El parisenc, director d’El viatge a la Lluna, és considerat el creador de l’espectacle cinematogràfic, ja que va ser el primer a contar històries, a més d’emprar trucs precursors dels actuals efectes especials
La màgia de les albors del cinema arriba a Elx amb l’exposició ‘Comença l’espectacle. Georges Méliès i el cinema de 1900’. L’alcalde d’Elx, Carlos González; la regidora de Cultura, Marga Antón; el director d’Àrea de Negoci de CaixaBank a Elx, Carlos Merelo; la delegada de la Fundació “la Caixa” a Múrcia i a la Comunitat Valenciana; Lourdes Toribio; i el comissari de l’exposició, Sergi Martín; han presentat aquest matí la mostra a la plaça del Congrés Eucarístic, que explica el naixement del cinema a principis del segle XX amb l’invent dels germans Lumière i ret homenatge a Méliè, que ha sigut considerat com el primer il·lusionista del cinema.
González, que ha traslladat la seua gratitud a la Fundació “per aquesta nova col·laboració de dilatada trajectòria i fructífera per a la ciutat”, ha expressat que la mostra “arriba en un bon moment per a Elx, de reactivació social, econòmica i cultural en la qual iniciatives com aquesta contribueixen a enfortir-la”, per això, ha convidat la ciutadania –especialment els centres escolars i joves– a gaudir de ‘Comença l’espectacle. Georges Méliès i el cinema de 1900’ “per a entendre el naixement del cinema comercial i la societat de finals del segle XIX i de principis del XX”.
Antón s’ha sumat a les mostres de gratitud amb l’entitat perquè “les propostes anuals que ofereixen engrandeixen la nostra ciutat” com l’exposició de Méliès, “una aposta cultural i important valorada pels il·licitans i per les il·licitanes” i ha explicat que aquesta “posa el focus en un pioner del qual es conserva poca documentació del seu treball i, per això és rellevant posar en valor el que va fer en el seu moment”.
Segons ha especificat el comissari de l’exposició, el cineasta, guionista i escriptor Sergi Martí, “Méliès és el gran creador de l’espectacle cinematogràfic com l’hem conegut en el segle XX, ja que va ser el primer a contar històries”, i ha destacat que va pensar en una mena de pel·lícules per a tots els públics, que animaren, divertiren i educaren les classes populars que anaven al cinema i a la fira. “Aquesta exposició, igualment, és divulgativa i divertida, perquè tots els públics aprenguen i s’ho passen bé, amb tot el rigor que aporta la Fundació, que l’organitza juntament amb la Cinemateca Francesa”.
Toribio ha donat les gràcies a l’Ajuntament il·licità pel seu tracte “afectuós” i “professional” que ha permés acollir 14 exposicions des de 1994; 27 anys en què han passat 365.000 visitants. La celebrada en 2020 sobre el fotògraf brasiler Sebastião Salgado té el rècord, segons ha apuntat Merelo. “Hem portat infinitat de propostes culturals, científiques i divulgatives a Elx”, ha continuat la delegada territorial de la Fundació, que ha recordat que l’organització a la qual representa a Múrcia i a la Comunitat Valenciana posseeix 110 anys d’història, que és la primera d’Espanya en volum d’inversió i que destina el 60% d’aquesta a programes socials i el 40% a investigació, educació i cultura. “La cultura, el saber i el coneixement ens fan més lliures, amb un esperit crític; i aquest fet redunda en una societat més justa i igualitària”, ha manifestat.
L’alcalde d’Elx, Carlos González; la regidora de Cultura, Marga Antón; el director d’Àrea de Negoci de CaixaBank a Elx, Carlos Merelo; la delegada de la Fundació “la Caixa” a Múrcia i a la Comunitat Valenciana; Lourdes Toribio; i el comissari de l’exposició, Sergi Martín; presenten la mostra, que romandrà a Elx fins al 7 de desembre
El director d’Àrea de Negoci de CaixaBank a Elx, per part seua, ha fet una crida a visitar l’exposició del “gran precursor del cinema comercial, sense el qual, potser, George Lucas no haguera fet pel·lícules”; una persona, Méliè, “amb un cert paral·lelisme amb la nostra ciutat, perquè el seu pare era empresari del calçat”. Merelo ha exposat que el francés “va viure l’èxit, però les grans indústries el van abocar a la ruïna i va acabar cremant les seues pel·lícules per a extraure el residu de plata i vendre’l”, i que gràcies a un fet fortuït “se’l va redescobrir”. Després d’agrair a l’Ajuntament d’Elx la seua positiva predisposició en aquests anys de col·laboració, ha animat a batre el rècord de visitants i a superar els 450.000 en els 27 anys que Fundació “la Caixa” porta, juntament amb el Consistori, organitzant mostres a la ciutat.
