Este espai es convertirà en la futura seu del Museu d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana
El ple del Consell ha aprovat la firma d’un conveni amb l’Ajuntament d’Elx pel qual es destinarà una ajuda directa de 200.000 euros per a la rehabilitació de l’antic convent de Les Clarisses i convertir-lo en la futura seu del Museu d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana.
L’alcalde Pablo Ruz ha assenyalat que la quantitat de 200.000 euros es destinarà al projecte de rehabilitació amb el qual posar en valor este espai cultural, “un dels edificis històrics més importants de la ciutat, que permet recórrer la història d’Elx des del segle VIII al XVIII”. A més, ha destacat una vegada més “l’aposta i decidida vocació d’este govern municipal a continuar rehabilitant patrimoni”.
Segons Ruz, una vegada presentat el projecte s’iniciarà el procés de licitació de les obres amb l’objectiu de començar l’execució dels treballs l’any vinent. Després de la rehabilitació i adequació d’este edifici, l’antic convent també acollirà activitats culturals de diversa índole.
La firma d’este conveni s’emmarca en el Pla Restaura de la Generalitat, que té com a objectiu la modernització, conservació i restauració del patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana.
Este espai es convertirà en la futura seu del Museu d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana
L’antic convent de Clarisses té el seu origen en 1270, fruit de la donació dels banys àrabs de la ciutat a l’orde de La Mercé per part de l’Infant Manuel.
El conjunt és el resultat de la superposició de diferents èpoques. Entre els elements que componen el convent destaquen els banys àrabs, únic vestigi del passat musulmà d’Elx que, juntament amb la torre Calaforra, són els edificis més antics.
De planta rectangular, els banys estan situats en la part nord del claustre i compten amb tres naus comunicades a través d’arcs rebaixats cobertes per volta de canó perforades per a la il·luminació. A més, en una d’estes naus es conserven pintures al fresc amb motius geomètrics realitzats amb roig mangra.
Quant a l’església, de la seua època gòtica perviuen algunes restes en el presbiteri de l’actual al costat de la torre de cantó. Així mateix, la coberta del cor actual és una volta estrelada de doble clau que té inscrita la data 1567, i es correspondria amb la capçalera del temple tardogòtic.
En l’exterior destaca la portada renaixentista i un òcul de pedra llaurada en la façana sud. El conjunt es completa amb dos patis i un claustre d’estil barroc, el jardí que va ser en el seu moment hort i una ala de dependències.