L’acte, celebrat al Saló de Plens, va ser presidit per l’alcalde, Carlos González, i va comptar amb l’assistència de membres de la Corporació Municipal, de la consellera Carolina Pascual i personalitats de la societat i la cultura il·licitana, així com de familiars i amics de la distingida
La periodista, fotògrafa, escriptora i editora il·licitana especialitzada des de fa 52 anys en viatges, festes, tradicions i artesania María Ángeles Sánchez Gómez ha sigut proclamada Filla Predilecta d’Elx. L’acte, que ha tingut lloc al Saló de Plens, ha arrancat sota la presidència de l’alcalde, Carlos González, que ha afirmat que Sánchez s’erigeix com “la major ambaixadora i divulgadora de la Festa”.
Davant membres de l’Equip de Govern i de la Corporació Municipal, de la consellera d’Universitats, Carolina Pascual, d’altres autoritats de diferents àmbits, de personalitats de la societat i la cultura il·licitana, així com de familiars i amics de l’homenatjada, González ha atorgat a Sánchez el diploma acreditatiu de Filla Predilecta. Un títol concedit administrativament per la Junta de Govern Local el 9 de setembre de 2020. No obstant això, la cerimònia no s’ha pogut celebrar fins ara per les circumstàncies pandèmiques.
“Com a alcalde, tinc el gran honor de concedir-te el títol de Filla Predilecta i de mostrar-te Elx la seua gratitud i reconeixement pels teus mèrits professionals, el perfil humà i la profunda vinculació amb les nostres tradicions”, ha manifestat i ha recalcat que, d’aquesta manera, Sánchez passa a formar part del selecte elenc de fills d’Elx el nom dels quals figura en la història de la ciutat “amb lletres majúscules”. González ha afegit que “és un dia històric perquè fem justícia amb una il·licitana de trajectòria brillant i que ha sabut narrar, dibuixar, fotografiar tradicions i costums de totes les ciutats. I, a més, fem justícia perquè la igualtat és enormement rellevant”.
Especialitzada en turisme, festes, tradicions i artesania, Sánchez és la pionera de les seccions de viatges dels mitjans de comunicació espanyols, té una vintena de llibres publicats i un arxiu compost per més de 150.000 diapositives fruit de dècades de treball, “la qual cosa la converteix en la Robert Capa de les nostres festes populars i tradicions”, afirma el regidor il·licità
En eixe sentit, com ha explicat el regidor, “és la primera dona Filla Predilecta d’Elx” des que en 1905 es nomenara amb aquest títol a Marceliano Coquillat i Llofriu, arquitecte que va redactar el projecte de restauració de la basílica Santa María altruistament. “Des de la perspectiva històrica, i també des del prisma de valor d’igualtat constitucional, ser la primera Filla Predilecta confereix, si cap, major rellevància i solemnitat a aquest acte”, ha valorat González.
Un somni fet realitat
Prèviament a la proclamació al Saló de Plens, María Ángeles Sánchez ha plasmat al Llibre d’Honor de l’Ajuntament, abrigallada per González, pels portaveus dels Grups Polítics, per la consellera i pels seus amics l’historiador i director de la Càtedra Pedro Ibarra de la UMH, Miguel Ors, i el periodista i vicepresident de l’Associació d’Informadors d’Elx, Gaspar Macià, el següent escrit: “De vegades els somnis es compleixen. Es compleixen fins i tot aquells que mai ens haguérem atrevit a somiar. Com aquest de hui: ser nomenada Filla Predilecta de la meua ciutat. Una ciutat que sempre porte al meu cor i que em satisfà pensar, com resa l’acta del meu nomenament, que he prestat ‘serveis en benefici, millora o honor d’Elx’. Una llarga història d’amor mutu i correspost, que em lliga a la vida i que m’ompli de felicitat”.
“Un no treballa perquè el reconeguen, però després de cinquanta anys de professió arriben eixos reconeixements en el meu cas no puc més que sentir una felicitat enorme, però, fonamentalment, una gratitud enorme cap a una ciutat amb al qual he mantingut una relació d’amor en la qual, crec que com en els bons amors, jo li he donat bastant a la ciutat i la ciutat m’ha donat moltíssim a mi”, ha declarat abans de començar l’esdeveniment i ha reflexionat que ser la primera Filla Predilecta d’Elx “no és més que l’inici d’un camí a partir del qual es vagen reconeixent moltes altres dones que, considere, tenen mèrits més que suficients”.
“Amb setanta anys”, ha prosseguit, “el balanç no pot ser més positiu. He complit els meus dos grans somnis d’adolescència: soc periodista i tinc tres fills, tres nores i tres netes. Tots meravellosos”. Sánchez, en el seu discurs, al Saló de Plens, ha rememorat els seus inicis a Madrid i totes aquelles persones rellevants en la seua vida, moltes d’elles presents. “La paraula gratitud sovint se’m queda curta”, ha confessat, “ni en la més audaç de les meues fantasies puc imaginar un honor semblant”. La fotògrafa i periodista ha expressat que en tots aquests anys ha aprés “a voler i a agrair, dos verbs que defineixen bé aquest acte”. I que la seua gratitud amb Elx “es queda curta” i la ha portat on fora “en el més profund”, i que, al seu torn, “Elx guardava també un lloc per a mi en el seu cor. Eixe “cantonet” d’afecte i de protecció que s’ha anat fent cada vegada més profund, cada vegada més gran”.
