{"id":5018,"date":"2016-10-20T08:14:00","date_gmt":"2016-10-20T08:14:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elche.es\/va\/museos\/museo-del-palmeral\/el-regadio\/"},"modified":"2022-10-18T13:05:16","modified_gmt":"2022-10-18T12:05:16","slug":"el-regadiu","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/museus\/museu-del-palmerar\/el-regadiu\/","title":{"rendered":"El regadiu"},"content":{"rendered":"<div class=\"wpb-content-wrapper\"><p>[vc_row full_width=&#8221;stretch_row&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1475488224066{background-color: #dddde0 !important;}&#8221;][vc_column][vc_column_text]<nav aria-label=\"breadcrumbs\">\n            <div class=\"breadcrumb-container theme1\">\n                <ol>\n                                    <\/ol>\n            <\/div>\n        <\/nav>    <script type=\"application\/ld+json\">\n        {\n            \"@context\": \"http:\/\/schema.org\",\n            \"@type\": \"BreadcrumbList\",\n            \"itemListElement\": [\n                            ]\n        }\n    <\/script>\n    <style type=\"text\/css\">\n        .breadcrumb-container {\n            font-size: 13px;\n        }\n\n        .breadcrumb-container ul {\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n\n        .breadcrumb-container li {\n            box-sizing: unset;\n            display: inline-block;\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n\n        .breadcrumb-container li a {\n            box-sizing: unset;\n            padding: 0 10px;\n        }\n\n        .breadcrumb-container {\n            font-size: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li a {\n            color: #0a0a0a !important;\n            font-size: 3 !important;\n            line-height: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li .separator {\n            font-size: 3 !important;\n                    }\n\n        .breadcrumb-container li:last-child .separator {\n            display: none;\n        }\n    <\/style>\n    <style type=\"text\/css\">\n        .breadcrumb-container.theme1 li {\n            margin: 0;\n            padding: 0;\n        }\n        .breadcrumb-container.theme1 a {\n            background: ;\n            display: inline-block;\n            margin: 0 5px;\n            padding: 5px 10px;\n            text-decoration: none;\n        }\n    <\/style>\n        <style type=\"text\/css\">\n            <\/style>\n    <script>\n            <\/script>\n[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=&#8221;.vc_custom_1475488264405{padding-bottom: 40px !important;}&#8221; el_id=&#8221;bloque_basica&#8221;][vc_column]<h3 class=\"sc_title sc_title_regular margin_top_tiny\">El regadiu<\/h3>[vc_single_image image=&#8221;4937&#8243; img_size=&#8221;full&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476980147609{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_images_carousel images=&#8221;4941,4940,4942,4938,4943&#8243; img_size=&#8221;&#8221; slides_per_view=&#8221;4&#8243; hide_pagination_control=&#8221;yes&#8221; wrap=&#8221;yes&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476980274715{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_column_text]El desenvolupament del regadiu a Elx presenta una fase hist\u00f2rica, que comprendria des de l\u2019\u00e8poca romana fins a principis del segle XX, caracteritzada per l\u2019aprofitament d\u2019un \u00fanic i esc\u00e0s recurs hidr\u00e0ulic, el de les aig\u00fces que discorren pel llit del Vinalop\u00f3.