{"id":228138,"date":"2022-12-13T11:40:59","date_gmt":"2022-12-13T10:40:59","guid":{"rendered":"https:\/\/www.elche.es\/2022\/12\/el-xarxet-marbrenc-registra-les-millors-xifres-de-reproduccio-des-de-fa-quasi-20-anys-als-aiguamolls-delx-i-de-la-resta-de-la-comunitat-valenciana\/"},"modified":"2022-12-13T11:41:08","modified_gmt":"2022-12-13T10:41:08","slug":"el-xarxet-marbrenc-registra-les-millors-xifres-de-reproduccio-des-de-fa-quasi-20-anys-als-aiguamolls-delx-i-de-la-resta-de-la-comunitat-valenciana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/2022\/12\/el-xarxet-marbrenc-registra-les-millors-xifres-de-reproduccio-des-de-fa-quasi-20-anys-als-aiguamolls-delx-i-de-la-resta-de-la-comunitat-valenciana\/","title":{"rendered":"El xarxet marbrenc registra les millors xifres de reproducci\u00f3 des de fa quasi 20 anys als aiguamolls d’Elx i de la resta de la Comunitat Valenciana"},"content":{"rendered":"

[vc_row el_id=”SUBTITULAR_NOTICIA”][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

\n

El Paratge Natural Municipal del Clot de Galvany i el Parc Natural del Fondo alberguen m\u00e9s de la meitat de parelles reproductores d’aquesta esp\u00e8cie en perill d’extinci\u00f3<\/h4>\n
\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_id=”TEXTO_NOTICIA”][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

El xarxet marbrenc ha registrat les millors xifres de reproducci\u00f3 des de fa quasi 20 anys als aiguamolls d’Elx i la resta de la Comunitat Valenciana, que aconsegueix a tota Espanya les 115 parelles i 740 pollastres<\/strong>.<\/p>\n

Un 51% d’aquests ocells en perill d’extinci\u00f3 habiten hui dia en aiguamolls del nostre municipi<\/strong> com ara el Paratge Natural Municipal del Clot de Galvany i el Parc Natural del Fondo, on es duen a terme actuacions per a preservar l’esp\u00e8cie com la millora de les condicions dels aiguamolls, la cria en captivitat o diferents tasques d’investigaci\u00f3.<\/p>\n

Aquests resultats poblacionals del xarxet marbrenc donen continu\u00eftat a la tend\u00e8ncia positiva de la passada temporada, quan es van registrar xifres que no s’havien detectat en l’\u00faltima d\u00e8cada. Aquestes dades resulten esperan\u00e7adores tenint en compte que es tracta d’una de les set esp\u00e8cies declarades en situaci\u00f3 cr\u00edtica a Espanya i \u00e9s l’\u00e0nec m\u00e9s amena\u00e7at d’Europa<\/strong>.<\/p>\n

Aquestes s\u00f3n les conclusions del Grup de Treball del xarxet marbrenc<\/strong>, \u00e0nec capblanc, porr\u00f3 marr\u00f3 i fotja moruna, dependent del Comit\u00e9 de Flora i Fauna Silvestre del Ministeri per a la Transici\u00f3 Ecol\u00f2gica i el Repte Demogr\u00e0fic, que va celebrar la seua reuni\u00f3 anual la setmana passada a l’Aula Natura del PNM del Clot de Galvany.<\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_id=”DESTACADO_NOTICIA”][vc_column][vc_column_text el_class=”cuadronoticia”]<\/p>\n

La millora de les condicions dels aiguamolls, la cria en captivitat o una major investigaci\u00f3 sobre l’esp\u00e8cie s\u00f3n les principals mesures d’actuaci\u00f3 que s’estan duent a terme<\/h5>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_id=”TEXTO_FIN_NOTICIA”][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

En el si d’aquest grup, t\u00e8cnics i experts procedents del Ministeri i d’aquelles comunitats aut\u00f2nomes on aquests ocells s\u00f3n presents van posar en com\u00fa els seus coneixements entorn de l’estat actual de les escasses poblacions d’aquests animals buscant establir estrat\u00e8gies adequades per a permetre la seua recuperaci\u00f3<\/strong>, dins d’un treball permanent que es concreta en aquesta mena de reunions anuals que, per primera vegada, s’ha produ\u00eft a Elx.<\/p>\n

Esther D\u00edez, regidora de Medi Ambient, ha assenyalat que \u201cel progressiu creixement d’aquesta esp\u00e8cie als nostres aiguamolls \u00e9s una gran not\u00edcia<\/strong> per a la biodiversitat al nostre municipi\u201d. \u201cSignifica que el treball que es realitza des de la Regidoria de Medi Ambient en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres organismes est\u00e0 donant bons resultats. En aquest sentit, cal recordar algunes de les actuacions com la millora de l’h\u00e0bitat per al xarxet marbrenc mitjan\u00e7ant la readaptaci\u00f3 i la rehabilitaci\u00f3 de tolles; la construcci\u00f3, instal\u00b7laci\u00f3 i seguiment de nius; o el marcatge i la instal\u00b7laci\u00f3 d’emissors per a aportar dades de seguiment d’aquest ocell a l’aiguamoll, a m\u00e9s del suport log\u00edstic\u201d, ha explicat l’edil.<\/p>\n

