Ximo Puig processiona, per primera vegada, juntament amb l’alcalde d’Elx, Carlos González, i amb membres de l’Equip de Govern en el “Pas de la Burreta” que ha comptat amb unes 70.000 persones que han eixit als carrers amb les seues palmes blanques
La processó del Diumenge de Rams ha tornat a celebrar-se a Elx. Unes 70.000 persones, segons dades de la Policia Local, han complit amb la tradició i han vestit els principals carrers de la ciutat amb un mantell de palmes blanques amb el verd del Palmerar com a fons, una estampa única en el món que fa que aquest senyal d’identitat de la ciutat il·licitana siga singular. Una festa, declarada d’Interés Turístic Internacional des de 1997, que hui ha tingut com a convidat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que ha participat per primera vegada en la Processó de Jesús Triomfant juntament amb l’alcalde d’Elx, Carlos González, la regidora de Festes, Mariola Galiana, la regidora de Cultura, Marga Antón, el president de la Junta Major de Confraries i Germandats, Joaquín Martínez, i membres de l’Equip de Govern i de la Corporació, entre altres representants de diferents entitats i institucions.
El president de la Generalitat ha enaltit els valors d’ “unió i convivència” del Diumenge de Rams d’Elx. Puig ha destacat que “aquest dia és molt significatiu a tota la Comunitat Valenciana, però si hi ha un lloc on és absolutament emblemàtic és a Elx, que està més vinculada amb la palma ja que forma part de la naturalesa d’aquesta ciutat”.
Puig ha qualificat aquesta processó com “una manifestació comuna d’exaltació i alegria, un dia de la cultura cristiana d’exhibició respecte a allò que era en aquell moment l’entrada de Jesucrist i, per tant, més enllà de les fronteres religioses està la processó que uneix a tota les persones d’Elx, ja que és una festa identitària d’aquest municipi”.
“Hui és un dia per a la convivència i per a buscar els punts que ens uneixen ja que en aquesta processó hi haurà gent de diferents creences però a tots ens relacionen els principis de bona voluntat que són els valors de la fraternitat i la igualtat”, ha remarcat.
Per part seua, l’alcalde ha manifestat que “el Diumenge de Rams és una de les tradicions a Elx amb més arrelament, data del segle XIV i exactament des de 1371 ja se celebrava a la nostra ciutat aquesta processó que té un component cívic que fa que milers d’il·licitans i d’il·licitanes participen en aquesta”.
González ha qualificat el Diumenge de Rams d’Elx com “un dels més significatius de tota Espanya, ja que és Festa d’Interés Turístic Internacional des de 1997, quan va començar a tindre un gran impacte turístic, cosa que cobra major rellevància ara que comencem a recuperar la normalitat després de l’excepcionalitat que ha suposat la pandèmia”.
En aquest sentit, el regidor destaca que “aquesta celebració reflecteix el símbol de tradició, convivència i festa il·licitana” i confia que hi haja activitat turística durant els pròxims dies.
González destaca que “aquesta és una de les tradicions a Elx amb més arrelament i més significatives de tota Espanya, ja que data del segle XIV i té un fort component cívic que fa que milers d’il·licitans i d’il·licitanes participen en aquesta”
El temps ha acompanyat i els il·licitans han complit amb la tradició d’estrenar roba primaveral en un dia tan assenyalat. Milers de palmes, llises i trenades, han acompanyat el “Pas de la Burreta” pels principals carrers del centre històric de la ciutat a les mans d’il·licitanes i d’il·licitans arribats des de tots els barris i les pedanies que un any més han contribuït a fer del Diumenge de Rams una festa singular.
I com a protagonistes, les palmes guanyadores del concurs que es va resoldre el dissabte 1 d’abril, autèntiques joies de l’artesania il·licitana, una tradició que passa de generació en generació i que està destinada a perdurar.
A més, com mana la tradició s’ha complit amb l’enviament de palmes al Papa Francesc, a la reina Letizia i al president del Govern, Pedro Sánchez, a més de l’alcalde de Jaca i als bisbes d’Oriola-Alacant i de Solsona, José Ignacio Munilla i Francisco Conesa, respectivament.







