{"id":104410,"date":"2019-12-02T08:04:25","date_gmt":"2019-12-02T07:04:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elche.es\/va\/?p=104410"},"modified":"2019-12-02T08:08:52","modified_gmt":"2019-12-02T07:08:52","slug":"desembre-els-danys-provocats-pel-terratremol-de-1829","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/2019\/12\/desembre-els-danys-provocats-pel-terratremol-de-1829\/","title":{"rendered":"DESEMBRE: ELS DANYS PROVOCATS PEL TERRATR\u00c9MOL DE 1829"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column]\r\n

\r\n AHME, sig. H-105-36 <\/span> Veure enlla\u00e7<\/a><\/span>\r\n
\r\n <\/span>\r\n <\/p>\r\n

\r\n [vc_column_text]<\/p>\n

\"H105-36<\/a>En 1829 la terra va tremolar amb for\u00e7a i va causar un gran desastre a la comarca de la Vega Baixa del Segura, on estava situat l’epicentre, i poblacions del voltant. En aquesta zona conflueixen diverses falles (Baix Segura, Torremendo, Sant Miquel de les Salines, Torrevella i Guardamar). Si b\u00e9 l’activitat s\u00edsmica de la zona \u00e9s moderada, no \u00e9s menys cert que hi ha hagut diversos episodis de terratr\u00e9mols de bastant intensitat.<\/p>\n

El m\u00e9s greu d’ells va ser el que es va produir el 21 de mar\u00e7 de 1829, el major ocorregut en el sud-est de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica almenys en els \u00faltims 1000 anys[1]<\/a>. L’enginyer Larramendi va ser l’encarregat de fer l’informe t\u00e8cnic de reconstrucci\u00f3 de les ciutats que amb major virul\u00e8ncia van patir el terratr\u00e9mol: Almorad\u00ed, Benej\u00fasser, Formentera del Segura, Torrelamata i Torrevella a les quals aconsellava al\u00e7ar de nova planta, tal va ser el seu estat de ru\u00efna. Per\u00f2, com ja hem dit, va haver-hi altres poblacions pr\u00f2ximes que tamb\u00e9 van patir importants p\u00e8rdues, la nostra localitat entre elles.<\/p>\n

Enguany, en qu\u00e8 la Vega Baixa del Segura ha patit un altre envit de la naturalesa sota la forma d’una DANA, no volem acabar-lo sense recordar un aniversari, el 190 concretament, del fat\u00eddic terratr\u00e9mol que va assolar la Vega Baixa i que tants danys va provocar en la nostra poblaci\u00f3. Per aix\u00f2 hem triat com a \u201cDocument del mes\u201d un expedient que porta per t\u00edtol: Terremotos. Copia del expediente instruido para averiguar los da\u00f1os ocasionados por los mismos en los edificios que se citan y justiprecio para su pronta reparaci\u00f3n[2]<\/strong><\/a>, <\/em>tal com consta en la carpeta escrita per Pere Ibarra al qual va pert\u00e0nyer aquest document.<\/p>\n

El 21 de mar\u00e7 de 1829 a la vesprada va tindre lloc el terratr\u00e9mol i, a mitjan abril, data en qu\u00e8 l’expedient es va tancar, encara se sentien tremolors de menor intensitat. Per l’estat de ru\u00efna en qu\u00e8 havien quedat molts edificis, els sismes continuats podien provocar la seua destrucci\u00f3 total. Un d’aquests edificis afectats va ser el de l’Ajuntament, per aix\u00f2 el cap\u00edtol extraordinari on es van prendre tots aquests acords per a con\u00e9ixer el valor dels danys es va celebrar en la Caserna de Cavalleria.<\/p>\n

El Cabildo va acordar que el mestre d’obres de l’Acad\u00e8mia de Sant Carles de la ciutat d’Alacant, Marcos Arques, realitzara un informe dels principals edificis de la ciutat amena\u00e7ats de ru\u00efna que necessitaren una urgent reparaci\u00f3 i el seu cost, com s\u00f3n: les Cases Capitulars, la torre del Rellotge, el pont de Santa Teresa, les esgl\u00e9sies de Santa Maria, El Salvador, Sant Joan i el convent i l’esgl\u00e9sia de Sant Josep. La informaci\u00f3 s’obtindria dels capellans i prelats corresponents i, a m\u00e9s, de l’alcalde pedani de Sant Francesc d’Ass\u00eds i dels diputats dels partits del Molar, Carrissars, la Foia i Beniay, els m\u00e9s pr\u00f2xims al Saladar i per tant a l’epicentre, que havien de presentar una llista de les cases destru\u00efdes.<\/p>\n

