{"id":68551,"date":"2018-08-30T12:14:51","date_gmt":"2018-08-30T11:14:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elche.es\/va\/2018\/08\/septiembre-capitulos-que-debe-cumplir-el-maestro-de-gramatica-1573\/"},"modified":"2018-09-01T14:17:50","modified_gmt":"2018-09-01T13:17:50","slug":"septiembre-capitulos-que-debe-cumplir-el-maestro-de-gramatica-1573","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/2018\/08\/septiembre-capitulos-que-debe-cumplir-el-maestro-de-gramatica-1573\/","title":{"rendered":"Setembre: Cap\u00edtols que ha de complir el mestre de gram\u00e0tica.1573"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column]\r\n

\r\n AHME. Sig. b 1 <\/span> Veure enlla\u00e7<\/a><\/span>\r\n
\r\n <\/span>\r\n <\/p>\r\n

\r\n [\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

\"b<\/a><\/p>\n

El curs comen\u00e7a al setembre i tota la programaci\u00f3 ha d\u2019estar llesta i el material preparat perqu\u00e8 els alumnes puguen aprofitar el seu temps en les millors condicions.<\/p>\n

Els jurats de la vila d\u2019Elx, en el mes d\u2019abril de 1573, tamb\u00e9 definiren les normes perqu\u00e8 l\u2019aprofitament de les ensenyances del mestre de gram\u00e0tica donara els seus fruits. Aix\u00ed, perqu\u00e8 \u201clos fadrins fa\u00e7en m\u00e9s fruyt\u201d, el mestre anomenat Jaume Rom\u00e0 (o Roma) havia de complir el que estava prescrit en aquests cap\u00edtols que hem triat com a document del mes de setembre. Sens dubte, els cap\u00edtols s\u00f3n ben profitosos com a font d\u2019informaci\u00f3, ja que el contingut del que devia ser eixa escola de gram\u00e0tica es descriu molt minuciosament.<\/p>\n

Aquesta escola era de gram\u00e0tica, \u00fanicament per a aquells que ja sabien llegir i escriure, si no havien de ser remesos a passar per l\u2019escola de lectura i escriptura, \u00e9s a dir, que podem establir una mena de nivells en l\u2019aprenentatge. I eixa sufici\u00e8ncia de saber llegir i escriure de manera fluida havia de ser examinada per un frare o capell\u00e0.<\/p>\n

Els llibres i autors que utilitzen en aquesta escola de gram\u00e0tica s\u00f3n: les Ep\u00edstoles familiars<\/em> de Cicer\u00f3, Terenci, els Col\u00b7loquis<\/em> de Vives i, tamb\u00e9, es fa refer\u00e8ncia al Llibre segon<\/em> d\u2019Antoni[1]<\/a>.<\/p>\n

Els dies lectius eren de dilluns a dissabte, de mat\u00ed i de vesprada, amb un total de 10 hores di\u00e0ries. L\u2019horari de mat\u00ed anava des de la primerenca hora de les 6 a les 11 hores i, despr\u00e9s d\u2019un descans de dues hores per a dinar, es tornava a l\u2019escola de 13 a 18 hores. En total, cinc hores de mat\u00ed i cinc de vesprada.<\/p>\n

El programa d\u2019ensenyan\u00e7a quedava fixat de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n

-De sis a set: pr\u00e0ctica general sobre les lli\u00e7ons del dia anterior, conjugant i declinant.<\/p>\n

-De set a huit: lectura del Llibre segon<\/em> d\u2019Antoni.<\/p>\n

-De huit a nou: lectura de les Ep\u00edstoles familiars<\/em> de Cicer\u00f3.<\/p>\n

-De nou a deu: pr\u00e0ctica sobre la lli\u00e7\u00f3 d\u2019Ep\u00edstoles<\/em>, estudiant les oracions, declinant i conjugant.<\/p>\n

-De deu a onze: els alumnes han de donar la lli\u00e7\u00f3 sense mirar al llibre perqu\u00e8, si ho fan, seran castigats.<\/p>\n

-D\u2019una a dos: pr\u00e0ctica sobre la lli\u00e7\u00f3 de Terenci del dia anterior, conjugant primer un verb i donant algunes oracions i \u201cconveniencies\u201d.<\/p>\n

-De dos a tres: sintaxi.<\/p>\n

-De tres a quatre: Terenci.<\/p>\n

-De quatre a cinc: Col\u00b7loquis<\/em> de Vives.<\/p>\n

-De cinc a sis: pr\u00e0ctica conjugant, primer, la veu activa o passiva d\u2019algun verb i, despr\u00e9s, les composicions.<\/p>\n

L\u2019estudi de les composicions quedaria regulat de la forma seg\u00fcent: divendres, proverbis i \u201cconveni\u00e8ncies\u201d perqu\u00e8 el porten compost i examinat el dilluns de vesprada i el dimarts. Quan acabaren de llegir-lo el dimarts, ordenarien els proverbis en bon llat\u00ed \u2014almenys els majors\u2014, i se\u2019ls donaria altra composici\u00f3 per a dimecres o dijous, i el divendres els tornarien a donar. Els dissabtes havien de repetir totes les lli\u00e7ons de la setmana, les de mat\u00ed al mat\u00ed i les de vesprada a la vesprada, fent-hi dues pr\u00e0ctiques.<\/p>\n

Sens dubte, una programaci\u00f3 un poc densa. Aix\u00f2 s\u00ed, d\u2019una lli\u00e7\u00f3 a altra pararien un quart d\u2019hora mentre els alumnes \u201cromian\u201d cada una de les lli\u00e7ons.<\/p>\n

Per altre costat, havia de parlar-se en llat\u00ed, no en roman\u00e7 \u2014tal com consta en els cap\u00edtols\u2014 i, si ho feren, serien castigats de la seg\u00fcent manera: els menors, sis punts i uns diners; i els majors, quatre punts i uns diners. I, encara que tinguen molts punts, no podrien passar de dos diners cada un, ja que qui tinguera diners per a pagar, pagaria, i qui no, rebria per cada diners deguts tres assots. A m\u00e9s, per cada punt de m\u00e9s se\u2019ls donar\u00e0 \u201cals barbats una palm\u00e0 torcada\u201d.<\/p>\n

Aquest document es troba en un dels llibres de Sitiadas<\/em> que sempre ens ofereix textos interessant\u00edssims per a aprofundir en el coneixement hist\u00f2ric de la nostra ciutat. La sitiada<\/em> dels cap\u00edtols per al mestre de gram\u00e0tica se celebr\u00e0 el 4 d\u2019abril de 1573.<\/p>\n

[1]<\/a> No apareix el cognom d\u2019aquest autor per\u00f2 per la tesi doctoral d\u2019Antonio Fern\u00e1ndez Luz\u00f3n: La Universidad de Barcelona en el siglo XVI<\/em>, tot fa pensar que es refereix a Antonio de Nebrija. https:\/\/www.tdx.cat\/bitstream\/handle\/10803\/4791\/alf1de3.pdf?sequence=1<\/a> Consultat: 22-8-2018.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text] El curs comen\u00e7a al setembre i tota la programaci\u00f3 ha d\u2019estar llesta i el material preparat perqu\u00e8 els alumnes puguen aprofitar el seu temps en les millors condicions. Els […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":28375,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[192,193,194],"tags":[450,406,2250,1584],"class_list":["post-68551","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arxiu","category-cultura-va","category-educacio-va","tag-ahme-va","tag-elche-va","tag-gramatica-va","tag-historia-de-elche-va"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68551","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=68551"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68551\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/28375"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=68551"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=68551"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=68551"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}