{"id":57826,"date":"2018-05-03T08:40:54","date_gmt":"2018-05-03T07:40:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elche.es\/va\/?p=57826"},"modified":"2018-08-06T12:58:05","modified_gmt":"2018-08-06T11:58:05","slug":"documento-del-mes-de-mayo-la-torre-de-siuri-en-las-actas-de-los-libros-de-sitiadas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/2018\/05\/documento-del-mes-de-mayo-la-torre-de-siuri-en-las-actas-de-los-libros-de-sitiadas\/","title":{"rendered":"Maig: La Torre de Siuri en les actes dels Llibres de sitiades"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column]\r\n

\r\n AHME. Sig. b 18 <\/span> Veure enlla\u00e7<\/a><\/span>\r\n
\r\n <\/span>\r\n <\/p>\r\n

\r\n [\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

\"b-18-237r-p\"<\/a><\/p>\n

Som conscients de la dificultat de reconstruir la hist\u00f2ria de les torres del camp d’Elx i, encara m\u00e9s si aquestes estan situades en el marge dret del riu. En aquest costat, com que era sota reg de Marxena, no hi ha tanta documentaci\u00f3 fins al segle XVII, com ocorre amb l’Horta dels Cristians regada per la S\u00e9quia Major. En l\u00ednies generals, \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil poder reconstruir la hist\u00f2ria del camp que de la ciutat, per aix\u00f2 cal valorar cada testimoniatge, cada document, cada informaci\u00f3 perqu\u00e8 ens acoste al coneixement real del nostre passat.<\/p>\n

Aquesta vegada, les not\u00edcies m\u00e9s antigues sobre la desapareguda torre de Siuri les hem extret dels Llibres de sitiades. Aix\u00ed, una de les ordres que s’arrepleguen en les sitiades, amb motiu de l’epid\u00e8mia de pesta de 1648 \u00e9s que no es deixe entrar la gent que isca al camp i caiga malalta, que es queden on estiguen o que els porten a la torre, que ja apareix citada com \u00abde Siuri\u00bb, en el Pla, que era llatzeret.<\/p>\n

La sitiada era una reuni\u00f3 d’alguns membres del Consell, no tots, en la qual no faltaven just\u00edcia i jurats i es reunien per resoldre assumptes pr\u00e0ctics relatius al govern de la ciutat. \u00c9s una font molt rica en informaci\u00f3 que arreplega la resoluci\u00f3 de molts acords adoptats pel Consell. Per exemple, si el Consell ordena la realitzaci\u00f3 de l’inventari de l’Hospital, en la sitiada s’arreplega l’esmentat inventari.<\/p>\n

El document triat com a document del mes est\u00e0 datat el 1671[1]<\/a> i es refereix a la demanda d’un particular a la sitiada per a utilitzar unes terres al voltant de la torre per a conrear que eren reialenques, la seua jurisdicci\u00f3 era de la vila, i ens d\u00f3na m\u00e9s informaci\u00f3 sobre la zona i alguns dels seus elements quan diu aix\u00ed: \u00abper part de Pedro Mar\u00edn, se li a demanat suplicas a ses merceds y present sitiada li plasia consedir-li llisen\u00e7ia perm\u00eds y facultat per a poder fer aquell y fabricar un corral de ganado y una era contigua en la partida del Pla, en la terra realench ques al llevant del aljup del Pla que afronta: de tremontana ab terres de Mateu Roldan, migdia ab cam\u00ed que passa a la torre dita de Siuri, que pren y passa per lo pont de Marchena, de llevant ab dita s\u00e8quia de Marchena y de ponent ab la vertent del dit aljup\u00bb. Una vegada vist que no causaria dany, se li concedeix perm\u00eds a Pedro Mar\u00edn per a fer el corral.<\/p>\n

La torre de Siuri apareix citada en altres documents de sitiades i tot convida a pensar que feia temps que estava consolidada en aquest lloc. Dels elements que apareixen citats en el document volem destacar el vessant, que regava aquesta zona i que tamb\u00e9 est\u00e0 ja desaparegut. \u00c9s fonamental, en zones \u00e0rides com aquesta, l’aprofitament que es d\u00f3na a l’aigua dels vessants, barrancs i rambles. Aquest, que arriba a la torre de Siuri i naix a Carr\u00fas tal com ho demostren documents d’\u00e8poca posterior, arreplegava l’aigua en l’aljub, que apareix encara en les fotografies de principis del segle XX, i regava tota aquesta \u00e0rea convertint aquesta zona del marge dret del Vinalop\u00f3 en un hort. Almenys aix\u00ed ho confirma un altre document de sitiada amb data uns anys posterior, del 19 de febrer de 1676, quan parla de la \u00abtorre y ort dita de Siuri y Corb\u00ed\u00bb, al costat del cam\u00ed d’Oriola.<\/p>\n

