MARÇ: FELISA LÁZARO I EL TEATRE KURSAAL

MARÇ: FELISA LÁZARO I EL TEATRE KURSAAL

GT 002-PORTADA

FELISA LÁZARO I EL TEATRE KURSAAL

El 24 de març de 1920 es va reinaugurar el teatre Kursaal. En principi estava previst estrenar-lo amb l’obra La loca de la casa, de Benito Pérez Galdós però —segons ens conta Pere Ibarra—, per una vaga de transport, les caixes amb el vestuari van quedar detingudes en l’estació de ferrocarril de La Encina i va haver de canviar-se per la representació d’Esclavitud, del dramaturg José López Pinillos. No va haver-hi problema perquè hi havia programades diverses funcions seguides, des del dia 24 al 29 de març, amb el motiu d’aquesta nova obertura que serien representades per la mateixa companyia de teatre, la de Margarita Xirgú i Enrique Borrás.

Estem, doncs, d’aniversari, de feliç aniversari perquè el 24 de març el Gran Teatre, tal com hui el coneixem, compleix cent anys. Però, perquè la companyia Xirgú-Borrás poguera reinaugurar aquest singular edifici d’Elx, el teatre va haver de fer el seu propi recorregut en el temps en el qual va tindre un paper destacat una dona. Es tracta de Felisa Lázaro, actriu i cantant, que va comprar el Teatre-Circ per 42.000 pessetes, per a convertir-lo en el teatre Kursaal, en 1909.

Darrere de la glorieta del Doctor Campello hi havia un hort de palmeres que, en 1906, va comprar la societat Nova Econòmica Obrera per a construir un teatre-circ, tal com va informar l’Ajuntament el president d’aquesta societat José Más Torres. L’hort de palmeres estava comprés entre els carrers Sants Metges, Olivereta i Figuera, espai que allotjaria el nou edifici per a espectacles que es volia alçar i que tindria entrada pels tres carrers esmentats. A més, els propietaris es comprometien a enrajolar el carrer Hospital, fins i tot les façanes corresponents a altres propietaris, fins a la cantonada de l’edifici, a canvi que l’Ajuntament disposara la prohibició del pas de carruatges per aqueixa via. Aquest teatre-circ disposava d’un espai per a espectacles circenses i un altre per a representacions teatrals. Però, el juliol de 1907, aquest nou teatre va patir un conat d’incendi que va posar de manifest les deficiències estructurals de l’edifici i de les seues instal·lacions i va ser tancat per les denúncies presentades.

Felisa Lázaro, de la qual no tenim moltes dades biogràfiques, va comprar aquest maltractat edifici d’espectacles per a tornar-lo a obrir ja amb el nom de teatre Kursaal, després de certes reformes. El document del mes de març de 2020[1] és un recordatori a aquesta dona, en el mes i any en què celebrem el centenari del Gran Teatre. El document serveix de testimoniatge de la necessitat de realitzar aquestes reformes. Així, el 31 d’agost de 1909 Juan José Méndez de Vigo, en nom de la seua representada, Felisa Lázaro, propietària del teatre Kursaal, presentava un memorial a l’Ajuntament en el qual exposava que, per a prosseguir les reformes en l’exterior d’aquest edifici, sol·licitaven l’aprovació de les següents obres: reedificar una paret confrontant amb el carrer Olivereta, d’una altura de 3,50 metres amb tres línies de finestra de 40 centímetres quadrats aproximadament i obrir diversos buits d’iguals dimensions, a més d’una porta, en la paret del carrer Sants Metges. Així mateix, es pretenia cobrir els dos costats d’aquest local amb sostrada de teula plana amb una cornisa voladissa d’uns 20 centímetres. En aquest memorial, el sol·licitant indica que espera una breu resolució perquè es pensava inaugurar molt prompte el teatre Kursaal. No sabem si va tindre una ràpida resposta o no, el que sí que consta en aquest memorial és que l’Ajuntament primer va sol·licitar a Juan José Méndez de Vigo la documentació que acreditara que era el representant legal de Felisa Lázaro. Les reformes es van fer perquè el teatre Kursaal va acollir nombrosos espectacles i van actuar companyies de la importància de María Guerrero.

Aquest teatre va passar en 1917 a pertànyer a la companyia d’electricitat anomenada Electromotora Equitativa, S.A., presidida aleshores per Pascual Antón, companyia que reedificà un nou teatre, que és el que coneixem hui, sobre disseny de l’arquitecte Alfons Garín que és i era un dels més bonics d’Espanya.

Amb posterioritat ha sigut remodelat en altres ocasions per a permetre el seu manteniment per molt més temps, com en 1996, en què va ser reinaugurat per la reina Sofia.

Amb el document del mes volem recordar a una dona, Felisa Lázaro, que va tindre la valenta iniciativa de donar una altra vida a aquell teatre-circ dels orígens perquè passara a ser un saló per a espectacles que, reinaugurat, compleix aquest mes els seus primers cent anys.

Ver document

[1] AHME. Documentació municipal. 1909. Kursaal d’Elx. Petició de permís pel representant d’aquest Coliseu a nom de la seua propietària, Felisa Lázaro, per a fer obres. Sign.: 23, núm. 72.