<\/p>\n<p>La segona etapa est\u00e0 determinada per l\u2019\u00fas de reserves foranes: en primer lloc, les aig\u00fces elevades del Segura i, posteriorment, les del transvasament Tajo-Segura.<\/p>\n<p>ELS REGADIUS HIST\u00d2RICS: MAJOR I MARCHENA<\/p>\n<p>Els autors que han estudiat el regadiu il\u00b7licit\u00e0 coincideixen a l&#8217;origen rom\u00e0. Es basen per a a\u00e7\u00f2 en certs top\u00f2nims de la xarxa de s\u00e8quies. Tamb\u00e9 assenyalen que la ciutat de Ilici i el tra\u00e7at cadastral -sobre el qual se superposa l&#8217;actual xarxa de canalitzacions de la S\u00e8quia Major- van deure anar unides a una explotaci\u00f3 agr\u00edcola basada en el regadiu. Per fi, restes arqueol\u00f2giques semblen assenyalar l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;una presa en el llit del Vinalop\u00f3, m\u00e9s a baix de l&#8217;actual embassament. Els romans serien els primers a aprofitar el encajonamiento del riu en les serres al nord del terme per a retenir l&#8217;aigua mitjan\u00e7ant un dispositiu artificial i assegurar la seua provisi\u00f3 als camps. Cereals, olivares, entre altres cultius, abundarien en el paisatge de l&#8217;\u00e8poca.<\/p>\n<p>Per\u00f2 van anar els habitants musulmans de la medina Il\u0161 els que van explotar el Vinalop\u00f3 per a desenvolupar una agricultura de regadiu, a partir de l&#8217;aportaci\u00f3 permanent d&#8217;aigua als camps, a trav\u00e9s d&#8217;una s\u00e8quia mare, que distribu\u00efa l&#8217;aigua pel terme per mitj\u00e0 de partidores i canals secundaris. La fecunditat del camp il\u00b7licit\u00e0 depenia d&#8217;un complex sistema hidr\u00e0ulic, com succe\u00efa tamb\u00e9 en altres zones del nostre entorn: Val\u00e8ncia amb el Turia, Oriola amb el Segura o Alacant amb el Montnegre.<\/p>\n<p>Aquesta organitzaci\u00f3 va ser assimilada pels dominadors cristians del segle XIII: el 20 de juny de 1269, Don Manuel confirmava el repartiment entre els pobladors d&#8217;Elx de cases i heredades en el territori de les antigues alquer\u00edas musulmanes i ordenava que les aig\u00fces que regaven dites heredades la tingueren els nous pobladors cristians \u201ccom la sol\u00eden aver els moros a sota temps\u201d. No \u00e9s estranya aquesta disposici\u00f3, que alguns autors han explicat pel desconeixement dels pobladors cristians del nord peninsular de l&#8217;agricultura de regadiu.<\/p>\n<p>Els conqueridors van repartir el territori i l&#8217;aigua que els rega: els cristians es van quedar amb les terres en la marge esquerra del riu i amb nou parts del seu cabal per a regar-les. Aquestes terres es denominarien la Horta dels Cristians o Horta Major, espai regat per la S\u00e9quia Major. Als musulmans els van ser adjudicades terres a l&#8217;esquerra del riu amb dues parts d&#8217;aigua, que distribu\u00efa la S\u00e9quia de Marchena. Una dotzena part es va destinar al consum urb\u00e0. L&#8217;aigua corria \u2013i segueix corrent- de nit i de dia: dotze parts de nit i dotze de dia.<\/p>\n<p>Sense possibilitat alguna d&#8217;aprofitar deus o aig\u00fces subterr\u00e0nies en el propi terme, l&#8217;agricultura del camp il\u00b7licit\u00e0, i la pr\u00f2pia superviv\u00e8ncia dels seus habitants, depenia de la aleatoriedad dels cabals del riu. La indig\u00e8ncia h\u00eddrica va portar al desenvolupament d&#8217;una agricultura adaptada a la disponibilitat i qualitat de les aig\u00fces, a la realitzaci\u00f3 d&#8217;infraestructures de captaci\u00f3, canalitzaci\u00f3 i embassament de les aig\u00fces vives i d&#8217;avingudes i a l&#8217;establiment d&#8217;una estricta organitzaci\u00f3 del regadiu.