Un dels grans patrimonis d’Elx és el seu camp. Milers d’hectàrees que envolten la ciutat, en la seua majoria agrícoles; una xarxa de séquies, bancals, horts de palmeres, faenetes i masies centenàries, repartides en 30 xicotetes pedanies, fan d’aquest lloc un territori únic on el temps té un altre pas i la cultura local perviu.

El Camp d’Elx encara conserva les arrels d’una identitat pròpia. El que un dia va ser el principal motor econòmic de la ciutat ha anat quedant relegat fins a convertir-se en un dels seus espais més desconeguts fins i tot per a molts il·licitans i il·licitanes.
Un ecosistema natural que cada matí s’enfronta a nous desafiaments per a la seua supervivència: la falta d’aigua, la falta de rendibilitat dels productes agrícoles o l’absència de relleu generacional.

I és que el camp fa un temps va perdre el seu atractiu per a molts joves, fins i tot per als que ho van mamar des de xicotets. Uns altres, en canvi, van decidir quedar-se i continuar el camí dels seus pares i mares, convençuts que al Camp d’Elx li queda molt recorregut per fer.

Durant segles, el nostre camp ens ha demostrat el seu gran poder d’adaptació a situacions adverses i de generar oportunitats per al poble d’Elx. Nosaltres tenim la nostra responsabilitat de mantenir-lo i no deixar-lo caure. Un repte que generació rere generació hem assumit, com Clara, Ramón i Noelia, que un dia van decidir que havia arribat el moment de fer un pas avant i agafar el relleu.

Clara, Ramón y Noelia eligieron quedarse en el Camp d’Elx, coger el testigo del legado familiar y darle un impulso: una plantación de tomates, una vaquería y un restaurante.