Desembre: El matrimoni d’Isabel II, els Moros i Cristians i la Vinguda de la Verge. Programa de funcions.

Desembre: El matrimoni d’Isabel II, els Moros i Cristians i la Vinguda de la Verge. Programa de funcions.

AHME. Sig. b 256-58 Veure enllaç


b256-058. (1)pEl 10 d’octubre de 1846 es va celebrar en el saló del tron del Palau Reial de Madrid un doble enllaç matrimonial: el de la reina Isabel II amb Francesc d’Assís Maria, duc de Cadis, i el de la infanta Lluïsa Fernanda amb el duc de Montpensier, Antoni d’Orleans.

Els actes en el seu honor, que van tenir lloc en la nostra ciutat, no es van celebrar fins dos mesos més tard, al desembre, i coincidint amb les festes de la Vinguda de la Verge, els dies 27, 28 i 29, encara que el dia 26 van ser anunciades per un ban reial, tret d’artilleria i enarborat de bandera nacional, a més de bou de corda pels carrers.

El programa d’aquests actes va ser imprés per la impremta de Matías Santamaría i recollit en la col·lecció Tresor Històric per Pere Ibarra. L’AHME ho ha fet document del mes de desembre 2018 perquè arreplega aspectes molt interessants d’aquestes celebracions que s’uneixen en una mateixa data i volem posar l’accent en tres d’ells:

-l’exercici de la caritat

-les notícies de la Vinguda de la Verge

-i les comparses de moros i cristians.

A més de nombrosos festejos com balls de màscares, focs artificials, música, globus aerostàtics o adornar l’Ajuntament, l’església de Santa Maria i, fins i tot, la làpida de la Constitució, els actes començarien el dia 27 amb la celebració d’un tedèum cantat per aficionats descobrint-se un retrat de la reina. Aquestes celebracions es feien extensibles a les persones més desfavorides exercint la caritat mitjançant la realització de sorteigs, per exemple: dotze vestits per a dotze pobres, trenta-sis mocadors de baieta per a sengles vídues pobres, díhuit mocadors de baieta per a altres xiques pobres, per als joves proletaris divuit mantes, i vint-i-tres capotets per a orfes, entre altres peces i sorteigs. També es beneficiaven l’hospital o les monges de l’Encarnació i es va donar a menjar a cent pobres en el pati de l’audiència del jutjat.

El dia 28, el més beneficiat era l’Hospital de Caritat, cap a on desfilaven les autoritats precedides per la banda de música per fer el lliurament de mantes, embenatges i llençols, llits complets i llenços. I el dia 29 li corresponia la caritat als presos, a qui se’ls servia en la presó un abundant menjar, això sí, sense sorteig.

És cert que ja s’ha plantejat la celebració de moros i cristians en les festes de la Vinguda de la Verge. En aquest sentit, podem remetre a l’obra de Joan CastañoLes festes d’Elx[1] en quèarreplegaalguns testimonis o El Llibre d’En Francesc Torreseditat per Manuela Mas[2]. En aquest cas,l’AHME hofa patent a través del programa original d’aquesta celebració múltiple conservada en la col·lecció Tresor Històric.

No especificant si és per la celebració pels enllaços o per les festes de la Vinguda de la Verge el dia 27 hi ha una processó cívica amb diferents carros triomfals i comparses, com per exemple la de turcs. Tancava la desfilada de totes les comparses la corresponent als cristians. Una vegada acabada aquesta desfilada, començava el combat entre moros i cristians en què perdien aquests últims el castell construït en la plaça de la Constitució i en prenien possessió els moros.

L’endemà, després d’una altra desfilada de carros triomfals i comparses, tindria lloc el segon i definitiu combat pel qual els cristians recobrarien el castell perdut el dia anterior.

L’any del qual estem parlant, 1846, no es diu res de la figura del guardacostes Cantó ni s’esmenta cap representació sobre aquest tema. Però sí que és clar que el dia 29 té lloc la solemne funció en Santa Maria per la Vinguda de la seua Patrona, com «celebra anualment aquesta Vila», el discurs serà al·lusiu a la funció religiosa del dia i a l’enllaç de la reina. De nou, en aquest dia de la Vinguda es reuniran totes les comparses i carros triomfals i eixiran en processó, en aquest cas religiosa, ja que acompanyaran la imatge de la Verge de l’Assumpció.

Les festes de la Vinguda de la Verge en 1846 van tenir per tant un caràcter especial en coincidir amb la celebració de l’enllaç matrimonial d’Isabel II. És per això que en aquests dies de festejos, els veïns es van encarregar d’engalanar la ciutat i els malalts que aquells dies estaven ingressats en l’Hospital van menjar olla de gallina.

[1]CASTAÑO, Joan: Les festesd’Elx des de la historia. [Alacant], Institut de Cultura Juan Gil Albert, [2010].

[2]TORRES, Francesc: El llibre d’En Francesc Torres: Hechos memorables acaecidos en Elche en 1865. Edició a cura de Manuela Mas Gonzàlvez. Elx, Institut Municipal de Cultura, DL 2004.