Esta vesprada, a les 8, en la Llotja medieval, s’inaugura l’exposició Hablando de espacios del jove il·licità Moisés Cerezo. pintor i músic, Cerezo presenta una mostra d’olis. Són deu quadros d’art figuratiu en què el ser humà és el protagonista de l’obra. Amb un traç tècnicament de gran qualitat, Cerezo presenta una visió molt personal de la vida urbana i de les sensacions que emana.
Biografia:
Moisés Cerezo és un músic i pintor autodidacta il·licità, exemple d’esforç permanent a favor d’un somni personal. Molt menut, quan tenia quatre o cinc anys, solia assentar-se en el seu llit al costat del vell tocadiscs de son pare, on passada hores i hores observant les portades i escoltant aquells vinils de Mozart, Chopin, The Beatles, David Bowie, Hendrix, etc. Una dolça, i alhora amarga, amalgama musical i artística que anà emmotlant el seu estil fins ara. En aquells temps ja sentia una enorme atracció per l’art.
Físicament, el llapis vingué ans que la música a la seua vida. La pintura tardà un poc més a cridar a la porta ja que li causava pànic. Fugia dels colors. Ell, com els seus dos germans, patix aproximadament un 60% d’alteracions en certs colors a causa del seu daltonisme. Això aporta a la seua obra un plus d’interés, per tal com en els seus quadros a color, a més del terrible esforç que ha de fer per tal de realitzar-los a causa d’esta falta, es poden apreciar en ella alguns tons verdosos, sobretot en ombres, on no deurien estar. Decidí així deixar-ho, ja que era la seua manera de vore i interpretar la realitat. Pintar “des del prisma dels seus ulls”.
Des dels seus primers gargots, que en deixaren constància en els seus llibres favorits il·lustrats de Juli Verne, i fins que agafà un baix elèctric per primera volta als deu anys (gràcies a son germà, Raül), Moisés ha aconseguit canalitzar professionalment els dos anhels. És una cosa que arrastrarà fins a la fi dels seus dies: música i pintura.