Cor de Jesús

DELIMITACIÓ I LOCALITZACIÓ

El barri del Cor de Jesús pertany al districte 5 i comprén les seccions censals 2, 3, 4, 5, 10, 11, 27 i 28. Connecta amb la Vila Murada per l’oest a través del pont d’Altamira i li dona el nom l’església del Sagrat Cor de Jesús situada a la plaça d’Espanya. Els seus límits configuren l’avinguda de la Comunitat Valenciana a l’est, l’avinguda de la Llibertat al nord, Reina Victòria al sud i els carrers Jordi Joan, Mariano Luiña i Lope de Vega a l’oest.

DESCRIPCIÓ

Construït com un barri d’eixample del centre històric en les primeres dècades del segle XX, amb l’obertura dels ponts de Canalejas (1913) i d’Altamira (1962) es va convertir en la continuació dels eixos comercials i de serveis del barri antic a través de la Corredora i de la Diagonal del Palau cap a l’altre costat del riu amb els carrers Reina Victòria i Blasco Ibañez com a vies principals. Barri de classe acomodada de professionals liberals i directius empresarials és, després del centre històric i del barri de Sant Antoni, el que té una població més envellida. L’avinguda de la Comunitat Valenciana que limita amb el llit del riu és una de les de major cotització residencial sobretot per les seues vistes emblemàtiques al palmerar i els accessos al pulmó verd del riu que supleix la falta d’espais públics en el seu interior. L’església del Sagrat Cor de Jesús, que li dona nom al barri, es troba situada a l’única plaça existent, la plaça d’Espanya.

HISTÒRIA

Sagrado Corazón_vista aérea

Vista aèria del Cor de Jesús

El barri del Cor de Jesús també és anomenat del Pont Nou per haver-se desenvolupat arran de la construcció del pont de Canalejas (1913) que va comunicar el barri antic de la ciutat amb el nou eixample en el costat dret del riu Vinalopó. Aquest pont va ser el segon d’Elx després del pont de Santa Teresa (1756) i no sols va donar peu a l’expansió urbanística del costat oest, sino que va donar eixida als eixos de comunicació entre Alacant-Múrcia i Asp-Santa Pola.

El barri es va edificar en les primeres dècades del segle XX començant de sud a nord sobre l’eix del carrer Blas Valero i s’unia pel sud amb el Raval de Santa Teresa encara que la via principal era el carrer Reina Victòria. Estava compost per casetes de planta baixa amb patis posteriors i jardins interiors, també hi havia arbres als carrers. Nombroses fàbriques es repartien pel barri que era al principi de gent humil i treballadora i que en un curt període de temps va patir una gran transformació a mesura que va anar adquirint centralitat i es convertia en el nou centre comercial de la ciutat. Algunes d’aquestes casetes van ser substituïdes per edificis racionalistes de dues o tres plantes que anaven ocupant la classe burgesa il·licitana fins que en a finals dels anys 60, i sobretot en la dècada dels 70, s’alcen els actuals grans edificis d’habitatges en altura alguns dels quals van substituir les grans fàbriques existents, com la de Damel a la cantonada dels carrers Blas Valero amb Josep Maria Buck. L’obertura del pont d’Altamira l’any 1962 va propiciar completar el barri per la part nord i va afegir una nova via central, el carrer Vicent Blasco Ibáñez que connectava amb Carrús. Va ser en els anys 70 quan van començar a desaparéixer les indústries, a instal·lar-se progressivament comerços, bancs i oficines, millorant la qualitat de l’edificació i guanyant protagonisme el front del vessant del riu amb el seu passeig de l’avinguda de la Comunitat Valenciana, els seus accessos al vessant enjardinat del riu, etc. convertint-se així en el barri de major nivell social d’Elx.

El barri rep el nom per l’església Sagrat Cor de Jesús (1947-52) que ocupa l’única plaça pública que existeix. Entre 1927 i principis dels anys 40, aquesta plaça es va utilitzar de manera provisional com a llotja per a la venda de productes agrícoles fins que es va construir la Llotja d’Altabix. L’edifici de l’església, d’Antonio Serrano Peral, va ser Premi Nacional d’Arquitectura de l’any 1952. Des de l’església Sagrat Cor, part el romiatge de la Verge de la Rosada que des de 1989 organitza la Comunitat Andalusa d’Elx. La verge és portada fins al Pantà on se celebren els festejos.

Hi ha alguns altres edificis dels anys 40-50 de la burgesia il·licitana que encara es conserven com la casa Falcó amb la seua emblemàtica façana en l’entrada al barri pel pont de Canalejas o a uns metres, al carrer Reina Victòria, l’antiga Casa de Socors o el del carrer Ruperto Chapí cantonada amb carrer Lepant. D’altra banda, l’únic col·legi públic que existeix, el Baix Vinalopó (1978), va ser construït en el vessant del riu en l’únic espai lliure que quedava al nord del barri, al final del carrer Doctor Caro al costat del pont d’Altamira.

Indicadors sociodemogràfics
Padró Municipal d’Habitants 2018:
Nombre d’habitants 9.161
Percentatge de variació de la població 2008-2018 -10,9
Percentatge de dones 52,6
Percentatge d’homes 47,4
Edat mitjana 46,2
Percentatge de població amb més de 64 anys 24,1
Percentatge de població estrangera 9,6
Densitat de població (hab/ha) 364,6
Cens de Població i Habitatge 2011:
Nivell mitjà d’estudis (rang de 0 a 5) 2,9
Total llars 3.775
Mitjana de persones per llar 2,6
Percentatge de llars unipersonals 23,2
Percentatge d’habitatges amb més de 30 anys 67,3
Percentatge de població ocupada 34,0
Percentatge de població aturada 16,5
Percentatge de població inactiva 49,5