{"id":201878,"date":"2022-06-20T08:58:24","date_gmt":"2022-06-20T07:58:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.elche.es\/2022\/06\/la-universitat-dalacant-repren-les-excavacions-jaciment-lalcudia-amb-la-col%c2%b7laboracio-de-lajuntament-delx\/"},"modified":"2022-06-20T08:58:25","modified_gmt":"2022-06-20T07:58:25","slug":"la-universitat-dalacant-repren-les-excavacions-jaciment-lalcudia-amb-la-col%c2%b7laboracio-de-lajuntament-delx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/2022\/06\/la-universitat-dalacant-repren-les-excavacions-jaciment-lalcudia-amb-la-col%c2%b7laboracio-de-lajuntament-delx\/","title":{"rendered":"La Universitat d’Alacant repr\u00e9n les excavacions jaciment L’Alc\u00fadia amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l’Ajuntament d’Elx"},"content":{"rendered":"

[vc_row el_id=”SUBTITULAR_NOTICIA”][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

\n

Aquest mes de juny ha comen\u00e7at la segona fase del Pla Director redactat, prevista per al per\u00edode 2022-2025<\/h4>\n
\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_id=”TEXTO_NOTICIA”][vc_column][vc_column_text]Comen\u00e7a una nova etapa al jaciment arqueol\u00f2gic de l’Alc\u00fadia d’Elx, propietat de la Universitat d’Alacant, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l’Ajuntament d’Elx. Despr\u00e9s de quatre anys de campanyes d’excavacions sobre el terreny, m\u00e9s un \u00faltim any destinat a consolidar les estructures excavades, restaurar i posar en valor les troballes, i seguint les indicacions marcades en el Pla Director de l’Alcudia d’Elx, document elaborat per l’Institut d’Investigaci\u00f3 en Arqueologia i Patrimoni Hist\u00f2ric (INAPH) i que constitueix el quadern de bit\u00e0cola del jaciment.<\/p>\n

En aquesta ocasi\u00f3, i amb l’objectiu d’estimular les tasques d’excavaci\u00f3 i d’investigaci\u00f3 arqueol\u00f2gica al jaciment de l’Alc\u00fadia a l’antiga ciutat d’Ilici, continuen les excavacions corresponents a tres projectes que es van iniciar en 2017, les propostes dels quals han sigut aprovades en la resoluci\u00f3 definitiva de la convocat\u00f2ria de les ajudes per a la realitzaci\u00f3 de projectes d’investigaci\u00f3 arqueol\u00f2gica a L’Alc\u00fadia, previstes en l’annex VII de Bases de la convocat\u00f2ria del Programa Propi del Vicerectorat d’Investigaci\u00f3 per al Foment de la I+D+i en la Universitat d’Alacant 2021.<\/p>\n

Els projectes i els seus investigadors principals s\u00f3n Projecte Domus: viure en Ilici, en el sector 4F amb la catedr\u00e0tica d’Arqueologia Sonia Guti\u00e9rrez Lloret; Arqueologia i socialitzaci\u00f3 del coneixement a L’Alc\u00fadia d’Elx. Les Termes Orientals i \u00e0rees circumdants (ASTERO), dirigit pel catedr\u00e0tic d’Hist\u00f2ria Antiga, Jaime Molina Vidal; i Dames i herois. Despr\u00e9s de la Ilici ib\u00e8rica sota la direcci\u00f3 del catedr\u00e0tic de Prehist\u00f2ria Alberto Lorrio en qualitat d’investigador principal (IP) i el professor d’Hist\u00f2ria Antiga, amb H\u00e9ctor Uroz, com a codirector.<\/p>\n

L’import total de les ajudes concedides per la UA \u00e9s de 45.000 euros, distribu\u00efts a ra\u00f3 de 15.000 euros per projecte presentat i aprovat per personal docent i d’investigaci\u00f3, tots ells orientats a excavar. A m\u00e9s, l’Ajuntament d’Elx contribueix amb altres 15.000 euros per a la contractaci\u00f3 de dos peons que ajuden en les tasques.<\/p>\n

