El Paratge Natural Municipal del Clot de Galvany i el Parc Natural del Fondo alberguen més de la meitat de parelles reproductores d’aquesta espècie en perill d’extinció
El xarxet marbrenc ha registrat les millors xifres de reproducció des de fa quasi 20 anys als aiguamolls d’Elx i la resta de la Comunitat Valenciana, que aconsegueix a tota Espanya les 115 parelles i 740 pollastres.
Un 51% d’aquests ocells en perill d’extinció habiten hui dia en aiguamolls del nostre municipi com ara el Paratge Natural Municipal del Clot de Galvany i el Parc Natural del Fondo, on es duen a terme actuacions per a preservar l’espècie com la millora de les condicions dels aiguamolls, la cria en captivitat o diferents tasques d’investigació.
Aquests resultats poblacionals del xarxet marbrenc donen continuïtat a la tendència positiva de la passada temporada, quan es van registrar xifres que no s’havien detectat en l’última dècada. Aquestes dades resulten esperançadores tenint en compte que es tracta d’una de les set espècies declarades en situació crítica a Espanya i és l’ànec més amenaçat d’Europa.
Aquestes són les conclusions del Grup de Treball del xarxet marbrenc, ànec capblanc, porró marró i fotja moruna, dependent del Comité de Flora i Fauna Silvestre del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que va celebrar la seua reunió anual la setmana passada a l’Aula Natura del PNM del Clot de Galvany.
La millora de les condicions dels aiguamolls, la cria en captivitat o una major investigació sobre l’espècie són les principals mesures d’actuació que s’estan duent a terme
En el si d’aquest grup, tècnics i experts procedents del Ministeri i d’aquelles comunitats autònomes on aquests ocells són presents van posar en comú els seus coneixements entorn de l’estat actual de les escasses poblacions d’aquests animals buscant establir estratègies adequades per a permetre la seua recuperació, dins d’un treball permanent que es concreta en aquesta mena de reunions anuals que, per primera vegada, s’ha produït a Elx.
Esther Díez, regidora de Medi Ambient, ha assenyalat que “el progressiu creixement d’aquesta espècie als nostres aiguamolls és una gran notícia per a la biodiversitat al nostre municipi”. “Significa que el treball que es realitza des de la Regidoria de Medi Ambient en col·laboració amb altres organismes està donant bons resultats. En aquest sentit, cal recordar algunes de les actuacions com la millora de l’hàbitat per al xarxet marbrenc mitjançant la readaptació i la rehabilitació de tolles; la construcció, instal·lació i seguiment de nius; o el marcatge i la instal·lació d’emissors per a aportar dades de seguiment d’aquest ocell a l’aiguamoll, a més del suport logístic”, ha explicat l’edil.
Mesures per a la conservació de l’espècie
Una de les principals línies d’actuació per a la conservació de l’espècie és la restauració dels aiguamolls prioritaris. En 2022 s’han dut a terme les primeres actuacions per a millorar les condicions ecològiques de l’Espigolar, una finca de 55 hectàrees situada al Parc Natural del Fondo (Alacant) i adquirida en el marc del projecte LIFE Xarxet marbrenc porANSE i SEO/BirdLife .
Les accions han consistit en la gestió de la vegetació, l’adequació de comportes i el dragatge de canals, que garanteixen una adequada inundació al llarg de tot l’any.
La cria en captivitat en centres de referència, que són els gestionats per la Generalitat Valenciana i altres organitzacions, és una altra de les accions fonamentals. Els centres andalusos i valencians han alliberat en 2022 un total de 839 xarxets marbrencs en aiguamolls d’Andalusia, de dla Comunitat Valenciana, de Castella-la Manxa i de la Comunitat de Madrid, que serveixen per a reforçar les poblacions silvestres, i altres exemplars han sigut traslladats per a ser alliberats en el marc del projecte de recuperació que es desenvolupa a Sicília (Itàlia).
Una altra de les mesures és la millora del coneixement sobre l’espècie amb el marcatge d’exemplars amb GPS, que comuniquen la ubicació i l’activitat de l’au via telefonia mòbil. En 2022 s’han marcat amb emissors 63 exemplars que han permés obtindre més informació sobre els seus moviments i avançar en l’establiment de metodologies comunes amb els països del nord d’Àfrica, on el xarxet marbrenc generalment es desplaça a l’hivern. La informació generada també permet identificar les principals causes de mortalitat i buscar solucions per a reduir aquestes amenaces.
Així mateix, s’ha realitzat una avaluació de la variabilitat i estructura de genètica de les poblacions captives i silvestres de xarxet marbrenc, en col·laboració amb l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) els resultats de la qual permeten caracteritzar els individus presents en diferents àrees geogràfiques on es distribueix l’espècie i centres de cria en captivitat per a, en conseqüència, guiar millor les accions de conservació.
A més, la col·laboració i implicació d’altres actors i sectors vinculats a l’espècie o al seu hàbitat és essencial. Per això, s’han firmat acords de custòdia del territori amb gestors privats de finques agrícoles, ramaderes i cinegètiques en tasques de gestió positiva de l’hàbitat i reforç de la vigilància del xarxet marbrenc per a assegurar la seua implicació i la seua aposta per la conservació de l’espècie.