AHME. Sig. P 18-30, doc. 23 Veure enllaç
El Document del mes té la intenció de divulgar el contingut dels diferents fons de l’AHME, tal vegada des d’una perspectiva un poc més àmplia que les entrades de la nostra xarxa social, Facebook, però sempre amb la intenció de proporcionar elements que puguen ser discutits i investigats. Durant el mes de març solem presentar algun document que tinga a veure amb la perspectiva de gènere, ja que constitueix un debat social molt vigent. Cal fer constar que no és gens fàcil trobar documents d’aquesta mena en un arxiu històric perquè en aquesta oficina s’arreplega la documentació generada per la institució de la qual depén i la gestió i el treball de les organitzacions ha estat històricament en mans solament d’homes. Per això, novament, recorrem a la Col·lecció de Pere Ibarra per a mostrar com a document del mes de març una làmina d’auques o al·leluies impreses que ha arribat a nosaltres des de fora, des d’una col·lecció privada.
Aquesta auca, Vida de la mujerbuena o consecuencias de la buena educación y vida de la mujer mala o consecuencias de susvicios[1], es troba, com hem dit, en una carpeta recollida per Ibarra amb el títol manuscrit de: Coplas, gozos, viñetas y aleluyas de ayer y de hoy en la qual es troben altres documents d’aquest tipus com: Vida del Ayuntamiento malo o la mayoría radical, Aleluyas madrileñas, Vida y milagros del niño Terso, Santos, Procesión de la Congregación de la Buena Muerte, Gozos a la señora del Loreto, Gozos a la Virgen de la Asunción, Salves a la Virgen de la Asunción, i altres.
L’auca és una xilografia impresa en un plec vertical, acolorida i dividida en quarters. Les il·lustracions estan formades per 48 caselles quadrades, cadascuna d’elles fa 43 mm de costat. Totes estan numerades, i n’hi ha dos d’inici que donen el títol de les 23 següents, una d’elles és “Vida de la mujer buena o consecuencias de la buena educación” i, l’altra, “Vida de la mujer mala o consecuencias de sus vicios”.
Entre les característiques d’aquests al·leluies o auques es troba el fet de transmetre un missatge molt elemental i senzill que acompanya la il·lustració, que defineix una sèrie d’escenes ordenades en un discurs narratiu determinat. La imatge, malgrat la seua ximplesa, és molt poderosa perquè sosté el pes del discurs en una època en què hi havia un alt grau d’analfabetisme. En general, la narrativa —en aquest cas als peus d’imatge— està basada en el missatge que vol transmetre de forma molt bàsica, i es distingeix del romanç en el fet que aquest últim posseeix un lirisme més marcat. Aquestes frases escarides, amb llenguatge i missatges molt simples, però alhora molt contundents, es poden memoritzar amb molta facilitat. No comunica un relat, comunica una estructura completa, una història.
Alguns autors han vist en aquest tipus d’al·leluies o auques l’anterioritat del còmic però, sens dubte, per al que servia era per a la instrucció i la difusió de determinades idees. En aquest cas, des d’una perspectiva de gènere és molt interessant poder analitzar el que diu, ja que es desenvolupa a través de tot el cicle vital de la dona, des que naix fins a la fi dels seus dies. És una mostra de les normes de comportament que es consideraven o no apropiades per a una dona en aquella època, destinades a establir un determinat ordre social a través d’una dicotomia bona/dolenta. S’estableixen determinats valors morals i religiosos, a més d’unes determinades regles socials que col·loquen la dona en l’àmbit domèstic amb un rol massa rígid i ple de prejudicis.
Aquest document no porta cap dada que permeta identificar la seua data, que podria datar-se a meitat del segle XIX. Tampoc hi ha marques d’impressió, però tot sembla apuntar al fet que es tracta d’un plec procedent de la famosa Casa Estivill de Barcelona, saga d’impressors amb una important dedicació a l’estamperia popular, plecs de cordell i al·leluies com aquesta.
Els textos de l’auca són els següents:
- Vida de la dona bona o conseqüències de la bona educació
- Bategen la xiqueta
- S’ensenya a caminar
- Va ca la mestra
- Ix de ca la mestra
- Juga amb nines
- Va a missa
- Neteja la casa
- Planxa
- Aprén a escriure
- Va de passeig
- Dona almoina
- Toca i canta
- Cuida la mare
- La demanen per a casar-se
- Es casa
- Té fruit de benedicció
- És el consol de la seua mare
- Llegint la diverteix
- És el suport de la seua vellesa
- Assisteix a la seua malaltia
- Plora la seua mort
- Assisteix al seu enterrament
- Prega a Déu per la seua ànima
- Vida de la dona dolenta o conseqüències dels seus vicis
- Veu els pares pegar-se
- Els veu borratxos
- No va ca la mestra
- No obeeix la seua mare
- Va a un ball
- S’ajunta amb ganduls
- Roba en la seua casa
- Se’n va amb el seu estimat
- Ven el que ha robat
- La prenen
- Està presa
- La trauen a la vergonya
- Està en la galera
- Ix de la galera
- Troba el seu majo
- Es conten els seus treballs
- Riny amb una altra
- Està en la taverna
- Vol empenyorar la mantellina
- És la burla dels xicots
- No pot digerir el vi
- Es troba en l’absurditat
- I al final és víctima d’ells
[1]AHME. Col·lecció de Pere Ibarra. Coplas, gozos, viñetas y aleluyas de ayer y de hoy. Sign.: P 18-30, document 23