El Pla Director sorgia de la necessitat de dissenyar un marc estrat\u00e8gic de gesti\u00f3 per al jaciment de l’Alc\u00fadia; redactat en 2019, pret\u00e9n potenciar el seu coneixement i projecci\u00f3 cultural, garantint que la seua tutela siga compatible amb la visita p\u00fablica i la socialitzaci\u00f3 del BIC. Aix\u00ed, ha de planificar, desenvolupar i avaluar a llarg termini programes d’investigaci\u00f3, conservaci\u00f3, gesti\u00f3, difusi\u00f3 i divulgaci\u00f3 del ben tutelat. Seguint amb aquest criteri la seua acci\u00f3, que va comen\u00e7ar en 2018, la seua vig\u00e8ncia es prolongar\u00e0 fins a l’any 2029. El programa d’actuacions es du a terme en tres etapes: la primera fase, 2018-2021; la segona fase, 2022-2025; i la tercera fase, 2026-2029.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_id=”DESTACADO_NOTICIA”][vc_column][vc_gallery type=”flexslider_slide” interval=”5″ images=”201761,201763,201765″ img_size=”full” el_class=”galerianoticia”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]
\nConcedits els permisos per part de la Generalitat Valenciana \u201ctornem amb aquesta nova i il\u00b7lusionant campanya d’excavacions on el comprom\u00eds de la Universitat d’Alacant<\/strong> continua mantenint-se ferma en el que al jaciment de l’Alc\u00fadia es refereix, i no \u00e9s un altre que poder arribar a con\u00e9ixer i aprofundir en la hist\u00f2ria i el patrimoni d’aquesta antiga col\u00f2nia romana, de la qual tan sols s’ha excavat fins hui a penes un vint per cent\u201d, ha destacat el vicerector d’Investigaci\u00f3 de la Universitat d’Alacant, Juan Mora, que s’ha reconegut \u201cmolt entusiasmat\u201d davant les excel\u00b7lents perspectives de la campanya.<\/p>\n

Domus-L’Alc\u00fadia. La hist\u00f2ria integral d’una ciutat viva<\/h5>\n

Les excavacions es van iniciar a principis de mes amb el Projecte Domus-L’Alc\u00fadia<\/em>: viure a Ilici.<\/em> Dirigit per Sonia Guti\u00e9rrez Lloret, el projecte compta amb la participaci\u00f3 d’un nodrit equip d’investigadors i investigadores tant de la UA com d’altres centres d’investigaci\u00f3,<\/strong> com l’Institut d’Arqueologia de M\u00e8rida o la Universitat de M\u00farcia entre altres.<\/p>\n

El prop\u00f2sit general de Domus-L’Alc\u00fadia \u00e9s con\u00e9ixer la seq\u00fc\u00e8ncia arqueol\u00f2gica del sector residencial de la ciutat d’Ilici des d’una perspectiva diacr\u00f2nica i completa<\/strong>. \u201cEs pretenia contrastar el relat tradicional amb la vertadera hist\u00f2ria material del jaciment, mitjan\u00e7ant actuacions modernes que permeteren reinterpretar velles excavacions i contextualitzar monuments que la tradici\u00f3 havia etiquetat de manera arbitr\u00e0ria o reconstru\u00eft de forma idealitzada (temple ib\u00e8ric, f\u00f2rum rom\u00e0, termes augustaes, domus flavias, muralla dels b\u00e0rbars, bas\u00edlica paleocristiana, etc\u00e8tera)\u201d, explica Guti\u00e9rrez. \u201cPer aix\u00f2, Domus-L’Alc\u00fadia procedeix al rev\u00e9s i en lloc de focalitzar l’inter\u00e9s en un monument o per\u00edode concret, converteix la hist\u00f2ria d’una ciutat viva en el seu objectiu prioritari d’estudi, fugint dels clix\u00e9s\u201d, puntualitza la investigadora principal del projecte.<\/p>\n

