{"id":232974,"date":"2023-01-18T15:47:59","date_gmt":"2023-01-18T14:47:59","guid":{"rendered":"https:\/\/www.elche.es\/2023\/01\/el-fondo-va-registrar-en-2022-mes-de-6-500-parelles-docells-niuades-la-xifra-mes-elevada-des-de-la-decada-dels-huitanta\/"},"modified":"2023-01-18T15:56:26","modified_gmt":"2023-01-18T14:56:26","slug":"el-fondo-va-registrar-en-2022-mes-de-6-500-parelles-docells-niuades-la-xifra-mes-elevada-des-de-la-decada-dels-huitanta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/2023\/01\/el-fondo-va-registrar-en-2022-mes-de-6-500-parelles-docells-niuades-la-xifra-mes-elevada-des-de-la-decada-dels-huitanta\/","title":{"rendered":"El Fondo va registrar en 2022 m\u00e9s de 6.500 parelles d’ocells niuades, la xifra m\u00e9s elevada des de la d\u00e8cada dels huitanta"},"content":{"rendered":"

[vc_row el_id=”SUBTITULAR_NOTICIA”][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

\n

En concret, 6.749 ocells de 33 esp\u00e8cies diferents, 35 d’aquestes parelles de xarxet marbrenc, que ha fet de l’enclavament el seu principal h\u00e0bitat a l\u2019\u00e0mbit europeu en tindre la major poblaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea d’aquesta au en perill d’extinci\u00f3<\/h4>\n
\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_id=”TEXTO_NOTICIA”][vc_column][vc_column_text]El Parc Natural del Fondo va registrar en 2022 m\u00e9s de 6.500 parelles d’ocells nidificants, la xifra m\u00e9s elevada des de la d\u00e8cada dels huitanta. En concret, 6.749 de 33 esp\u00e8cies diferents. Trenta-cinc d’aquestes parelles van ser de xarxet marbrenc, que ha fet de l’enclavament el seu principal h\u00e0bitat a l\u2019\u00e0mbit europeu en tindre la major poblaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea d’aquesta au en perill d’extinci\u00f3<\/strong>. Les dades s’han donat a con\u00e9ixer en el marc de la Jornada d’Experi\u00e8ncies en Conservaci\u00f3 d’Aiguamolls en Perill celebrada al Centre de Congressos Ciutat d’Elx, organitzada pel Projecte LIFE Cerceta Pardilla i l’Associaci\u00f3 de Naturalistes del Sud-est (ANSE) amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Elx, i que ha reunit a les instal\u00b7lacions de Porta de la Morera experts en biodiversitat i col\u00b7lectius.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row type=”flexslider_slide” interval=”5″ source=”media_library” images=”” img_size=”full” external_img_size=”” onclick=”link_image” custom_links_target=”_self” el_class=”galerianoticia” title=”” custom_srcs=”” custom_links=””][vc_column][vc_gallery type=”flexslider_slide” interval=”5″ images=”232937,232939,232941,232943,232945,232947,232951,232949″ img_size=”full” el_class=”galerianoticia”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]La regidora de Medi Ambient, Esther D\u00edez, acompanyada per la coordinadora del Projecte LIFE Cerceta pardilla per la Fundaci\u00f3 Biodiversitat del Ministeri per a la Transici\u00f3 Ecol\u00f2gica, Yolanda Cort\u00e9s; pel director d’ANSE, Pedro Garc\u00eda; pel president de la Junta Rectora del Fondo, Vicente Sansano; i pel director general de Medi Ambient de la Conselleria, Julio G\u00f3mez, ha destacat que, malgrat que Elx \u00e9s \u201cun dels territoris m\u00e9s amena\u00e7ats per l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica\u201d \u00e9s referent al costat d’altres localitats del sud d’Espanya en l’obtenci\u00f3 de resultats positius sobre aquest tema<\/strong>, com els que s’han donat a con\u00e9ixer aquest dimecres.<\/p>\n

\u201cEls aiguamolls il\u00b7licitans s\u00f3n precisament referents en bona gesti\u00f3 gr\u00e0cies al treball conjunt entre administracions p\u00fabliques i entitats com ara Riegos Levante en el marc del Projecte LIFE Cerceta pardilla juntament amb la Fundaci\u00f3 de la Biodiversitat\u201d, ha manifestat la titular de Medi Ambient del Consistori il\u00b7licit\u00e0, que ha posat d’exemple l’esfor\u00e7 per recuperar el xarxet marbrenc. De 1988 a 2014, el Fondo va registrar el 67% de les parelles nidificants de l’esp\u00e8cie de tota la Comunitat Valenciana; en alguns anys, juntament amb el Parc Nacional de Do\u00f1ana, el Clot de Galvany i el Fondo ha comptat amb m\u00e9s del 60% de les parelles que crien a la Uni\u00f3 Europea<\/strong>; i en 2022, els dos paratges il\u00b7licitans van atresorar el 81% de les femelles de xarxet a l\u2019\u00e0mbit auton\u00f2mic i el 50% del total nacional.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_id=”DESTACADO_NOTICIA”][vc_column][vc_column_text el_class=”cuadronoticia”]<\/p>\n

