Horaris de visita
Dimarts a diumenges i festius de 10.00 a 14.00 hores.
Entrada: 1€
Calendari anual de tancaments i obertures especials
1 gener Any Nou: Tancat
5 gener Nit de Reis: Obert
6 gener Dia de Reis: Tancat
19 març Dia del Pare: Obert
28 març Dijous Sant: Obert
29 març Divendres Sant: Obert
1 abril Dilluns de Pasqua: tancat
8 abril Dilluns de Sant Vicent Ferrer: tancat
1 maig: Tancat
24 juny Sant Joan: Obert
15 agost Dia de l’Asunción: Obert
9 octubre Dia de la Comunitat Valenciana: Obert
12 octubre Festa Nacional d’Espanya: Obert
1 novembre: Obert
6 desembre Dia de la Constitució: Obert
8 desembre La Immaculada Concepció: Obert
24 desembre Nit de Nadal: Obert
25 desembre Nadal: Tancat
29 desembre Vinguda de la Mare de Déu: Obert
31 desembre Nit de Cap d’Any: Obert
Enclavat en la Ruta i Senda del Palmerar PR-CV 439, l’Hort dels Pontos forma part del Palmerar Històric d’Elx, declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO.
La casa
És la casa d’hort tradicional més antiga de la ciutat. La construcció, erigida en 1900, representa un exemplar del típic habitatge rural que proliferava a la zona d’Elx. Es tracta d’una casa de camp unifamiliar amb arrels a les antigues alqueries àrabs, amb una història lligada a les labors agrícoles, especialment al cultiu tradicional de palmeres.
L’ús de materials autòctons, com la pedra calcària, el gres, la tova, l’algeps, el fang, i les bigues de fusta d’olivera, palmera i canyís, contribueix a l’autenticitat de la construcció. La seua distribució segueix el patró clàssic dels habitatges rurals d’Elx, amb una estructura rectangular i un pati central que divideix la zona frontal, destinada a la residència, de la part posterior, dissenyada per a albergar estables i magatzems, entre altres. La façana principal, notable per la seua extensa porxada coberta, és una característica distintiva de la casa.
En termes de dimensions, la superfície total de l’habitatge és de 366,24 m².
L’accés principal, a través del porxo sud, dona la benvinguda als visitants i ofereix una experiència immersiva des del principi. A més, s’ha habilitat un accés alternatiu en aquest porxo per a major comoditat. La connexió a la planta primera s’estableix a través d’una escala al segon pati, que brinda una transició harmoniosa entre els nivells.
La planta baixa alberga quatre estades que recreen amb mobiliari de l’època del fons del Museu de Puçol, un dormitori, un despatx, una sala d’estar o menjador i una cuina llar. A més, un pastador o «pastaor» on es pastava el pa, amb la pastera, la carnera i elements propis de la cuina. Des d’allí s’accedeix a un xicotet pati que comunica amb l’exterior. En aquesta mateixa planta es troba la quadra en la qual destaca el carro, els carretons i altres estris propis del treball a l’hort.
En l’edifici annex, es troba una estada en la qual es pot emmagatzemar la palma blanca.
El caràcter distintiu d’aquestes residències es concentra especialment a la seua façana, on destaca la porxada com a element emblemàtic. Dissenyada originalment per a resguardar l’entrada principal dels vents i la calor estiuenca, aquesta àrea era essencial en la vida quotidiana de la casa, ja que exercia un paper crucial com a espai d’emmagatzematge per al carro i eines agrícoles, així com a lloc per a assecar collites protegides de la pluja.
A més de la seua funció pràctica, la porxada també servia com un espai multifuncional, utilitzat per a menjars, convivència, esplai, rentada i costura. Donades les elevades temperatures de la regió, es transformava en l’epicentre de la convivència durant la major part de l’any i era tractada amb la mateixa cura i atenció que qualsevol altra habitació de la casa.
