{"id":102271,"date":"2019-10-31T08:00:23","date_gmt":"2019-10-31T07:00:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elche.es\/va\/?p=102271"},"modified":"2022-10-14T09:53:29","modified_gmt":"2022-10-14T08:53:29","slug":"novembre-planol-del-cementeri-vell-delx-1807","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/2019\/10\/novembre-planol-del-cementeri-vell-delx-1807\/","title":{"rendered":"NOVEMBRE: PL\u00c0NOL DEL CEMENTERI VELL D’ELX (1807)"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column]\r\n

\r\n AHME, sig. 29-1 <\/span> Veure enlla\u00e7<\/a><\/span>\r\n
\r\n <\/span>\r\n <\/p>\r\n

\r\n [vc_column_text]<\/p>\n

\"P16-62<\/a><\/p>\n

El 1807, el corregidor de Xixona va ordenar als pobles de la seua jurisdicci\u00f3, entre els quals es trobava Elx, que executaren de manera immediata la Real C\u00e8dula de 3 d’abril de 1787 que prohibia els enterraments dins de les esgl\u00e9sies, i manava que es constru\u00efren cementeris allunyats de les ciutats. Aix\u00ed comen\u00e7a l’expedient originat per a l’al\u00e7ament del composant il\u00b7licit\u00e0, on es recullen totes les incid\u00e8ncies i problemes que van sorgir-ne, i que conserva el pl\u00e0nol signat per l’agrimensor Juan Baptista Laiglesia, i que presentem com a document del mes.[1]<\/a><\/p>\n

Aquest pl\u00e0nol porta per t\u00edtol “Plano, corte y fachada del cementerio”, i presenta la planta del cementeri, l’al\u00e7at de la fa\u00e7ana principal i el perfil del tall de la capella. Havia de seguir el model del cementeri de San Idelfonso, que va ser el primer cementeri extramurs que es va construir a Espanya. El pl\u00e0nol dissenyat per Laiglesia era de planta rectangular per a adaptar-se a la parcel\u00b7la on anava a construir-se. En el centre de la fa\u00e7ana principal se situava la capella, a la seua esquerra la sagristia, i a la dreta una casa per a un religi\u00f3s. Li seguien dues portes per on entraven els carros funeraris, i en l’extrem esquerre de la fa\u00e7ana principal, es va projectar una casa per a l’enterramorts o enterrador, amb un alfor\u00ed per a tindre “4 cafissos de reserva de cal\u00e7 per a tirar en els cad\u00e0vers abans d’enterrar-los”. Des de la sagristia, eixia un cam\u00ed amb xiprers, que condu\u00efa al mur posterior del cementeri on se situaven els n\u00ednxols, panteons i dos ossaris en els extrems. Cada orde religi\u00f3s que existia a la ciutat comptava amb el seu propi pante\u00f3; un altre era per als capellans; i un m\u00e9s, en el centre, estava destinat als membres de l’Ajuntament d’aquell any, amb un altar propi. Davant dels panteons, es disposava de sepultures per a persones distingides que hi volgueren enterrar-se, o comprar-les per a la seua fam\u00edlia. Tot el terreny central del cementeri es reservava per a enterraments a l’aire lliure. Adossat als murs del cementeri per la part exterior es va instal\u00b7lar un viacrucis. Es va valorar l’obra en 4.342 lliures, sense comptar el valor del terreny.<\/p>\n

El terreny triat per a situar-se aquest cementeri era una parcel\u00b7la en el Pla, \u201cen la tisora[2]<\/a> que es reconeix en la terminaci\u00f3 de l’albereda anomenada del Rei i bancal on existeix en l’actualitat una olivera”. No obstant aix\u00f2, els metges que havien d’informar de la idone\u00eftat d’aquesta parcel\u00b7la, van considerar que aquest terreny era pedreg\u00f3s i poc apropiat per a la consumpci\u00f3 i dessecaci\u00f3 dels cad\u00e0vers, amb predomini de l’aire de ponent que portaria les olors cap al poble que es trobava a poca dist\u00e0ncia. A m\u00e9s, en aquest lloc, les aig\u00fces pluvials vessaven en les potables de la caserna de cavalleria, i en les cisternes i aljub del marqu\u00e9s de Carr\u00fas. Van proposar en el seu lloc un bancal situat entre la s\u00e9quia de Marxena i el cam\u00ed dels Aljubs, ben ventilat, a dist\u00e0ncia proporcionada del poble i units per un cam\u00ed pla, sent la “terra amorosa i d\u00f2cil” a les excavacions i id\u00f2nia per a la consumpci\u00f3 i dessecaci\u00f3 dels cad\u00e0vers. No obstant aix\u00f2, posteriorment, els metges Jos\u00e9 \u00c1lamo i Diego Navarro, van tornar a realitzar un altre informe, desdient-se de l’anterior i considerant que el primer terreny proposat reunia millors condicions.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, la junta ja s’havia decidit pel segon terreny proposat. Per\u00f2 la falta de fons, la crisi econ\u00f2mica i la Guerra d’Independ\u00e8ncia va paralitzar el projecte fins a l’any 1811, quan l’epid\u00e8mia de febre groga que va patir la ciutat va obligar a enterrar els nombrosos morts en una fossa comuna fora de la poblaci\u00f3, precisament en el primer dels terrenys triats, el bancal de l’Olivera en el Pla. Per tant, no es va emportar a executar el projecte dissenyat originalment; de fet, fins a l’any 1814 no va tindre una tanca o mur que protegira el cementeri. Per\u00f2 al llarg del s. XIX es va anar ampliant i embellint el recinte amb panteons i n\u00ednxols, fins a aconseguir la configuraci\u00f3 que t\u00e9 en l’actualitat.<\/p>\n

[1]<\/a> Sign. 29\/1.<\/p>\n

[2]<\/a> Tisora: \u201crasa o tall que es fa en les terres humides pera desaiguar-les\u201d.<\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][vc_column_text] El 1807, el corregidor de Xixona va ordenar als pobles de la seua jurisdicci\u00f3, entre els quals es trobava Elx, que executaren de manera immediata la Real C\u00e8dula de […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":102262,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[192],"tags":[450,2641,406],"class_list":["post-102271","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arxiu","tag-ahme-va","tag-cementerio-viejo-va","tag-elche-va"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/102271","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=102271"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/102271\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/102262"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=102271"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=102271"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=102271"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}