Elx remunta els seus orígens als primers assentaments que es van situar prop del riu Vinalopó, aprofitant tant els seus beneficis hídrics com la situació geogràfica que els permetia connectar amb la mar i amb les terres de l’interior.

Des del període Calcolític (III mil·lenni a. C.) són nombrosos els poblats que permeten avaluar la importància geogràfica i estratègia d’aquestes terres i que han participat en l’evolució de la Cultura Campaniforme. La importància d’aquest poblament es va veure també corresposta durant l’Edat del Bronze i la Cultura d’ El Argar, en un llarg procés continu de desenvolupament tecnològic i d’aprofitament del mitjà que culminarà en l’Edat del Ferro amb la Cultura Ibèrica.

El Món Ibèric al territori d’Elx ha aportat notables vestigis de l’esplendor d’aquest període històric a la península Ibèrica, on s’han desenvolupat costums i processos culturals permeables als estímuls i influències mediterrànies, que van contribuir a construir la seua pròpia identitat i idiosincràsia cultural.

El desenvolupament social, polític i econòmic de la Ilici ibèrica no va passar desapercebut a l’expansió de Roma pel Mediterrani, que va iniciar el procés de fundació d’una colònia a mitjan segle I a. C. i que culminarà durant el govern de l’emperador August. La Colònia Iulia Ilici Augusta ostentarà el dret llatí (ius italicum) i s’erigirà com una de les ciutats més importants del sud-est peninsular. La seua importància perdurarà fins al període tardoromà i va quedar reflectida amb posterioritat perquè era una de les ciutats incloses en el Tractat de Tudmir (713).

Després d’un període d’ocupació del territori mitjançant un poblament dispers en alqueries, en el segle X els orígens de l’actual ciutat d’Elx van començar a emergir a la medina islàmica d’Ils i van donar pas a l’esplendor de la ciutat medieval que construirà un sistema de regadiu i d’explotació del mitjà hui reconegut com a Patrimoni de la Humanitat: El palmerar d’Elx.

El cresol de cultures format per jueus, musulmans i cristians va contribuir notablement al desenvolupament de la ciutat emmurallada d’Elx, encara visible en alguns dels monuments que formen part del seu nucli històric.

El Tractat d’Elx (1305) i el privilegi d’annexió (1308) faran que la ciutat s’incorpore de manera definitiva a la Corona d’Aragó, com a part del Regne de València. Va ser durant el període medieval quan Elx construirà un dels seus majors tresors culturals i un dels seus trets identitaris més universals: El Misteri d’Elx, Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Les transformacions econòmiques i socials que es van anar desenvolupant a l’Elx medieval i en el seu trànsit a l’Edat Moderna, es van veure convulsionades amb l’expulsió dels moriscos en 1609. Posteriorment, la producció agrària de la ciutat i els usos industrials produiran un apogeu econòmic que es mantindrà creixent en els segles successius.

La concessió del títol de ciutat en 1871 a càrrec del monarca Amadeu I de Savoia, va suposar el pas de vila a ciutat per a una població de tot just 20.000 habitants, que mostrava lleus símptomes d’iniciar el seu procés d’industrialització i transformació d’estructures productives, en les quals arribarà a destacar la indústria del calçat.