{"id":70323,"date":"2018-10-01T08:17:44","date_gmt":"2018-10-01T07:17:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elche.es\/va\/?p=70323"},"modified":"2018-10-01T10:10:34","modified_gmt":"2018-10-01T09:10:34","slug":"octubre-la-gloriosa-a-elx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/2018\/10\/octubre-la-gloriosa-a-elx\/","title":{"rendered":"Octubre: “La Gloriosa” a Elx"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column]\r\n

\r\n AHME. Sig. a 169 <\/span> Veure enlla\u00e7<\/a><\/span>\r\n
\r\n <\/span>\r\n <\/p>\r\n

\r\n [\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

\"a169-001p\"<\/a>Enguany se celebra el 150 aniversari de l’al\u00e7ament conegut com La Gloriosa<\/em> i que va donar lloc al per\u00edode denominat Sexenni Democr\u00e0tic (1868-1874), un dels m\u00e9s intensos de la hist\u00f2ria d’Espanya, i en el qual es van donar una monarquia democr\u00e0tica (Amadeu I), una rep\u00fablica federal primer (1873) i unit\u00e0ria m\u00e9s tard (1874), i de nou una monarquia restaurada en la figura d’Alfons XII. L’al\u00e7ament va tenir lloc a Cadis, el 18 de setembre, quan l’almirall Topete\u00a0es va sublevar al capdavant de la seua esquadra. En aquesta ciutat es trobaven ja els principals l\u00edders del moviment, Sagasta, Ruiz Zorilla i Prim, a m\u00e9s dels generals unionistes que estaven desterrats a Can\u00e0ries. Els art\u00edfexs del pronunciament van donar a con\u00e9ixer les seues motivacions en un escrit que acaba amb la frase “Viva Espanya amb honra”.<\/p>\n

La sublevaci\u00f3 va anar estenent-se per la resta del pa\u00eds, formant-se juntes territorials que s’unirien al moviment revolucionari, fins que finalment, el 28 de setembre, en la batalla d’Alcolea (C\u00f2rdova), les forces sublevades van derrotar les tropes del general Novaliches, enviades a Andalusia pel govern isabel\u00ed. L’endem\u00e0, la revoluci\u00f3 triomfava a Madrid i el dia 30 Isabel II abandona Espanya des de Sant Sebasti\u00e0, on estava de vacances.<\/p>\n

Per a saber el que va oc\u00f3rrer a Elx durant aquest al\u00e7ament \u00e9s imprescindible acudir a una de les fonts documentals b\u00e0siques per a con\u00e9ixer la hist\u00f2ria de la nostra ciutat: els Llibres d’Actes Municipals<\/em>. Des de l’al\u00e7ament, no va haver-hi sessions fins al dia 24 de setembre, encara que va haver d’existir en la ciutat certa inquietud, ja que es va acordar nomenar una sessi\u00f3 permanent per a poder atendre amb promptitud i efic\u00e0cia qualsevol altercat o incid\u00e8ncia que es produ\u00efra. En la seg\u00fcent reuni\u00f3 que queda registrada en els llibres d’actes, el dia 27, a causa que “alguns individus d’aquesta poblaci\u00f3 n’han eixit amb les armes en la m\u00e0 i dirigint-se en grup a les poblacions lim\u00edtrofes les han pronunciat”, i per a evitar que aquesta partida entrara a Elx i al\u00e7ara la vila, es va acordar armar un cert nombre d’individus tant paisans com militars que gaudien de llic\u00e8ncia semestral. Aquesta partida republicana estava capitanejada per Emigdio Santamar\u00eda, un dels homes claus de la revolta a Alacant, que va aconseguir l’adhesi\u00f3 de diverses poblacions de la Vega Baixa, i va v\u00e9ncer un ex\u00e8rcit mon\u00e0rquic prop de Dolors.<\/p>\n

