Carlos González demana durant la celebració de l’acte institucional amb motiu del Dia de la Constitució “altura de mires i la mateixa voluntat de concòrdia i esperit de consens amb el qual es va il·luminar la Carta Magna en els apassionants anys de la Transició”
El rector de la Universitat Politècnica reclama en la seua intervenció responsabilitat als polítics en l’àmbit de l’Educació “mitjançant la signatura d’un full de ruta per a un pacte, com van fer fa 40 anys els redactors de la Constitució”
Francisco Mora rep el Ram d’Or i José Antonio Román, Ismael Calatayud, el Club Esportiu l’Altet, les Germanetes dels Ancians Desemparats de l’Asil de Sant Josep i Sara Marín la medalla de plata del Bimil·lenari.
L’alcalde d’Elx, Carlos González, ha advocat per “una reforma constitucional profunda per a afrontar els greus problemes del present i els reptes del futur”, durant el seu discurs institucional en el Saló de Plens de l’Ajuntament amb motiu del Dia de la Constitució en el qual el rector de la Universitat Politècnica de València, l’il·licità Francisco Mora, ha pronunciat la conferència “Raons per a blindar l’educació en la Constitució” i va rebre el Ram d’Or. També s’han entregat les medalles de plata del Bimil·lenari.
Carlos González ha destacat que “la Constitució de 1978 és el punt de partida de la democràcia espanyola, el marc jurídic i polític de la qual ha possibilitat els millors anys de la nostra història”. No obstant això, ha assenyalat l’alcalde, “el 69,6% dels espanyols és partidari d’una reforma constitucional, opinió amb la qual em sent plenament identificat”.
González defensa la reforma “per a enfrontar-nos als desafiaments de la greu crisi de convivència provocada per l’independentisme català i a les exigències de perfeccionament de les nostres institucions i del sistema democràtic; per a enfortir el nostre compromís europeista i avançar en la igualtat entre homes i dones; per a perfeccionar el nostre sistema autonòmic i reconéixer els municipis com a administració essencial per al progrés i el benestar col·lectiu. Una reforma que, sobretot, siga producte de la mateixa altura de mires i de la mateixa voluntat de concòrdia i esperit de consens amb el qual es va il·luminar la Constitució en aquells apassionants anys de la Transició”.
Uns canvis, en definitiva, ha assegurat l’alcalde, “que permeten adaptar-la a la societat del segle XXI, que ens permeta continuar tenint una Constitució de tots i totes i per a tots i totes, on encaixen tots els territoris i totes les formes de sentir-se espanyol”.
Dret a l’educació
Per la seua part, el rector de la Universitat Politècnica, va destacar durant la seua intervenció l’encertat que va ser fa 40 anys que els ponents de la Constitució recolliren la importància de l’educació en els articles 27 i 43 que, entre altres qüestions, recullen que tots tenen el dret a l’educació i que els poders públics fomentaran l’educació sanitària, l’educació física i l’esport.
“Hem d’estar orgullosos de l’extensió de l’educació a tota la societat. Fa 40 anys estàvem en la segona o tercera divisió europea. Ara estem en la primera, encara que no siga al cap de la taula. No està malament. Hi ha qui es fixa que per fi estem en primera divisió; uns altres, en canvi, destaquen que estem en els últims llocs. Tal vegada el missatge més equilibrat és que hem millorat, però no prou. S’ha estés l’escolarització fins als 16 anys, comptem amb un nou model de formació professional i s’ha impulsat un ampli procés de descentralització educativa”, ha assenyalat Francisco Mora.
El rector de la Politècnica es pregunta: Com ha de ser l’educació en les pròximes dècades? “El terreny educatiu, inevitablement, patirà canvis dràstics que ja han començat a albirar-se a causa de tendències com la imparable globalització i la tecnologia d’Internet i els dispositius mòbils, que implica el lliure accés a la formació i a la informació. El nou entorn demanda ciutadans del món, poliglotes i multiculturals, amb capacitat i ganes d’aprendre i innovar i d’adaptar-se als canvis de manera ràpida”, ha explicat Mora.
El rector ha fet una crida perquè “la Universitat i la ciència passen a formar part de les prioritats polítiques reals del país, per omplir de coherència una infinitat de discursos buits, i que existisca una pressió ferma de la societat sobre aquesta decisió política”.
“En la conjuntura actual necessitem un full de ruta que ens permeta eixir de la situació d’estancament en què estem i dirigir-nos resoltament cap a la transformació de l’escola. És una solució que exigeix cessions a tots i totes, però que resol problemes que afecten a tots i totes també. I, el més important, que respecta el fonamental dret a l’educació: el que tenen els nostres xiquets i xiquetes, els adolescents, a ser ben educats. Crec que els ciutadans agrairien als polítics que demostraren responsabilitat mitjançant la signatura d’un full de ruta per a un pacte, tal com van fer fa 40 anys els redactors de la Constitució”, ha plantejat Francisco Mora.
Lliurament de distincions
L’acte institucional va ser seguit per nombrós públic en el Saló de Plens i en la contigua Sala del Consell, i amb l’Equip de Govern i la majoria de la Corporació present. Les distincions van ser entregades per l’alcalde, la regidora de Relacions Institucionals, Mireia Mollà, i el regidor d’Esports, Jesús Pareja.
L’alcalde ha destacat durant el lliurament del Ram d’Or a Francisco Mora, que el rector de la Universitat Politècnica “treballa cada dia convençut que la seua no ha de ser una universitat més sinó un gran centre d’estudis amb una aposta decidida per la investigació, la formació actualitzada i l’avantguarda acadèmica”.
Així mateix, han rebut la medalla de plata del Bimil·lenari Ismael Calatayud Santos, fundador de la Unió Ciclista Il·licitana fa 50 anys, per tota una vida dedicada a la promoció del ciclisme a Elx; José Antonio Román Marcos, mestre de Capella del Misteri d’Elx per una vida dedicada a l’engrandiment del Misteri, el nostre senyal d’identitat per excel·lència; el Club Esportiu l’Altet, com a reconeixement al club amateur més antic d’Elx; l’Asil de San José, Germanetes dels Ancians Desemparats, per una labor extraordinària en l’asil, a punt de complir els cent anys d’activitat solidària i social, que es va iniciar el febrer de 1919; i Sara Marín Fernández, del Club Esportiu Algar, una gimnasta que ha portat l’esperit de superació esportiva fins al màxim possible.