{"id":98554,"date":"2019-09-02T12:20:11","date_gmt":"2019-09-02T11:20:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elche.es\/va\/?p=98554"},"modified":"2019-09-02T12:20:11","modified_gmt":"2019-09-02T11:20:11","slug":"setembre-lescola-de-crist-delx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elche.es\/va\/2019\/09\/setembre-lescola-de-crist-delx\/","title":{"rendered":"SETEMBRE: L&#8217;ESCOLA DE CRIST D&#8217;ELX"},"content":{"rendered":"<div class=\"wpb-content-wrapper\"><p>[vc_row][vc_column]\r\n        <p>\r\n        <span class=\"enlaces-titulo\"> AHME, Sig. H-24-8 <\/span> <span><a class=\"enlaces-link\" target='_blank'href=\"https:\/\/www.elche.es\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/H-24-8.pdf \">Veure enlla\u00e7<\/a><\/span>\r\n        <br>\r\n        <span class=\"enlaces-descripcion\"><\/span>\r\n        <\/p>\r\n        <hr class=\"enlaces-separador\">\r\n        [\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><a href=\"https:\/\/www.elche.es\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/Escuela-de-Cristo-1-PORTADAp.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-98549\" src=\"https:\/\/www.elche.es\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/Escuela-de-Cristo-1-PORTADAp-215x300.jpg\" alt=\"Escuela de Cristo-1-PORTADAp\" width=\"215\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/www.elche.es\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/Escuela-de-Cristo-1-PORTADAp-215x300.jpg 215w, https:\/\/www.elche.es\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/Escuela-de-Cristo-1-PORTADAp-768x1069.jpg 768w, https:\/\/www.elche.es\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/Escuela-de-Cristo-1-PORTADAp-736x1024.jpg 736w, https:\/\/www.elche.es\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/Escuela-de-Cristo-1-PORTADAp.jpg 1400w\" sizes=\"auto, (max-width: 215px) 100vw, 215px\" \/><\/a>En aquest mes de setembre, en el qual es reprenen les activitats en els col\u00b7legis i en els instituts, coneixerem la hist\u00f2ria d&#8217;un centre d&#8217;ensenyament que va existir a Elx entre els segles XVII i XIX: l&#8217;Escola de Crist. No es tracta d&#8217;una instituci\u00f3 on s&#8217;aprengueren coneixements de tipus acad\u00e8mic com s&#8217;ent\u00e9n en l&#8217;actualitat, sin\u00f3 que va ser un centre d&#8217;ensenyament espiritual i asc\u00e8tic, que buscava millorar la vida cristiana dels seus membres, sempre dins dels principis de la Contrareforma i el Barroc. Aquestes escoles estaven formades per clergues i seglars, i el seu nombre no va passar dels 72, que era el nombre dels primers seguidors de Crist.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">L&#8217;Escola de Crist d&#8217;Elx va ser fundada el 13 d&#8217;octubre de 1664, a iniciativa del canonge Diego de M\u00faxica, cofundador de l&#8217;oratori d&#8217;Alacant, qui s&#8217;havia posat en contacte amb persones interessades en la creaci\u00f3 d&#8217;aquesta congregaci\u00f3 a Elx; i va comptar amb l&#8217;aprovaci\u00f3 del bisbe d&#8217;Oriola, Acacio March de Velasco, un mes despr\u00e9s, el 6 de novembre. La seua seu va ser l&#8217;ermita de Sant Sebasti\u00e0, i encara que van buscar altres llocs m\u00e9s propicis al recolliment que necessitaven per a realitzar els seus exercicis, no es van mudar fins a l&#8217;any 1800 a l&#8217;oratori de l&#8217;arxiu de l&#8217;Esgl\u00e9sia de Santa Maria. Aquestes dades i unes altres m\u00e9s sobre el funcionament d&#8217;aquesta congregaci\u00f3 les coneixem gr\u00e0cies a tres toms que es conserven en l&#8217;AHME<a href=\"#_ftn1\" name=\"_ftnref1\">[1]<\/a>, on es recullen els acords relatius al seu funcionament i organitzaci\u00f3 interna, correspond\u00e8ncia i admissions des d&#8217;aquella primera reuni\u00f3, fins a l&#8217;any 1826, encara que no estan complets els del s. XIX.<a href=\"#_ftn2\" name=\"_ftnref2\">[2]<\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">La majoria dels acords s\u00f3n els relatius als nomenaments de diferents c\u00e0rrecs, ja siga per a la direcci\u00f3 eclesi\u00e0stica: l&#8217;Obedi\u00e8ncia, els quatre Diputats i la Junta d&#8217;Ancians; o per a l&#8217;organitzaci\u00f3 interna d&#8217;aquesta, com el de secretari, nuncis d&#8217;altar, nuncis de porta, convocador i depositari de la cera. S\u00f3n tamb\u00e9 abundants els relatius a l&#8217;admissi\u00f3 de nous membres i l&#8217;exclusi\u00f3 d&#8217;uns altres, b\u00e9 perqu\u00e8 no assistien als exercicis espirituals, o per realitzar conductes indignes als principis d&#8217;aquesta escola, com jugar a les cartes o assistir als bous, ja que tenien prohibida l&#8217;assist\u00e8ncia a festes, diversions i espectacles.