El barri del Cor de Jesús també és anomenat del Pont Nou per haver-se desenvolupat arran de la construcció del pont de Canalejas (1913) que va comunicar el barri antic de la ciutat amb el nou eixample en el costat dret del riu Vinalopó. Aquest pont va ser el segon d’Elx després del pont de Santa Teresa (1756) i no sols va donar peu a l’expansió urbanística del costat oest, sino que va donar eixida als eixos de comunicació entre Alacant-Múrcia i Asp-Santa Pola.

El barri es va edificar en les primeres dècades del segle XX començant de sud a nord sobre l’eix del carrer Blas Valero i s’unia pel sud amb el Raval de Santa Teresa encara que la via principal era el carrer Reina Victòria. Estava compost per casetes de planta baixa amb patis posteriors i jardins interiors, també hi havia arbres als carrers. Nombroses fàbriques es repartien pel barri que era al principi de gent humil i treballadora i que en un curt període de temps va patir una gran transformació a mesura que va anar adquirint centralitat i es convertia en el nou centre comercial de la ciutat. Algunes d’aquestes casetes van ser substituïdes per edificis racionalistes de dues o tres plantes que anaven ocupant la classe burgesa il·licitana fins que en a finals dels anys 60, i sobretot en la dècada dels 70, s’alcen els actuals grans edificis d’habitatges en altura alguns dels quals van substituir les grans fàbriques existents, com la de Damel a la cantonada dels carrers Blas Valero amb Josep Maria Buck. L’obertura del pont d’Altamira l’any 1962 va propiciar completar el barri per la part nord i va afegir una nova via central, el carrer Vicent Blasco Ibáñez que connectava amb Carrús. Va ser en els anys 70 quan van començar a desaparéixer les indústries, a instal·lar-se progressivament comerços, bancs i oficines, millorant la qualitat de l’edificació i guanyant protagonisme el front del vessant del riu amb el seu passeig de l’avinguda de la Comunitat Valenciana, els seus accessos al vessant enjardinat del riu, etc. convertint-se així en el barri de major nivell social d’Elx.

El barri rep el nom per l’església Sagrat Cor de Jesús (1947-52) que ocupa l’única plaça pública que existeix. Entre 1927 i principis dels anys 40, aquesta plaça es va utilitzar de manera provisional com a llotja per a la venda de productes agrícoles fins que es va construir la Llotja d’Altabix. L’edifici de l’església, d’Antonio Serrano Peral, va ser Premi Nacional d’Arquitectura de l’any 1952. Des de l’església Sagrat Cor, part el romiatge de la Verge de la Rosada que des de 1989 organitza la Comunitat Andalusa d’Elx. La verge és portada fins al Pantà on se celebren els festejos.

Hi ha alguns altres edificis dels anys 40-50 de la burgesia il·licitana que encara es conserven com la casa Falcó amb la seua emblemàtica façana en l’entrada al barri pel pont de Canalejas o a uns metres, al carrer Reina Victòria, l’antiga Casa de Socors o el del carrer Ruperto Chapí cantonada amb carrer Lepant. D’altra banda, l’únic col·legi públic que existeix, el Baix Vinalopó (1978), va ser construït en el vessant del riu en l’únic espai lliure que quedava al nord del barri, al final del carrer Doctor Caro al costat del pont d’Altamira.