{"id":44402,"date":"2018-01-02T09:36:07","date_gmt":"2018-01-02T08:36:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elche.es\/va\/?p=44402"},"modified":"2018-08-07T07:55:08","modified_gmt":"2018-08-07T06:55:08","slug":"gener-quan-demanavem-el-temple-de-debod","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/2018\/01\/gener-quan-demanavem-el-temple-de-debod\/","title":{"rendered":"Gener: “Quan deman\u00e0vem el temple de Debod”"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column]\r\n

\r\n AHME. Sig. 837-6 <\/span> Veure enlla\u00e7<\/a><\/span>\r\n
\r\n <\/span>\r\n <\/p>\r\n

\r\n [\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

\"Templo<\/a><\/p>\n

En la muntanya de Pr\u00edncep P\u00edo de Madrid, al costat de la Pla\u00e7a d’Espanya, es troba situat el Temple de Debod. Aquest monument va ser un regal del president egipci Nasser a Espanya per la participaci\u00f3 del nostre pa\u00eds en la campanya que la UNESCO va llan\u00e7ar en els anys 60 del segle XX per a salvar els santuaris de la regi\u00f3 de Nubia, quan es va construir la presa d’Assuan amb l’objectiu de controlar les crescudes del Nil.<\/p>\n

Entre 1898 i 1902 es va construir la presa baixa que va provocar que uns nou mesos a l’any el temple s’inundara i emergira \u00fanicament en la temporada estival, circumst\u00e0ncia que \u00f2bviament va contribuir a la seua deterioraci\u00f3. Per\u00f2 en construir-se la presa alta d’Assuan, iniciada el 1956, nombrosos monuments nubis corrien el perill de desapar\u00e8ixer a causa de les crescudes de l’anomenat llac Nasser, per la qual cosa Egipte va sol\u00b7licitar ajuda internacional per aconseguir el projecte \u201cfara\u00f2nic\u201d de salvar alguns temples de la inundaci\u00f3 per sempre. En aquesta campanya van participar uns 50 pa\u00efsos i un gran nombre de particulars. Pel gener\u00f3s suport d’Espanya, el govern egipci va donar al nostre pa\u00eds el temple de Debod.<\/p>\n

En l’Arxiu Hist\u00f2ric Municipal d’Elx es conserva un dossier1<\/sup> que cont\u00e9 les gestions de l’Ajuntament d’Elx en con\u00e9ixer la citada donaci\u00f3 perqu\u00e8 el temple s’instal\u00b7lara a Elx. Comen\u00e7a el dossier per la Moci\u00f3 que l’alcalde presenta a la Comissi\u00f3 Permanent amb data de 22 de febrer de 1966, en la qual expressa que, ja que s’han fet algunes donacions per part del govern egipci i a Espanya li ha correspost un temple de la vall de N\u00fabia, considerava que Elx era el lloc idoni per a la seua instal\u00b7laci\u00f3 per les caracter\u00edstiques de la nostra ciutat i, per tant, havia de sol\u00b7licitar-se. La Moci\u00f3 va ser aprovada per la citada comissi\u00f3 i la posterior proposta remesa a la Direcci\u00f3 General de Belles Arts, Secci\u00f3 Tresor Art\u00edstic i Exportaci\u00f3 d’Obres d’Art. Per\u00f2 el propi director general va contestar que no hi havia acord algun encara, pel que no es podia preveure un empla\u00e7ament per a aquest monument.<\/p>\n

El temple de Debod va ser constru\u00eft amb dedicaci\u00f3 al d\u00e9u Amon i a Isis 200 anys abans de la nostra era, encara que posteriorment va ser reformat per la dinastia ptolemaica, i abandonat a partir del 635\u00a0 de la n.e. en posar-se fi al culte pag\u00e0 en aquesta regi\u00f3.<\/p>\n

Dels nombrosos temples de la vall de N\u00fabia que van ser traslladats, quatre ho van fer fora de la seua zona, entre ells el de Debod. Primer es va descriure minuciosament el monument, pe\u00e7a per pe\u00e7a, i despr\u00e9s es va desmuntar el santuari i es van traslladar els carreus a l’illa d’Elefantina, on van romandre una d\u00e8cada. Posteriorment, un total de 1356 blocs van ser traslladats fins a Espanya i col\u00b7locats en aquella muntanya de Pr\u00edncep P\u00edo, on una vegada reconstru\u00eft, va ser inaugurat el 1970.<\/p>\n