<\/p>\n<p>Un azud o presa captava l&#8217;aigua del riu, derivant-la a la s\u00e8quia principal. Des d&#8217;ella l&#8217;aigua es distribueix per gravetat per mitj\u00e0 d&#8217;una s\u00e8rie de partidores, dispositiu que divideix el cabal del corrent i facilita la distribuci\u00f3 als camps per brazales secundaris. En el primer, Albinella, es prenia la porci\u00f3 per a usos urbans, immediatament un altre deriva dues parts a Marchena,els seg\u00fcents, fins a vint-i-cinc, serveixen a la S\u00e9quia Major. La construcci\u00f3 en aquesta d&#8217;una Contras\u00e9quia, aprovada pel municipi en 1529, va permetre l&#8217;aprofitament de les aig\u00fces de les avingudes abans de la construcci\u00f3 del pant\u00e0. Prenia l&#8217;aigua quan depassava un abocador al nord de la poblaci\u00f3 i la retornava a la S\u00e9quia Major al costat del partidor de Matrof. Aix\u00ed evitava que s&#8217;inundara la ciutat, per\u00f2 tamb\u00e9 permetia l&#8217;aprofitament d&#8217;un cabal addicional pels camps del sud del terme, en l&#8217;\u00e0rea m\u00e9s externa al nucli de la xarxa de canalitzacions.<\/p>\n<p>L&#8217;expansi\u00f3 del regadiu estava limitada. En l&#8217;\u00e0rea de la S\u00e9quia Major hi havia una zona de preferent prove\u00efment: aquella regada amb l&#8217;aigua denominada de Horts, que l&#8217;agricultor podia utilitzar en la parcel\u00b7la que desitjara. No obstant a\u00e7\u00f2, l&#8217;aigua de Dula regava parcel\u00b7les concretes sotmeses a un torn fix. No ser\u00e0 fins al segle XX que aquest segon tipus s&#8217;assimile amb el primer, sent fins llavors el seu valor sempre menor.<\/p>\n<p>Els llibres d&#8217;aig\u00fces registraven els torns o tandes fixats al principi per al reg de les heredades, per\u00f2 amb el temps passarien a representar la propietat sobre porcions d&#8217;aigua. El Llibre Major i el Llibre Xic, registraven la distribuci\u00f3 de l&#8217;aigua de reg de la S\u00e8quia Major, encara que amb la instauraci\u00f3 del sistema de subhasta, en 1891, van perdre la seua utilitat natural, derivada del repartiment per torns. La S\u00e9quia de Marchena tamb\u00e9 tenia els seus llibres, encara que nom\u00e9s es conserven registres tardans.<\/p>\n<p>La titularitat dels drets de reg va ser particular des de temps molt primerencs, la qual cosa no obsta perqu\u00e8 durant tota l&#8217;Edat Mitjana i quasi tota l&#8217;Edat Moderna la gesti\u00f3 administrativa del regadiu f\u00f3ra exclusivament municipal, incloent la xarxa de distribuci\u00f3. En virtut d&#8217;a\u00e7\u00f2 el municipi nomenava els c\u00e0rrecs administratius que s&#8217;ocupaven de la gesti\u00f3 quotidiana del reg, exercia la jurisdicci\u00f3 sobre el mateix a trav\u00e9s dels seus funcionaris i assumia les compet\u00e8ncies relatives a l&#8217;elaboraci\u00f3 i renovaci\u00f3 dels llibres d&#8217;aig\u00fces, que determinaven els torns de reg i la titularitat o l&#8217;usdefruit de cada dret concret d&#8217;\u00fas de l&#8217;aigua. Nom\u00e9s a la fi del XVIII l&#8217;administraci\u00f3 de la S\u00e9quia Major passaria a una junta de propietaris, proc\u00e9s seguit tamb\u00e9 per laS\u00e9quia de Marchena, antecedent de les actuals comunitats de propietaris, que van heretar les funcions desenvolupades pel municipi, continuadores en gran manera de l&#8217;administraci\u00f3 local.