En aquest informe, en el qual va col\u00b7laborar el mestre d’obres de l’Ajuntament d’Elx, Jaime de Agueda, es fa una descripci\u00f3 de les deterioracions patides per aquests edificis, alguns de tanta import\u00e0ncia com l’arc toral de Santa Maria, la mitja taronja del Salvador o la torre de la campana de Sant Joan, a m\u00e9s de nombrosos crebants en la resta d’edificis, com la torre del convent de la Merc\u00e9 que va quedar ferida de gravetat. Les despeses de reparaci\u00f3 total d’aquests edificis sumaven 521.800 rals de bill\u00f3.<\/p>\n

A m\u00e9s dels edificis principals de la ciutat, l’informe adjunta una relaci\u00f3 de totes les cases que en la poblaci\u00f3 han patit mal. Aquesta relaci\u00f3 \u00e9s nominal, al principi expressada pel nom dels carrers i despr\u00e9s \u00fanicament pels propietaris de cases afectades, fent constar si la casa estava derru\u00efda completament, si tenia danys i, finalment, si havia mort alguna cavalleria esclafada per l’enderroc.<\/p>\n

El resultat final de danys manifestat en l’informe, incloent-hi les partides rurals de Sant Francesc d’Ass\u00eds i la Foia, suma un total de 25 cases totalment destru\u00efdes i 119 amb danys greus, entre les quals crida l’atenci\u00f3 l’elevat nombre de cases destru\u00efdes en la partida rural de Sant Francesc d’Ass\u00eds, un total de 17.<\/p>\n

Els s\u00edndics \u2014seguint l’informe\u2014 van indicar al vicari for\u00e0 que, at\u00e9s l’estat amena\u00e7ador de ru\u00efna que tenia l’esgl\u00e9sia parroquial de Santa Maria des del presbiteri fins a la seua porta principal, no permetera el pas de gents i no s’oficiara en aquest recinte, \u00fanicament en el rerecor i en la capella de la Comuni\u00f3 per a evitar qualsevol desgr\u00e0cia, ja que continuaven els terratr\u00e9mols. Quant al Salvador es va acordar que es tancara l’esgl\u00e9sia i es traslladara la celebraci\u00f3 d’oficis divins a l’ermita de l’Hospital.<\/p>\n

Una vegada calculats els danys i la quantia econ\u00f2mica a qu\u00e8 ascendia la seua reparaci\u00f3, l’expedient acaba amb la necessitat de sol\u00b7licitar ajuda econ\u00f2mica al rei Ferran VII per a la restauraci\u00f3 dels danys especificats en l’informe, com es va fer amb posterioritat. No coneixem el proc\u00e9s de reparaci\u00f3 dels edificis, per\u00f2 s\u00ed que alguns d’aquests ho van pagar car. \u00c9s el cas de la torre del campanar del convent de la Merc\u00e9 de Santa Ll\u00facia que anys m\u00e9s tard, a causa de la deterioraci\u00f3, va haver de patir l’enderrocament de dos cossos superiors.<\/p>\n

[1]<\/a>\u00a0 Mart\u00ednez Solares, JM; Batll\u00f3 Ortiz, J. \u201cTerremotos de la Vega Baja del Segura\u201d. En: F\u00edsica de la Tierra, 29 (2017), pp. 121-134.<\/p>\n

[2]<\/a> AHME. Col\u00b7lecci\u00f3 de Pere Ibarra. 1829. Terremotos. Copia del expediente instruido para averiguar los da\u00f1os ocasionados por los mismos en los edificios que se citan y justiprecio para su pronta reparaci\u00f3n<\/em>. Sign.: H 105 n\u00fam.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a036.<\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][vc_column_text] En 1829 la terra va tremolar amb for\u00e7a i va causar un gran desastre a la comarca de la Vega Baixa del Segura, on estava situat l’epicentre, i poblacions […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":104397,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[192,193],"tags":[450,406,1743],"class_list":["post-104410","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arxiu","category-cultura-va","tag-ahme-va","tag-elche-va","tag-elx-cultura-va"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/104410","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=104410"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/104410\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/104397"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=104410"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=104410"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=104410"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}