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Altres disposicions tractaven sobre la manera de realitzar els exercicis espirituals, encara que s\u00f3n poques les refer\u00e8ncies al contingut expl\u00edcit dels ensenyaments. Es reunien una vegada per setmana, realitzaven els exercicis i, despr\u00e9s d&#8217;aquests, dedicaven mitja hora a l&#8217;oraci\u00f3 mental sobre un punt de meditaci\u00f3 proposat la setmana anterior. A m\u00e9s, van ser habituals els exercicis de la bona mort, en els quals els germans triats havien de meditar i preparar-se per a aqueix moment vital. Realitzaven tamb\u00e9 visites a les presons, als germans malalts, i atenien tota mena de sufragis per les \u00e0nimes del purgatori. En aquest sentit, les actes del s. XIX ens mostren com s&#8217;encarregaven d&#8217;acompanyar, donar sepultura als reus condemnats a mort i demanar almoina per a costejar-los les misses per la seua \u00e0nima.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Per\u00f2 aqueixos llibres recullen tamb\u00e9 abundant correspond\u00e8ncia amb altres escoles de Crist de tot el territori nacional (Saragossa, \u00dabeda, Port de Santa Maria, entre altres), ja fora per a sol\u00b7licitar agermanaments o sufragis per les \u00e0nimes dels germans que morien.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Entre aquestes cartes, volem destacar una missiva signada per Jos\u00e9 Montesinos, autor de l&#8217;obra <em>Compendio Hist\u00f3rico Oriolano<\/em>, datada el 22 de novembre de 1791. Montesinos, que pertanyia a l&#8217;Escola de Crist d&#8217;Oriola, demanava informaci\u00f3 sobre aquesta congregaci\u00f3 a Elx: data de creaci\u00f3, fundadors, en quin dia practiquen els seus exercicis, quina era la seua seu&#8230;, ja que estava escrivint una obra titulada: <em>Fundaci\u00f3n de la Santa Iglesia Cathedral de Orihuela y Descripci\u00f3n Geogr\u00e1fica de todo su obispado<\/em>. La informaci\u00f3 que se li va proporcionar va ser extreta d&#8217;aquest primer llibre de l&#8217;Escola de Crist, i \u00e9s la que apareix en el <em>Compendio Hist\u00f3rico Oriolano<\/em>. Per tant, aquesta carta ens aproxima a la forma de treballar de Montesinos i al proc\u00e9s de creaci\u00f3 la seua obra, imprescindible per a con\u00e9ixer la hist\u00f2ria de la di\u00f2cesi d&#8217;Oriola, per\u00f2 sense oblidar que conservem les fonts originals en el nostre arxiu.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><a href=\"#_ftnref1\" name=\"_ftn1\">[1]<\/a> AHME, H-24\/7, 8 i 9. Aquests toms pertanyen a la Col\u00b7lecci\u00f3 de Pere Ibarra. Estudiats per Mart\u00ednez Gomis, Mario, \u201cLas Escuelas de Cristo de Elche y Orihuela\u201d: un aspecto de la ense\u00f1anza espiritual y asc\u00e9tica en la Espa\u00f1a de los siglos XVII y XVII\u201d, <em>Revista de Historia Moderna<\/em>, n\u00fam. 20, 2002, p. 339-374.http:\/\/hdl.handle.net\/10045\/1407<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><a href=\"#_ftnref2\" name=\"_ftn2\">[2]<\/a> S\u00b4ha triat com a imatge del document del mes els primers documents del primer tom que corresponen a la portada, taula dels acords que es contenen en aqueste llibre, taula de les indulg\u00e8ncies concedides a aquesta Venerable Escola, aprovaci\u00f3 del bisbe i la primera acta fundacional.<\/p>\n<p>[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>[vc_row][vc_column][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text] En aquest mes de setembre, en el qual es reprenen les activitats en els col\u00b7legis i en els instituts, coneixerem la hist\u00f2ria d&#8217;un centre d&#8217;ensenyament que va existir a [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":17888,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[192,193],"tags":[450,2605,1584],"class_list":["post-98554","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arxiu","category-cultura-va","tag-ahme-va","tag-escola-de-crist-delx","tag-historia-de-elche-va"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/98554","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=98554"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/98554\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17888"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=98554"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=98554"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elche.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=98554"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}