per mitjans naturals (el vent, les abelles\u2026). Per\u00f2, per a assegurar la pol\u00b7linitzaci\u00f3, el palmerer, a la primavera, talla flors mascle quan tenen major quantitat de pol\u00b7len i les empolvora i diposita sobre les flors femella, en el raquis de les palmes.<\/p>\n<p><strong>LLIGAR<\/strong><strong><em> (nyugar<\/em><\/strong><em>\u00a0o\u00a0<strong>nyigar<\/strong><\/em><strong>)<\/strong>: una vegada acabada la pol\u00b7linitzaci\u00f3, els fruits comencen a desenvolupar-se. \u00c9s llavors quan es puja a la palmera per a seleccionar els millors sanglots de d\u00e0tils, eliminant els sobrants per a millorar-ne la qualitat. El sanglot triat es lliga a una palma pr\u00f2xima, que s\u2019acurta a la meitat de la seua longitud, la funci\u00f3 de la qual \u00e9s sostindre l\u2019esmentat sanglot, evitant que es trenque pel seu propi pes, i deixar-lo en una posici\u00f3 id\u00f2nia per a la recol\u00b7lecci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>RECOL\u00b7LECCI\u00d3<\/strong>: entre els mesos d\u2019octubre i desembre els d\u00e0tils ja estan preparats per a ser recol\u00b7lectats. El palmerer puja a la palmera i agafa els d\u00e0tils madurs amb l\u2019ajuda de la <em>saranda <\/em>(una safata circular d\u2019espart). A mesura que agafa els d\u00e0tils, els diposita en \u00a0la <em>saranda<\/em>, per a despr\u00e9s baixar-los fins a terra amb el <em>seba\u00efl<\/em> (cab\u00e0s d\u2019espart) lligat a una corda. La maduraci\u00f3 de tot el fruit no \u00e9s simult\u00e0nia, per la qual cosa cal repetir l\u2019operaci\u00f3, anomenada tradicionalment <em>munyir<\/em>, per a recol\u00b7lectar una palmera.<\/p>\n<p><strong>ENCAPERUTXAT<\/strong>: el seu objectiu \u00e9s l\u2019obtenci\u00f3 de la palma blanca, tradicionalment utilitzada el Diumenge de Rams. Consisteix a lligar les palmes de manera que queden plegades, tancades, i evitar aix\u00ed que la llum arribe fins a les palmes noves que creixeran en el centre de la caperutxa. D\u2019aquesta manera, les noves palmes no poden produir clorofil\u00b7la i queden del caracter\u00edstic color blanc. Les palmes encaperutxades un any s\u00f3n tallades al seg\u00fcent. Realitzada correctament aquesta tasca, no perjudica la palmera, encara que seran necess\u00e0ries almenys dues temporades de creixement perqu\u00e8 torne al seu aspecte anterior i l\u2019operaci\u00f3 no pot ser repetida fins passats cinc anys.<\/p>\n<p>EL DIUMENGE DE RAMS<\/p>\n<p class=\"Default\">El Diumenge de Rams, que commemora l\u2019entrada de Jes\u00fas triomfant a Jerusalem, \u00e9s l\u2019\u00fanica process\u00f3 assenyalada per la lit\u00fargia. Es tracta, per tant, de la desfilada m\u00e9s antiga de la Setmana Santa il\u00b7licitana i, el 1997, va ser declarada Festa d\u2019Inter\u00e9s Tur\u00edstic Internacional.<\/p>\n<p class=\"Default\">Lligats a la celebraci\u00f3 estan l\u2019encaperutxat de les palmeres per a l\u2019obtenci\u00f3 de palmes blanques i el seu comer\u00e7, sent aquest \u00faltim una destacada activitat dels il\u00b7licitans al llarg de la seua hist\u00f2ria. La primera refer\u00e8ncia a aquest data del 1429: es tracta d\u2019un acord del govern municipal en qu\u00e8 s\u2019esmenta que uns ve\u00efns de la vila havien estat detinguts a Val\u00e8ncia on havien acudit a vendre palmes blanques per al Diumenge de Rams.<\/p>\n<p class=\"Default\">Actualment es mant\u00e9 aquesta important activitat comercial de les palmes amb la qual Elx n\u2019assorteix Espanya i diferents pa\u00efsos europeus. A la ciutat, durant el divendres de Dolors i el dissabte, hi ha mercats ambulants en diferents punts de la ciutat, especialment a la pla\u00e7a de Baix, al costat de l\u2019edifici de l\u2019Ajuntament il\u00b7licit\u00e0.<\/p>\n<p class=\"Default\">La process\u00f3, com assenyala la lit\u00fargia, est\u00e0 precedida de la solemne benedicci\u00f3 de les palmes. Antigament era encap\u00e7alada per una creu al\u00e7ada recoberta d\u2019un vel blanc amb qu\u00e8 es colpejava lleugerament la porta tancada de l\u2019esgl\u00e9sia perqu\u00e8 aquesta s\u2019obrira i permetre aix\u00ed l\u2019entrada dels fidels. A partir del 1945, es va incorporar a la process\u00f3 una imatge de Jes\u00fas triomfant, popularment coneguda com \u00abpas de la burreta\u00bb. La process\u00f3, despr\u00e9s de la benedicci\u00f3, partia de Santa Maria per la porta del creuer anomenada de l\u2019\u00d2rgan i hi tornava, despr\u00e9s de rec\u00f3rrer el centre hist\u00f2ric de la ciutat, per la porta Major. En l\u2019actualitat, la benedicci\u00f3 de les palmes es realitza fora del temple, en un altar al\u00e7at al passeig de l\u2019Estaci\u00f3, al costat del Parc Municipal i, des d\u2019all\u00ed, parteix la desfilada religiosa que, despr\u00e9s de rec\u00f3rrer la ciutat, entra a la bas\u00edlica.<\/p>\n<p class=\"Default\">\u00c9s tradicional que fam\u00edlies senceres participen en aquesta process\u00f3 i realitzen el recorregut totalment o parcialment. Process\u00f3 que es converteix en l\u2019excusa per a estrenar les noves robes primaverals, tal com assenyala el refrany popular: Diumenge de Rams, qui no estrena no\u00a0t\u00e9 mans.<\/p>\n<p>Les palmes, una vegada acabada la process\u00f3, s\u00f3n penjades en balcons i finestres ja que, en estar bene\u00efdes al comen\u00e7ament de la process\u00f3, serveixen de protecci\u00f3 als habitants de la casa. Tamb\u00e9, solen servir d\u2019ornamentaci\u00f3 al Monument del Dijous Sant i, incinerades l\u2019any seg\u00fcent, serveixen per a marcar els fronts dels cristians en la cerim\u00f2nia del Dimecres de Cendra, al\u00a0 comen\u00e7ament de la Quaresma.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>[vc_row full_width=&#8221;stretch_row&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1475488224066{background-color: #dddde0 !important;}&#8221;][vc_column][vc_column_text][\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=&#8221;.vc_custom_1475488264405{padding-bottom: 40px !important;}&#8221; el_id=&#8221;bloque_basica&#8221;][vc_column][vc_single_image image=&#8221;4925&#8243; img_size=&#8221;full&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476979398122{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_images_carousel images=&#8221;4933,4928,4929,4927,4931,4930,4932&#8243; img_size=&#8221;&#8221; slides_per_view=&#8221;4&#8243; hide_pagination_control=&#8221;yes&#8221; wrap=&#8221;yes&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476979792108{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_column_text]Hort situat en el cam\u00ed que unia Elx amb [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"parent":4475,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-5011","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5011","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5011"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5011\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4475"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5011"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}