La primera tinenta d’alcalde, María José Martínez, membres de l’Equip de Govern, familiars, amics i antics companys de treball recorden en la inauguració l’arquitecta cap de l’Ajuntament durant més de trenta anys
Pilar Amorós Pérez, la primera dona arquitecta de la província d’Alacant, compta des d’aquest diumenge 29 de gener amb un espai públic dedicat al seu Elx natal. Concretament, un jardí de més de 3.300 metres quadrats amb frondós arbratge, palmeres i jocs infantils a l’avinguda de les Corts Valencianes, al costat del CEIP Julio María López Orozco, al nord-oest del nucli urbà.
La primera tinenta d’alcalde, María José Martínez, els edils Patricia Macià, Ana Arabid i Héctor Díez, familiars, amics i antics companys de treball han recordat en l’acte inaugura la figura de qui va ser arquitecta cap de l’Ajuntament d’Elx durant més de tres dècades; uns anys de singladura en els quals va intervindre directament en la transformació urbana que va experimentar la localitat en aquest període.
No obstant això, va ser coautora del projecte i la construcció del Conservatori de Música d’Elx a l’Hort de la Torre, a més de participar en la rehabilitació de l’església de Sant Josep, en la construcció de la Biblioteca Municipal i en la restauració de l’antic Hospital de Caritat com a Casa de la Festa. També va tindre un paper molt destacat com a impulsora del Pla General d’Elx de 1982 i del Pla de Protecció del Palmerar, així com en la revisió del Pla General en 1992 i en la creació de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMHE), ha explicat Martínez.
“No hi ha dubte que la petjada del seu treball està i serà a la nostra ciutat durant generacions, encara que també hem de ressaltar el seu extraordinari perfil humà”, ha manifestat la tinenta d’alcalde, que ha subratllat la seua condició de “heroïna” en conciliar la criança de quatre fills amb la seua passió i el seu acompliment en la institució municipal. “Extraordinària professional de l’arquitectura, ha contribuït a trencar molts sostres de cristall a Elx”, ha prosseguit Martínez, “ja que va ser una treballadora incansable i senzilla en el tracte, malgrat que ocupava un dels llocs de major responsabilitat de l’Ajuntament”.
De fet, ha recordat com els funcionaris encara rememoren com s’implicava en els projectes municipals, i fins i tot arribava a passar nits en vela per a poder traure a temps expedients com en 1996, per a la convocatòria extraordinària d’ajudes a projectes pilot. “És un orgull comptar entre la ciutadania il·licitana amb persones amb el tarannà, la professionalitat i la dedicació de Pilar Amorós, perquè compromesa amb la seua ciutat, va aportar el millor d’ella mateixa perquè Elx siga un lloc millor per a tots i per a totes”, ha lloat Martínez.
Òpera de Sídney i edifici de la COPE
Segons la Càtedra Pedro Ibarra de la UMHE, Amorós Pérez va nàixer a Elx el 19 de desembre de 1940 al carrer Sagasta número nou, al domicili familiar on també van nàixer les seues germanes Celia, Pilar i Alicia, que es trobava a la planta superior de l’oficina de Correus, perquè el seu pare era funcionari postal. Va ingressar a l’Escola d’Arquitectura de Madrid en 1962, on només hi havia set dones entre dos-cents alumnes. I mentre estudiava, va exhibir el seu talent en l’estudi del seu professor Juan Daniel Fullaondo, que va participar en la proposta d’aquest per al concurs de l’Òpera de Sídney.
El jardí de més de 3.300 metres quadrats amb frondós arbratge, palmeres i jocs infantils se situa a l’avinguda de les Corts Valencianes, al costat del CEIP Julio María López Orozco, al nord-oest del nucli urbà
Es va llicenciar en 1968, i el seu primer encàrrec professional a través de l’estudi de Francisco Coello, per a qui també va treballar, va ser l’edifici de la COPE a Pozuelo de Alarcón. En 1972 es va instal·lar a la capital del Baix Vinalopó i va obrir en l’actual carrer Poeta Miguel Hernández el seu despatx especialitzat en el disseny d’immobles residencials. D’aquesta manera es va convertir en la primera dona arquitecta de la província. El Govern Local la va nomenar en 1973 arquitecta cap del Consistori, una plaça que va guanyar en 1979 per oposició, ha agregat la primera tinenta d’alcalde.
Enorme capacitat de treball i avançada al seu temps
El seu antic company de treball, el funcionari municipal jubilat Roberto Rodríguez, ha destacat “l’enorme capacitat de treball que tenia, que va dedicar a Elx en cos i ànima, ho puc garantir”, per a esmenar les mancances d’una època, els setanta, huitanta i noranta, amb grans mancances en matèria d’infraestructures, centres educatius o instal·lacions municipals, amb falta de mitjans econòmics, humans i tecnològics. Rodríguez, que ha posat en valor el seu comportament i actitud en el camp laboral, ha reiterat l’orgull que una ciutadana que “va nàixer, va viure i va treballar per al desenvolupament de la ciutat, ara siga aquesta la que li dedique un jardí”.
“En els nostres viatges a casa dels meus avis a Alemanya, ella observava i fotografiava els carrers, parcs, fanals, detalls de paviments i els llocs més interessants de les urbs europees per a després portar les imatges a l’Ajuntament i intentar traslladar tot allò a Elx”, ha assenyalat la seua filla Eva Leyer. “Va ser una dona amb valors, d’esperit noble i d’extraordinària generositat i amb una actitud davant la vida optimista i resolutiva en el treball i en la llar”, ha evocat, i ha reivindicat que va ser una avança al seu temps donada la seua ràpida adaptació a les noves tecnologies, que va passar de dibuixar amb ploma i tinta a emprar les últimes versions de programari de disseny assistit.
“Moltes gràcies, Pilar, pel teu testimoniatge i exemple, que sempre estaran amb nosaltres”, ha conclòs Martínez la seua intervenció. “Diuen que les persones desapareixen per sempre quan es perd el seu record; però, a partir d’ara, Pilar Amorós serà recordada perquè ja forma part viva de la nostra ciutat”, ha expressat Leyer, que ha agraït la iniciativa a l’Equip de Govern abans de descobrir la placa del jardí amb els aplaudiments dels presents en un matí assolellat de retrobament.