La primera fase dels treballs (2017-2021) s’ha desenvolupat al sector 4F del jaciment, entre les dues domus romanes conegudes des del segle passat. L’excel\u00b7lent conservaci\u00f3 de l’estratigrafia en aquest sector ha perm\u00e9s evidenciar per primera vegada una ocupaci\u00f3 isl\u00e0mica primerenca (segles VIII i IX) i documentar la monumental i intensa remodelaci\u00f3 urban\u00edstica datada en el segle V<\/strong>, amb el tra\u00e7at d’un carrer flanquejat per importants edificis, amb basaments de carreus encoixinats i al\u00e7ats de \u201copus africanum\u201d tard\u00e0, que van estar en \u00fas, amb diverses remodelacions, durant l’\u00e8poca visigoda. S’ha documentat igualment una fase urbana altimperial, sota la qual apareixen un potent edifici republic\u00e0 constru\u00eft sobre estructures anteriors, possiblement d’\u00e8poca ib\u00e8rica.<\/p>\n

En aquest nou per\u00edode s‘ha ampliat l’\u00e0rea de treball, incloent-hi antigues excavacions del seu entorn mancats d’informaci\u00f3, amb la doble intenci\u00f3 de documentar en extensi\u00f3 les estructures romanes i altmedievals descobertes<\/strong>, d’un costat, i aprofundir en la seq\u00fc\u00e8ncia protohist\u00f2rica ja aconseguida, d’un altre, per a comprendre els moments inicials de l’assentament, tant ib\u00e8rics com romans, obtenint una eina d’an\u00e0lisi aplicable a tot el jaciment A m\u00e9s es contempla l’an\u00e0lisi de l’entorn amb metodologia no invasiva. L’objectiu final \u00e9s la consolidaci\u00f3 i la posada en valor d’aquells espais i estructures documentades que siguen representatives de cada fase hist\u00f2rica detectada, explicant no una sin\u00f3 totes les hist\u00f2ries escrites en la terra d’aquest sector de l’Alcudia.<\/p>\n

ASTERO. Les termes romanes<\/h5>\n

Enguany, l’equip d’Arqueologia i socialitzaci\u00f3 del coneixement en L’Alc\u00fadia d’Elx. Les Termes Orientals i \u00e0rees circumdants (ASTERO) prendr\u00e0 el relleu a la campanya a principis de juliol i, despr\u00e9s d’un any sense ells, tornar\u00e0 a comptar amb una trentena d’estudiants tant de grau i com de m\u00e0ster per a realitzar les seues pr\u00e0ctiques. La tornada a les excavacions en aquesta cinquena campanya per a l’equip que dirigeix el catedr\u00e0tic d’Hist\u00f2ria Antiga Jaime Molina Vidal arribar\u00e0 fins al 4 de juliol. L’objectiu principal de la present campanya \u00e9s la cerca d’aq\u00fceducte en una zona pr\u00f2xima a les termes i seguir amb l’excavaci\u00f3 d’aquestes, ja que \u201cfalta una tercera part per descobrir<\/strong>\u201d.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text el_class=”cuadronoticia”]<\/p>\n

Domus-L’Alc\u00fadia, ASTERO i Dames i herois s\u00f3n els tres projectes en execuci\u00f3 al juny, juliol i setembre<\/h5>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_id=”TEXTO_FIN_NOTICIA”][vc_column][vc_column_text]Segons la hip\u00f2tesi que plantegen, \u201cexistia tal aq\u00fceducte que entrava a la ciutat i la prove\u00efa<\/strong>\u201d, explica Molina. Durant els primers quinze dies d’excavaci\u00f3 podran determinar si va anar aix\u00ed. A m\u00e9s, avan\u00e7aran en les fases de l’evoluci\u00f3 de la ciutat i de les termes per a veure com van canviant.<\/p>\n

El sector 7F o Termes orientals, que excava amb \u201cASTERO\u201d el grup Patrimoni Virtual, ha revelat un dels principals complexos termals de l’antiga col\u00f2nia d’Ilici<\/strong> que, donades les seues dimensions, tindria un car\u00e0cter p\u00fablic. \u201cPer als romans les termes complien no sols funcions higi\u00e8niques, sin\u00f3 que constitu\u00efen un dels principals centres socials de la ciutat: esbarjo, reuni\u00f3, esport o centre de negocis. Per un m\u00f2dic preu s’accedia a aquests banys p\u00fablics en torns alternatius d’homes i dones\u201d, explica Molina.<\/p>\n