Dins de la seua programació cultural, l’entitat presta una atenció preferent a les manifestacions artístiques fonamentals en la formació de la sensibilitat contemporània. En aquesta línia s’emmarquen les exposicions dedicades al cinema, que, juntament amb la fotografia, és la forma artística més característica del segle XX. Així, en els últims anys l’entitat ha dedicat mostres retrospectives a grans noms del món del cinema, com Charles Chaplin, Federico Fellini i Georges Méliès.
Després de l’organització d’una gran retrospectiva sobre el cineasta francés que va poder veure’s en els dos últims anys als centres Caixaforum que la Fundació ”la Caixa” té repartits pel territori espanyol, ara l’entitat presenta un nou i innovador projecte expositiu, un viatge en el temps per a traslladar als visitants als anys en què el cinema es va convertir en un espectacle popular, gràcies, en bona part, als invents i a les tècniques desenvolupats per Georges Méliès.
La Regidoria de Cultura programa activitats paral·leles, com un minicicle de cinema entorn de la figura del Méliès als Odeon, un taller de cianotipia i una exposició de Juan Ferrete
‘Comença l’espectacle. Georges Méliès i el cinema de 1900’ s’exposarà a la plaça del Congrés Eucarístic d’Elx des del 10 de novembre fins al 7 de desembre, de dilluns a divendres, de 12.30 a 14.00 i de 17.00 a 21.00 hores, i els dissabtes, els diumenges i els festius, d’11.00 a 14.00 i de 17.00 a 21.00 hores.
La Regidoria de Cultura, paral·lelament, ha programat activitats. En concret, l’exposició fotogràfica amb les tècniques del segle XIX ‘Entre luces y sombras’, de Juan Ferrete, a Les Clarisses de l’11 de novembre al 16 de gener de 2022; un taller de cianotipia impartit per Ferrete els dissabtes 4 i 11 de desembre, de 12.00 a 14.00 hores; el minicicle de cinema dedicat a Méliès a la Sala B dels Odeon –un documental sobre la seua figura el 2 de desembre a les 18.30 i a les 19.30 hores, i el film ‘La invención de Hugo’ el 3 de desembre a les 18.00 i a les 20.30 hores– i racons de lectura en homenatge al cinema que s’han instal·lat a la xarxa de biblioteques públiques del municipi des del 8 de novembre fins al 31 de gener del 2022.
Precursor de la fantasia i els efectes especials
Fill d’un empresari del calçat, George Méliès (París, 1861-1938) va ser dibuixant, mag, constructor d’artefactes, director de teatre, actor, decorador i tècnic, i també productor, realitzador i distribuïdor de més de 500 pel·lícules entre 1896 i 1912. Va regnar en el món del gènere fantàstic i del trucatge cinematogràfic durant quasi vint anys, i la seua contribució al seté art va ser fonamental: va introduir el somni, la màgia i la ficció al cinema, quan aquest encara estava en bolquers i era únicament documental.
Enfront del cinema de caràcter documental dels germans Lumière, l’acte fundacional de Méliès va consistir a combinar l’univers de Jean-Eugène Robert-Houdin, el pare de la màgia moderna, amb la cinematografia de Marey, i també a donar un decidit impuls al cinema com a espectacle.
Com a geni dels efectes especials, Méliès va aplicar al cinema els trucs de màgia i la tècnica de la llanterna màgica: pirotècnia, efectes òptics, desplegables horitzontals i verticals, parades de càmera, fosos encadenats, sobreimpressions, efectes de muntatge i de color, etc. És com si aquest virtuós de la tècnica ho haguera inventat i utilitzat tot.
Méliès va viure uns quants anys daurats, d’extraordinària popularitat, que van culminar amb l’estrena, en 1902, de ‘Le voyage dans la Lune’ (‘El viatge a la Lluna’), pel·lícula vista per milions d’espectadors. Desgraciadament, l’expansió de la indústria cinematogràfica i l’aparició de grans empreses com Pathé i Gaumont van portar Méliès a la ruïna i a l’oblit. En 1923, totalment arruïnat, va destruir els negatius de totes les seues pel·lícules i va acabar venent joguets a la parisenca estació de Montparnasse. El periodista Léon Druhot el va reconéixer a l’estació i, a partir d’aquell moment, la seua obra va començar a ser valorada i recuperada de nou.