La Regidoria de Medi Ambient col\u00b7labora en l’organitzaci\u00f3 de la Jornada d’Experi\u00e8ncies en Conservaci\u00f3 d’Aiguamolls en Perill, celebrada aquest dimecres al Centre de Congressos Ciutat d\u2019Elx<\/h5>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Quant a aix\u00f2, el Centre de Congressos Ciutat d\u2019Elx va acollir el novembre passat el V Comit\u00e9 de Gesti\u00f3 del Projecte LIFE Cerceta pardilla al novembre. La iniciativa va arrancar en 2018 amb 45 parelles reproductores a l\u2019\u00e0mbit nacional i s\u2019espera que, per a 2025, concloga amb 125. I \u00e9s que s’han criat 1.000 pollastres en dos anys<\/strong>, cosa que supera folgadament les expectatives inicials. Algunes de les accions del projecte s\u00f3n la compra de finques, acords amb propietaris de terrenys i representants de sectors productius o la solta d’aquests animals als seus ecosistemes. S\u2019han de recalcar \u00e8xits com la cria de 1.400 xarxets al Centre de Recuperaci\u00f3 de Fauna “La Granja” del Saler de Val\u00e8ncia, la solta de tres centenars d’aquestes al Fondo o la reproducci\u00f3 de l’esp\u00e8cie al Clot de Galvany.<\/p>\n

\u201cEsperem aprofitar les experi\u00e8ncies d’aquesta Jornada i posar en valor el nostre patrimoni natural, a m\u00e9s de divulgar-lo i aix\u00ed interpel\u00b7lar la ciutadania al fet que s’implique en la conservaci\u00f3 dels nostres paratges\u201d, ha afegit D\u00edez. Per part seua, G\u00f3mez ha recalcat que els n\u00fameros actuals del Fondo s\u00f3n \u201cmolt positius\u201d en tornar a registres que no s’havien vist des dels huitanta del segle passat, \u201cper\u00f2 no podem caure en l’autocomplaen\u00e7a, i hem de continuar treballant per la restauraci\u00f3 de les zones humides\u201d, ha dit i ha recordat que a l\u2019\u00e0mbit auton\u00f2mic s’han ampliat a set les zones humides catalogades, i s\u2019ha aconseguit en l\u2019actualitat un total de 57, i que el Fondo sempre ha sigut una aposta del Consell<\/strong>.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text el_class=”cuadronoticia”]<\/p>\n

L’edil de l’\u00e0rea, Esther D\u00edez, al costat d’autoritats i responsables implicats en la conservaci\u00f3 d’espais naturals, afirma que Elx \u00e9s un municipi de refer\u00e8ncia en l’obtenci\u00f3 de resultats positius en la lluita contra l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica<\/h5>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_id=”TEXTO_FIN_NOTICIA”][vc_column][vc_column_text]\u201cI, sobretot, posar en valor la conflu\u00e8ncia d’interessos que a vegades poden generar bones sinergies de cara a projectes com el LIFE Cerceta pardilla o els que reflectisquen la import\u00e0ncia de les zones humides<\/strong>\u201d, ha assenyalat el director general. En aquest sentit s’ha referit el president de la Junta Rectora del Fondo, que ha subratllat el suport a accions com ara la Jornada, ja que \u00e9s \u201cun bon exemple del que pot aconseguir la col\u00b7laboraci\u00f3 publicoprivada en la gesti\u00f3 de la naturalesa\u201d. Tamb\u00e9 la coordinadora del Projecte LIFE Cerceta pardilla, que reafirma que la labor que s’efectua als aiguamolls il\u00b7licitans \u201c\u00e9s important\u00edssima\u201d. \u201cD’aquests esdeveniments m’agradaria destacar la col\u00b7laboraci\u00f3 entre diferents estaments com ara el Consell o el Ministeri, entitats com ara regants o conservacionistes i del sector privat; creiem que en la conservaci\u00f3 dels aiguamolls hem de remar tots junts\u201d, ha agregat Cort\u00e9s.<\/p>\n

Garc\u00eda, ha remarcat que la ciutadania \u201cens demana una major participaci\u00f3 entre tots aquells que tenim alguna cosa a veure amb la conservaci\u00f3 dels parcs naturals, i aquest \u00e9s l’objectiu de trobades com aquesta\u201d. I, d’altra banda, el president d’ANSE ha relatat que en 2023 es compleix el cinquant\u00e9 aniversari de la seua organitzaci\u00f3. Des dels seus primers anys fins ara, ha relatat, algunes de les amenaces als aiguamolls s’han redu\u00eft, per\u00f2 altres menys cridaneres per a l’opini\u00f3 p\u00fablica persisteixen, com l’eutrofitzaci\u00f3<\/strong>. \u201cHem treballat amb la Fundaci\u00f3 de la Biodiversitat i amb la participaci\u00f3 del Fondo i Riegos Levante en algunes solucions per a aix\u00f2\u201d, ha expressat i ha recordat que ANSE ha adquirit un a part del Fondo per a avan\u00e7ar en mat\u00e8ria de conservaci\u00f3.<\/p>\n

Finalment, Garc\u00eda ha recalcat que la col\u00b7laboraci\u00f3 amb la finalitat de buscar solucions als problemes que assoten als aiguamolls<\/strong> pot donar lloc a accions que generen ocupaci\u00f3 i riquesa econ\u00f2mica compatibles amb la conservaci\u00f3 de la naturalesa.<\/p>\n

\n

 <\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=”1\/6″][\/vc_column][vc_column width=”2\/3″]

[vc_row el_id=”SUBTITULAR_NOTICIA”][vc_column][vc_column_text] En concret, 6.749 ocells de 33 esp\u00e8cies diferents, 35 d’aquestes parelles de xarxet marbrenc, que ha fet de l’enclavament el seu principal h\u00e0bitat a l\u2019\u00e0mbit europeu en tindre […]<\/p>\n","protected":false},"author":145,"featured_media":232956,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[391,211,1312],"tags":[],"class_list":["post-232974","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-home-va","category-medi-ambient-va","category-noticias-va"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/232974","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/145"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=232974"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/232974\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/232956"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=232974"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=232974"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=232974"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}