El municipi d’Elx compta en el seu extens territori (327,33 Km2) amb 31 pedanies que componen el denominat Camp d’Elx que ocupa el 95,5% de la superfície total.

Antany les pedanies eren denominades partides rurals però hui dia, per diverses raons, s’ha produït un gran canvi en la visió i la relació entre el “camp” i la ciutat. Algunes d’aquestes raons són el creixement urbanístic de la ciutat que ha ampliat el seu nucli urbà, apropiant-se espai de les pedanies confrontants; les urbanitzacions construïdes per tot el territori i l’aparició del fenomen dels xalets o segones residències, que en molts casos han passat a constituir habitatge habitual; l’elevat creixement dels nuclis de les poblacions d’algunes de les pedanies, l’edificació en la costa, la construcció de grans infraestructures -com l’aeroport, la universitat, els parcs empresarials o l’ampli sistema viari- i, en definitiva, per la pèrdua de terra cultivada (quasi un 20% en els últims 15 anys) i per com s’ha desdibuixat la frontera entre el rural i l’urbà.

No obstant això, Elx amb 7.269 hectàrees és el huité municipi amb major superfície cultivada de la Comunitat Valenciana, segons les estimacions de la Conselleria d’Agricultura per a 2017, i el tercer de la província d’Alacant després d’Oriola i Villena. Per superfície destaquen el cultiu de fruiters, hortalisses, cítrics i les plantacions en vivers. Protagonista indiscutible és el cultiu del magraner, que significa el 36% del total de la superfície cultivada en la Comunitat Valenciana, però també l’ametler, el taronger dolç, la palmera datilera, la llimera, l’olivar, la carxofa, les plantes ornamentals i el meló són els productes que es veuen amb major freqüència al Camp d’Elx. I en els vivers (Elx és el primer municipi de la Comunitat en aquesta modalitat d’instal·lació agrària) es donen tot tipus de plantacions encara que destaquen les plantes ornamentals amb la palmera com a cultiu identificatiu.

Encara que no tot el territori és igual de productiu. La diferència ve marcada per l’orografia, la qualitat de la terra i el reg, així existeixen tres fisonomies dins l’espai municipal: la zona muntanyenca septentrional, la plana al·luvial i la franja costanera. Entre Matola i la carretera d’Elx-Santa Pola les terres són planes i de regadiu amb una elevada capacitat agrícola. La zona de la Marina, L’Altet i Torrellano presenta una orografia lleugerament ondulada i en alguns casos amb sòls sense aprofitament agrícola per la seua excessiva salinitat o per estar molt erosionats. En la part nord muntanyenca les terres estan dedicades a cultius arboris molt resistents com l’olivera o l’ametler.

En la franja costanera es troben l’Altet, els Arenals del Sol, els Bassars i la Marina amb platges de gran valor ecològic i atractiu turístic.

A principis del segle XX, al Camp d’Elx, vivia tanta població com a la ciutat, uns 13.000 habitants. En l’actualitat, només un 18% de les 228.675 persones censades en el municipi d’Elx resideix en les pedanies encara que la seua població ha augmentat gradualment, sobretot a partir dels anys 90 del passat segle, des d’aquesta data la seua població s’ha duplicat fins a aconseguir els més de 40.000 habitants.

Torrellano i l’Altet són les grans pedanies d’Elx, la situació estratègica entre les ciutats d’Elx i Alacant i al costat de “Elx, Parc Empresarial” i l’aeroport les impulsa econòmicament. Els serveis i la indústria són les seues bases de desenvolupament. A més de Torrellano i l’Altet, les altres pedanies que posseeixen nucli urbà són també les majors en població (la Baia, la Foia, la Marina, els Arenals del Sol, la Vallverda, Matola i Perleta), a excepció d’Algoda i els Bassars, que tenen nucli urbà, però poca població.

Altabix, la Penya de les Àguiles, Carrús i Atzavars no tenen nucli però sí que compten amb un bon nombre de residents ja que la seua proximitat a la ciutat ha propiciat la proliferació d’urbanitzacions. No obstant això, també limítrofs a la ciutat però amb menys habitants estan el Pla de Sant Josep i Jubalcoi.

Les menys poblades corresponen a les més septentrionals i muntanyenques com són Ferriol, les Vallongues i Santa Anna. La contigua pedania de Salades també està escassament poblada.

La Baia i la Foia són les dues grans ”partides rurals” d’Elx en població i en vocació agrícola a les quals acompanyen, totes en la zona sud, Algoda, el Derramador, Puçol, Algorós, Atzavares, Daimés, Matola, Maitino i Asprella, que compten amb menor nombre d’habitants