Sign. AHME 22-113 Veure enllaç
En este mes d’abril, en què se celebra la Setmana Santa, és sens dubte la processó del Diumenge de Rams la més espectacular si parlem de la quantitat i qualitat dels treballs de palma blanca que ixen en esta processó. Tanmateix, a pesar de ser l’ús ornamental o litúrgic el més conegut de la palmera, este arbre, tan abundant en la ciutat, s’ha utilitzar per a fer productes tan variats com graneres, cistelles, rafals, bigues i pilars per a la construcció, o com a combustible. Allò que és més desconegut és l’ús que a principi del segle XX tingué la fibra de la palma per a la fabricació de soles d’espardenya, tal i com apareix en una instància subscrita per José Selva Javaloyes, com a gerent de la societat Alonso, Cruz y Compañía, per a establir una fàbrica d’extracció de la fibra tèxtil de la palma, i que presentem com a document del mes d’abril.
Durant el segle XIX, la indústria espardenyera era artesanal i utilitzava bàsicament el cànem per a la realització de les soles. A partir de 1880, la introducció del jute com a matèria primera propicià el creixement de tallers espardenyers i la creació de les primeres fàbriques. Tanmateix, el jute es produïa principalment en les colònies britàniques asiàtiques, i era Anglaterra la que en monopolitzava la comercialització, raó per la qual el seu preu estigué sotmés al comerç internacional. Potser per este motiu, la societat Alonso, Cruz y Compañía intentà aconseguir la matèria primera que es necessitava per a les soles de les espardenyes de la fibra de les palmeres, molt abundants en tot el terme il·licità.
Cal tindre en compte que l’aparició d’estes noves indústries implicarà una sèrie d’inconvenients: sorolls de motors, emissió de fums i gasos, etc., motiu pel qual el legislador hagué de regular estes activitats perquè no foren una molèstia per als veïns, però que al mateix temps no frenara el desenvolupament industrial. Per això, l’article 142 del Bando sobre policía urbana y rural de 1898 establia que: “dins de la població no es podrà establir cap fàbrica, taller o indústria considerats insalubres”. Per este motiu, a fi d’establir noves fàbriques i indústries, havien de demostrar que complien amb la legislació vigent i no suposaven cap perill per a la resta de veïns. D’esta manera sorgixen els primers expedients de llicència d’obertura d’indústria. En el cas de l’AHME, estos foren recollits per Pere Ibarra en el lligall 22, davall la matèria de “motors i forces motriu”.
En este lligall, amb el número d’expedient 113, es troba la petició de José Selva Javayoles per a instal·lar una fàbrica d’extracció de fibra tèxtil de la palma, utilitzant com força motriu el gas pobre, que havia de produir una màquina de vapor de 14 cavalls de força. Esta es trobava en el carrer de la Llibertat, situat en el barri del Raval, per la qual cosa devia demostrar que no suposava cap perill per als veïns. Per tant, s’insistix en esta sol·licitud que esta indústria no perjudicava la salut pública ni oferia cap risc als edificis contigus ni molèsties de cap classe als veïns, i que el depòsit de combustible que alimentava la màquina no oferia risc d’incendi. Insistia també en el fet que “la manipulació de la palma fins a aconseguir la matèria que es desitja no exigix maceració en cap líquid que el seu envasament provoque miasmes o gasos que puguen perjudicar la salut pública”, en clara al·lusió als problemes que generaven el procés de blanqueig de la palma blanca.
L’obertura d’esta fàbrica seria aprovada pel Consistori en sessió de l’1 de febrer de 1901. Tanmateix no degué durar molt, ja que en 1906, es torna a demanar un altre permís, esta volta per part de l’industrial Francisco Brotons Ruiz, per a instal·lar un o més motors de 100 cavalls alimentats per gas pobre, “en el carrer de la Llibertat, casa sense número, on estigué instal·lat el destinat a produir la fibra de la palma”.
Cal destacar que este document, a més de mostrar un ús diferent de la palma, servix com a exemple de la transformació de l’artesania tradicional il·licitana del calçat que, en les primeres dècades del segle XX, convertirà el municipi en un dels centres més importants de la indústria espardenyera a Espanya.