En la quarta campanya d’excavacions duta a terme en 2020 \u201cva destapar una fossa fundacional\u201d del mur que estaven excavant, alguna cosa que \u00e9s fonamental en arqueologia. El cient\u00edfic es q\u00fcestionava qu\u00e8 va succeir a la ciutat perqu\u00e8, com afirmava, \u201csi han hagut d’ampliar les termes \u00e9s perqu\u00e8 ha augmentat la poblaci\u00f3 i, per tant, tindr\u00edem un augment demogr\u00e0fic\u201d ja que les termes es van ampliar en el segle V d C, \u201cquan se suposa que la ciutat estava en crisi\u201d, segons apunta el catedr\u00e0tic.<\/p>\n

Llavors els objectius passaven per completar l’excavaci\u00f3 del vestuari i les latrines de les termes orientals, a m\u00e9s d’intentar en eixa fase de l’excavaci\u00f3 datar una de les fases fonamentals. En els tres anys anteriors havien pogut detectar les fases, per\u00f2 algunes d’elles estaven encara sense datar.<\/p>\n

Les termes orientals de l’Alc\u00fadia van estar en \u00fas durant l’\u00e8poca altimperial (segles I-II d. C.), i les seues estructures, reformades i remodelades, van continuar tenint altres funcions (dom\u00e8stiques, artesanals o agr\u00edcoles) fins a, almenys, el segle VII d. C. Despr\u00e9s del seu descobriment en 1998, el sector excavat d’aquestes termes va ser parcialment desmuntat, restaurat i consolidat fins a aconseguir el seu estat actual<\/strong>, encara que les sales de la seua part septentrional i oriental estan encara en fase d’excavaci\u00f3, consolidaci\u00f3 i investigaci\u00f3.<\/p>\n

Dames i herois. Ibers en Ilici<\/h5>\n

Al setembre arribar\u00e0 l’equip de Dames i herois<\/em>. Despr\u00e9s de la Ilici ib\u00e8rica<\/em>, tercer i \u00faltim dels projectes d’excavacions que acollir\u00e0 aquesta cinquena campanya. Dirigit pel catedr\u00e0tic de Prehist\u00f2ria de la UA Alberto Lorrio, un planteja com a objectiu \u00faltim aportar informaci\u00f3 sobre les fases ib\u00e8riques de l’Alc\u00fadia a trav\u00e9s de la intervenci\u00f3 arqueol\u00f2gica multidisciplin\u00e0ria<\/strong> en el Sector 11D, front sud-oriental del jaciment, lloc on es va trobar, de manera fortu\u00efta, la Dama d’Elx en 1897. Al mateix temps pret\u00e9n definir una estratigrafia arqueol\u00f2gica que ajude a complementar el coneixement de les diferents fases hist\u00f2riques per les quals va passar el jaciment d’Ilici, i que permeta enquadrar les troballes que, en les successives campanyes dutes a terme des de 2017, han sigut molt nombrosos i variats.<\/p>\n

Els treballs realitzats entre 2017 i 2021 han anat traient a la llum les restes materials de les fases ib\u00e8riques m\u00e9s antigues de l’Alc\u00fadia, entorn del segle V a. C. La troballa de la muralla, i de les restes urbanes adossades, constitueix una novetat de gran rellev\u00e0ncia, perqu\u00e8 ha perm\u00e9s, per primera vegada, con\u00e9ixer el context arqueol\u00f2gic de la Dama d’Elx<\/strong>. A aix\u00f2 s’afig la identificaci\u00f3 d’una seq\u00fc\u00e8ncia que abasta, grosso modo<\/em>, uns tretze segles de la hist\u00f2ria de la ciutat d’Ilici, entre el V a. C. i el VIII d. C., encara que si s’inclou la documentaci\u00f3 de les estructures contempor\u00e0nies, relacionats amb la transformaci\u00f3 agr\u00edcola de la finca, el resultat \u00e9s una lectura completa del sector al llarg dels seus 2.500 anys d’hist\u00f2ria.<\/p>\n