Quan el cinema es va convertir en un espectacle popular
‘Comença l’espectacle. Georges Méliès i el cinema de 1900’ trasllada els visitants a una fira en el canvi de segle, amb les seues barraques i el seu ambient de festa. Va ser en eixe context en el qual el cinema va prendre forma com a espectacle: diversió i emocions. I, en bona part, va funcionar gràcies a un home, Georges Méliès, que va saber entendre què volia la gent i com fer-la somiar i distraure’s. Les seues pel·lícules van marcar el camí que van seguir els primers cineastes a Europa i als Estats Units.
Els diferents espais i recursos expositius de la mostra descobreixen com eren el món i l’oci d’aquella època, així com les claus per a entendre la importància de Georges Méliès. L’exposició inclou diverses pel·lícules de Méliès —que es complementen amb una selecció de films dels germans Lumière—, audiovisuals, còpies de fotografies de l’època i reproduccions de cartells, dibuixos i una maqueta de l’estudi de Méliès a Montreuil, alguns objectes d’època, com la carpeta fantàstica d’Houdin, i aparells com el cinematògraf dels germans Lumière.
La Fundació ”la Caixa” ha produït diverses peces audiovisuals que ajuden a entendre el món de Méliès i la seua influència. Destaquen tres audiovisuals en els quals els visitants podran escoltar l’opinió de reconegudes figures del cinema actual sobre aquest tema, com ara els directors Juan Antonio Baiona i Javier Ruiz Caldera, el guionista i director Oriol Capel, l’escenògraf Ignasi Cristià, la crítica de cinema Desirée de Fes, el director de fotografia Óscar Faura, l’actriu Greta Fernández, el productor Enrique López Lavigne, el director publicitari Fernando Mainguyague, l’especialista en maquillatge i efectes especials David Martí i el muntador Jaume Martí.
‘Comença l’espectacle. Georges Méliès i el cinema de 1900’ es divideix en tres àmbits. El primer ens presenta el context de Georges Méliès, una primera aproximació al canvi de segle i als principals aspectes socials, polítics i populars del món de 1900.
Una vegada els visitants han creuat el teló, un segon àmbit presenta el món de Méliès i els acosta a l’experiència pròpiament cinematogràfica. Els llocs de fira remeten al cinema del canvi de segle i a la importància de Georges Méliès en eixos primers moments del nou espectacle.
L’últim, està dedicat a El viatge a la Lluna, la primera pel·lícula pensada, creada i distribuïda per a aconseguir l’èxit, en 1902. A partir d’ací, s’aprofundeix en com ha canviat el cinema des de l’època de Méliès i quina ha sigut la influència d’aquest pioner en la creació del llenguatge cinematogràfic primigeni i en la concepció popular del cinema. També s’explica la seua trajectòria, com va acabar regentant una botiga de joguets a Montparnasse i com va ser redescobert en 1926 i reivindicat fins hui com una de les figures clau del cinema.
L’exposició també inclou ‘Participa Méliès’, una activitat educativa i participativa relacionada amb l’exposició, oberta a tothom —públic general, familiar i escolar— i que ofereix els visitants la possibilitat de demostrar el seu enginy i la seua creativitat mentre s’inspira en els fantàstics trucs de l’inventor dels efectes especials. Només es necessita un dispositiu que puga gravar (càmera, vídeo, mòbil o tauleta) i usar algun dels trucatges característics del cinema de Méliès, com ara la substitució, la sobreimpressió o els jocs d’escala. Alguns dels vídeos guanyadors en les tres edicions anteriors del concurs es projecten a l’exposició. Tota la informació està disponible en www.participamelies.com.
La mostra està comissariada per Sergi Martín, guionista i escriptor. Graduat superior en Cinematografia i Audiovisuals, està especialitzat en guió per l’ESCAC (Universitat de Barcelona). Ha treballat en el desenvolupament de diversos documentals, de campanyes de comunicació i de programes de televisió a Espanya i als Estats Units. A més de la seua trajectòria audiovisual, ha publicat assajos de divulgació social i històrica, i ha sigut professor de literatura i cinema a l’ESCAC.










