L’alcalde, Carlos González, al costat dels edils Esther Díez i Puri Vives, de la secretària autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica, Toñi Serna, i del director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez, es reuneix amb membres i amb la junta directiva de l’Associació de Víctimes de Bebés Robats i Adopcions Irregulars d’Alacant (AVA)
L’Ajuntament d’Elx dona suport en les seues reivindicacions a les víctimes de bebés robats i d’adopcions il·legals. L’alcalde, Carlos González, va manifestar a l’Associació de Víctimes de Bebés Robats i Adopcions Irregulars d’Alacant (AVA) que el Govern municipal, en cooperació amb el Consell, està a la seua “sencera disposició per a col·laborar quan considereu que puga ser útil a la vostra causa amb la finalitat de fer justícia i, d’alguna forma, de reparar mínimament el mal causat per aquesta situació que no té nom”.
González va realitzar aquestes declaracions en la vesprada d’ahir, en la trobada mantinguda a la Sala del Consell de l’edifici consistorial amb membres i amb la junta directiva de l’AVA –encapçalada per la seua presidenta, la il·licitana María José Picó, i pel seu portaveu i secretari, Francisco Alarcón– en el qual així mateix van ser presents les edils Esther Díez i Puri Vives, la secretària autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica, la també il·licitana Toñi Serna, i el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez.
González posa a la disposició dels afectats la institució municipal en una jornada en la qual la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica projecta el documental Morir tranquil·la. Bebés i mares furtades a terres valencianes
La reunió, celebrada prèviament abans de la projecció al Centre de Congressos Ciutat d’Elx del documental produït per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica Morir tranquil·la. Bebés i mares furtades a terres valencianes –escrit i dirigit per Sergi Tarín–, va servir de marc per a estrényer llaços entre la institució autonòmica i local i les persones afectades de la província per un autèntic atemptat contra els Drets Humans dut a terme en tot el territori nacional sistemàticament durant dècades.
“Amb aquesta trobada pretenem saber més de vosaltres, de l’AVA, a més de posar-li cara al drama terrible que molts coneixen en abstracte i que treballeu en primera persona, fent una gran tasca”, va expressar el regidor, que va agrair així mateix a Serna i a Pérez el suport i la presència de la Conselleria.
La secretària autonòmica va donar la gràcies a l’Ajuntament per haver acollit la proposta de presentar el documental a Elx. “Quanta més gent conega la situació oculta durant molt de temps, millor”, va afegir Serna després d’enaltir “la valentia” de l’Ajuntament per visibilitzar el tema.
El portaveu de l’AVA va incidir en la trama de nounats sostrets a la capital del Baix Vinalopó: “Hi ha més casos, no sabem quants en total. No obstant això, ací a Elx exercia un professional que coincideix en tots els casos, per tant, sospitem que existeixen molts més”.
Per això, l’entitat dirigida per Picó va instar l’Ajuntament a “facilitar la difusió de la nostra lluita” i va oferir l’experiència de l’AVA a persones que tenen sospites de ser víctimes o que de moment no s’han atrevit a fer-ho públic: “Moltes d’elles es troben perdudes, no saben on acudir, s’assabenten tard que són adoptades o no volen moure tot això fins que els progenitors de criança muiren per a no fer-los mal”, va explicar Alarcón, que va destacar que alguns dels inconvenients principals que es troben: “Tota la documentació amb la qual compten és falsa; la seua vida està muntada sobre documents falsos en els quals consten els pares de criança i no els biològics. Les administracions tenen els mitjans per a investigar i ajudar”, va postil·lar.
Unes xifres dramàtiques
Es calcula que a Espanya existeixen uns 30.000 casos de nounats sostrets a les seues mares al·legant defunció del bebé després del part. D’aquest número, 3.000 correspondrien a la Comunitat Valenciana i uns 150 al municipi il·licità. No obstant això, de manera oficial, només mig centenar de les més de 2.100 diligències obertes per la Fiscalia entre 2011 i 2021 van ser judicialitzades. En l’actualitat són escassos els processos oberts i els restants són arxivats per diferents motius.
“Són unes xifres aberrants des del punt de vista quantitatiu i humà; el sofriment que hi ha darrere de cadascuna d’aquestes famílies és realment colpidor pel sofriment injustificat”, va dir González, que va lamentar que Elx també haja sigut escenari de tan “terribles pràctiques”. Al mateix temps, va agrair a l’AVA “l’oportunitat de parlar amb vosaltres, de conéixer les famílies afectades i que ens conteu detalls de la vostra encomiable labor”.
El compromís municipal i autonòmic amb les víctimes va més enllà de prendre consciència, d’analitzar la situació i de donar suport i d’erigir accions per a visibilitzar i per a augmentar el coneixement de la ciutadania sobre aquesta xacra protagonitzada a través del temps per elements immorals parapetats en organitzacions com ara centres sanitaris, registres civils o congregacions, els quals van practicar impunement la sostracció, l’engany i el tràfic d’éssers humans.
L’Ajuntament d’Elx –a petició del Grup Compromís– va debatre i va aprovar en la sessió plenària del gener passat sol·licitar al Congrés dels Diputats que la legislació nacional sobre bebés robats, paralitzada per la Comissió de Justícia, seguisca el seu procés i agilite la seua aprovació respectant el text original de la proposició de llei, resultant del consens polític i social.
“Estem encantats de poder donar difusió a la vostra causa”, va manifestar l’Esther Díez. “Amb això no repararem tot el mal patit i que continueu patint durant totes aquestes dècades, però servirà per a sensibilitzar la població, que moltes persones afectades contacten amb vosaltres i que la legislació veja la llum a les Corts en el que queda de legislatura”, va agregar la regidora. Per part seua, l’edil Puri Vives va animar l’AVA a “secundar-se” en l’Àrea de Participació i Transparència del Consistori il·licità.
El portaveu de l’AVA, entitat dirigida per la il·licitana María José Picó, insta el Consistori a “facilitar la difusió de la nostra lluita”, ja que se sospita que existeixen molts més casos al municipi dels reflectits oficialment
El director general de Qualitat Democràtica va subratllar que la Conselleria ha volgut ajudar les víctimes “en tot el que ens heu demanat” des de la primera vegada que es van reunir amb elles en 2019. I, encara que s’han efectuat avanços amb la Conselleria de Sanitat quant a expedients i documentació, va reconéixer que la irrupció de la pandèmia ha demorat les gestions, les tasques de difusió i d’acompanyament a causa del coronavirus “una dificultat afegida”.
Malgrat això, la Generalitat continua les converses amb els grups parlamentaris per a tirar endavant la legislació estatal que permetria la creació d’una fiscalia específica de bebés robats. També amb el Govern central perquè el programa que en altres comunitats es limita als afusellats en la Guerra Civil s’estenga a les víctimes de bebés robats i d’adopcions il·legals i que puguen fer-se les proves genètiques amb les quals crear un banc d’ADN estatal amb el qual efectuar els encreuaments d’identificació.
“En definitiva, que compteu amb nosaltres. Podeu comptar amb el vostre Ajuntament i amb mi com a alcalde per a escoltar-vos i per a prendre consciència d’un problema que també existeix a la nostra ciutat”, va concloure l’alcalde. Mentre que María José Picó va donar les gràcies al responsable de l’Equip de Govern per la recepció.