El Palmerar d’Elx

El Palmerar no és una agrupació casual de palmeres, ni tampoc un bosc ni un jardí, és un oasi integrat A l’entorn, un paisatge creat per l’ésser humà per a transformar una terra àrida, escassament regada per aigües salobres, en un lloc idoni per al desenvolupament d’una agricultura de classe intensiva. Un complex sistema hidràulic, a partir de l’escàs recurs de les aigües del riu Vinalopó, va permetre el desenvolupament d’una agricultura de regadiu que data de l’època andalusina.

ELS HORTS DE PALMERES

Aquesta agricultura tenia un espai privilegiat a l’entorn de la ciutat. Al centre de la xarxa de séquies, els horts de palmeres eren un element essencial del sistema. Les palmeres resisteixen bé les aigües salobres del Vinalopó i, plantades en fila Als marges d’unes parcel·les de xicotetes dimensions (aproximadament una tafulla, és a dir, 953 m²), afavorien una millor distribució de l’aigua, facilitaven la menor incidència del vent i de la radiació solar i, per tant, una millor retenció de la humitat. La palmera produïa dàtils per a alimentar la gent i els animals, les palmes s’utilitzaven per a la fabricació de cabassos, estores, graneres, s’usaven com a element de cobriment (sostres dels porxos, etc.) i també com a element litúrgic el Diumenge de Rams; el tronc s’utilitzava com a element de construcció o com a mobiliari (bancs i taules)… Dins de les parcel·les, es cultivava alfals per als animals, magraners, oliveres, garroferes i fins i tot algunes hortalisses -una agricultura d’oasi en una zona caracteritzada per l’aridesa del medi.

L’àrea compacta d’horts al voltant de la ciutat es trobava travessada per la xarxa de camins i corriols, que unien el nucli urbà amb les poblacions del voltant i amb les partides rurals del terme. Estaven protegits sovint amb tàpies d’obra –també de «cascabots»–, la qual cosa indica el seu alt valor econòmic. Cada hort tenia generalment la seua casa, on vivien els hortolans (a partir del segle el XVIII es va generalitzar l’arrendament com a forma de tinença de la terra) i de vegades, poques, els amos.

Hem d’entendre la producció dels horts com un sistema intensiu de treball, la producció del qual estava dirigida al consum, però també al mercat urbà.

DECLARACIÓ PER PART DE LA UNESCO DEL PALMERAR COM A PATRIMONI DE LA HUMANITAT. SIGNIFICAT

El 30 de novembre de l’any 2000, l’organisme per a l’educació, la ciència i la cultura de les Nacions Unides va distingir per a la seua salvaguarda, no solament un paisatge únic al món, sinó les singularitats històriques i culturals que formen part inherent de la identitat il·licitana.

La declaració del palmerar com a patrimoni de la Humanitat posava especial èmfasi en la protecció de les estructures dels horts de palmeres, sistemes de reg, habitatges tradicionals, etc. La declaració, més que un premi, implica una obligació: la d’identificar, protegir, conservar, rehabilitar i transmetre les generacions futures el patrimoni cultural i natural situat al territori.

El palmerar d’Elx s’inclou en la categoria de “paisatge cultural”, és a dir, el fruit de l’activitat d’una comunitat humana com a resposta al seu entorn natural. A més, un paisatge cultural és un entorn viu, que conserva la seua funció social, estretament vinculada a la manera de vida tradicional i que, com que està viu, prossegueix el seu procés evolutiu.

El Comité del Patrimoni Mundial va considerar que el palmerar d’Elx complia dos criteris d’autenticitat que el feien posseïdor d’un “valor universal excepcional”:

  • D’una banda, és el testimoniatge d’un intercanvi de valors humans. Es tracta de la transferència cultural en una àrea i en un període. Més concretament, d’un paisatge característic d’una cultura a una altra i d’un continent a un altre, en aquest cas, del nord d’Àfrica a Europa.
  • En segon lloc, és un exemple destacat de formes tradicionals d’assentament humà i d’aprofitament del medi natural representatiu d’una o diverses cultures. En el cas d’Elx, aquestes formes tradicionals van ser portades a Europa durant el període andalusí i han sobreviscut fins a l’actualitat.

La declaració implica l’acceptació d’una sèrie de recomanacions de la UNESCO que inclouen l’aprovació de les normes legals necessàries per a protegir el bé, així com la impossibilitat de realitzar, sense l’autorització dels serveis especialitzats, cap modificació o transformació que puga alterar l’aspecte del bé.

