AHME, sig. 869-3 Veure enllaç
El març passat d’aquest 2018 es va celebrar el 75 aniversari de la creació del cos de bombers a Elx. Però també celebrem una altra efemèride: els 50 anys del parc de bombers que es va construir al carrer López Quereda, que va quedar operatiu al mes de novembre de 1968, i que presentem com a document del mes[1].
L’origen de la creació del cos de bombers el trobem en un informe de l’arquitecte municipal Santiago Pérez Aracil de 1942[2]. Els nous problemes que havien sorgit a la ciutat, amb l’existència d’indústries dins del nucli urbà, amb carrers estrets, i la ineficàcia del funcionariat i voluntaris en els quals requeia l’extinció d’aquests, “que malgrat la seua millor voluntat no aconsegueixen localitzar o sufocar per complet focs a vegades sense importància”, feien necessari la creació d’aquest, com havien posat de manifest els últims incendis ocorreguts en fàbriques de la ciutat. A l’any següent, el març de 1943, l’Ajuntament va aprovar la creació d’aquest cos, i es va situar el primer parc de bombers en el vessant del Vinalopó, al costat del pont de Canalejas.
Vint anys després, aquest parc s’havia quedat xicotet. Amb el continu creixement de la població i consegüent augment d’habitatges, centres fabrils i magatzems comercials, es requerien nous vehicles i equipament contra l’extinció d’incendis, i l’antic edifici no tenia capacitat per a albergar-los. En un primer moment, es va pensar a ampliar les instal·lacions del vessant del Vinalopó, però finalment es va decidir alçar una nova construcció en un solar al costat del recinte de l’Hospital Municipal, formant cantonada entre els carrers Manuel López Quereda i Sor Josefa Alcorta.
El projecte va ser redactat per l’arquitecte municipal Santiago Pérez Aracil. Com indica en la memòria, aquesta nova ubicació presentava una sèrie d’avantatges: ben comunicat amb les zones industrials immediates i prop de la circumval·lació sud, que permetia el ràpid desplaçament del servei a qualsevol punt de la població en el qual es declarara un sinistre. A més, el nou solar comptava amb els serveis d’aigua, llum i clavegueram, i amb terreny per a futures ampliacions.
A l’interior, el nou edifici, amb tres plantes, cobria les necessitats del cos de bombers d’aquell moment i dels pròxims anys, pensant en el creixement de la ciutat. Estava dotat de les següents dependències: sala de màquines amb reguarda i magatzems de material, dormitoris per al servei permanent amb les seues dependències de cuina, sala d’estar, menjador i serveis; sala de conferències i estudi per a instrucció del personal; torre per a l’assecament de mànegues que servirà també per a pràctiques d’escalat i llançament; sala de gimnàs amb pati annex per a exercicis a l’aire lliure i maniobra de màquines, i habitatges per a capatàs i conserge.
Aquest parc de bombers va estar en funcionament fins al 1990, quan va ser traslladat novament a la seua ubicació actual. Des d’aleshores, aquesta edificació ha albergat diferents oficines municipals i en les cotxeres es va instal·lar la sala de teatre La Tramoia.
[1]AHME, sign. 869/3. Projecte de parc de bombers al carrer Sor Josefa Alcorta cantonada amb Manuel López Quereda.
[2]AHME, sign. E-2638/3. Projecte de creació d’un cos de bombers. 1942.