L’acc\u00e9s a l’aigua del vessant i de la s\u00e9quia de Marxena, al costat del cam\u00ed i en una posici\u00f3 un poc elevada, s\u00f3n circumst\u00e0ncies que donen a la torre una localitzaci\u00f3 especialment beneficiosa. No sabem molt m\u00e9s del seu desenvolupament posterior, excepte el nom d’alguns propietaris. El m\u00e9s conegut, sens dubte, el bisbe Siuri.<\/p>\n

Marcelino Siuri Navarro va n\u00e0ixer a Elx el 1654. Va estudiar a la Universitat de Val\u00e8ncia i es va doctorar en Teologia. Va ser nomenat bisbe d’Orense i, posteriorment, de C\u00f2rdova, on va estar des del 1717 fins a la seua mort el 1731, on va deixar petjada en nombrosos edificis de la ciutat i en la publicaci\u00f3 de la seua obra teol\u00f2gica. El seu pare era Antoni Siuri, doctor en Dret, i s\u00edndic de la vila a Val\u00e8ncia per als assumptes de tribunals, especialment els plets amb el senyoriu. El seu pas pel Consell ha quedat reflectit en nombroses not\u00edcies, com en els llibres d’actes de les sessions del mateix Consell. Entre els treballs que va exercir, es troba la realitzaci\u00f3 de l’inventari de l’arxiu municipal o el c\u00e0rrec de majordom de l’Hospital de la vila. Ara, per aquest document del mes de maig \u2014extractat de les actes de les sitiades\u2014 sabem que La Torre<\/em> ja era propietat d’Antoni Siuri, si \u00e9s que tots dos s\u00f3n la mateixa persona.<\/p>\n

El 1958, la Comissi\u00f3 Municipal Permanent[2]<\/a>, reunida el 23 d’abril, va estudiar la inst\u00e0ncia d’un particular que sol\u00b7licitava l’enderrocament d’una construcci\u00f3 rural en estat ru\u00efn\u00f3s coneguda per La Torre<\/em> per a construir blocs de cases. En l’acta d’aquesta comissi\u00f3 es descriu l’immoble en q\u00fcesti\u00f3: \u00a0\u00ab\u2026 la edificaci\u00f3n que se solicita derribar est\u00e1 constituida por un grupo de construcci\u00f3n, sin ning\u00fan car\u00e1cter definido, alrededor de una antigua torre, resto al parecer de la antigua casa solariega del obispo Siuri\u00bb. Pr\u00e8viament, la Comissi\u00f3 Provincial de Monuments Hist\u00f2rics i Art\u00edstics havia suggerit a l\u2019Ajuntament que conservara l\u2019edifici perqu\u00e8, a m\u00e9s d\u2019haver sigut la casa pairal de l\u2019il\u00b7lustre il\u00b7licit\u00e0 bisbe de C\u00f2rdova, Marcelino Siuri, \u00abpuede considerarse como monumento local a causa de su antig\u00fcedad\u00bb.<\/p>\n

La Comissi\u00f3 va decidir l’enderrocament de la torre de Siuri o torre del Pla, com tamb\u00e9 era coneguda anteriorment, perqu\u00e8 era discutible el seu car\u00e0cter art\u00edstic i \u00fanicament es podia considerar el seu aspecte hist\u00f2ric en relaci\u00f3 amb la vida de la ciutat. En el solar que resultaria del seu enderrocament es podrien al\u00e7ar nous edificis \u00abimponiendo a los propietarios del edificio la obligaci\u00f3n de conservar el escudo de armas de la torre, que se colocar\u00e1 en la parte central de edificio que se reedifique y en la fachada recayente a la calle Ramiro Ledesma Ramos\u00bb (actual Federico Garc\u00eda Lorca).<\/p>\n

Per descomptat, la Comissi\u00f3 Municipal Permanent no es va equivocar a qualificar el seu aspecte hist\u00f2ric vinculat a la hist\u00f2ria de la ciutat, encara que no el coneguem com es mereixeria. Ara, ens queda \u00fanicament la seua hist\u00f2ria en els documents.<\/p>\n

[1]<\/a> AHME. 1670-1676. Llibre de sitiades<\/em>. Acta de la sessi\u00f3 corresponent al dia 8 de desembre de 1671. Sign.: b 18, f. 237-238.<\/p>\n

[2]<\/a> AHME. Documentaci\u00f3 municipal. 1958. Demolici\u00f3 de l\u2019edifici denominat \u201cLa Torre\u201d. Sign.: Leg. 525, n\u00fam. 52.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text][vc_row][vc_column][vc_column_text] Som conscients de la dificultat de reconstruir la hist\u00f2ria de les torres del camp d’Elx i, encara m\u00e9s si aquestes estan situades en el marge dret del riu. En […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":66600,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[192,193],"tags":[450,1995,1996],"class_list":["post-57826","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arxiu","category-cultura-va","tag-ahme-va","tag-historia-de-va","tag-torre-de-siuri-va"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57826","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=57826"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57826\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/66600"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=57826"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=57826"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=57826"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}