AHME, sig. H-104-29 Veure enllaç
Fa 100 anys, el 2 de febrer de 1919, va ser inaugurat l’actual Asil d’Ancians, situat al carrer Fernanda Santamaría. Aquesta institució va ser fundada el 1887i s’instal·là en els seus començaments en la planta baixa del convent de Sant Josep, que estava habilitat en aquells dies com a hospital. Però Fernanda Santamaría, principal impulsora d’aquest projecte, hi va buscar una nova ubicació i, després de diverses propostes fallides, es va construir en un solar propietat de José García Coquillat, is’iniciaren les obres l’any 1916.
L’AHME es vol sumar a la celebració del seu centenari presentant els plans originals del projecte realitzat per l’arquitecte d’origen il·licità, però establit a Barcelona, Marcelià Coquillat Llofriu (1865-1924). Aquest arquitecte és més conegut a Elx pel projecte de rehabilitació de l’església de Santa María, però la seua trajectòria professional es va desenvolupar principalment a Barcelona i a Sant Just Desvern, on va dissenyar diversos edificis d’estil modernista com el mercat de Sarrià, can Ginestar a Sant Just Desvern, la casa Josefina Bonet, etc. Fora de Catalunya va dissenyar la casa Maestre a Cartagena o el casino “La Confianza” a Valdepeñas.
El projecte de l’asil està compost per cinc plànols: el de la façana, la planta baixa, la planta principal i la part posterior (vista interior al migdia), i acompanyat per un xicotet croquis amb la ubicació de l’edifici en el terreny. Aquests plànols pertanyen a la col·lecció Pere Ibarra, que els va agrupar en una carpeta que va realitzar ell mateix, i on va escriure les anotacions¹.
Marcelià Coquillat va dissenyar un edifici en forma de E de dues plantes, excepte en la part del vestíbul, que té una altura més. Des d’aquest s’accedia als dos laterals i a la capella, que ocupava el cos central. En la planta baixa se situaven les instal·lacions de dia: una sala d’esbarjo i taller per a homes en l’ala esquerra, i una altra de costura per a dones a la dreta. També es trobaven en aquesta planta el consultori mèdic, el menjador general i la cuina. En el pis de dalt estaven els dormitoris comuns ‒un per a homes i un altre per a dones‒, les habitacions de les monges i habitacions individuals per a les “persones distingides”.
Però, el que més destaca sens dubte del projecte original és l’estil modernista que Coquillat havia donat a l’edifici: les finestres allargades d’estil ogival del tercer pis, la decoració de les finestres; els arcs del porxe de la part posterior, etc. Alguns d’aquests elements o bé no es van dur a terme per la falta de mitjans econòmics o van ser suprimits en les reformes posteriors que va patir aquest edifici. Una de les pèrdues més significatives va ser la fornícula amb la verge que decorava la portada principal, substituïda en l’actualitat per unes finestres. Això ha deixat l’asil amb un estil més funcional i racional, molt lluny de l’estil modernista que li va donar l’arquitecte i que és característic d’altres obres seues.
[1]AHME, sig. H-104/29.