Finalment, Elx es va unir a l’al\u00e7ament el dia 29 de setembre a la vesprada, despr\u00e9s que ho fera aquell mateix dia Alacant, nomenant-se una comissi\u00f3 o junta d’ordre, formada per Mat\u00edas Santamar\u00eda, Francisco Bru, Jos\u00e9 Rodr\u00edguez S\u00e1nchez-Rojas, Jos\u00e9 Perpiny\u00e0 i Ger\u00f3nimo Ruiz. La primera reuni\u00f3 d’aquesta junta que va quedar registrada per escrit es va celebrar el dia 2 d’octubre i \u00e9s la que presentem com a document del mes[1]<\/a>\u00a0 . Com a curiositat, podem observar com es ratllen els s\u00edmbols mon\u00e0rquics en l’escut del paper segellat.<\/p>\n

En aquell dia, el president d’aquesta comissi\u00f3 d’ordre, Mat\u00edas Santamar\u00eda, considerant que havien desaparegut\u00a0les causes que havien portat a la seua formaci\u00f3, va proposar el seu cessament i que es nomenara en el seu lloc una Junta Revolucion\u00e0ria interina, la qual cosa es va dur a terme. Com a president es va nomenar Emigdio Santamar\u00eda \u2013 que precisament aquell mateix mat\u00ed havia entrat a Elx al comandament de la seua partida [2]\u00a0 -, i a Aureliano Ibarra com a vicepresident. Altres components de la Junta van ser Pascual Llopis, Manuel Campello, Jos\u00e9 Antonio Agull\u00f3, i Juan B. Javaloyes. Tots els designats estaven presents, excepte Aureliano Ibarra, el qual, com \u00e9s conegut, va renunciar a aquest c\u00e0rrec i es va retirar de la pol\u00edtica.<\/p>\n

La nova junta es va reunir aquest mateix dia a la vesprada, va prendre mesures encaminades a eliminar del govern municipal qualsevol element afecte a l’anterior r\u00e8gim mon\u00e0rquic, i va instaurar unes noves bases. Es va nomenar una comissi\u00f3 encarregada de localitzar les armes i la munici\u00f3 que l’anterior ajuntament havia lliurat, i que es procedira a l’allistament d’una mil\u00edcia nacional volunt\u00e0ria. Tamb\u00e9 es van demanar els comptes a l’anterior alcalde, Gin\u00e9s Bernad, i al dipositari, Manuel Soler; i es van proposar nous c\u00e0rrecs de serens municipals i guardes rurals \u2013 la renovaci\u00f3 dels empleats municipals amb la destituci\u00f3 dels existents i nous nomenaments continuarien en les sessions seg\u00fcents.<\/p>\n

Aquesta junta va concedir a Emigdio Santamar\u00eda \u2013 que en tota l’acta apareix com Emilio- una medalla honor\u00edfica d’or pel seu comandament al capdavant de la partida republicana, i una altra de plata a tots els membres d’aquesta partida ve\u00efns d’Elx. A m\u00e9s, als que van resultar ferits, Jos\u00e9 Javaloyes, Jos\u00e9 Tar\u00ed i Vicente Hortos, en l’enfrontament contra les tropes de l’ex\u00e8rcit governamental en els voltants de Dolors, en el lloc anomenat de la Palanca, se li va oferir una pensi\u00f3 de 200 mil\u00b7l\u00e8simes di\u00e0ries. Per a finalitzar aqueixa reuni\u00f3, es va acordar canviar el nom al passeig de la Reina, pel de “Passeig d’Emilio”.<\/p>\n

[1]<\/a>\u00a0AHME, a 169<\/p>\n

[2] AHME, b74.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text] Enguany se celebra el 150 aniversari de l’al\u00e7ament conegut com La Gloriosa i que va donar lloc al per\u00edode denominat Sexenni Democr\u00e0tic (1868-1874), un dels m\u00e9s intensos de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":66600,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[192,193],"tags":[450,406,728,2303],"class_list":["post-70323","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arxiu","category-cultura-va","tag-ahme-va","tag-elche-va","tag-historia-va","tag-la-gloriosa-va"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70323","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=70323"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70323\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/66600"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=70323"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=70323"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=70323"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}