L’edil de Cultura, Marga Antón, acompanyada pel president de la Junta Rectora del Misteri, Francisco Borja, felicita l’autora del pai-pai i l’arxiver del Patronat de la Festa, Joan Castaño, per posar “tot la seua obstinació” perquè l’obra sacrolírica Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 2001 “brille més”
Elx calfa motors per a les seues Festes d’Agost, en les quals el Misteri tornarà a emocionar el públic en període estival després de dos anys d’anhels i absències. Com a avantsala de la Prova de Veus el pròxim dissabte dia 6, el Saló de Plens de l’Ajuntament d’Elx ha albergat la tradicional presentació del ventall oficial i del facsímil de les representacions de 2022, dels quals s’han imprés 20.000 i 750 unitats, respectivament.
L’artista il·licitana Sol Pérez Segura signa el pai-pai amb una representació esquemàtica del cel, la corda com a cordó umbilical i la magrana de la Festa, tal com ha apuntat. D’altra banda, el facsímil reprodueix el discurs d’accés del primer marqués de Molins, Mariano Roca de Togores i Carrasco, a la Reial Acadèmia de la Història el 29 de juny de 1869, i en el qual fa referència, per primera vegada en un centre oficial cultural, a la necessitat d’estudiar el Misteri i es refereix a aquest com a “monument literari únic, en el meu concepte, hui a Espanya, i obra de costum i de poesia, igualment digna de ser estudiada pels crítics i pels cronistes”.
“El Misteri de 2022 serà una marea de sentiments que portem retinguts dos anys i que necessitem deixar eixir”, ha manifestat la regidora de Cultura, Marga Antón, acompanyada pel president de la Junta Rectora del Patronat del Misteri, Francisco Borja; pel seu arxiver, Joan Castaño; per l’artista il·licitana Sol Pérez Segura, i per membres de l’Equip de Govern i de la Corporació Municipal, que ha expressat la seua alegria per recuperar la normalitat amb moments tan especials com aquesta presentació.
“Felicitats Sol, gràcies per acceptar l’encàrrec. Eres una de les nostres grans artistes; es podria dir que el deure de l’Ajuntament és lluir els artistes il·licitans el màxim possible. Amb aquest ventall es reconeix la teua trajectòria, esforç i professionalitat”, ha dit Antón dirigint-se a Pérez Segura, que ha subratllat la bellesa del pai-pai i l’efecte que tindrà durant les funcions del drama sacrolíric Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 2001, quan els presents en la basílica de Santa Maria els pròxims dies 14 i 15 componguen “una marea d’aquests ventalls” quan tracten d’alleujar la calor amb ells, en els quals predomina el color blau del cel.
“Gràcies a l’Ajuntament per confiar en mi”, ha assenyalat Pérez Segura. L’artista ha explicat que ha intentat reflectir al pai-pai el que per a ella és la Festa: “Emoció continguda”, en una “espècie de dibuix que no és dibuix, de pintura que no és pintura, però que expressa l’emoció tan profunda que sent cada vegada que veig baixar la maroma i la magrana”. “Per moltes vegades i anys que ho veja, mai deixarà de sorprendre’m”, ha afegit.
Així mateix, Antón ha donat l’enhorabona a l’arxiver del Patronat del Misteri per rescatar un altre d’eixos “molts detalls dels quals es podrien escriure llibres i llibres”. “Al final es tracta de conéixer-los perquè són els que enriqueixen a la Festa, convertint-la en un dels nostres béns més benvolguts i en conseqüència Patrimoni de la Humanitat”, ha continuat, lloant el treball de Castanyer per “tindre l’habilitat de saber buscar aquests detalls i continuar engrandint i compartint eixe llegat, eixe coneixement, que si no fora pel treball excel·lent de Joan, romandria ocult”.
“Des de fa vint anys el Patronat realitza una edició facsímil d’algunes publicacions poc conegudes o curioses sobre el Misteri”, ha recordat Castanyer, que ha explicat que per a aquesta ocasió s’ha triat el discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de la Història del marqués de Molins, que gaudia d’estretes relacions amb la ciutat d’Elx en tindre especial devoció per la verge de l’Assumpció i ser espòs de la senyora d’Asprellas. Tant, que la final de la seua vida va llegar les seues condecoracions i la capa de l’Orde de Carles III a la imatge de la patrona.
S’han imprés 20.000 i 750 unitats del ventall i d’una publicació que reprodueix el discurs d’accés del marqués de Molins a la Reial Acadèmia de la Història, datat el 29 de juny de 1869 i en el qual parla, per primera vegada en un centre oficial cultural, de la necessitat d’estudiar el drama assumpcionista
Mariano Roca de Togores, que va tindre una destacada vida política, intel·lectual i literària, també va ser acadèmic de la llengua. I en el discurs que reprodueix el facsímil, de prop de cent pàgines, el noble relata la història il·licitana des de l’època romana fins al Renaixement. En aquest, segons ha detallat Castanyer, dedica un parell de pàgines a descriure la Festa, l’enalteix i parla de la necessitat d’estudiar-la. “El discurs va obrir un període d’investigació i bibliogràfic que s’estén fins a la Guerra Civil”, ha destacat l’arxiver.
Per a Francisco Borja, que s’ha unit als agraïments i felicitacions de l’edil de Cultura il·licitana, ha recalcat que Pérez Segura compta amb “una sensibilitat extraordinària”, a més de ser una de les millors ambaixadores de la Festa i haver ocupat un lloc privilegiat en les representacions de 2011 en el Caminador, com a personalitat electa. Quant a la labor de Joan Castaño, ha incidit en “la importància d’aquestes edicions” a fi de proporcionar major difusió i coneixement social d’esdeveniments històrics relacionats amb Elx i amb la Festa”.
“Amb aquests dos elements, enguany serà especial. Agraïsc que Sol i Joan posen tota la seua obstinació perquè el Misteri brille més”, ha finalitzat Antón.