Es custodien més de cent capçaleres amb un primer exemplar local, el número 6 d’El Agorero, editat el 22 de setembre de 1836 en la impremta de T. Martínez a Alacant (la primera impremta a Elx, l’Establecimiento Tipográfico” de Matías Santamaría, no s’obriria a Elx fins al maig de 1841).

A més de la premsa local, la secció de Premsa Històrica també inclou premsa nacional des de començaments del segle XIX, per exemple, del periòdic El Conciso (anomenat així per la seua curta extensió –huit pàgines– i el seu reduït format). Nascut a Cadis en 1810, La biblioteca conserva diversos exemplars de la seua segona època (editat a Madrid en 1814). A més, es conserven números de diverses publicacions provincials com Figaro, El Graduador, El Agrario, etc., publicats a Alacant. I també periòdics regionals i nacionals com La Campana de Gracia, El Federalista, La Ilustración española y americana, El Liberal, El Imparcial… i algun número solt de capçaleres bastant cridaneres, com un número de The Kon Leche (29 d’octubre de 1898), setmanari satíric publicat a Manila quan les Filipines encara era colònia espanyola.

Bona part d’este fons forma part del llegat de Pere Ibarra. Molts dels periòdics que es conserven porten el seu segell personal i, encara que la majoria són d’àmbit local, la col·lecció inclou a més rotatius d’àmbit provincial i nacional, com els que hem citat adés, en ocasions, retalls amb articles sobre temes d’Elx.

Respecte a la premsa local, les dos últimes dècades del segle XIX assenyalen l’inici d’un període d’expansió, afavorit per la liberal Llei de Policia d’Impremta de 1883. Fins al final de la Guerra Civil, la premsa constituí un esperó de la vida local, i assumí un paper crític en la vida pública de la ciutat. Entre 1836 i 1936 s’havien editat en la ciutat 67 periòdics, recordava un article de la revista Gaceta Ilicitana (20 de juny de 1964), encara que el cronista oblidava ressenyar certes capçaleres, com ara el periòdic El Obrero. Órgano del Partido Socialista y de las Sociedades Obreras o l’anarquista Cultura y acción. Portavoz del sindicato de trabajadores de Elche y su radio. Defensor de los intereses generales proletarios, el número u del qual es publicà el 7 de desembre de 1930.

El professor Miguel Ors Montenegro, que ha estudiat la història de la premsa il·licitana, assenyala la importància de la premsa política i d’opinió, però també la significativa presència de premsa literària i cultural en el període assenyalat, i afirma que fins a 1939 “las diferentes publicaciones ejercieron el papel de auténticos defensores del pueblo, de la moralidad administrativa, del trabajo dentro de unas mínimas condiciones, del quehacer en torno al progreso cultural y social de la ciudad y, en definitiva, aportando un considerable esfuerzo —al de escribir hay que añadir el de crear «empresas» periodísticas casi siempre deficitarias—, en aras del mejor funcionamiento de la ciudad… Después de la guerra civil, esa importante tradición se iría perdiendo quedando tan sólo vestigios promovidos casi siempre por hombres que ya habían participado en experiencias similares anteriores. Con el tiempo, los diarios de carácter provincial tomarían el relevo, juntamente a algunos intentos desde la propia ciudad que no llegarían a cuajar. Un nuevo periodismo caracterizado por una mayor profesionalidad, pero también con una carencia importante de espíritu crítico.” (Ors, 1981: 16).

Ors també assenyala que molts dels periòdics editats a Elx fins al final de la Guerra Civil eren propietat d’una sola persona de la qual, per tant, dependria la ideologia de la publicació.

A començaments del segle XX apareix el primer setmanari socialista, Justicia (22/10/1904-17/06/1905), que, pese a la seua curta vida, és el primer exponent d’una premsa de llarga tradició en la població, sent continuat per Trabajo (1908-1924) i El Obrero (1925-1938).

Al costat contrari, La Defensa (1911-1931) fou la publicació conservadora per excel·lència, amb una primera etapa com a òrgan del carlisme i veu del tradicionalisme il·licità, Miguel Ors assenyala la seua transformació a favor del règim sorgit del colp d’Estat de Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923.

D’unes altres ideologies polítiques podem assenyalar l’anarquista Liberación (01/05/1912-30/11/1912), el comunista Elche Rojo (1936-1939) o el partidari del Partit Radical ¡Ande el movimiento! (1908-1911). Un intent de premsa exclusivament femenina, La Voz femenina, d’ideologia socialista, només publicà un únic número (01/05/1912).

La premsa cultural i literària té la seua primera manifestació amb Nueva Illice (1913-1927). També destacaria Levante (1925-1927), que es fusionaria amb l’anterior per a donar lloc al setmanari Elche (1927-1933). Una altra publicació cultural destacable fou Amanecer (1925-1931), òrgan de la Secció Literària del Cor Clavé.

Terminada la Guerra Civil, el panorama de la premsa il·licitana es retrau extraordinàriament, amb la total desaparició de la premsa política. Per la qual cosa es referix a la premsa cultural, no té res a veure amb el que havia estat publicat abans de la contesa. Les publicacions escassegen i només es pot destacar la publicació anual Festa d’Elig (1942-). El seu contingut és exclusivament literari fins als anys seixanta del segle XX, per a transformar-se per eixos anys en una revista turística. Actualment, continua publicant-se per l’Ajuntament d’Elx amb la denominació Festa d’Elx i està especialitzada en estudis sobre el drama il·licità i d’història local.

A partir dels anys quaranta del segle passat, d’altra banda, seran els periòdics provincials d’Alacant i Múrcia els que s’ocupen de la informació sobre Elx, al marge d’alguns intents locals, més o menys duradors, com Bilitri (1943-1944), Gaceta Ilicitana (1963-1964) o Elche (1969-1973), entre uns altres.

Arran de la cessió d’una còpia digital de la premsa històrica que es custodia a la biblioteca Pere Ibarra per a la seua incorporació a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del Ministeri de Cultura, es pot consultar en esta pàgina el fons d’Elx. Són més de cent les capçaleres que es pujaran a esta web.

Busca: marca en el desplegable “Biblioteca Municipal d’Elx”.