La sala Ordre Tercera acollirà l’exposició “El camp de Bram”, una mostra de 84 fotografies d’Agustí Centelles, conegut com el Robert Capa espanyol, sobre la vida dels refugiats espanyols en el camp de concentració de França
La regidora de Cultura, Patrícia Macià, destaca “el gran valor cultural, històric i social” de la mostra, que s’inaugurarà l’1 de març i estarà exposada fins al 29 d’abril
L’exposició presenta la col·lecció d’imatges “El camp de Bram”, d’Agustí Centelles, sobre l’experiència vital del mateix autor i de diversos milers d’exiliats espanyols reclosos en aquest camp de concentració francés a la conclusió de la Guerra Civil Espanyola. La mostra pertany a la Fundació Pablo Iglesias de Madrid i la regidoria de Cultura l’exposa en la sala de l’Ordre Tercera Franciscana, al costat de l’església de Sant Josep, a partir del pròxim 1 de març i fins al 29 d’abril. La regidora de Cultura, Patrícia Macià, ha assenyalat aquest matí que l’exposició mostra “el dia a dia dels exiliats espanyols que van patir la Guerra Civil i la seua reclusió en aquest camp de concentració”.
“En els camps de concentració d’Argelès, SantCebrià de Roselló, Barcerès i Bram, la vida no era fàcil. Tant per part de les autoritats franceses que ens vigilaven amb tropes colonials, com per la vida que portàvem. Vaig continuar fent fotos en el camp de concentració i fins i tot vaig muntar una cambra fosca per a revelar…”.
És el testimoniatge directe d’un dels grans fotògrafs europeus i mestre del fotoperiodisme espanyol, Agustí Centelles, l’obra del qual podrà contemplar-se en la sala de l’Ordre Tercera, gràcies a l’acord aconseguit entre la regidoria de Cultura de l’Ajuntament il·licità i la Fundació Pablo Iglesias de Madrid, propietària d’aquesta col·lecció. Són 84 fotografies que retraten el dia a dia del camp de concentració de Bram (França), on milers d’espanyols exiliats van ser reclosos en finalitzar la Guerra Civil, un d’ells el mateix Centelles. Escenes de quotidianitat per matar un temps inert, imatges de solitud, de pèrdua de dignitat, de futur incert…, en definitiva, el dia a dia d’aquests espanyols que van patir la duresa d’una guerra i la posterior reclusió en un camp.
La mostra té un indubtable interés cultural i històric però, de ben segur, despertarà especialment l’interés dels professionals del periodisme i dels alumnes de periodisme de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) que actualment s’estan formant per a ser bons reporters el dia de matí. De fet, és una iniciativa de la regidoria de Cultura que respon a una petició cursada per la mateixa Associació d’Informadors d’Elx per promoure activitats culturals relacionades amb el periodisme. La regidoria de Cultura cursarà invitació de manera particular a les Associacions de Periodisme d’Elx i de la província d’Alacant, a la facultat de Periodisme de la UMH i a associacions fotogràfiques.
L’acte d’inauguració està previst per al pròxim 1 de març i comptarà amb la presència de l’alcalde d’Elx, Carlos González, i del director de la Fundació Pablo Iglesias de Madrid, Ibán García del Blanco.
Agustí Centelles (València, 22/5/1909 – Barcelona, 1/12/1985) és considerat un dels pioners del fotoperiodisme modern a Europa i el gran referent del fotoperiodisme a Espanya. De fet, se’l coneix en cercles professionals com “El Robert Capa espanyol”. Algunes de les seues fotografies estan entre les més representatives i famoses de la Guerra Civil, i la seua experiència en el camp de Bram no va impedir la seua labor professional: “La maleta amb els quatre mil negatius la vaig deixar en mans d’una família francesa, que me la va guardar durant quasi trenta-sis anys. Al començament de 1976 vaig recuperar la maleta en la qual estava el meu treball com a reporter independent de tres èpoques: el període republicà (1931-1935), els trenta mesos de guerra (1936-1939), i els primers anys d’exili a França (1939-1944). En 1944 vaig tornar clandestinament a Barcelona”.
Per la seua banda, la Fundació Pablo Iglesias és actualment un dels arxius històrics més importants d’Espanya i un referent documental de primer ordre per a qualsevol historiador-investigador. Els fons custodiats per aquesta fundació compten amb tres milions de documents històrics, 62.000 volums bibliogràfics, 8.100 títols d’hemeroteca, 30.000 imatges d’arxiu fotogràfic i més de 1.200 cartells, la qual cosa ho situa com un dels conjunts documentals més importants per a la recerca històrica a Espanya.