El concepte conciliació treball-família s’ha entés de diverses maneres. Conciliació en sentit estricte es refereix a la compatibilitat dels temps dedicats a la família i al treball. En un sentit ampli es refereix al desenvolupament ple de les persones en l’àmbit del treball, afectiu, familiar, personal d’oci, d’estudi i d’investigació, i a disposar de temps per a elles mateixes. Per això, conciliar significa mantindre l’equilibri en les diferents dimensions de la vida amb la finalitat de millorar el benestar, la salut i la capacitat de treball personal.

La corresponsabilitat social va més enllà de la conciliació. El significat de la corresponsabilitat social va més enllà d’augmentar la implicació de les persones en el repartiment de les responsabilitats domèstiques i familiars, especialment els homes, per a estendre’s a altres agents socials i instàncies públiques i privades.

Les mesures de conciliació s’han dirigit fonamentalment a les dones i han contribuït al fet que la conciliació es considere com un “problema exclusiu de les dones”. No obstant això, la corresponsabilitat implica una actitud sensible de les organitzacions cap a aquesta qüestió que suposa el desenvolupament d’una nova cultura de l’organització. Per això, aquesta qüestió ha de ser abordada des de la perspectiva de la igualtat d’oportunitats que és un dels principis rectors de les polítiques europees, de la legislació comunitària així com de l’Estratègia Europea per a l’Ocupació.

L’èxit de les mesures que tenen en compte l’enfocament de la corresponsabilitat radica en la seua universalització, és a dir, s’apliquen tant a treballadors com a treballadores, ja que la seua finalitat és promoure la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Per contra, si aquestes mesures van dirigides tan sols a les dones, es perpetuaran els efectes perversos, la discriminació i les empreses continuaran percebent que el fet de contractar una dona comporta més costos.

A la Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat, a través de la Direcció General per a la Igualtat d’Oportunitats, li corresponen, entre altres, les següents funcions:

• L’impuls, promoció i participació en el disseny de les polítiques públiques encaminades a millorar l’ocupabilitat i la permanència en l’ocupació de les dones, potenciant el nivell formatiu d’aquestes i l’adaptabilitat als requeriments del mercat de treball.
• L’elaboració, l’impuls i el desenvolupament de polítiques i mesures que fomenten i sensibilitzen en matèria de conciliació del treball i de la vida personal i familiar i de la corresponsabilitat en les responsabilitats familiars.

Moltes de les barreres per a accedir i mantindre un lloc de treball es relacionen amb les dificultats per a compatibilitzar la vida laboral, familiar i personal.

Els canvis experimentats en els últims anys en la societat i en les famílies espanyoles (increment de l’esperança de vida, augment del nombre de llars on treballen els dos membres, increment del nombre de famílies monoparentals – monomarentals), els models d’organització del treball en les empreses (llargues jornades, escassa flexibilitat, disponibilitat total…), l’escassa cobertura dels serveis que permeten la cura i l’atenció de les persones dependents etc., dificulten homes i dones, però especialment les dones a fer compatibles els temps que poden dedicar a la família, a l’ocupació, a l’oci… per considerar-se socialment que és “la seua responsabilitat”.

La falta de corresponsabilitat i les dificultats per a conciliar vida personal, familiar i laboral contribueixen a mantindre la discriminació laboral i salarial de les dones i constitueixen una de les seues principals barreres per al seu desenvolupament professional. En el cas de la societat, suposen una important pèrdua de talent que llastra la competitivitat empresarial i dificulta el progrés econòmic.

És important conéixer aquestes conseqüències en la vida de les persones, però també per a la societat en el seu conjunt per a ser conscients de l’abast del problema i per a buscar solucions que vagen a l’arrel d’aquest. No es tracta d’ajudar les dones perquè puguen treballar i portar la llar sinó de repartir tasques i responsabilitat perquè tant homes com dones gaudisquen i exercisquen els mateixos drets i les mateixes responsabilitats.

S’ha avançat molt en la matèria, però encara queda molt per fer. En l’actualitat existeixen lleis que impulsen mesures que pretenen facilitar la conciliació de la vida laboral, personal i familiar, empreses que implanten mesures i una societat cada vegada més “corresponsable” i sensibilitzada però queda un llarg camí per recórrer.

Per a més informació, l’Institut de la Dona ofereix una relació d’estadístiques relatives a aquesta àrea.

Els poders públics han tingut un paper fonamental en la potenciació de la igualtat entre homes i dones, impulsant polítiques que fomenten l’ocupació i promulgant lleis que establisquen mesures de conciliació aplicables al personal de l’Administració, com el cas del conegut com a Pla Concilia, que va entrar en vigor el 2 de gener de 2006, o bé a la ciutadania en general, tal com va succeir amb la promulgació de la Llei d’Igualtat 3/2007, que va implantar millores en la conciliació del treball i la família a totes les persones treballadores.

Font: MINISTERI DE SANITAT, SERVEIS SOCIALS I IGUALTAT (Campanya Et Correspon, Ens Correspon)