<\/p>\n<p>EL PANT\u00c0<\/p>\n<p>El camp d&#8217;Elx aprofitava els sobrants de les poblacions superiors de la conca i captacions realitzades en el terme d&#8217;Asp, recollides pel rio Tarafa o d&#8217;Asp. La disminuci\u00f3 del cabal per apropiacions de les poblacions riu amunt van motivar la construcci\u00f3 del pant\u00e0 entre 1632 i 1646. Malgrat la foto fixa d&#8217;inefic\u00e0cia que ens ha transm\u00e8s la bibliografia tradicional, la presa va ser considerada pels nostres avantpassats la \u201cmajor joia\u201d del terme, pel benefici per a l&#8217;agricultura que reportava. Per\u00f2 tamb\u00e9 des d&#8217;un principi el pant\u00e0 va ser font de problemes, derivats de la r\u00e0pida colmataci\u00f3n pels arrossegaments d&#8217;avingudes i per l&#8217;augment de la salinitat natural de les aig\u00fces del riu per l&#8217;efecte de l&#8217;evaporaci\u00f3 solar i per l&#8217;exist\u00e8ncia de xicotetes deus salobres a l&#8217;interior del got. Cedit, en 1842, per l&#8217;Ajuntament a la Comunitat de Propietaris de la S\u00e8quia Major, l&#8217;\u00faltima gran actuaci\u00f3 en 1902: desviar les aig\u00fces del riu, evitant la seua entrada a l&#8217;embassament. La seua import\u00e0ncia econ\u00f2mica es va reduir sensiblement amb la portada d&#8217;aig\u00fces al\u00f3ctonas, entrant en una lenta decad\u00e8ncia.<\/p>\n<p>L&#8217;any 1995 va rebentar la comporta reguladora, la qual cosa va ocasionar un gran devessall de fangs que va facilitar el buidatge de la presa. En 2007, es van iniciar els treballs de rehabilitaci\u00f3 de la presa, amb l&#8217;objectiu de donar lloc a un espai en el qual prosperara la vegetaci\u00f3 i la fauna. A l&#8217;any seg\u00fcent, 2008, la presa ja est\u00e0 activa. Actualment, l&#8217;embassament est\u00e0 reconegut com B\u00e9 d&#8217;Inter\u00e8s Cultural per la Generalitat Valenciana.<\/p>\n<p>Amb motiu de la cessi\u00f3 l&#8217;any 2006 de l&#8217;Arxiu de la Comunitat de Propietaris de la S\u00e8quia Major del Pant\u00e0 d&#8217;Elx a l&#8217;Arxiu Hist\u00f2ric Municipal, es va realitzar una exposici\u00f3, el cat\u00e0leg de la qual es pot descarregar en format pdf:\u00a0<a href=\"https:\/\/www.yumpu.com\/it\/document\/view\/23634732\/folleto-acequia-mayor-castellano\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">L\u2019Arxiu de la S\u00e8quia Major: una mem\u00f2ria recuperada<\/a>.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>[vc_row full_width=&#8221;stretch_row&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1475488224066{background-color: #dddde0 !important;}&#8221;][vc_column][vc_column_text][\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=&#8221;.vc_custom_1475488264405{padding-bottom: 40px !important;}&#8221; el_id=&#8221;bloque_basica&#8221;][vc_column][vc_single_image image=&#8221;4937&#8243; img_size=&#8221;full&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476980147609{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_images_carousel images=&#8221;4941,4940,4942,4938,4943&#8243; img_size=&#8221;&#8221; slides_per_view=&#8221;4&#8243; hide_pagination_control=&#8221;yes&#8221; wrap=&#8221;yes&#8221; css=&#8221;.vc_custom_1476980274715{padding-bottom: 20px !important;}&#8221;][vc_column_text]El desenvolupament del regadiu a Elx presenta una fase [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"parent":4475,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-5018","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5018","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5018"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5018\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4475"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5018"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}