{"id":51683,"date":"2018-03-05T09:54:48","date_gmt":"2018-03-05T08:54:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elche.es\/va\/?p=51683"},"modified":"2018-03-14T13:40:52","modified_gmt":"2018-03-14T12:40:52","slug":"marc-centenari-del-naiximent-dantonio-flores-algovia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/2018\/03\/marc-centenari-del-naiximent-dantonio-flores-algovia\/","title":{"rendered":"Mar\u00e7: Centenari del naixement d’Antonio Flores Algov\u00eda"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column]\r\n

\r\n AHME, 1918. Centenari A. Flores. Sign. H-318-7 <\/span> Veure enlla\u00e7<\/a><\/span>\r\n
\r\n <\/span>\r\n <\/p>\r\n

\r\n [\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]\"ANTONIO<\/a><\/p>\n

Enguany es commemora el segon centenari del naixement d\u2019Antonio Flores Algov\u00eda, Antonio Flores en la guia de carrers d\u2019Elx. En l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric Municipal d\u2019Elx es conserva l\u2019expedient de celebraci\u00f3 del primer centenari natalici d\u2019aquest autor[1]<\/sup><\/a>, que degut al c\u00e0rrec de son pare com a comptador de la Casa d\u2019Arcos naixia en el Palau d\u2019Altamira el 16 de desembre de 1818.<\/p>\n

Va ser batejat en l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria i als deu anys es va traslladar a Madrid, on es va forjar com a escriptor. Col\u00b7labor\u00e0 amb els principals peri\u00f2dics de l\u2019\u00e8poca i, fins i tot, arrib\u00e0 a dirigir la revista quinzenal\u00a0El Laberinto<\/em>. Davant d\u2019Espronceda o el duc de Rivas, l\u2019autor gaudia llegint R. Mesonero Romanos o Seraf\u00edn Est\u00e9banez, cam\u00ed aquest que el port\u00e0 al Realisme. Entre les seues obres destaquen: Cr\u00f3nicas del viaje de SSMM a las Islas Baleares, Catalu\u00f1a y Arag\u00f3n<\/em>, Fe, Esperanza y Caridad<\/em>, Ayer, Hoy y Ma\u00f1ana<\/em>, Historias del Matrimonio\u00a0<\/em>i\u00a0Espa\u00f1oles pintados por s\u00ed mismos<\/em>.<\/p>\n

Els promotors de la celebraci\u00f3 del primer centenari del natalici van ser Pere Ibarra, Jaume Pomares i Manuel Torregrosa que \u00ab\u2026acerc\u00e1ndose la fecha del centenario del nacimiento del que fue hijo preclaro de Elche<\/em>\u00bb, van prendre la iniciativa per a sol\u00b7licitar al\u2019Ajuntament que acceptara col\u00b7laborar en aquests actes, com aix\u00ed ho arreplega l\u2019acta de la sessi\u00f3\u00a0 del Ple de la corporaci\u00f3 municipal de 19 d\u2019abril de 1918. En actes posteriors, qui era aleshores alcalde d\u2019Elx, Tom\u00e1s Alonso, va proposar nomenar una comissi\u00f3 per a organitzar els actes de celebraci\u00f3, que va ser aprovada per unanimitat, i a la qual se sumaren societats com: la Creu Roja, el Casino, el Progr\u00e9s, comunitats de llauradors, Industria Alpargatera o el Cercle Republic\u00e0, i directors de setmanaris com Nueva Illice<\/em>.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aquest fet, i com d\u00f3na testimoni l\u2019expedient, s\u2019arreplega abundant correspond\u00e8ncia enviada i rebuda per la comissi\u00f3,de personatges destacats de la vida cultural i pol\u00edtica nacional com: el marqu\u00e9s de Girona, Jacinto Benavente, la comtessa de Pardo Baz\u00e1n, el rector de la Universitat Central de Madrid, Benito P\u00e9rez Gald\u00f3s, Juan V\u00e1zquez de Mella, diputats a Corts de diferents prov\u00edncies, i fins i tot la infanta d\u2019Espanya, Isabel de Borb\u00f3, entre d\u2019altres, buscant el seu suport a aquesta iniciativa i pera recaptar fons. Tamb\u00e9 cal destacar la correspond\u00e8ncia mantinguda amb l\u2019escultor de la l\u00e0pida commemorativa d\u2019aquest acte, dissenyada per Pere Ibarra, i amb la mestressa del Palau d\u2019Altamira, ja que es tenia planejat col\u00b7locar aquesta l\u00e0pida en el lloc on va n\u00e0ixer.<\/p>\n

Es completa l\u2019expedient amb les actes de reunions de seguiment pera l\u2019organitzaci\u00f3 dels actes, els programes d\u2019actes, i el llibre de caixa de la comissi\u00f3 del centenari on es detallen les aportacions de diners de personalitats com el duc de B\u00e9jar, Aurelio Coquillat i d\u2019altres anteriorment esmentats, i fins i tot d\u2019una aportaci\u00f3 an\u00f2nima que ascendeix a 134,36 pessetes, i que va resultar ser la major de la relaci\u00f3 d\u2019aportacions.<\/p>\n