PROTECCIÓ

  • 1933, Decret de 8 de març, del Ministeri d’Agricultura de la República, que declara d’interés social la conservació dels horts de palmeres, prohibeix la seua tala i les operacions que pogueren posar en perill la integritat física de l’arbre.Ja en 1922 Pedro Ibarra havia publicat en el setmanari Nova Illice un article en el qual deia que «es pot i s’ha de progressar sense arrancar una palmera, sense arrancar aquest palmerar», gràcies al debat social obert llavors es va iniciar el camí a la legislació de protecció del palmerar. El decret no entra en consideracions com les qüestions que afectaven l’explotació agrària i tampoc resolia problemàtica urbanística.

El caràcter del conjunt d’aquestes dues normes, va ser eminentment generalista i va afectar la totalitat del palmerar del terme, però sense incloure cap identificació gràfica dels seus horts ni delimitació geogràfica concreta del seu àmbit d’actuació, excepte la referència particular i anecdòtica a l’hort del Cura. Ambdós decrets van intentar, de forma més teòrica que real, la protecció del Palmerar. Van estar vigents fins a la Llei de Tutela del Palmerar de 1986, que els va derogar expressament.

Per primera vegada es diferencien el que són horts de palmeres, grups de palmeres i palmeres disseminades. Es va establir un registre i es van establir les obligacions dels titulars referents a usos i aprofitaments permesos, a més del seu manteniment. També va regular aquesta llei les operacions sobre els exemplars, entre aquestes, l’encaputxat tradicional per a l’obtenció de palma blanca per al Diumenge de Rams.

  • 1998, PGOU. Prohibeix qualsevol intervenció sense autorització del Patronat del Palmerar. L’execució d’aquest document ha permés que la major part dels horts històrics urbans es destinen a espais lliures i que siguen de propietat municipal. Paral·lelament, es realitza un cens oficial actualitzat de palmeres (l’anterior datava de 1978), i l’Arxiu Històric conserva exemples anteriors.
  • 2008, Pla Especial de Protecció del Palmerar d’Elx. Va ser aprovat provisionalment per l’Ajuntament.
  • 2013. El Butlletí Oficial de la Província d’Alacant publica l’Ordenança Municipal per a la protecció del palmerar davant la plaga del morrut de les palmeres.
  • 2017, l’Ajuntament presenta una proposta de llei per a garantir la preservació del Palmerar il·licità.
  • 2021, 28 d’octubre, les Corts Valencianes aproven la Llei de Protecció del Palmerar d’Elx.

Segurament, per primera vegada en la història del parlamentarisme valencià, s’aprova una llei promoguda des d’un Ajuntament. El seu objectiu fonamental és garantir la protecció i la conservació del Palmerar històric i actualitzar la Llei de 1986 que era anterior a  la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (1998) i a la inclusió a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco (2000).

Aquesta Llei actualitza la tutela jurídica del Palmerar i incorpora diverses qüestions rellevants:

Dota de major autonomia la Junta Gestora del Patronat del Palmerar.

Planteja un compromís de finançament per part de la Generalitat i de l’Ajuntament, que fins llavors no existia.

Declara Bé d’Interés Cultural el Palmerar Històric i la zona d’amortiment, que coincideix amb la zona declarada Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco.

El Servei d’Inspecció del Palmerar, dependent de la Junta Gestora, té caràcter d’agent de l’autoritat i pot promoure el fet de sancionar infraccions a la normativa.

Els elements protegits per la llei passen de la palmera datilera a: horts de palmeres (que inclou la palmera datilera, sistemes de reg, alineacions de palmeres, bancals, cultius associats, xarxa de reg, traçats de caminals i camins tradicionals) agrupacions de palmeres, palmeres aïllades o singulars, construccions tradicionals (habitatges agrícoles, murs i tancaments, aljubs, basses, etc.) l’ofici de palmerer i l’artesania de la palma blanca.

  • 2021. 29 de desembre, (dia de celebració de la festivitat de la Vinguda de la Verge), el Butlletí Oficial de l’Estat publica la Llei aprovada per les Corts Valencianes donant per acabat el tràmit necessari perquè adquirisca plena eficàcia jurídica.

 

Aliança de Paisatges Culturals

Elx és soci fundador de l’Aliança de Paisatges Culturales i Llocs afins, Patrimoni Mundial des de la creació en 2019.

Aquesta organització agrupa ciutats que tenen en comú el privilegi d’ostentar el reconeixement per part de la UNESCO com a patrimoni Mundial i l’obligació de vetlar perquè el desenvolupament i la conservació es realitzen de manera racional i sostenible.

El fet de pertànyer a una mateixa categoria fa que aquestes ciutats compartisquen problemàtiques i objectius.

L’Aliança afavoreix la cooperació en aquest àmbit, promou la participació activa en una escala superior i fomenta l’educació, la divulgació i la informació en matèria de Patrimoni natural i cultural.