“Els ací presents, i m’atrevisc a dir la ciutat al complet, considerem que María Ángeles Sánchez Gómez és digna mereixedora d’aquesta distinció”, ha reiterat González, ja que és “una prolífica escriptora i, alhora, una de les fotògrafes de viatges, de festes, de tradicions i de turisme més prestigioses d’Espanya” i que la fa posseïdora d’un arxiu personal “elaborat amb manyaga, talent i cura durant dècades” compost per més de 150.000 diapositives: “El que la converteix en la Robert Capa de les nostres festes populars i tradicions”, ha agregat.
Igualment, l’alcalde ha accentuat el vessant de Sánchez com a enamorada del Misteri, ja que posseeix la visió profunda, tendra, intimista, genuïna i sensible cap als detalls, els moments i les situacions del drama assumpcionista; eixe tresor cultural Patrimoni de la Humanitat per la Unesco que ens identifica, representat a l’agost des de fa segles. “La seua mirada naix dels ulls d’una xiqueta que, com ella mateixa diu en el seu llibre La Festa d’Elx, és la d’ ‘eixa xiqueta que sempre estava al voltant de tot el que tinguera a veure amb El Misteri”.
“T’admirem i t’estimem perquè sempre has estat amb Elx, amb el teu poble i amb els teus veïns i veïnes”, ha continuat el titular del bastó de comandament, que ha posat en valor la tenacitat, la valentia, la bonhomia i la infatigable capacitat de treball i l’esperit de lluita de Sánchez. I no sols per haver posat el seu talent extraordinari i afecte en cadascun dels llibres i articles sobre el Misteri, o per afirmar que “l’amor per la meua ciutat i de la meua ciutat és mutu i correspost”, ha apuntat el responsable de l’Equip de Govern, sinó per ser un gran exemple de resiliència i per als i les joves, ja que representa la cultura de l’esforç que “condueix a l’èxit pel camí del treball, de la determinació, del sacrifici personal”.
González assenyala que “és un dia històric perquè fem justícia amb una il·licitana de trajectòria brillant” i “perquè la igualtat és enormement rellevant”, ja que Sánchez és la primera dona del municipi que rep el títol honorífic des de la seua posada en marxa a principis del segle XX
Carlos González no ha volgut acabar la seua intervenció sense emfatitzar que “distingir com a Filla Predilecta María Ángeles Sánchez és també una manera d’enaltir el valor que atorguem al periodisme com a vehicle per a mostrar la diversitat cultural del país, la pluralitat d’identitats, l’originalitat dels territoris, enfortir els pilars de la convivència i reforçar la mateixa democràcia”.
Trajectòria vital i professional exemplar
Miguel Ors i Gaspar Macià, donada l’amistat i les inquietuds professionals que els uneixen a Sánchez, han glossat la seua existència en una brillant laudatio coral; unes paraules que l’alcalde ha felicitat “efusivament” per acostar als presents “la polifacètica faceta personal i la virtuosa trajectòria professional de la nostra amiga”.
María Ángeles Sánchez Gómez, tal com ha recordat Ors, va nàixer a la ciutat de les palmeres el 28 d’abril de 1952. Neta dels guardeses de l’hort del Cura, va començar a estudiar Periodisme amb 18 anys, en 1970, a l’Escola de l’Església de Madrid, amb les 9.000 pessetes que atresorava a la seua guardiola. Té en el seu haver reconeixements com dos premis nacionals de periodisme –el Vega Inclán de Turisme i el d’Artesania, Tradicions i Costums dels Pobles d’Espanya del Ministeri de Cultura–, les medalles de plata al Mèrit Turístic d’Espanya (dues vegades), França i Portugal i el Premi Europeu de Folklore Agapito Marzuela, entre altres. A Elx, va obtindre el I Premi de Periodisme Misteri d’Elig en 1973 i guardons com el Dàtil d’Or o el Ram d’Or.
Quan va alçar-se amb el Vega Inclán, Sánchez va començar a adonar-se que aquella passió pels viatges, per les festes i per les tradicions populars podria convertir-se en el seu modus vivendi, ha assenyalat Macià, que ha enumerat els mitjans de comunicació i les redaccions per les quals va passar. “En finalitzar els seus estudis va començar a col·laborar amb el diari Ya, i tres anys després va crear en eixe periòdic la que probablement va ser la primera secció fixa de viatges de la premsa espanyola”. A partir d’eixe moment, va posar en marxa i va normalitzar aquesta secció en molts altres mitjans: Blanco y Negro, ABC, Conocer, Época, Mía, Diario 16, Viajar, Ronda Iberia, Radio Nacional, COPE… En El País va dirigir les pàgines de viatges durant onze anys, on va instaurar el suplement El Viajero. Així mateix, va dirigir les editorials El País-Aguilar i GeoPlaneta.