Mesures per a la conservaci\u00f3 de l’esp\u00e8cie<\/h5>\n

Una de les principals l\u00ednies d’actuaci\u00f3 per a la conservaci\u00f3 de l’esp\u00e8cie \u00e9s la restauraci\u00f3 dels aiguamolls prioritaris<\/strong>. En 2022 s’han dut a terme les primeres actuacions per a millorar les condicions ecol\u00f2giques de l’Espigolar, una finca de 55 hect\u00e0rees situada al Parc Natural del Fondo (Alacant) i adquirida en el marc del projecte LIFE Xarxet marbrenc porANSE i SEO\/BirdLife .<\/p>\n

Les accions han consistit en la gesti\u00f3 de la vegetaci\u00f3, l’adequaci\u00f3 de comportes i el dragatge de canals<\/strong>, que garanteixen una adequada inundaci\u00f3 al llarg de tot l’any.<\/p>\n

La cria en captivitat en centres de refer\u00e8ncia, que s\u00f3n els gestionats per la Generalitat Valenciana i altres organitzacions, \u00e9s una altra de les accions fonamentals. Els centres andalusos i valencians han alliberat en 2022 un total de 839 xarxets marbrencs<\/strong> en aiguamolls d’Andalusia, de dla Comunitat Valenciana, de Castella-la Manxa i de la Comunitat de Madrid, que serveixen per a refor\u00e7ar les poblacions silvestres, i altres exemplars han sigut traslladats per a ser alliberats en el marc del projecte de recuperaci\u00f3 que es desenvolupa a Sic\u00edlia (It\u00e0lia).<\/p>\n

Una altra de les mesures \u00e9s la millora del coneixement sobre l’esp\u00e8cie amb el marcatge d’exemplars amb GPS, que comuniquen la ubicaci\u00f3 i l\u2019activitat de l’au via telefonia m\u00f2bil<\/strong>. En 2022 s’han marcat amb emissors 63 exemplars que han perm\u00e9s obtindre m\u00e9s informaci\u00f3 sobre els seus moviments i avan\u00e7ar en l’establiment de metodologies comunes amb els pa\u00efsos del nord d’\u00c0frica, on el xarxet marbrenc generalment es despla\u00e7a a l’hivern. La informaci\u00f3 generada tamb\u00e9 permet identificar les principals causes de mortalitat i buscar solucions per a reduir aquestes amenaces.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, s’ha realitzat una avaluaci\u00f3 de la variabilitat i estructura de gen\u00e8tica de les poblacions captives i silvestres de xarxet marbrenc, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’Estaci\u00f3 Biol\u00f2gica de Do\u00f1ana (EBD-CSIC)<\/strong> els resultats de la qual permeten caracteritzar els individus presents en diferents \u00e0rees geogr\u00e0fiques on es distribueix l’esp\u00e8cie i centres de cria en captivitat per a, en conseq\u00fc\u00e8ncia, guiar millor les accions de conservaci\u00f3.<\/p>\n

A m\u00e9s, la col\u00b7laboraci\u00f3 i implicaci\u00f3 d’altres actors i sectors vinculats a l’esp\u00e8cie o al seu h\u00e0bitat \u00e9s essencial. Per aix\u00f2, s’han firmat acords de cust\u00f2dia del territori amb gestors privats de finques agr\u00edcoles, ramaderes i cineg\u00e8tiques en tasques de gesti\u00f3 positiva de l’h\u00e0bitat i refor\u00e7 de la vigil\u00e0ncia del xarxet marbren<\/strong>c per a assegurar la seua implicaci\u00f3 i la seua aposta per la conservaci\u00f3 de l’esp\u00e8cie.<\/p>\n

\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=”1\/6″][\/vc_column][vc_column width=”2\/3″]<\/p>\n

[\/vc_column][vc_column width=”1\/6″][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row el_id=”SUBTITULAR_NOTICIA”][vc_column][vc_column_text] El Paratge Natural Municipal del Clot de Galvany i el Parc Natural del Fondo alberguen m\u00e9s de la meitat de parelles reproductores d’aquesta esp\u00e8cie en perill d’extinci\u00f3 [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":118663,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[391,211,1312],"tags":[],"class_list":["post-228138","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-home-va","category-medi-ambient-va","category-noticias-va"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/228138","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=228138"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/228138\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/118663"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=228138"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=228138"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=228138"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}