Les quartilles que el nebot de l\u2019autor, Antonio Flores Vergara, t\u00e9 amb Pere Ibarra s\u00f3n de destacada menci\u00f3. En aquestes, agraeix l\u2019acte i es compromet a contactar amb institucions com les Reials Acad\u00e8mies de La Llengua i de la Hist\u00f2ria. Explica tamb\u00e9 que amb el nomenament del seu oncle com a secretari general d\u2019Intend\u00e8ncia de la Casa Reial va arribar a tenir tracte pr\u00f2xim amb la reina. Tal confian\u00e7a va suscitar enveges entre alts i pr\u00f2xims servidors reials, formant-se una camarilla presidida per un conegut duc\u2014no s\u2019esmenta el nom, per\u00f2 en fonts com el peri\u00f2dic El Laberinto<\/em> apuntaven al duc de Sexto\u2014, que provocaren l\u2019eixida d\u2019Antonio Flores Algov\u00eda. Tal disgust, continua dient el seu nebot, li caus\u00e0 a l\u2019autor una hipertr\u00f2fia card\u00edaca, que li provocaria m\u00e9s tard la mort. En assabentar-se la reina de les mis\u00e8ries de les quals havia sigut v\u00edctima i del greu estat de salut, orden\u00e0 als seus metges que li prestaren assist\u00e8ncia i li pag\u00e0 els sous des que va eixir de Palau fins que va morir.<\/p>\n

El seu nebot explica que l\u2019obra Fe, Esperanza y Caridad,<\/em> de gran popularitat, comptava entre els seus lectors a la reina Isabel II. Tant li interess\u00e0 que va demanar al\u2019autor que el personatge de l\u2019obra El Cabezota<\/em> no morira. Diu el seu nebot: \u00abla reina as\u00ed influy\u00f3 en el argumento de la obra<\/em>\u00bb. Quan va morir, el 16 de juliol de 1865, als 46 anys, va ser soterrat en el cementeri de la Sacramental de Sant Mart\u00ed, a Madrid. La reina va ordenar imprimir noves edicions de la seua obra, publicar una in\u00e8dita, Tipos y costumbres madrile\u00f1as<\/em>; i va costejar tamb\u00e9 els estudis del seu \u00fanic fill.<\/p>\n

L\u2019\u00faltima convocat\u00f2ria pera ultimar el programa de festejos del primer centenari va ser el 14 de desembre de 1918, quedant el programa de celebraci\u00f3 establit en dos dies: diumenge 15 de desembre i dilluns 16. El programa d\u2019actes comen\u00e7ava en l\u2019estaci\u00f3 del tren, pera rebre els familiars de l\u2019escriptor, i continuaven el dilluns amb actes en l\u2019Ajuntament, un discurs de Pere Ibarra, inauguraci\u00f3 de la l\u00e0pida i vetlada en honor al\u2019autor en el teatre Llorente, amb entrades desde 30 c\u00e8ntims.<\/p>\n

En el pr\u00f2leg de l\u2019obra Doce espa\u00f1oles de brocha gorda<\/em>, Antonio Flores Algov\u00eda diu: \u00abespa\u00f1ol sobre todo, bendita sea la estancia de mis padres en la villa de Elche<\/em>\u00bb. Aquest Centenari de celebraci\u00f3 a Elx, fou recollit per peri\u00f2dics nacionals i provincials, amb cites encomi\u00e0stiques cap a l\u2019autor. En el peri\u00f2dic local Nueva Illice<\/em>, Pere Ibarra afirmava: \u00abcuando el aura popular oreaba sus sienes coronadas de gloria y los cr\u00edticos le aplaud\u00edan y los reyes lo premiaban, cuando otros necios orgullosos se hubieran desde\u00f1ado de llamarse ilicitanos, \u00e9l no se olvid\u00f3 de Elche en medio de triunfos<\/em>\u00bb. En aquesta mateixa l\u00ednia escriu un article l\u2019alcalde Tom\u00e1s Alonso, fent-se la seg\u00fcent pregunta: \u00ab\u00bfHa de regatear ma\u00f1ana su cooperaci\u00f3n en enaltecer a un ilicitano?<\/em>\u00bb.<\/p>\n

[1]<\/a> AHME. 1918. Centenario de A. Flores<\/em>. Hi cont\u00e9: llibre dels donants per als gastos de celebraci\u00f3, butlletins oficials, revistes, cartells, comptes d\u2019ingressos i despeses, correspond\u00e8ncia, llibre de caixa, lliuraments i cargaremes. Sign.: H 318, n\u00fam. 7.<\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text] Enguany es commemora el segon centenari del naixement d\u2019Antonio Flores Algov\u00eda, Antonio Flores en la guia de carrers d\u2019Elx. En l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric Municipal d\u2019Elx es conserva l\u2019expedient de celebraci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":28375,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[192,193],"tags":[450,1854,406,728,1855],"class_list":["post-51683","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arxiu","category-cultura-va","tag-ahme-va","tag-antonio-flores-algovia-va","tag-elche-va","tag-historia-va","tag-ilicitano-va"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51683","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=51683"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51683\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/28375"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=51683"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=51683"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=51683"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}