Amb més d’una vintena de llibres escrits, destaca Fiestas populares. España día a día, que continua sent l’obra referent en el seu camp, on ressenya 3.200 celebracions de més de 1.600 localitats. Autora també del ja clàssic llibre fotogràfic La Festa, va coordinar publicacions com Elche, mirada interior –el primer llibre de protocol de l’Ajuntament–, Elche, siglo XXI –amb textos seus, de Vicente Verdú i fotos de Beatriz Navarro– o Ciudades con encanto: Elche i la guia de VisitElche –ambdós amb textos de Macià–. A més, va emprendre exposicions fotogràfiques com La Festa d’Elx. La historia mejor contada, El Misteri. Al otro lado del cielo y la tierray La Festa de los niños. Ara comissària la mostra pòstuma Elx, mirades eternes, de la seua gran amiga la fotògrafa Beatriz Navarro i inaugurada a la Llotja Medieval.
“És la periodista més brillant que ha donat la nostra ciutat”, va assegurar González el passat octubre durant la presentació del número 62 de la revista Festa d’Elx, en la qual Sánchez va participar amb la seua escriptura i la seua particular mirada.
Miguel Ors ha aprofitat per a anunciar que, per unanimitat i per sol·licitud de les càtedres institucionals de la UMH, s’ha aconseguit que pròximament una de les aules de l’edifici Atzavares –on es cursa Periodisme al campus d’Elx– es denomine María Ángeles Sánchez Gómez, i l’ha convidat a inaugurar-la i oferir una conferència a l’alumnat. Mentre que Gaspar Macià ha informat que es demanarà a l’Ajuntament un carrer, una plaça, un centre educatiu o similar amb el seu nom, a la qual cosa responsable del Govern municipal ha respost que “es donarà compliment”.
“Porte més de mig segle exercint una professió en la qual m’he deixat la pell, però en la qual sigut molt feliç i m’ho he passat –i continue passant-m’ho–molt bé”, ha enunciat la mateixa Sánchez, que va pronunciar en 1999 el pregó de les Festes d’Agost i va ser la primera dona pregonera en la Vinguda de la Verge de 1995. “No m’imagine sent d’un altre lloc que no siga Elx, de la mateixa manera que no m’imagine exercint una altra professió que no siga el periodisme”, ha dit.
En 2015 va ser diagnosticada amb un càncer de pàncrees, el seu tràngol més dur del que va traure, en paraules de Macià, “una cosa molt bella”: el seu primer poemari, Tres malditos centímetros. Malgrat haver viscut en altres localitats com Madrid o Barcelona, Sánchez sempre conta que “mai vaig eixir d’Elx ni Elx mai va eixir de mi”, donada la seua especial vinculació amb el palmerar i amb el Misteri.
“De vegades els somnis es compleixen. Es compleixen fins i tot aquells que mai ens haguérem atrevit a somiar. Com aquest de hui: ser nomenada Filla Predilecta de la meua ciutat”, declara l’homenatjada, en l’existència de la qual, diu, ha aprés “a estimar i a agrair, dos verbs que defineixen bé aquest acte”
No obstant això, per la seua especial devoció per la Festa des de la infància i com a ambaixadora d’aquesta, va ser vocal del Patronat Rector del Misteri entre 2006 i 2015, període en el qual va proposar crear els Amics de la Festa, que anys més tard es materialitzaria en la figura dels Protectors del Misteri per a eixir del perillós monopoli del patrocini i donar pas a la col·laboració ciutadana.
A més d’Ors i Macià, altres amistats i admiradors del treball de Sánchez han pogut donar testimonie pregravat al mateix acte de l’especial que és en l’àmbit personal i en el laboral.
Il·licitans il·lustres
Segons l’article 6 del Reglament d’Honors i Distincions del Consistori, el títol de Fill Predilecte només pot recaure en els nascuts al municipi i que per les seues destacades qualitats, mèrits assenyalats i serveis en benefici, millora o honor d’Elx, hagen aconseguit un alt prestigie públic i consideració general indiscutible.
“S’ha de treballar molt i amb brillantor per a formar part d’aquesta selecció d’il·licitans exemplars”, ha subratllat Ors. El sacerdot Joaquín Torres, l’historiador Pedro Ibarra, l’enginyer Ernesto Martínez Riviere, el professor José Pascual Urbán, l’alcalde José Ferrández Cruz, el madridista Antonio Martínez Maciá “Pin”, el pintor Sixto Marco, el científic Francis Mójica o els periodistes Vicente Verdú i Vicente Molina Foix, són alguns noms d’una insigne relació en la qual, des de hui, figura María Ángeles Sánchez Gómez, periodista, fotògrafa, escriptora, editora il·licitana i amant d’Elx i de les seues tradicions.
“Dones de hui, aquella xiqueta a la qual li agradava tant el Misteri és Filla Predilecta d’Elx, per a l’orgull de tots nosaltres”, ha formulat González abans de tancar l’acte amb la interpretació d’una peça del Ternari per la Capella de la Festa i les solmenes notes de l’himne il·licità.