Esta iniciativa ha suposat l’increment d’aus reproductores i un cens amb més de 1.200 exemplars
El Centre de Congressos ‘Ciutat d’Elx’ ha acollit este dimarts l’acte de presentació dels resultats del projecte LIFE Cerceta Pardilla, una espècie en perill crític que ha permés multiplicar-ne seua població en els últims anys, així com restaurar més de 3.600 hectàrees d’aiguamolls, gràcies a esta iniciativa coordinada per la Fundació Biodiversitat del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.
L’edil de Medi Ambient, J. Antonio Román, ha assegurat que el projecte LIFE “ha ajudat a revitalitzar i créixer el nombre d’exemplars de rosseta, que suposa un futur prometedor en la seua repoblació en estos pròxims anys”.
Román ha destacat l’aposta de l’Ajuntament d’Elx pel treball de conservació i cura del medi ambient i els espais naturals, cas del paratge del Clot de Galvany, un dels llocs “més importants d’Europa per a veure aus aquàtiques com és el cas de la rosseta que, a més, representa un paper destacat en l’ecosistema aquàtic dels nostres aiguamolls”. En este sentit, ha recordat que la setmana passada el Clot de Galvany va acollir la solta d’una vintena d’exemplars de rosseta, una actuació destinada a reforçar les poblacions d’esta espècie amenaçada en els aiguamolls de tota Espanya i millorar les seues expectatives de supervivència.
Segons l’edil de l’àrea, J. Antonio Román, el Clot de Galvany és un dels espais més importants d’Europa per a veure este tipus d’aus aquàtiques”
La directora general de Biodiversitat, Boscos i Desertificació, María Jesús Rodríguez, ha destacat els resultats positius d’este projecte amb una inversió pròxima als 7 milions d’euros, sobre una espècie que “seguix en perill, però amb un futur esperançador si se seguixen les bones pràctiques i la reintroducció d’exemplars, així com la conservació del seu hàbitat en perfectes condicions”. Així, ha posat en relleu l’“esforç per recuperar l’espècie i l’hàbitat en el qual viu”.
Entre els principals assoliments del projecte LIFE, ha destacat que a l’inici “eren només 33 les femelles reproductores, una xifra que en l’actualitat supera les 70 i amb un cens de més de 1.200 exemplars”. Alhora s’han registrat noves àrees de reproducció en Comunitat Valenciana, Andalusia i Regió de Múrcia i s’ha apostat per la recuperació de 3.600 hectàrees d’aiguamolls.
En este sentit, ha apuntat que el projecte ha desenrotllat un programa d’accions d’investigació, conservació, governança i sensibilització en set dels 13 llocs crítics on es localitzen el 83% de les parelles reproductores a Espanya entre 2021 i 2026.
En el marc del projecte s’ha elaborat, a més, una guia de bones pràctiques per al maneig de l’hàbitat de la rosseta, que servirà de base per a futures actuacions de gestió de zones humides que mantinguen i atraguen l’espècie.
Per part seua, el director general de Medi natural i Animal de la vicepresidència tercera i Conselleria de Medi Ambient i Infraestructures de la Generalitat Valenciana, Luis Gomis, ha assenyalat que la població de rosseta “va en alça” i és un compromís de continuar amb el treball de protecció d’esta espècie i la seua labor reproductora.
La rosseta es troba en perill crític d’extinció. Fins a mitjan segle XX, la rosseta abundava en els aiguamolls costaners mediterranis, però el dràstic declivi en les últimes dècades la situa en situació crítica. La pèrdua i degradació de l’hàbitat és la major amenaça i fa perillar la supervivència de l’espècie. Els aiguamolls patixen l’impacte de la sequera, la contaminació, la proliferació de barreres artificials i altres amenaces causades per activitats humanes.
Durant la jornada celebrada en el Centre de Congressos s’han donat a conéixer els assoliments aconseguits gràcies a la col·laboració i implicació de les diferents administracions i entitats. En concloure, està prevista una visita al Parc Natural El Fondo per a conéixer els treballs de restauració i millora de l’hàbitat realitzats en les finques La Raja i El Espigar, adquirides en el marc del projecte, i explicar el paper que juguen estos aiguamolls en la conservació de l’ànec més amenaçat d’Europa i catalogat en perill crític a Espanya.