Durant la passada campanya els investigadors del projecte es van dedicar a la restauraci\u00f3, investigaci\u00f3 i publicaci\u00f3. En els anys 2020 i 2021 s’ha dut a terme la muse\u00eftzaci\u00f3 del tram principal de l’esmentada muralla<\/strong>, la qual cosa situa a aquest sector entre els de major valor patrimonial del jaciment.<\/p>\n

Aquesta pr\u00f2xima campanya centra els seus objectius, en primer lloc, a continuar treballant en el tram de la muralla identificada en les anteriors campanyes i, en segon lloc, a identificar l’urbanisme de la fase Ib\u00e8rica Antiga<\/strong>. Com a principal objectiu, pretenen determinar la complexitat de l’obra defensiva, per la qual cosa continuaran excavant en la zona de la muralla. Es tracta d’una muralla de calaixos que ofereix importants singularitats, com a evid\u00e8ncia que els tres calaixos que ocupen la major part del tall 1 resulten per complet diferents i destaquen per la seua monumentalitat i la bona conservaci\u00f3 de la superestructura de terra i tova. \u201cLa idea \u00e9s abastar tot el front oriental cap al nord i el sud i solucionar alguns problemes relatius a la t\u00e8cnica constructiva, mitjan\u00e7ant compartiments interns adossats, generalment amb el s\u00f2col de ma\u00e7oneria, els anomenats calaixos. Per\u00f2 cada calaix est\u00e0 realitzat de manera diferent, la qual cosa resulta una mica excepcional que necessita ser explicat\u201d, assenyala Lorrio. Comprovar si la variabilitat observada es repeteix en altres zones del front oriental ens permetr\u00e0 entendre la complexitat de l’obra, sense descartar la possibilitat de trobar-nos en les proximitats d’una de les portes de la ciutat. Tamb\u00e9, davant el m\u00e9s que previsible canvi de direcci\u00f3 de la muralla, la hip\u00f2tesi dels investigadors \u00e9s que ha d’haver-hi una torre de cantonada, localitzada al sud del tram excavat.<\/p>\n

Com a segon objectiu plantegen identificar l’urbanisme de la fase Ib\u00e8rica Antiga, comprovant si, com sembla, els ambients individualitzats corresponen a habitatges<\/strong>. Aquest \u00e9s un dels reptes que per primera vegada podran afrontar-se en un dels enclavaments m\u00e9s emblem\u00e0tics d’aquesta cultura. L’actuaci\u00f3 plantejada permetr\u00e0 determinar l’evoluci\u00f3 urban\u00edstica de la ciutat, perqu\u00e8 en aquesta zona s’ha identificat una completa estratigrafia que inclou tota l’\u00e8poca ib\u00e8rica, amb restes d’habitatges relativament ben conservades i diversos enterraments de nounats, l’etapa romana altimperial, identificada a partir de les restes d’una domus, i l’\u00e8poca tardoantiga, identificada per nombrosos escombriaires i fosses d’espolis, a m\u00e9s de sepultures i restes humanes abandonades. A aix\u00f2 s’afigen construccions d’\u00e8poca contempor\u00e0nia relacionades amb l’\u00fas agr\u00edcola de la finca.<\/p>\n

Alberto Lorrio destaca la singularitat d’algun de les troballes, com un penjoll amb la representaci\u00f3 d’una divinitat, trobada dins d’un calaix<\/strong>. \u201cEl penjoll estava en el farciment de terra de la muralla, per la qual cosa es tractaria d’un dep\u00f2sit fundacional de l’obra defensiva\u201d.<\/p>\n

\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row el_id=”SUBTITULAR_NOTICIA”][vc_column][vc_column_text] Aquest mes de juny ha comen\u00e7at la segona fase del Pla Director redactat, prevista per al per\u00edode 2022-2025 [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_id=”TEXTO_NOTICIA”][vc_column][vc_column_text]Comen\u00e7a una nova etapa al jaciment arqueol\u00f2gic de l’Alc\u00fadia […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":201768,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[193,391,1312],"tags":[],"class_list":["post-201878","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura-va","category-home-va","category-noticias-va"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/201878","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=201878"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/201878\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/201768"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=201878"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=201878"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=201878"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}