El Fondo va registrar en 2022 més de 6.500 parelles d’ocells niuades, la xifra més elevada des de la dècada dels huitanta

En concret, 6.749 ocells de 33 espècies diferents, 35 d’aquestes parelles de xarxet marbrenc, que ha fet de l’enclavament el seu principal hàbitat a l’àmbit europeu en tindre la major població de la Unió Europea d’aquesta au en perill d’extinció

El Parc Natural del Fondo va registrar en 2022 més de 6.500 parelles d’ocells nidificants, la xifra més elevada des de la dècada dels huitanta. En concret, 6.749 de 33 espècies diferents. Trenta-cinc d’aquestes parelles van ser de xarxet marbrenc, que ha fet de l’enclavament el seu principal hàbitat a l’àmbit europeu en tindre la major població de la Unió Europea d’aquesta au en perill d’extinció. Les dades s’han donat a conéixer en el marc de la Jornada d’Experiències en Conservació d’Aiguamolls en Perill celebrada al Centre de Congressos Ciutat d’Elx, organitzada pel Projecte LIFE Cerceta Pardilla i l’Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE) amb la col·laboració de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Elx, i que ha reunit a les instal·lacions de Porta de la Morera experts en biodiversitat i col·lectius.

La regidora de Medi Ambient, Esther Díez, acompanyada per la coordinadora del Projecte LIFE Cerceta pardilla per la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica, Yolanda Cortés; pel director d’ANSE, Pedro García; pel president de la Junta Rectora del Fondo, Vicente Sansano; i pel director general de Medi Ambient de la Conselleria, Julio Gómez, ha destacat que, malgrat que Elx és “un dels territoris més amenaçats per l’emergència climàtica” és referent al costat d’altres localitats del sud d’Espanya en l’obtenció de resultats positius sobre aquest tema, com els que s’han donat a conéixer aquest dimecres.

“Els aiguamolls il·licitans són precisament referents en bona gestió gràcies al treball conjunt entre administracions públiques i entitats com ara Riegos Levante en el marc del Projecte LIFE Cerceta pardilla juntament amb la Fundació de la Biodiversitat”, ha manifestat la titular de Medi Ambient del Consistori il·licità, que ha posat d’exemple l’esforç per recuperar el xarxet marbrenc. De 1988 a 2014, el Fondo va registrar el 67% de les parelles nidificants de l’espècie de tota la Comunitat Valenciana; en alguns anys, juntament amb el Parc Nacional de Doñana, el Clot de Galvany i el Fondo ha comptat amb més del 60% de les parelles que crien a la Unió Europea; i en 2022, els dos paratges il·licitans van atresorar el 81% de les femelles de xarxet a l’àmbit autonòmic i el 50% del total nacional.

Quant a això, el Centre de Congressos Ciutat d’Elx va acollir el novembre passat el V Comité de Gestió del Projecte LIFE Cerceta pardilla al novembre. La iniciativa va arrancar en 2018 amb 45 parelles reproductores a l’àmbit nacional i s’espera que, per a 2025, concloga amb 125. I és que s’han criat 1.000 pollastres en dos anys, cosa que supera folgadament les expectatives inicials. Algunes de les accions del projecte són la compra de finques, acords amb propietaris de terrenys i representants de sectors productius o la solta d’aquests animals als seus ecosistemes. S’han de recalcar èxits com la cria de 1.400 xarxets al Centre de Recuperació de Fauna “La Granja” del Saler de València, la solta de tres centenars d’aquestes al Fondo o la reproducció de l’espècie al Clot de Galvany.

“Esperem aprofitar les experiències d’aquesta Jornada i posar en valor el nostre patrimoni natural, a més de divulgar-lo i així interpel·lar la ciutadania al fet que s’implique en la conservació dels nostres paratges”, ha afegit Díez. Per part seua, Gómez ha recalcat que els números actuals del Fondo són “molt positius” en tornar a registres que no s’havien vist des dels huitanta del segle passat, “però no podem caure en l’autocomplaença, i hem de continuar treballant per la restauració de les zones humides”, ha dit i ha recordat que a l’àmbit autonòmic s’han ampliat a set les zones humides catalogades, i s’ha aconseguit en l’actualitat un total de 57, i que el Fondo sempre ha sigut una aposta del Consell.

“I, sobretot, posar en valor la confluència d’interessos que a vegades poden generar bones sinergies de cara a projectes com el LIFE Cerceta pardilla o els que reflectisquen la importància de les zones humides”, ha assenyalat el director general. En aquest sentit s’ha referit el president de la Junta Rectora del Fondo, que ha subratllat el suport a accions com ara la Jornada, ja que és “un bon exemple del que pot aconseguir la col·laboració publicoprivada en la gestió de la naturalesa”. També la coordinadora del Projecte LIFE Cerceta pardilla, que reafirma que la labor que s’efectua als aiguamolls il·licitans “és importantíssima”. “D’aquests esdeveniments m’agradaria destacar la col·laboració entre diferents estaments com ara el Consell o el Ministeri, entitats com ara regants o conservacionistes i del sector privat; creiem que en la conservació dels aiguamolls hem de remar tots junts”, ha agregat Cortés.

García, ha remarcat que la ciutadania “ens demana una major participació entre tots aquells que tenim alguna cosa a veure amb la conservació dels parcs naturals, i aquest és l’objectiu de trobades com aquesta”. I, d’altra banda, el president d’ANSE ha relatat que en 2023 es compleix el cinquanté aniversari de la seua organització. Des dels seus primers anys fins ara, ha relatat, algunes de les amenaces als aiguamolls s’han reduït, però altres menys cridaneres per a l’opinió pública persisteixen, com l’eutrofització. “Hem treballat amb la Fundació de la Biodiversitat i amb la participació del Fondo i Riegos Levante en algunes solucions per a això”, ha expressat i ha recordat que ANSE ha adquirit un a part del Fondo per a avançar en matèria de conservació.

Finalment, García ha recalcat que la col·laboració amb la finalitat de buscar solucions als problemes que assoten als aiguamolls pot donar lloc a accions que generen ocupació i riquesa econòmica compatibles amb la conservació de la naturalesa.