Del que va succeir a Espanya, sobretot a Elx, mentre esper\u00e0vem que f\u00f3ra traslladat el temple, d\u00f3na bon compte aquest dossier. L’Ajuntament, al mar\u00e7 del 1968, assabentat del pr\u00f2xim trasllat a Espanya del temple, va reiterar la petici\u00f3 al Ministeri d’Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia oferint per al seu empla\u00e7ament el vessant del Vinalop\u00f3, al costat del Parc Municipal. Segons s’argumentava, el clima i el paisatge de la nostra ciutat farien similars les condicions per a la seua contemplaci\u00f3 i conservaci\u00f3 pel que fa al seu lloc d’origen. Per\u00f2 tamb\u00e9 es deixa caure en l’escrit que la seua instal\u00b7laci\u00f3 a Elx poguera servir com a compensaci\u00f3 moral per tenir la Dama a Madrid.<\/p>\n

A partir d’aqu\u00ed se succeeix la correspond\u00e8ncia amb institucions i particulars perqu\u00e8 recolzen la causa d’Elx i escriguen aix\u00ed mateix al Ministeri per a fer pressi\u00f3. Diputacions provincials, Ajuntaments, entitats culturals, art\u00edstiques i altres organismes p\u00fablics i privats es van sumar a la petici\u00f3 juntament amb algunes persones particulars. Elx no era l’\u00fanica ciutat que ho sol\u00b7licitava, tamb\u00e9 Almeria, per\u00f2 Elx tenia la caracter\u00edstica especial del seu paisatge de palmeres.<\/p>\n

D’entre tots els suports p\u00fablics i privats que en aquest dossier es guarden, hi ha solament una veu discordant. La V Assemblea Nacional d’Orientalistes, \u00fanica associaci\u00f3 cient\u00edfica dedicada a estudis orientals -tal com apareix definit en el seu comunicat- va acordar sol\u00b7licitar que el temple de Debod s’instal\u00b7lara a Elx. Aquesta decisi\u00f3 va ser aprovada per majoria per\u00f2 amb el vot en contra del professor Blanco i Caro, director de les excavacions arqueol\u00f2giques espanyoles en N\u00fabia, \u00abqui va manifestar el seu desig que el temple anara traslladat a Madrid, per al seu millor estudi\u00bb.<\/p>\n

A la fi de novembre la premsa va anunciar l’acord perqu\u00e8 el temple f\u00f3ra instal\u00b7lat a Madrid. L’Ajuntament al desembre d’aqueix mateix any 1968 va reiterar que es considerara aquesta decisi\u00f3. Certament desil\u00b7lusionats perqu\u00e8, malgrat els esfor\u00e7os, el Ministeri no s’havia pres ni tan sols la mol\u00e8stia d’argumentar la seua decisi\u00f3 raonadament. No van acabar aqu\u00ed les gestions per part del nostre consistori, per\u00f2 el resultat final \u00e9s per tots ben conegut.<\/p>\n

El dossier es completa amb algunes retallades de la premsa nacional opinant sobre aquest tema, com \u00e9s el cas del diari basc del 17 de juliol del 1969 subratllant l’error de la ubicaci\u00f3 triada en la caserna de la Muntanya, on van tenir lloc els successos del fam\u00f3s Dos de Maig, per\u00f2 que no acompanyen en paisatge a un temple egipci. I una paraula repetida en premsa i en altres documents del dossier: \u00abcentralisme\u00bb. A m\u00e9s, des del principi s’arrepleguen les not\u00edcies sobre com el fred de Madrid perjudicava al monument. No en va, en el moment en qu\u00e8 s’est\u00e0 redactant aquest \u201cdocument del mes\u201d el temple de Debod est\u00e0 tancat al p\u00fablic en el seu interior, perqu\u00e8 el contrast de temperatura que provoquen les persones que el visiten per dins i l’exterior fred de Madrid, causa danys. Sense \u00e0nim de crear pol\u00e8mica on penseu que podia haver estat millor situat?<\/p>\n

1<\/sup>Aquest dossier t\u00e9 per t\u00edtol \u00abSolicitando del Ministerio de Educaci\u00f3n y Ciencia se instale en Elche el \u201cTemplo de Dabod\u201d (sic), donado por el gobierno egipcio\u00bb i la signatura \u00e9s: lligall 837, n\u00fam 6. Hem triat, com a exemple del document del mes, alguns documents pertanyents a aquest dossier.<\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text] En la muntanya de Pr\u00edncep P\u00edo de Madrid, al costat de la Pla\u00e7a d’Espanya, es troba situat el Temple de Debod. Aquest monument va ser un regal del president […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":66600,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[192,193],"tags":[450,406,1584,1653],"class_list":["post-44402","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arxiu","category-cultura-va","tag-ahme-va","tag-elche-va","tag-historia-de-elche-va","tag-templo-de-debod-va"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44402","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=44402"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44402\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/66600"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=44402"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=44402"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=44402"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}