Va nàixer en 1919 i va ser voluntària de la Creu Roja d’Elx durant la Guerra Civil Espanyola.
No es compleixen cent anys tots els dies. L’alcalde, Carlos González, i la regidora de Política de Majors, Puri Vives, han felicitat la il·licitana Pascuala Martínez pel seu segle de vida. El regidor i la regidora han visitat el domicili de la Pascuala, situat en l’avinguda de Novelda, on han pogut traslladar-li personalment l’enhorabona a ella i a la seua família.
Martínez, filla de palmerer i mestressa de casa, va nàixer el 6 de juliol de 1919 en la finca La Candelaria de Carrús, quan el hui populós barri encara era un entorn rural. Nora de l’artista pictòric Francisco Rodríguez Clement, es va casar amb Ricardo Rodríguez Asencio, també pintor i rellotger del Consistori encarregat de posar en hora el rellotge de la Torre de la Vetlla, llar dels entranyables autòmats Calendura i Calendureta.
Amb tres fills, deu nets i díhuit besnets, Pascuala Martínez ha recordat com amb 13 anys havia d’alçar-se a les tres de la matinada per a entrar a les cinc a treballar a la fàbrica de Ferrández i Companyia. O el seu paper com a voluntària en la Creu Roja il·licitana durant la Guerra Civil, demanant diners per a la compra d’una ambulància de la qual Elx mancava, a més de recordar-se del refugi antiaeri del Passeig de Germanies. Després d’escoltar-la, l’alcalde i la regidora han obsequiat a Martínez amb una escultura de la Dama.
En 1919, Elx i el món eren molt diferents. La ciutat comptava amb tres clubs de futbol, van arrancar les obres de la sala Kursaal (actual Gran Teatre) i l’asil de San José va obrir les seues portes, fet sobre el qual va escriure l’historiador Pedro Ibarra. Espanya estava embolicada en la contesa del Rif, i a nivell internacional es va signar el Tractat de Versalles.
